De Gallina Blanca a GBFoods: companyia internacional amb esperit local

22 01 2019 20 347x260 A càrrec de JOSEP ARCAS sarasola, economista, directiu de GBFoods.                

 


Les nostres XXI JORNADES SOBRE TEMES DE GASTRONOMIA I HOSTALERIA s'estan duent a terme a l'ensems de la commemoració del Cinquantenari del Club (7/03/1969), per això hem volgut potenciar al màxim la qualitat dels ponents, cosa que teníem garantida amb JOSEP ARCAS SARASOLA, només cal recordar les seves intervencions anteriors (Les marques blanques:  la seva repercussió a la compra diària, del 9/03/2010 o Control responsable del pes, del 14/01/2014), aprofitant-nos sempre de les seves successives etapes professionals.


No volem continuar sense fer referència a l'excel·lent resposta del públic, que en aquesta ocasió tornà a emplenar la benvolguda Sala d'Actes de Golferichs (ens estem malacostumant, que consti).

22 01 2019 14 550x412

 

L'amic ARCAS començà per fer-se una escaient autopresentació (millor que la que li havia fet el Secretari del Club, naturalment), on se'ns mostrà com un home familiar, dinàmic i amant de l'esport (vessant espectador i també com a practicant). Va tenir la amabilitat de recordar-se de bon grat de les anteriors presentacions ja esmentades. I, finalment, va esbossar-nos el plantejament de la sessió.


GBFoods pertany a Agrolimen, grup d'empreses multinacional català propietat de la família Carulla, enquadrada en la branca d'alimentació per a persones.

Tot començà l'any 1937 ‒en plena Guerra Civil Espanyola‒ quan l'emprenedor LLUÍS CARULLA va tenir la pensada d'elaborar cubets per a brou de concentrat de carn sota la marca Gallina d'Or, que tot seguit esdevindria Gallina Blanca. L'any següent ‒malgrat les dificultats que cal imaginar‒ va convocar un concurs per escollir una frase publicitària; la guanyadora fou:  “Gallina vieja hace buen caldo, Gallina Blanca lo hace mejor”...senzillament brillant!, encara avui dia s'estudia aquella campanya de publicitat.

Seguim parlant de publicitat? Sofia Loren fou la excepcional madrina d'Avecrem l'any 1954. El primer espot fet pel cine (Burlesque) guanyà la Palma d'Or de Cinema Publicitari de Venècia del 1959. Ja a l'any 1961 trobem el primer anunci a televisió (“Adiós, que le vaya bien, que le sirvan Avecrem”). Aquests i altres anuncis foren projectats a la pantalla de la Sala d'Actes de Golferichs.


Vàrem continuar amb l'exposició d'algunes fites històriques de la companyia, en ordre cronològic:

- 1962 va veure com arribaven les primeres sopes de sobre, amb l'inconfusible bossa groga.

- El 1965 es va crear una divisió dedicada a la restauració i l'hostaleria.

- És una de les primeres empreses espanyoles a tenir activitat a l'Àfrica, fou a partir del 1973.

- Quatre anys més tard (1977) i degut al fort augment de les vendes en aquell continent, neix Jumbo (l'”Avecrem” africà), el primer
  producte desenvolupat específicament per aquest mercat.

- El 1978 s'iniciava una tornada publicitària que tots recordem:  “Chup chup, Avecrem”.

- Les exportacions a Rússia i a Ucraïna comencen el 1995.

- Amb el canvi de segle arriba el primer brou en bric, una revolució a les cuines.

- El 2001 compra l'empresa que fabricava la famosa marca de pasta El Pavo.

- El 2007 neix la seva Plataforma de Nutrició i Salut, amb l'objectiu de millorar el perfil nutricional de tots els seus productes.

- Tanmateix el 2007 adquireix l'italiana Star.
  Star, que s'havia creat l'any 1948, pertanyia a la família Fossati, ocupava un lloc destacat entre les empreses del sector alimentari a
  Itàlia i tenia una evolució paral·lela a la pròpia Gallina Blanca.

  Gràcies a aquesta maniobra, s'aconseguí una forta penetració en el mercat holandès amb la marca Grand d'Italia.

- En col·laboració amb una O.N.G., el 2008 llença al mercat el primer Jumbo enriquit amb vitamina A, per tal de suplir el dèficit que sol
  tenir la població africana d'ella.

- Una nova revolució domèstica arriba el 2013, el Yatekomo.

- El 2014 s'adhereix al Programa d'Alimentació i Salut de la Fundació Espanyola del Cor, tota una referència pels consumidors.

- El 2015 inaugura la nova seu corporativa mundial a L'Hospitalet de Llobregat (a la moderna Pl. Europa) i, alhora, adopta una nova
  identitat:  GBFoods.

- Recentment, el 2017, ha quadruplicat el negoci a l'Àfrica (d'això s'en parlà més endavant).

22 01 2019 16 550x412


Actualment es troben presents a una cinquantena de països (bàsicament d'Europa i Àfrica, però també a l'Orient Mitjà), amb diverses marques (Gallina Blanca, Star, Grand d'Italia, Jumbo o Gino) que abasten les següents categories:  saboritzants; brous i sopes; tomàquet, maionesa i salses; plats preparats; pasta i arròs; te i infusions; llet en pols. En molts d'aquests països mantenen oficines i, fins i tot, en alguns han obert fàbriques pròpies.

