Pinord, més enllà del Penedès

13 11 2018 03 347x260 A càrrec de JAUME VALLÈS, director de viticultura del Celler Mas Blanc
(D.O.Q. Priorat, de Bodegues Pinord).                                                         

 


Per Sant Martí mata el porc i enceta el vi. Diumenge havia estat la diada de Sant Martí i dimarts vàrem tenir amb nosaltres la vinícola (i cavista) Pinord. Pinord no podia faltar en les nostres XXI JORNADES SOBRE TEMES DE GASTRONOMIA I HOSTALERIA, el l'any del cinquantenari.


Pinord
és una empresa de caire familiar ‒i n'hem tingut sobrades proves quan les visites de l'any passat (Tarragona i Santes Creus (i Calçotada) i Pinord) i amb el Gourmet Barceloní del 2018:  acte d'investidura‒, la qual cosa no implica necessàriament que sigui una empresa petita; ans al contrari, Pinord és a dia d'avui una marca de dimensions considerables, profundament arrelada al Penedès i que s'ha estès cap a altres zones vinícoles catalanes i més enllà.

Aquesta fou la premissa que els hi vàrem proposar als nostres amics i que ells acceptaren d'exposar en una de les nostres tradicionals xerrades gastronòmiques al Centre Cívic Casa Golferichs. A tal fi la persona escollida fou en JAUME VALLÈS, que tot i que oficialment exerceix de director de viticultura del Celler Mas Blanc (el celler que Pinord té a la D.O.Q. Priorat), en realitat vàrem percebre que és l'home de confiança de la casa (va començar a treballar amb el propi fundador). I no va venir sol, sinó que ‒a més de la seva esposa‒ teníem l'honor de comptar entre el públic (força nombrós, dit sia de pas) en JOAN JOSEP TETAS MARRUGAT i na ROSA MARIA, el matrimoni propietari de Pinord.

13 11 2018 07 550x412


Començà el ponent parlant dels orígens. Cal buscar-los en la penedesenca població de Sant Cugat Sesgarrigues, on la família TETAS hi tenia fa 150 anys la finca on conreava la vinya i el mas on elaborava el vi. Una fita cabdal en la història que ens ocupa fou l'any 1942, quan en JOSEP Ma. TETAS VENDRELL (pare de l'actual gerent, nomenat pel Club Gourmet Barceloní de l'Any 1990, d.e.p.) va fundar el present celler. Sembla ser que el volia anomenar “Pi del Nord” (en referència a un gran pi de la finca) i no li varen autoritzar (sembla absurd, oi?... i ho és:  català, 1942... ja sabeu com anaven les coses llavors), així que va pensar-se Pinord i així ho tenim. Ell mateix fou el creador del primer vi d'agulla d'Espanya, el Reynal, diuen que inicialment pensat pel públic femení. Fos com fos, l'èxit de vendes fou immediat i va ultrapassar totes les previsions. La projecció d'unes imatges publicitàries de l'època ens il·lustrava les explicacions (val a dir que ens portà preparat per a l'ocasió un acurat power point).

Un fotografia antiga de bocois a l'estació del ferrocarril, preparats per a l'exportació (en anys que això no era gens habitual), serví en JAUME VALLÈS per parlar-nos de l'elaboració de vi al Penedès i de la seva qualitat. A partir de la dècada dels 1970's l'afany emprenedor i innovador es traduí en la introducció i adaptació al Penedès de noves varietats que avui dia ja ens resulten familiars, però que llavors eren només noms exòtics:  cabernet sauvignon, chardonnay, merlot, syrah, pinot noir, gewürztraminer... Sense oblidar les varietats autòctones (xarel·lo, macabeu, parellada, garnatxa, ull de llebre), algunes de les quals mantenen en vinyes de més de seixanta anys. Només amb la vista no n'hi ha prou per conquerir els mercats. Avui dia les botelles de Pinord ja arriben a 45 països (dels cinc continents).

Es va tancar aquesta primera part de la xerrada amb unes entranyables fotografies privades que mostraven el tarannà familiar de la casa. Un JOAN JOSEP ben nen a la festa de la verema de l'any 1961, nissaga que continua ara mitjançant els seus tres fills (MIREIA, JOSEP Ma. i JOAN), tots ells implicats en la gestió diària de la societat.


El següent punt abordat en la presentació fou la presència de Pinord en diverses denominacions d'origen:

- amb bodega pròpia:  Penedès, Cava, Priorat, Rueda, Terra Alta i Ribera del Duero.
- amb control exhaustiu des de bodega:  Rioja, Montsant i Rias Baixas.


Al Penedès rau el moll de l'os de la producció de Pinord, un milió de quilograms sobre els sis o set totals de l'empresa. Destaca la finca de Muntanyans (per l'ermita de Santa Maria de Muntanyans), al terme municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), de terrenys argilosos i calcaris, plantada de cabernet sauvignon, merlot i ull de llebre (varietats de negre) i chardonnay. Els ceps estan emparrats per aprofitar el Sol i afavorir la perfecta maduració (i també la mecanització). Fou una de les primeres finques (fa més de 40 anys) a introduir el cabernet sauvignon al Penedès.

La verema arriba al punt de recepció. El raïm blanc es cull de nit i en 20 ó 25 minuts ja s'està processant. El raïm negre, en canvi, es recol·lecta de dia i ‒gràcies als tanins‒ la maceració comença tot d'una. A les premses és quan difereix el tractament segons si volem elaborar vi blanc, rosat o negre. De 100 Kg. de raïm s'extreuen 65 litres de most, la resta serveix per a vermuts, sangries i d'altres. La fermentació és controlada a 18 ó 20 graus durant 4 ó 5 dies.

Una imatge de la sala de bótes serví per acompanyar les corresponents explicacions:  bótes de roure (francès o americà, segons allò que es busqui) de 225 litres.

Finalitzà l'epígraf amb una vista de la sala destinada a recepcions en les seves dependències centrals a Vilafranca del Penedès. És un espai elegant, acollidor i funcional on l'amic JAUME ens digué que eren rebudes les visites importants... aquí el vàrem interrompre per ventar-nos d'haver-hi estat en les dues ocasions que hi anàrem.

13 11 2018 08 550x412


En les dècades dels 1950's i 60's Pinord va experimentar un gran creixement:  s'elaboren nous vins tranquils, moscatells... un catàleg ja considerable; comencen també les exportacions. Va ser llavors també quan va néixer el cava Marrugat (en honor de N'ANTONIA MARRUGAT, esposa d'en JOSEP Ma. i mare d'en JOAN JOSEP TETAS).

Parlem-ne? El cava s'elabora a partir d'un vi base de qualitat, amb una segona fermentació en ampolla (procés del qual ens va fer cinc cèntims, amb la manipulació ‒mecànica‒ per fer baixar les lies o mares). A Pinord en tenen de 12 mesos (superant el mínim de 9 mesos establert pel Consell Regulador), de 18 mesos (reserva) i de 36 mesos (gran reserva). El desgorjat el fan actualment amb mitjans mecànics (congelant el coll de l'ampolla) i aconsegueixen fins a 3.000 unitats per hora. El Celler Antonia Marrugat fou inaugurat l'any 1986 (i visitat pel Club l'any passat).


Els '90s marquen una nova embranzida pel projecte empresarial de la família TETAS:  adquisició de cellers d'altres denominacions d'origen, nous vins reserva i gran reserva, expansió internacional i la assumpció del concepte d'agricultura ecològica.

La primera fou la finca Mas Blanc al Priorat, 20 Has. de la prestigiosa D.O.Q.; però quan hi arribaren no hi havia res. Ara, després d'una feinada de reordenació de la natura i de cuidar les varietats tradicionals alhora que se'n plantaven de noves, es pot gaudir d'una bodega amb cara i ulls integrada al territori (i que ell ‒en tant que responsable‒ ens va convidar personalment a visitar).

És un terreny muntanyós que va obligar a construir terrasses. El seus sol i microclima (amb temperatures extremes a l'estiu i a l'hivern) donen uns vins diferents als del Penedès.

També aprofità aquest punt per parlar-nos de la realitat que ell percep del canvi climàtic:  l'augment de la calor no convé a la vinya, avança la maduració i obliga a l'avançament de la collita. En aquesta finca ja s'ha implantat ‒i certificat, val a dir‒ l'agricultura biodinàmica (de la qual se'n va parlar més endavant).

Pinord xerrada 1 550x273


Pel que fa als cellers ubicats a la Terra Alta i al Montsant només ens va comentar que estan tutelats pel JOSEP Ma. (el gran dels dos fills barons).


En canvi sí que va incidir en la bodega que van comprar a la Ribera del Duero, ja que ell mateix va participar en la seva posada al dia. Es tracta d'una terra plana i amb bones característiques. En aquella zona no s'emparren les vinyes, sinó que les conreen en vas. La gent de Pinord hi van portar la seva pròpia manera de fer, que en un principi va sobtar, però que hores d'ara ja està assumida i funciona la mar de bé.

L'any 2006 Pinord va arribar a la D.O. Rueda on, sota la marca Vaquos, elaboren un verdejo jove que passen uns dies per bóta.

Fins a 57 vins i caves hem comptat entre les seves diferents propostes!


La conversa va prendre llavors una nova orientació. Primer ens va parlar de què és un empelt i de com el seu ús es generalitzà ja al segle XIX arran de la plaga de la fil·loxera. Ara a Pinord, consolidada la seva aposta per l'agricultura ecològica, han donat un pas més i aposten per aplicar els principis de l'agricultura biodinàmica.

L'agricultura ecològica no permet l'ús de pesticides ni productes químics; però com la vinya és viva té malalties:  el míldiu o la malura (fongs) o la cuca del raïm (molt destructiva). Els remeis farmacèutics hi són ‒i són eficaços‒, però no es poden aplicar. L'alternativa són els preparats fets amb ortigues o infusions de camamilla. També hi ha l'aplicació de les feromones, un invent destinat als hivernacles que funciona als vinyers, ja que confon sexualment els mascles i femelles de l'insecte en qüestió i fa que no es trobin i, per tant, no es reprodueixin.

I arran de la visita l'any 2008 a una important fira d'Alemanya varen començar a recuperar les tècniques ancestrals que són a la base de l'agricultura biodinàmica. Potser sí que ha estat una nova complicació, però s'ho han treballat força bé i ja fa quatre anys que varen obtenir la certificació de Demeter (l'oficina internacional autoritzada), essent la primera empresa vitivinícola en aconseguir-ho.

L'agricultura biodinàmica considera aspectes com ara la posició de les estrelles i el Sol o les fases de la Lluna (només cal pensar en la seva influència en les marees). Sabem que el cep consta de dues parts:  la soca (la part enterrada) no és fructífera (no obtindríem vi) i és un sistema reticular d'uns 40 ó 50 centímetres de fondària; l'empelt (la part aèria, amb vegetació), que és on es decideix quina varietat de raïm treballen. Bé doncs, segons la Lluna les feines són per l'una o l'altra part.

Una seqüència d'imatges mostrava la quotidianitat de les tasques a la vinya:  el senyor TETAS i un dels seus fills mirant i tastant el raïm per saber quan s'ha de collir (a banda de les comprovacions posteriors en el laboratori), el detall d'un client noruec que va voler plantar ell mateix un cep, el pas de la collidora entre les vinyes (cal que el raïm estigui al seu punt òptim de maduresa per facilitar que caigui), la màquina que planta automàticament els ceps perfectament alineats (guiada pel sistema GPS)... les noves tecnologies permeten a Pinord seguir competint.

En una simpàtica fotografia veiem la MIREIA fent allò d'enterrar una banya de vaca farcida d'excrements per tal de dinamitzar la vinya. La pròpia MIREIA lidera un projecte pioner al Penedès que afavoreix l'acció rapinyaire de ratpenats, mussols i òlibes per controlar ‒que no exterminar, cosa que tampoc convé‒ de manera natural la població d'insectes. Tot plegat es fa buscant el nivell òptim de qualitat que els ha portat on són.


La participació de Pinord en la vida social, cultural i esportiva de Vilafranca del Penedès es fa patent en un recull de fotografies encapçalades per la del petit museu d'estris de pagès que dóna la benvinguda als visitants a les seves instal·lacions centrals. Va tancar aquest apartat una referència a la magnífica proposta enoturística anomenada La Carretera del Vi, de la qual na MIREIA TETAS n'és la Presidenta.

Els premis i reconeixements internacionals acumulats pels vins de Pinord són nombrosos des de fa anys, però aquest aspecte va quedar només insinuat, perquè el temps se'ns havia esmunyit i volíem donar pas a les intervencions del públic present. Sí que volem deixar constància (hem tingut accés a la totalitat de l'esmentat power point) que varen tenir l'amabilitat d'incloure el nostre nomenament d'enguany com a Gourmet Barceloní entre els guardons rebuts... moltes gràcies!


La història de Pinord ells mateixos la resumeixen així:  tradició familiar, esperit pioner i innovador, amor a la terra i passió pel bon vi. Ho subscrivim sense dubtar.

13 11 2018 12 550x41213 11 2018 18 550x412



Aquestes foren les qüestions plantejades en el torn obert de paraules:

- Què diferencia el vi d'agulla del cava?
  En el cas de vi d'agulla es talla la primera fermentació en fred,
  mentre que el cava viu una segona fermentació en l'ampolla.

- De raïm blanc es pot fer vi negre?
  No. Sí que es fa a l'inrevés, vi blanc de varietats de raïm
  negre, no deixant el most en contacte amb les pellofes.

- On és el Celler Mas Blanc?
  Entre Falset i Bellmunt del Priorat.


No podíem acabar de millor manera la sessió que amb l'entrega del diploma acreditatiu del nostre agraïment al savi JAUME VALLÈS. L'aplaudiment intens de part dels assistents no feia sinó confirmar-ho.

 

I a l'igual que el mes precedent ‒i com farem durant la resta del curs‒ sortejàrem entre els presents un àpat per a dues persones en el contrastat Restaurant La Gavina, ubicat des de fa vint-i-cinc anys al Palau de Mar. En aquesta ocasió l'afortunat fou un dels nostres associats... Enhorabona!

 

Havia arribat l'hora de davallar plegats l'escala del xalet fins a la dita Sala d'Exposicions. Allà ‒per gentilesa de la família TETAS‒ vàrem brindar a tothom que hi era una copa (o més d'una) del cava Marrugat Brut Imperial, un reserva excel·lent, resultat del cupatge tradicional de les varietats macabeu, parellada i xarel·lo, suau i sedós, que ens deixà una llarga persistència en boca i encara més llarga (eterna) en la memòria.

 

Les expectatives eren molt altes... varen ser superades amb escreix. Moltes gràcies Família TETAS!

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook