Zones d'Espanya: Aragó
 |
Un tast de la rica gastronomia veïna. |
Abans d'endinsar-nos en comentar com va anar ‒ja us avancem que molt bé‒ la nostra “visita a l'Aragó” (vessant gastronòmica), volem referir-nos a l'espai on va tenir lloc aquest dinar.
El Centro Aragonés de Barcelona té una llarga història que comença a principis de 1909. No cal ser cap historiador expert per saber que aquells moments coincideixen amb l'arribada massiva a Barcelona d'immigrants procedents d'aquelles contrades relativament veïnes i, en una ciutat que bullia socialment (amb els ateneus i les cooperatives obreres, per exemple) era natural l'agrupament de les persones per origen o per afinitats de qualsevol mena.
Els llocs de reunió inicials varen ser diversos, fins que l'any 1914 varen adquirir un solar cèntric i encarregaren la construcció de la nova seu a un jove però ja reputat arquitecte aragonès, Miguel Ángel Navarro (1883-1956). El resultat fou, tal com podem observar, un edifici monumental, en cantonada, de planta baixa i dos pisos, destinat a teatre (o cinema) i locals del Centro.
Té la seva façana inspirada en el mudèjar aragonès (maó vist, arcades de mig punt), amb dues tribunes que remarquen l'accés al teatre. Els motius escultòrics l'entronquen amb el modernisme. I l'interior encara ens ha arribat prou ben conservat.
I una curiositat més. El carrer per on tenim l'accés es deia inicialment de Ponent, per la senzilla raó que era l'eix viari principal d'una àrea reordenada i urbanitzada a mitjans del segle XIX, coneguda com la zona de ponent. Fou la presència del Centro Aragonés de Barcelona i les seves demandes que aconseguiren dedicar-li el carrer l'any 1923 a JOAQUÍN COSTA (1846-1911), destacat escriptor, advocat i polític aragonès.
Parlem ja de gastronomia?
La gastronomia aragonesa és un reflex ‒com acostuma a passar arreu‒ de la seva situació geogràfica, en una cruïlla de les cuines catalana (mediterrània), basca (atlàntica) i castellana (l'altiplà). A més comprèn paisatges molt diversos: des del fred i plujós Pirineu fins les hortes riberenques de l'Ebre, passant per les terres centrals de secà o els boscos mediterranis de Terol.
Plats típics i prou suculents són (sense ànim de ser exhaustius): les botifarres d'arròs, el pernil de Teruel (que tant i tan bo poguérem menjar quan hi anàrem), el ternasco, el corder al chilindrón o el bacallà ajoarriero (que també vàrem gaudir fa poc, quan la sortida tècnica-cultural al Pirineu d'Osca - D.O. Somontano). Aquí s'hi pot afegir un llarg etcètera que deixem a la vostra imaginació.
Nosaltres, la vintena d'amics que prenguérem la bona decisió d'anar-hi aquell dia, vàrem gaudir d'un excel·lent servei en una sala privada del Centro. I el menú va consistir en...
- entrants a compartir:
· pernil de Teruel
· pa amb tomàquet
· assortiment d'embotits i formatge
· croquetes casolanes variades
· broquetes amb tomàquet cherry i perles de mozzarella amb salsa d'alfàbrega
· espàrrecs arrebossats amb salsa romesco
- plat principal: ternasco
- les postres:
· mousse casolana de mango o de gerds
· assortiment de pastissos
- vi Monte Ducay Crianza 2013 (D.O. Cariñena)
aigües i cafè o infusions
Tal fou el nostre grau de satisfacció que ‒sense que això estableixi precedent‒ la setmana següent vàrem entrar a la secretaria del Centro Aragonés de Barcelona un escrit de reconeixement per la qualitat dels productes degustats i d'agraïment pel servei rebut per part de la senyora NEZHA i el seu equip.
Sens dubte que jornades com aquesta justifiquen haver endegat el cicle anys enrere. Se'ns ofereix un establiment cèntric, de qualitat i amb bon preu. Cal tenir-ho present!