Si Europa (Itàlia al capdavant) encara concentra més de la meitat del seu volum de negoci, Àfrica (amb Nigèria ‒xifres similars a Itàlia o Espanya‒ i Ghana com a destacades) ha arribat ja a assolir el 45%.


En JOSEP ARCAS va tenir la amabilitat (i la paciència) d'entrar en algun detall per països:

- Espanya:  Gallina Blanca, Avecrem, Sopinstant, El Pavo,
  Yatekomo.

  Saboritzants; brous i sopes; tomàquet, maionesa i salses;
  plats preparats; pasta i arròs.

- Itàlia:  Star, Sognidoro, Tigullio (exclusivament pesto, molt preuat allà), Gran Ragù, Saikebon, Star Tea.
  Saboritzants; brous i sopes; tomàquet, maionesa i salses; te i infusions; plats preparats.
  A Itàlia ‒ho tenen analitzat‒ el temps dedicat a la cuina és superior al d'Espanya.

- Holanda:  Grand d'Italia (a més de distribuir marques de tercers).
  Tomàquet, maionesa i salses; pasta i arròs.
  Estem parlant de l'adaptació del menjar italià al gust dels holandesos.

- Rússia:  Gallina Blanca.
  Saboritzants; brous i sopes; tomàquet, maionesa i salses; plats preparats; pasta i arròs.
  Els russos són forts consumidors del menjar precuinat (aquell que només li cal afegir aigua).

- El mercat africà té unes zones clarament diferenciades:  Centre i Est (Ghana, Nigèria), Nord i Oest. El passat colonial (francòfon o
  anglòfon) i la corresponent influència cultural encara són
factors determinants.

- Ghana:  Gino, Pómo.
  Tomàquet, maionesa i salses; pasta i arròs.
  Gino és una marca molt introduïda a l'Àfrica anglòfona.
  Ghana és el segon país mundial en consum de tomàquet per capita (només darrera dels Estats Units, per la seva malaltissa obsessió
  amb el quètxup).

- Nigèria:  Gino, Bama, Jago.
  Saboritzants; tomàquet, maionesa i salses; llet en pols.

- Àfrica del Nord:  Jumbo.
  Saboritzants; brous i sopes; tomàquet, maionesa i salses; plats preparats.
  A l'Àfrica francòfona senten Jumbo com una marca pròpia.

- Àfrica de l'Oest:  Jumbo, Gino, Bama.
  Saboritzants; tomàquet, maionesa i salses; pasta i arròs.

Sempre el denominador comú és la idea que al voltant de la cuina s'associen valors com la família, l'amistat... les relacions personals. Per això a GBFoods no perden mai de vista el component local, ja que cada país té la seva manera de fer, el seu sabor diferenciat.


També van entrar en el sector de la restauració a Espanya (Gallina Blanca) i a Itàlia (Star), amb la divisió Foodservice. Es tracta de subministrar productes que serveixin per facilitar la feina als cuiners, mai pretendre donar-lis plats preparats, ja que són ells els autors de la seva cuina.


En resum, la visió inherent a GBFoods ha estat ‒des de sempre‒ celebrar els sabors locals, incidint en totes tres paraules:  “celebrar”, “sabors” i “locals”.

 

Fins aquí la acurada exposició (preparada en power point per a l'ocasió), que fou càlidament agraïda mitjançant el corresponent aplaudiment. S'obrí el torn de paraules.


El primer assistent a intervenir feu notar la nul·la presència a Amèrica, cosa que reconegué el nostre convidat. És més, hi va afegir la major part d'Àsia. Això demostra que tenen encara molta feina a fer, va rematar en JOSEP.

Una senyora va advertir que la majoria d'aquests productes porten molta sal i que això no va bé a les persones hipertenses. No va tenir cap recança a admetre-ho, però ‒en la seva qualitat de directiu‒ va fer-nos saber que aquest és un dels seus objectius a assolir i que, de moment, ja podem disposar de l'Avecrem per saboritzar menges a la planxa.

La darrera intervenció va reclamar una sopa que diu que ja no troba i proposava, fins i tot, la implementació de màquines de venda automàtica ubicades en llocs estratègics (centres de treball, estacions de metro). En JOSEP ARCAS gairebé la contracta per les seves idees! El cert és que ja és un projecte que volta pels despatxos de GBFoods.

 

I amb això s'acabà la sessió... excepte que faltava el simpàtic epíleg habitual d'aquest curs.

De primer es va sortejar l'àpat per a dues persones en el contrastat Restaurant La Gavina, ubicat des de fa vint-i-cinc anys al Palau de Mar. I es produí un fet curiós. Per primera vegada (és la quarta xerrada amb aquesta dinàmica) el propietari del número aleatòriament dit pel ponent no va identificar-se. Diuen que hi va haver un home que ja havia marxat, seria tanta la casualitat que en fos ell el posseïdor? Bé, una senyora en va resultar afavorida en ser qui va mostrar-nos el següent número escollit. Benvolgut JOSEP, vares haver de treballar el doble que els teus antecessors!

22 01 2019 02 550x41222 01 2019 23 550x412

El comiat fou el repartiment a tothom d'unitats de cubets d'Avecrem de pollastre, brou casolà de pollastre Gallina Blanca en bric i Yatekomo clàssic, tot plegat per gentilesa de GBFoods.

 

No tenim perquè aparentar falsa modèstia, podem dir ben alt que les xerrades gastronòmiques del curs del Cinquantenari estan anant a cor què vols... i que duri!

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook