Torres

Torres 03 347x260 Jornada d'enoturisme al cor del Penedès.                                                                            

 


El Club té una bona i antiga relació amb la Família Torres:  visites al seu celler (a l'arxiu tenim guardat ‒com si fos un incunable‒ el record documental i fotogràfic d'una visita, amb dinar a les pròpies instal·lacions inclòs, de l'any 1974), conferències... El senyor MIQUEL TORRES CARBÓ fou el nostre Gourmet Barceloní de l'Any 1981 i el seu fill, MIQUEL AGUSTÍ TORRES RIERA ‒actual President i Conseller Delegat de Bodegas Torres‒ el succeí l'any 1997.

Torres 1 550x367

 


La qüestió és que ja havia passat massa temps des que vàrem tenir aquests grats encontres, si la “memòria arxivística” no falla ens havíem de remuntar al mes de Maig de l'any 2002, en les IV Jornades sobre temes de Gastronomia i Hostaleria. I vàrem pensat a actualitzar-nos precisament en aquest curs del cinquantenari.


La decisió es confirmà tot un encert, en funció de la satisfacció obtinguda pels assistents. S'ha de lamentar, però, la minsa xifra assolida. Hi ha qui ens va fer notar la qüestió del preu de l'activitat, que ‒certament‒ no era baix; però l'import resultant no era més que la suma dels tres factors que intervingueren en la jornada:  transport, visita i dinar. En tot cas, la relació qualitat/preu va ser més que correcta.

 

Però deixem-nos de preàmbuls i comencem la crònica.

 

En un confortable minibús menat pel JORDI (eficient conductor) ens atansàrem al Centre de Visites que la Família Torres té ubicat al cor del Penedès, concretament al terme municipal de Pacs del Penedès, voltat de vinyes i naturalesa. És un espai ideal per gaudir de tot tipus d'activitats englobades en això que hom anomena enoturisme:  degustacions de vi, maridatges diversos, visites exclusives o passejos per les seves finques més emblemàtiques. També acull un museu i la botiga.


Com havíem arribat abans de l'hora prevista, poguérem voltar lliurement per la Gran Sala d'Exposicions de la Fundació Miguel Torres (oberta el 1997). És un museu eclèctic on tant s'hi poden trobar andròmines de pagès com valuoses obres de l'art barroc, passant per estris d'antuvi necessaris per a l'elaboració del vi. En una secció (amb fotografies d'època i documents) s'explica la història de Torres des dels seus orígens al darrer terç del segle XIX fins a les noves generacions de la família. Col·leccions de botelles (on es pot valorar l'evolució del disseny en les etiquetes) i un incomptable nombre de premis rebuts (en va vàrem buscar les nostres plaques de Gourmet, però ens digueren que aquestes eren premis personals i per això no s'exhibien) omplen les sales. Anecdòticament crida l'atenció un senzill vehicle dels anys 1950's (perfectament conservat), amb el qual el senyor TORRES CARBÓ feia de viatjant dels seus propis vins.


Badant badant s'havia fet l'hora d'inici de l'activitat guiada. Ens va venir a cercar l'ISABEL, la nostra amfitriona, per començar la visita concertada. El primer pas fou passar a una sala de projeccions on veiérem un bell reportatge que transmet els valors de Torres:  els orígens i la seva continuïtat familiar, la pujança de l'empresa i la seva expansió territorial cap a altres D.O., l'esperit innovador o l'aposta ecològica (concretada en el seu programa Torres & Earth:  “com més cuidem la terra millor vi aconseguim”).


Una sortida lateral ens afrontava a la vinya Mas La Plana, on neix un dels vins més preuats de la casa. És una vinya de 29 ha. plantada l'any 1966 de cabernet sauvignon. Torres fou pioner a l'hora de portar aquest tipus de raïm a Catalunya. El Torres Mas La Plana és un vi de llegenda que ha rebut un munt de premis internacionals des de la primera collita l'any 1970.


Allà ens recolliren amb un trenet que ens dugué ‒per un camí que travessava el vinyars amb els ceps per esporgar‒ fins al fantàstic Celler Waltraud. Inaugurat el 2008, està dedicat a WALTRAUD MACZASSEK, esposa de MIQUEL A. TORRES RIERA, amb qui va col·laborar activament en l'obertura dels mercats d'exportació. Actualment continua viatjant amb el seu marit i rebent les visites de clients d'arreu. És també una artista multidisciplinar i alguna de les etiquetes de Torres estan inspirades en obres seves. Hi ha obres d'ella realçant les instal·lacions per on anàvem passant.

El Celler Waltraud és obra del prestigiós arquitecte JAVIER BARBA i està bastit aprofitant i respectant les característiques del terreny, s'integra en el paisatge i aconsegueix les condicions òptimes de celler (temperatura, humitat) mitjançant la seva construcció sota terra i condicionant la coberta amb arena blanca que reflecteix la llum solar. S'abasteix d'una instal·lació fotovoltaica propera i de biomassa com a combustible, cosa que els permet considerables estalvis en els consums d'electricitat i de gas. És el que es coneix com arquitectura bioclimàtica.

Abans d'entrar ens rep la monumental escultura de XAVIER CORBERÓ (1935-2017) anomenada “La Família”, en clara al·lusió al matrimoni TORRES ‒ MACZASSEK i els seus tres fills (dos d'ells ja fortament implicats en l'empresa, l'altra s'ha dedicat a la medicina). L'accés és a través d'un atri porticat amb un brollador central, que recorda les domus romanes.

Torres 36 550x412Torres 38 550x412

A l'interior veiérem, des d'un mirador privilegiat, les tines d'acer inoxidable on es vinifica el raïm i rebérem explicacions sobre els processos de recepció, aixafament per l'obtenció del most, batonatge o fermentació. D'allà passàrem a una sala de bótes on les explicacions versaren sobre les diverses característiques d'una bóta:  tipus de fusta (i si és roure, les seves procedències), grau de torrat del seu interior, capacitat en litres... tota una sèrie de factors que fan que del mateix raïm s'obtinguin diferents vins.

El zenit es produí quan entràrem en una immensa nau en penombra, on es conserven en perfectes condicions bótes i botelles dels vins de finca de TorresFransola, Milmanda, Mas Borràs, Mas La Plana, Grans Muralles i Reserva Real. Són les joies de la casa i com a tals són cuidades. Les sensacions que rebíem eren màgiques, ens feien venir al cap els misteris de l'alquímia.

La Família Torres presumeix d'aquest celler i té tots els arguments per poder-ho fer. Nosaltres vàrem quedar ‒literalment‒ encantats.

Torres 45 550x412

 

De retorn amb el trenet i a l'avantsala del museu teníem parada una taula amb allò que seguia del programa:  el maridatge de quatre vins amb quatre tipus de pernil ibèric.

Val a dir que, com és sabut, els maridatges poden ser per afinitat o de contrast. També es diu allò que per gustos els colors. Sigui com sigui la cosa va anar així:

- pernil de la D.O. Extremadura, deliciós, volàtil...
  maridat amb Waltraud (D.O. Penedès), varietat riesling, vi
  blanc elegant i subtil.

- pernil de la D.O. Guijuelo, exquisit, d'entrada suau...
  maridat amb Celeste Crianza (D.O. Ribera de Duero),
  característic ull de llebre d'aquella zona.

- pernil de la D.O. Extremadura, reserva...
  maridat amb Purgatori (D.O. Costers del Segre), cupatge de
  garnatxa, carinyena i syrah; vi negre
sofisticat de gran aroma
  i sabor.

- pernil de la D.O. Huelva (Jabugo), excel·lent, intens...
  maridat amb Santa Digna Estelado, un vi espumós elaborat a Xile seguint el mètode tradicional.

Fetes les presentacions, l'ISABEL s'acomiadà de nosaltres deixant-nos assaborir (i repetir) aquelles beneïdes manufactures on l'home ha sabut aprofitar el que la natura ens ofereix. Un luxe!


Abans de marxar vàrem donar un cop d'ull a la botiga, on es podien adquirir qualsevol dels vins i licors de la casa Torres, amb l'avantatge ‒aprofitat per més d'una‒ que t'ho enviaven a casa sense sobrecost pel transport. Hi ha qui es va quedar embadalit amb el brandi Reserva del Mamut (preu: 1.300 euros).

 

Un quart d'hora més tard ja arribàvem a la Masia La Torre del Gall, a Sant Cugat Sesgarrigues. Des que hi anàrem recomanats l'any passat (quan la visita a Pinord, de tan bon record), s'ha convertit en el nostre restaurant de referència al Penedès.

Torres 55 550x412

Aquest fou el menú (de tres plats) que ens oferiren, amb indicació dels respectius maridatges:

- crema de marisc
  amb + Natura (D.O. Penedès) de Pinord, blanc ecològic,
  xarel·lo en lies

- caneló de vedella amb salsa trufada
- suquet de lluç i sèpia amb patatones i cloïsses al fonoll

  ambdós plats maridats amb el Chateldon Reserva 2011 (D.O.
  Penedès) de Pinord, cabernet
sauvignon envellit en bótes de
  roure catorze mesos i guardat en ampolla dos anys més

- mousse de xocolata blanca amb maracujà amb el cava Aria
  de Segura Viudas

- aigües minerals i refrescs
- cafès i infusions, licors

Tot això ‒d'una qualitat excelsa‒ ens vàrem regalar al voltant d'una guarnida taula imperial emplaçada en la impactant Sala Gòtica, amb els seus arcs apuntats de pedra, que embolcallaven un ambient íntim de joia per l'experiència viscuda.

 

El colofó fou que ‒tal i com ho teníem anunciat en el marc de la commemoració del nostre Cinquantenari‒ una de les sòcies assistents fou premiada amb el reemborsament de l'import de la seva inscripció.


Aquesta sortida tenia tots els ingredients per a complaure'ns. Qui així ho va entendre no va quedar gens decebut. Donem fe.

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook