La corbata

Corbata 0 347x347

L'origen de la corbata es remunta al regnat de Lluís XIII de França (1601-1643).             


Aquest rei reclutà soldats croates, que per poder-se protegir del fred duien un mocador nuat al coll. Pel que sembla, la paraula corbata ve de la deformació de “croata”.

A l'època de Lluís XIV, la cort rivalitzava per afegir més puntes i cintes de seda a aquestes corbates.

Aquesta moda es va anar estenent per tota Europa i després arreu del món.

L'any 1924 Jesse Langsdors -un sastre de Nova York- va crear i patentar el seu model de corbata:  va tenir la idea de tallar la tela per a confeccionar les corbates al biaix i en tres parts, donant-li més elasticitat, que es com actualment es confecciona arreu.

Corbata 1 550x474


Aquesta peça que es mostra com a detall d'elegància en la vestimenta dels homes, també resulta ser, moltes vegades, la més malmesa, ja que és la primera en rebre els esquitxos o és la que cau dins el plat en els àpats. I també és la que rep més rascades en la part del nus.

Molts senyors tenen el costum de no desfer-se el nus quan es treuen la corbata. Doncs mal fet, perquè això perjudica de bon tros la roba i pot fer que es parteixi. Per tant, és recomanable desfer el nus cada cop que es treu la corbata.


També molta gent pensa que no es poden netejar. Doncs sí que es netegen, altra cosa és que porti més feina de la que pot semblar.

Una corbata, perquè quedi bé i com a nova, un cop rentada a sec, s'ha de desmuntar i planxar desfeta, tornar a muntar i cosir. Si es planxa per sobre queda aixafada i perd tota la prestació. Queda, com es diu col·loquialment, com un bacallà sec.

Si la corbata es taca, no intenteu de refregar-la, ni tan sols amb aigua, ja que el que aconseguireu és fer un blancall o descolorit, i això sí que no marxa.

Per tant, no dubteu en portar les corbates al vostre tintorer de confiança, que de ben segur us les deixarà a punt per tornar a usar i com a noves.

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook