L'envelliment actiu i saludable

Comencem a envellir el dia que naixem.

L'envelliment és un procés individual que s'estén al llarg de la vida de qualsevol ésser viu. És personal i, per tant, irrepetible. Cada persona arriba a la vellesa i la viu amb una situació física, psíquica i social diferent, però en general cada vegada millor.

A Catalunya la proporció de persones de més de 65 anys està per sobre el 17% del total de la població i ja supera la proporció de persones de menys de 15 anys i arribarà al 20% el 2020.

Això planteja nous reptes i noves oportunitats que, com a societat, hem de poder i saber aprofitar, desenvolupant noves estratègies i nous conceptes:  com l'envelliment actiu i saludable.

Es tracta de fer de l'envelliment una experiència positiva, una vida més llarga que vagi acompanyada d'oportunitats contínues d'autonomia i salut, activitat i protecció.

Es tracta de posar les condicions perquè les persones puguem assolir el nostre benestar físic i emocional potencial al llarg de tot el cicle vital i de participar en la societat d'acord amb les nostres necessitats, desitjos i capacitats.

Aquesta tasca implica tota la societat:  les administracions públiques, les empreses, les organitzacions cíviques, els professionals de la sanitat... i, per damunt de tots, les pròpies persones a títol individual i col·lectiu.

Tot seguit us deixem amb deu consells per a aprendre a envellir:

- Cuidaràs la teva aparença cada dia, empolainant-te bé, com si anessis a una festa. Hi ha millor festa que la vida?

- No et tanquis dins de la teva habitació, ni dins de casa. Res de jugar a enclaustrar-te, a ser presoner voluntari. Sortiràs al carrer o al camp a passejar. L'aigua estancada es podreix i la màquina que no es fa servir, es rovella.

- Estimaràs l'exercici físic igual que tu mateix. Destina un temps a la gimnàstica, com també a una caminada raonable, dins o fora de casa. Contra la mandra... diligència.

- No faràs ganyotes o actituds de vell o vella desanimats. El cap baix, l'espatlla doblegada, arrossegar els peus, no! Que les persones et lloïn quan passis prop seu.

- No parlaràs de la teva vellesa, ni tampoc et queixaràs dels teus mals. Acabaràs per trobar-te més vell o més malalt del que realment ets i et deixaran sol. Ningú no vol sentir a tothora històries d'hospital.

- Conrea l'optimisme per sobre de tot. A mal temps, bona cara. Fes sempre positius els teus judicis. Bon humor, cara alegra i gest amable. Tens l'edat que aparentes.

- Intentaràs ser útil amb tu mateix i amb els altres. No ets un paràsit ni una branca trencada de l'arbre de la vida. Ajuda't fins que puguis i ajuda els altres amb un somriure, un servei o un consell.

- Treballaràs amb les mans i amb el cervell. El treball és teràpia infal·lible. Qualsevol ocupació, manual, intel·lectual, artística... és un remei per a tots els mals. El treball és la millor benedicció.

- Busca't una feina, la que vagi millor amb les teves aptituds i desitjos; una feina voluntària que t'hauràs de prendre com una obligació almenys dos cops a la setmana, i a ésser possible al matí. Aquesta obligació, per petita que sigui, et farà aixecar, caminar, ajudar, servir als altres... viure!

- Procura tenir una il·lusió de fer, d'aconseguir... quelcom que et faci pensar, planificar i esperar l'endemà. Cultiva l'afecte dels amics o companys. És la millor manera d'activar i fer funcionar les neurones: il·lusions, ocupació i afecte són les millors medecines per a la malaltia dels anys.

Salut!