Refranys gastronòmics
|
|
Heus aquí alguns dels refranys referits a la gastronomia o que l'utilitzen metafòricament. |
Tots n'hem sentit de refranys, fins i tot en fem servir algun que altre. En aquest article ens centrem en aquells que fan referència a qüestions gastronòmiques, ni que sigui de manera figurada.
Un dels més coneguts: A la taula i al llit, al primer crit. Consell savi.
Aquest té la mateixa estructura, tot i que la segona intenció és ben oposada a l'anterior: A taula i a missa, un cop s'avisa.
Alguns tenen un rerefons, diguem-ne, filosòfic:
Amb pa i vi es fa camí.
Panxa plena, cor content.
Al millor cuiner se li va un tomàquet sencer (que recorda aquell semblant de l'escrivent).
Aquesta sèrie traspua egoisme:
Ja vam menjar, ja ens vam anar.
Quan menjo no conec.
Estan primer les dents que els parents.
Referits a la salut:
L'oli d'oliva tot mal esquiva.
Qui no té un all té una ceba.
Un parell que al·ludeixen la popular sopa:
Del plat a la boca cau la sopa (sempre?, o només quan som encara massa petits o ja massa grans?).
Qui menja sopes se les pensa totes.
Mentre uns descriuen personalitats:
Ser un panxacontenta.
Ser un somiatruites.
Ser un tros de pa.
Ser una castanya.
No ser carn ni peix.
No tenir pebrots (de fer alguna cosa).
D'altres, situacions:
Tallar el bacallà.
Remenar les cireres.
Ara per naps, ara per cols.
Girar-se la truita.
Refranys contundents:
Els comptes clars i la xocolata espesa.
No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat.
No diguis cigró fins que no sigui al sarró (mateix missatge que l'anterior).
Acabarem amb un de positiu: Un bon dinar fa de bon esperar.
I el que més ens ha agradat: Menjar per pensar, pensar per menjar.
Que us vagi de gust!