Trasllat... definitiu?

Un nou Espai d'Entitats a disposició del CLUB.

A mitjans de 2015 us comunicàvem ben cofois el nostre acord amb els amics del Centre Comarcal Lleidatà (Nova seu social), després d'un 2014 agitat amb la qüestió de la seu (s'explica a Nova etapa). Bé, hi hem estat un any i escaig. Allà hem dut a terme unes quantes de les nostres reunions de Junta i els hem organitzat fins a quatre xerrades gastronòmiques (Preparem el Nadal amb l'Àvia Remei, Xocolata. Origen, varietats..., La cuina del cargol i Fitoteràpia i sistema respiratori).

Però en ple estiu de 2016 se'ns va presentar una proposta convincent, una oportunitat que no podíem refusar:  al districte de Les Corts estaven a punt d'inaugurar un Espai d'Entitats i ens oferien ser-ne usuaris, sense cap contraprestació (ni econòmica ni de cap altra mena). Realment tenim motius sobrats per estar-los agraïts (i no volem citar noms, però tots i cadascú dels membres del cartipàs municipal d'aquest districte amb els quals hem tractat ens ha mostrat una total empatia).

Abans de continuar ‒i per si ja comenceu a pensar que som com el cul d'en Jaumet‒, que sapigueu que fins i tot el Consell de Cent (institució nostrada i venerable com n'hi ha poques) va canviar fins a tres vegades de seu entre la seva creació (1249) i l'any (1369) de la construcció del Saló de Cent que tots coneixem.

Reprenem el nostre fil.

Cristalleries Planell és com es coneix aquest nou equipament municipal. Ubicat al carrer del Dr. Ibáñez, núm. 38 (forma un triangle amb els carrers d'Europa i d'Anglesola), és en realitat un nou edifici bastit a partir de la idea de conservar i recuperar per a l'ús ciutadà allò catalogat que quedava de l'antiga fàbrica.

Cristalleries Planell va obrir portes l'any 1913 com a forn de vidre. Amb els anys va arribar a convertir-se en la principal indústria de Les Corts i una de les fàbriques de vidre artístic més importants de la ciutat i d'Europa. La va fundar el burgés cortsenc LEOPOLD PLANELL. Per combatre el puixant sindicalisme ‒fins i tot va patir un atemptat que li paralitzà el braç esquerre‒ va desenvolupar accions paternalistes, com ara crear una mutualitat o habilitar un espai més adient per a les operàries embarassades (l'ofici de tallador de vidre acostumava a ser exercit per dones), a l'ensems que va muntar un orfeó i organitzava activitats de caire familiar per als seus treballadors.

Fou a Cristalleries Planell on començà, l'any 1925, l'històric episodi conegut com “la vaga dels nens”. FRANCESC PEDRA (1914 - 2000, hi té dedicat un carrer allà mateix) mobilitzà els aprenents en una vaga contra la seva explotació. En plena dictadura de Primo de Rivera, la vaga es va estendre per tota la província de Barcelona. S'enfrontaren a l'empresa i a les forces d'ordre públic. Varen triomfar i aconseguiren millorar les seves condicions de treball.

La conflictivitat a la fàbrica per vagues va ser una constant durant els anys següents, fins l'esclat de la guerra 1936-39, quan va ser col·lectivitzada. En acabat, no només li va ser retornada la propietat, sinó que el franquisme va nomenar LEOPOLD PLANELL cap del Sindicato Provincial del Vidrio (sic) i el guardonà com “empresa ejemplar”.

La fàbrica ocupava una superfície molt més gran del que ara ens queda. Va tancar l'any 1957 (quan morí el propietari) i tot plegat va quedar en desús i abandonat. El que ara s'ha recuperat és la façana principal d'accés a la nau, una façana modernista que incorpora un trencadís de JOSEP GRANER i una porta forjada. La resta, com dèiem, és un edifici de bell nou.

Aquest nou equipament municipal de quatre plantes (baixa + 3) dona cabuda a l'Escola de Formació d'Adults del Districte, al Centre de Normalització Lingüística i obre un Espai d'Entitats (que és el que ens concerneix) a la planta superior.

Algú amb memòria i seny es podria preguntar:  no ens tornarà a passar com amb l'Espai d'Entitats de l'Esquerra de l'Eixample?

Doncs creiem que no, de cap manera. Aquest Espai d'Entitats presenta una superfície diàfana amb mobiliari adequat per tal que les diverses associacions usuàries (en igualtat de condicions) ens trobem còmodes mentre mantenim les nostres reunions, a més d'una sala multiusos flexible. No hi ha una entitat de referència com sí que ens vàrem trobar al carrer Calàbria, que l'Associació de Veïnes i Veïns de l'Esquerra de l'Eixample se l'ha ensenyorit com a seu social i per a la seva programació d'activitats.

Aquest 8 de Febrer de 2016 ja vàrem estrenar-nos amb una primera ‒i profitosa‒ reunió de Junta. La disponibilitat de dies i horaris és tan dúctil com la nostra freqüència de reunions, cap problema.

Naturalment, aquí també (o aquí sí, segons amb què ho comparem) tindrem un armari per conservar els nostres arxius i la possibilitat de convocar els nostres socis per la Junta Directiva Extraordinària per l'elecció del Gourmet Barceloní de l'Any (a l'Abril) i per la Junta General Ordinària (al Juny).

Hores d'ara ja no ens atrevim a dir que aquest serà el nostre trasllat definitiu. Però deixant de costat qualsevol mena d'ironia, el que sí podem assegurar-vos convençuts és que ens trobem en un moment crucial pel Club. A les portes de commemorar l'esperat cinquantenari, se'ns obren noves perspectives que ‒us ho garantim‒ mirarem d'aprofitar tan bé com sapiguem.

El temps ens facilitarà a tots treure les nostres pròpies conclusions.