Un polsim de tot

Poema: Filosofant la vida

Ramon Puig 0 347x219

En RAMON PUIG i MULET fou Secretari del Club.                                                             



En RAMON PUIG i MULET fou un del socis fundadors del Club i la segona persona que va ocupar-se'n de la Secretaria. I ho feu per un període de gairebé trenta anys. De fet no va presentar la seva renúncia fins a la Junta General de l'any 1999; i per escrit, en no poder assistir-hi en persona per estar ja ingressat en una clínica a causa de la greu malaltia que finalment se l'endugué (el 9 d'Agost de 2000, tenia 79 anys).

Ramon Puig 1 550x368

 

 

En aquesta fotografia el podem veure formant parella (és el de l'esquerra, el que no porta ulleres) amb En JOAN PALLARÉS i AVELINO, el Vice-president fundador, en un tast de vins a cegues (el sistema consisteix a tenir les copes numerades).

 

 

Mentre que a l'imatge que encapçala aquest article se'l veu dempeus adreçant-se als assistents d'una activitat, en una de les seves habituals ‒i reeixides‒ intervencions.

 

 


Amb motiu del Sopar de Nadal pel Soci (dedicat en especial a les senyores sòcies) celebrat el Desembre de 1999, va enviar als assistents una carta desitjant-los una bona vetllada, unes bones festes de Nadal, ja properes, i fins i tot una bona entrada al nou mil·lenni.

 

Per acabar, acompanyava uns versos escrits al seu dia amb motiu d'un esdeveniment puntual i familiar. Són aquests:

 

         El dia que vaig néixer                El bressol és una caixa,
         no tenia idea de res,                 una caixa sense tapa,
         i no podia pensar                      la tapa està reservada
         el que ara us diré.                    per quan la vida s'acaba.

         Ara que ja sóc gran                   La vida no té edat,
         i miro endarrere                        és l'edat que té vida,
         veig el que és la vida                 i tant joves com vells
         i no me'n puc sostreure.            fem comptes cada dia.

         Al moment de treure el nas        Els comptes són de salut
         quan venim al món,                  mentre gaudim d'ella,
         ja ens fan plorar                       i al primer esternut
         per saber si hi som.                  tremolem com una fulla.

         I al sentir el gemec,                  Anem passant estacions
         so planyívol de vida,                 mirant el calendari,
         la llevadora contenta                i tothom vol recórrer
         ens engega a dida.                   alegrement l'itinerari.
 
         La mare ben cofoia                   I aquest és el camí
         ens dóna sa protecció,              que tots seguim igual,
         el pare de reüll, mira,               tant si hom és ric, o pobre,
         per si és noia o no.                  sec, gros, baix, o alt.

         Mamant i dormint                     I no cal rumiar-hi,
         o xopant-nos el dit,                  doncs la vida és així
         a dins del bressol                     i amb penes i alegries
         ens tenen dia i nit.                   seguim nostre destí.

                                                              28 de Novembre de 1987
                                                              Ramon Puig i Mulet

 

No cal -no és possible- afegir-hi res més. Serveixi aquest article de sentit homenatge.

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook