Born

Born 001 347x195

Una visita obligada.                                                                                                                     



En l'anunci d'aquesta activitat ja us fèiem saber que l'article més vist de la nostra pàgina web (amb gairebé tres mil visites) és el dedicat als Refranys barcelonins. Entre d'altres, es fa esment del popular “roda el món i torna al Born”. Dades actualitzades a 6 de Juny de 2017:  12.821 visites.

Més dades:  el segon article més freqüentat (hores d'ara supera les dues mil dues-centes visites) és la crònica de la nostra primera vegada a la Fàbrica Moritz Barcelona (dades actualitzades a 6 de Juny de 2017:  4.764 visites). És precisament la Moritz qui gestiona l'espai gastronòmic del Born , El 300 del Born

Per acabar-ho de reblar volem recordar que el Club va donar suport institucional als actes de commemoració del Tricentenari (teníem el corresponent banner).

Born 008 550x309

 

Així doncs, com diem a la capçalera, es tractava d'una visita obligada, indefugible. El cert és que tampoc ens hem fet pregar gens. Inaugurat el proppassat mes de Setembre com a Centre Cultural, hem programat aquesta visita al Born a la primera oportunitat que hem tingut.

El dia havia començat plujós, però a l'hora assenyalada ja va parar de ploure i la trentena d'amics (xifra màxima permesa) ens trobàvem passant llista a les portes del recinte.

Tot a punt.

Molts de nosaltres, a més, havíem realitzat el dissabte anterior l'itinerari Felip V i el Setge de 1714, la qual cosa encara ens feia estar amb més ànsia d'entrar a contemplar el jaciment històric.

 

Però abans d'entrar ‒i un cop a dins‒ el contenidor mereix que ens hi fixem. És l'edifici construït l'any 1876 per JOSEP FONTSERÉ destinat a mercat i que va marcar la línia dels següents mercats de la ciutat que encara avui són vigents (Sant Antoni, Barceloneta, la Concepció, Hostafranchs, etc.). Mostra rellevant de l'avantguarda europea del moment, es pot considerar una catedral de ferro i vidre. La seva construcció a l'antic passeig de l'esplanada (precedent del passeig de Sant Joan), sense necessitat de grans fonaments, va permetre que arribessin fins a nosaltres les restes arqueològiques setcentistes en tan bon estat de conservació. Al voltant de la balconada s'han instal·lat uns plafons (il·lustrats amb fotografies antigues) explicatius de l'esdevenir de l'edifici en els seus més de cent trenta anys.

Born 057 1100x619

La primera vegada que s'hi accedeix ‒i les posteriors, també‒ es percep una sensació de grandiositat, de solemnitat. L'espai transmet amb força l'ànima preservada durant 300 anys.

Born 015 550x309

 

I precisament aquest és l'objectiu de l'exposició permanent. Barcelona 1700. De les pedres a les persones és un viatge a la Barcelona del 1700 que ens fa entendre com era la societat barcelonina dels segles XVII i XVIII, dinàmica i moderna, tot i les guerres i els setges patits del 1691 al 1714.

 

Aquesta exposició ‒emplaçada a la Sala Villarroel‒, gràcies a la bona museïtzació dels objectes trobats en l'excavació, ens permet contemplar com vivien els nostres avantpassats, sigui en l'àmbit domèstic (aixovars, vestits, jocs), així com en el públic (les manifestacions de caràcter religiós i, sobretot, la festa).


En el nostre perfil de facebook podeu observar un munt de fotografies fetes a les vitrines. Panells entenedors ens posen a la pell d'aquelles persones, no tan diferents de nosaltres.

 

A continuació ens vàrem dirigir a la Sala Casanova, on s'ha instal·lat l'exposició inaugural: Fins a aconseguir-ho! El setge de 1714, centrada en els fets de la Diada.

L'exposició ens remet a les acaballes de la Guerra de Successió iniciada el 1701, centrant-se en el setge sofert per Barcelona a partir del 25 de Juliol de 1713. Donec perficiam! (fins a aconseguir-ho!) fou el lema de les Reials Guàrdies Catalanes que els barcelonins resistents feren seu i que deixa ben a les clares quina fou la seva determinació.

Born 053 1100x619

D'una manera molt entenedora (amb pantalles interactives, audiovisuals, maquetes...) s'explica com van anar les coses en aquella campanya militar: recreació de batalles, l'organització i dotació dels exèrcits, tàctiques emprades en el setge... I fins i tot es donen a conèixer els fets de l'11 de Setembre de 1714 minut a minut: l'atac de matinada, la defensa del baluard de Sant Pere per part del Conseller en Cap RAFAEL CASANOVA (amb un batalló de la Coronela i enarborant la Bandera de Santa Eulàlia) o el darrer contraatac de la cavalleria comandada per general ANTONI DE VILLARROEL, que caigué ferit.

Born 054 550x978

 

L'epíleg de l'exposició és la narració de les conseqüències de la derrota, les immediates... i les que encara perduren.

 

 

Especial atenció mereix una peça de gran valor històric i emotiu:  es tracta de la part central d'una antiga Bandera de Santa Eulàlia, procedent de l'Arxiu Municipal i actualment conservada pel Museu d'Història de la Ciutat.

La Bandera de Santa Eulàlia fou la bandera oficial de Barcelona des de 1588 fins al fatídic 1714 i presidí totes les mobilitzacions militars de la Coronela durant tots aquests anys.

L'exemplar exposat (datat de finals del segle XVI o començaments del XVII) és una seda pintada a l'oli per les dues cares que en un moment no determinat, però quan ja era en desús com a bandera, va ser adherida a un suport de fusta per presentar-la com un quadre.

 

 

Vistes ambdues exposicions, havia arribat el moment colpidor de baixar al jaciment. Ho férem dividits en dos grups, cadascun amb la seva monitora (i el corresponent vigilant, ja que es trepitja un espai de delicada conservació i tota precaució és poca), separats per mitja hora de diferència.

 

El jaciment és un espai arqueològic excepcional de 8.000 m², únic a Europa. Val a dir que des de dalt només és té visió d'un terç de la superfície excavada. Les circumstàncies històriques i el treball dut a terme en arxius notarials de l'època, han fet que es pugui recuperar un retrat fidel de la vida quotidiana dels habitants de les 55 cases que teníem enterrades en aquest subsòl.

La construcció de la Ciutadella afectà més de mil habitatges del quarter més dinàmic de la ciutat (el 17% del total). Fou una ignomínia (una més) comesa pels espanyols, que no respectaren les condicions signades per ambdós bàndols a la capitulació. Pensem que els habitants d'aquest sector de la Ribera, ja prou castigats durant molts anys pels setges successius i que estaven malauradament acostumats a reconstruir ses cases, ja ho estaven fent una altra vegada. Dos anys després d'acabada la guerra foren obligats a desfer les seves llars i portar ells mateixos les pedres que haurien de servir per la construcció d'una fortificació militar, amb una dotació d'homes equivalent al total de l'atemorida població i els canons de la qual apuntaven cap a la ciutat.
 
Permeteu-nos una cita textual: “Es un carácter enérgico, violento y tenaz; pero noble y generoso” (Manuel García Morente, 1886-1942, filòsof espanyol catòlic, referint-se al caràcter espanyol). A Catalunya només podem donar fe del que hi ha abans del punt i coma, del que hi diu després ans tenim mostres de tot el contrari. I no volem ofendre ningú. Són els fets, és la Història.
Born 063 550x309Born 070 550x309

Un cop a baix, transitàrem per carrers com el dels Xucles, el del Joc de la Pilota o el dels Ventres, gremials com el dels Corders de Viola o encara vigents a l'exterior com el de Bonaire (que llavors era un carrer de cases de mariners).

Vàrem conèixer espais singulars com el pont de la Carnisseria, la plaça del Mercat o un tram del Rec Comtal. O cases com la de Boxadors (on es destil·lava aiguardent), la de la neu, la de Corrales (on es jugava al trinquet i s'apostava), l'adrogueria Duran, la taverna Colomer, l'hostal de l'Alba o la del Baró de Sant Vicenç; fins i tot vàrem poder entrar a algun dels seus patis.

El punt de més forta càrrega emotiva és el Bornet ‒direcció al Pla d'en Llull‒, allà on es produí el darrer contraatac de la nostra cavalleria que abans esmentàvem.

Tanmateix no només el ferm irregular ens feia anar amb compte al caminar, també havíem de vigilar de no ensopegar amb algunes bombes incrustades al terra i que s'hi havien deixat allà com evidència, degudament senyalitzades. A l'acabar el recorregut es passa pel davant d'una vitrina on estan exposades els tres centenars de bombes trobades en el jaciment. Es calcula que durant el setge varen caure la barbaritat de tres bombes per cada poblador de Barcelona.

 

De tornada cap amunt vàrem retornar al present. Ens quedava rematar la jornada com ens és d'habitud, a taula.

 

Abans deixeu-nos dir que el Born Centre Cultural disposa d'un espai polivalent, on es porten a terme un munt d'activitats:  conferències, concerts, representacions teatrals, tallers, cinema, titelles..., és la Sala Moragues.

 

Però nosaltres ens dirigírem a la Sala Castellví, on ‒a més de la botiga-llibreria‒ es localitza l'espai gastronòmic anomenat El 300 del Born i menat pels amics de Moritz.

Allà, asseguts a les taules que teníem reservades, satisfets per la nostra particular “descoberta”, s'ens va servir el següent pica-pica: 

- patates Felip V (braves del Born)

- coca de recapte tradicional de Cardona

- bombes de la Barceloneta (les tradicionals)

- el rostit del bastió de Santa Clara (botifarra amb poma i canyella)

- platillo del mal d'Almansa (cigrons guisats amb xoriç i morcilla)

- pa negre del setge dels catalans

Born 086 550x309Born 087 550x309

I per beure? Si el lema del Tricentenari és Viure lliure, nosaltres el vàrem parafrasejar amb tot el respecte: beure lliure. Sí, però el que pertocava era cervesa Moritz i la nostra proposta fou la Born 17.14 (de 17,14 graus Balling, no confondre amb gradació alcohòlica, que és de 7,1º), feta amb mel aromatitzada amb gingebre, bergamota i cardamom. És un homenatge a la Barcelona del 1700, ciutat pel port de la qual entraven les espècies provinents de l'Orient.

Ja us podeu figurar (qui no l'hagi tastat encara) que és una cervesa especiada i gens amargant, molt apropiada per l'àpat que teníem davant. Deixem constància que fou un èxit entre els presents.

 

Si totes les activitats del Club es preparen amb il·lusió i acostumen a sortir bé, aquesta fou ‒sens dubte‒ una de destacada. Ara que ja l'hem conegut, ens pertoca a cada un de nosaltres repetir la visita al Born... i a la cerveseria!

Facebook