Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

Un museu “amagat” a la ciutat de Barcelona.

La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi té la seva seu a la planta alta de l'històric edifici de la Llotja de Mar de Barcelona.

Tot va començar l'any 1775, amb l'apertura de la Escuela Gratuita de Diseño, arran de les sol·licituds dirigides al rei pels artistes i intel·lectuals de la Barcelona de la època, que volien crear una Academia de Bellas Artes, similar a l'establerta a Madrid el 1752. Fou finalment la JUNTA PARTICULAR DE COMERÇ -creada per Fernando VI el 1758 i ratificada per Carlos III el 1760-, la responsable de la posta en marxa d'una escola de dibuix, que inicià les seves activitats en el dit any i al mateix lloc on es troba actualment. Ja al 1778, la JUNTA amplià els ensenyaments a la pintura, la escultura i l'arquitectura, canviant el nom pel de Escuela de Nobles Artes.

El 1838, el Ministre de Governació defensà el projecte d'autoritzar la creació de l'Academia de Barcelona, per poder concedir el títol d'arquitecte. Malgrat tot, no fou fins després que el 1847 les Juntes de Comerç  es transformessin en corporacions merament consultives, que un Reial Decret d'Isabel II de 31 d'Octubre de 1849 creà les Academias Provinciales de Bellas Artes, com a òrgans consultius de l'Estat en les qüestions artístiques, amb les funcions de vetllar pel patrimoni, fomentar l'estudi de les Belles Arts i, fonamentalment, dirigir l'ensenyament existent en les diferents províncies de l'Estat. Així doncs, el 1850 quedà constituïda l'Academia Provincial de Bellas Artes de Barcelona, que dirigí l'Escola des de llavors.

Fou el 1928 que passà a anomenar-se Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i el 1930 rebé la denominació actual, extenent-se el seu àmbit d'actuació a tot el Principat.

En la actualitat, a més d'investigar sobre les belles arts i de vetllar pel patrimoni artístic català, du a terme cursos, conferències, exposicions, publicacions... i també es manté com un referent consultiu i d'assessorament dels organismes de l'administració pública. Tanmateix l'Acadèmia gestiona recursos per estimular l'aprenentatge, com ara beques, pensions o exposicions.

Està integrada per quaranta-un acadèmics de número, elegits entre artistes, investigadors i protectors de les belles arts. A més hi trobem acadèmics honoraris, corresponents i supernumeraris. S'organitza en cinc seccions:  Arquitectura, Escultura, Pintura, Música i Arts Sumptuàries.

Al llarg dels temps han estat membres de l'Acadèmia una gran nombre de figures representatives de la cultura catalana. L'han presidida Joaquim Desvalls, marquès d'Alfarràs (1850-69), Joaquim de Gibert (1869-77), Ramon M. de Sentmenat (1877-92), Felip Bertran i d'Amat (1893-1911), Pere Guerau Maristany i Oliver (1912-26), Joan Antoni Güell i López (1928-36), Bonaventura Bassegoda i Amigó (1936-39), Dionís Baixeras (1939-43), Lluís Masriera (1944-52), Miquel Mateu i Pla (1952-62), Frederic Marès (1963-90), Joan Bassegoda i Nonell (1990-98) i Jordi Bonet i Armengol (des de 1998).

L'Escola fou sempre coneguda popularment com l'Escola de la Llotja i estigué sota la tutela de la Acadèmia fins el 1900. Les seves col·leccions es constituïren en el primer museu d'art de Catalunya i foren la base del Museu de l'Acadèmia, ampliat posteriorment amb adquisicions, donacions i llegats.

És aquest un museu important pel que fa a l'art català d'època moderna, amb pintures, escultures, dibuixos i gravats d'artistes tan reputats com ara Antoni Viladomat, Damià Campeny, Antoni Solà, Joseph Flaugier, Claudi Lorenzale, Pau Milà i Fontanals, Pelegrí Clavé, Joaquim Espalter, Marià Fortuny, Ramon Martí i Alsina, Antoni Caba, Lluís Rigalt, Annibale Carracci, Mignard, Maella, Vicente López, Domènec Fita, Montserrat Gudiol, Josep Maria Subirachs, Joan Vila i Grau o Jaume Muxart, entre d'altres.

Precisament de Damià Campeny és aquesta Lucrècia morta, obra mestra de l'escultura neoclàssica catalana. Inspirada en la història de Roma, mostra la figura sedent de Lucrècia, que s'acaba de manllevar la vida en no poder suportar l'ultratge de ser injustament acusada d'infidelitat.

Una part significativa del fons del Museu de l'Acadèmia és dipositada al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Disposa també d'una biblioteca especialitzada en temes artístics i d'un arxiu documental que, a més dels seus propis fons, conserva els de l'Escola de Belles Arts, els de la Comissió Provincial de Monuments (1844-1883), i els de la Comissió Valoradora d'objectes d'art a exportar (1922-1936).

D'entre les seves publicacions, sobresurten els catàlegs de les seves col·leccions artístiques, els discursos d'ingrés dels seus membres i el Butlletí de periodicitat anual (des del 1986).

Roman oberta al públic de dilluns a divendres, de 10 a 14 hores.
Entrada lliure.   Accés pel Pg. d'Isabel II.
Telèfon núm.  93 319 24 32.

Realització dels textos a partir de la pàgina web de la pròpia Acadèmia (http://www.racba.org/) i de l'article de JOSEP BRACONS i CLAPÉS (membre numerari de la mateixa), publicat a l'ENCICLOPÈDIA DE BARCELONA (editada per Enciclopèdia Catalana i l'Ajuntament de Barcelona, edició de Març de 2006).