Sant Jordi
|
|
Tenim art al carrer. Aixequem el cap, val la pena. |
Al carrer del Bisbe ens trobem amb una paradoxa: tothom es fixa i fotografia allò que és apòcrif, mentre que l'autèntica joia passa desapercebuda.
L'element apòcrif, tot i que cal reconèixer-li la seva bellesa, és el pont que uneix el Palau de la Generalitat amb la Casa dels Canonges. Fou bastit tot just el 1928.
Val a dir que l'arquitecte fou JOAN RUBIÓ i BELLVER (Reus, 1870 - Barcelona, 1952), deixeble i col·laborador d'ANTONI GAUDÍ, i que l'any 1901 ja havia construït la Casa Golferichs, on el CLUB va tenir durant anys la seva seu institucional.
Pel que fa a aquest punt recomanem la lectura de l'article del següent enllaç, pertaneynt a la web de GOLFERICHS CENTRE CÍVIC (cal obrir allà on diu "Història"), tot i que hi ha alguna que altra inexactitud tendenciosa.
La joia la tenim a la façana gòtica del Palau de la Generalitat, situada damunt la porta principal, és un medalló que representa al patró de Catalunya, Sant Jordi, a cavall i en lluita amb el drac. Es troba al bell mig d'un conjunt escultòric de gàrgoles amb forma de figures humanes, i és una de les més precioses obres de l'escultura gòtica catalana.
La va fer en pedra de Montjuïc l'escultor PERE JOAN l'any 1418. Pere Joan també va treballar al Monestir de Poblet i fou artista de cambra del rei ALFONS EL MAGMÀNIM.
Sant Jordi és abillat amb l'armadura característica de l'època, dita d'arnès blanc (feta amb ferro rígid o acer polit), i per la posició del seu braç és de suposar que hi duia una llança, avui desapareguda.
Per arrodonir l'article, reproduïm el poema que inspirà a JOAN MARAGALL (1860-1911), en l'any dedicat a la seva memòria per commemorar els 150 anys dels seu naixement.
La diada de Sant Jordi
La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
“San Jordi mata l'aranya.”
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
teranyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist
i els nens i nenes ploraven.
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
per 'xò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.
Aquesta porta s'obra justament per la diada de Sant Jordi. Accedim al pati gòtic i ens el trobem tot ple de roses. Gaudim-ne de les nostres festes i de l'art que la nostra Història ens ha llegat.