Els vins de la D.O. Costers del Segre

09 Juny 2015 19:00

Per tancar la temporada de xerrades gastronòmiques hem continuat la nova tradició de convidar una D.O. catalana amb l'intenció d'acabar el curs prenent una copeta al pati de Golferichs:  El cava i els seus maridatges (2013) i Els vins de la D.O. Alella (2014) en són els precedents.

Enguany ha estat el torn d' Els vins de la D.O. Costers del Segre.

Per poder-ho fer hem comptat amb l'entusiasta col·laboració d'OLGA CODINA, una capacitada enginyera agrònom que n'és la secretària del seu Consell Regulador.

La Denominació d'Origen Costers del Segre fou creada l'any 1986 i hores d'ara agrupa 593 viticultors que conreen 4.197 hectàrees (cal saber que abans de la fil·loxera n'eren més de 100.000 les hectàrees dedicades al vi en aquests indrets) repartides en 2.667 parcel·les. Els cellers acollits a la D.O. ho són en nombre de 41.

A Costers del Segre, per les seves característiques inherents ‒a l'interior, allunyat del mar i de les principals vies de comercialització‒ han fornit uns vins amb trets propis i diferenciats.

La funció del Consell Regulador és vetllar per la qualitat dels vins i per la continuïtat d'aquesta tradició vinícola. Empara set subzones ‒totes ells unides per la conca mitjana del riu Segre (entre el Pirineu i l'Ebre)‒:

- Artesa de Segre. Clima mediterrani amb tendència
  continental, temperatura mitjana de 13 graus i una
  pluviometria de 300 mm. anuals. Sòls pobres.

- Garrigues. De clima més suau i 500 mm. de pluja. Sòls
  calcaris. Les seves varietats de raïm són de collita més
  tardana.
  Teniu més informació a Garrigues. Colors i emocions.

- Pallars. La temperatura oscil·la entre els 8 i els 10 graus,
  mentre que la pluviometria arriba als 800 ó 900 mil·límetres.
  És la subzona de més tradició i la que més ha crescut
  darrerament.

- Raimat. S'hi dóna un contrast tèrmic únic, la qual cosa deriva
  en una forta concentració d'aromes.

- Segrià. Amb temperatures de 13 a 15 graus i pluja de 200 a
  400 mm., envolta la subzona de Raimat. Els seus sòls són
  francs-arenosos.

- Urgell. On només tenim un celler (Castell del Remei), a 350 metres d'altura, el que implica un clima mediterrani continental sec, amb
  forts contrastos.

- Valls del Riu Corb. Temperatura de 13 ó 14 graus, pluja de 200 a 400 mil·límetres. Hi destaquen el macabeu i el xarel·lo, destinats a la
  producció de cava. Els sols, calcarioargilosos.

Pel que fa a les varietats de raïm n'hi ha fins a catorze de blanques, entre recomanades (macabeu, xarel·lo, parellada, chardonnay ‒fou la primera D.O. catalana on s'implantà‒, garnatxa blanca, riesling, sauvignon blanc, moscatell d'Alexandria, malvasia o subirat parent, gewurztraminer) o autoritzades (albarinho, moscatell de gra petit). El resultat són uns vins lleugers, afruitats i frescos. El mateix passa amb els rosats.

De negres s'arriba fins a les dotze varietats recomanades:  garnatxa negra, ull de llebre, cabernet sauvignon, merlot, monastrell o morastrell, trepat, mazuela o samsó, pinot noir, syrah. En la seva producció predominen els cupatges, els quals ens donen uns vins càlids, amb potència aromàtica i records de fruita madura.

L'OLGA CODINA ha volgut ressaltar que a Costers del Segre són la primera D.O. del Món que està portant a cap un programa de sostenibilitat mediambiental. I amb prou èxit, heus aquí algunes dades significatives (comparativa campanyes 2012 vs. 2013 ‒primers guarismes confirmats‒): del 17 al 30% de cellers adherits, del 3 al 5% dels viticultors i del 32 al 55% de la superfície treballada.

Tanmateix es mostra orgullosa (i per què no!) dels nombrosos premis que els cellers adscrits a aquesta petita denominació d'origen estan rebent en prestigiosos concursos d'àmbit estatal i internacional. Teniu tota l'informació d'aquesta D.O. aquí.

Responent a consultes dels assistents, dóna alguns consells per conservar el vi i de com servir-lo.

A banda, ens feu a mà uns pràctics fullets informatius. L'un detalla els cellers d'aquesta interessant D.O. (adreces, telèfons de contacte, pàgines web...), l'altra facilita tot el que cal per practicar l'enoturisme (restaurants, allotjaments, enoteques, punts d'informació...). Tot plegat ens motiva per anar-hi i gaudir-ne.

La tradicional entrega del diploma commemoratiu per part del nostre President, subratllada pel càlid aplaudiment del públic, tingué en aquesta ocasió una rellevància especial.

Hem d'agrair per triplicat la presència de la nostra nova amiga, l'estimada i estimable OLGA CODINA, donat que, a la seva bona predisposició per venir amb nosaltres, hem d'afegir que ho va fer directament des de Lleida (on té la seva seu el Consell Regulador i on havia de tornar aquella mateixa nit) i, a més, que es troba en estat de gestació. Li desitgem tota la felicitat que es mereix amb la criatura que està en camí.

I la vetllada ‒i el curs‒ es va acabar tal i com volíem:  al pati de Golferichs, compartint els bons desitjos de cara al període estiuenc i assaborint bon vi.

El primer fou el Sisquella del celler Clos Pons, de L'Albagés (subzona Garrigues), un blanc fet a partir de garnatxa blanca i albarinho, que en boca és fresc, floral, elegantment especiat i amb notes cítriques... molt refrescant.

Mentre que la representació del negre fou a càrrec del Vilosell 2012 de Tomàs Cusiné, d'El Vilosell (també Garrigues), un cupatge de ull de llebre i syrah, que ens deixà constància de la seva elegància, complexitat i profunditat.

Una barreja de satisfacció (pel viscut) i de melangia (pel fi de trajecte) es reflectia entre els presents. No passa res! Ara tocava gaudir de l'estiu (família, vacances...), a partir de l'Octubre hi tornarem... i amb tota l'energia! Serà l'any de les XVIII Jornades sobre temes de Gastronomia i Hostaleria, la “majoria d'edat”.