Regals de la terra i el mar a la nostra taula

15 Gener 2013 19:00

NOTA prèvia:  Aquesta conferència ha substituït la inicialment anunciada (Sensacions i cafè), que s'hagut d'ajornar per qüestions professionals ineludibles del seu ponent, en PERE MONTSERRAT. La nova data ja programada és el 14 de Maig.

I és per això que li vàrem agrair doblement (o el triple, com es veurà cap el final) a la GAVINA la seva nova col·laboració (podeu donar un cop d'ull a la ressenya de la seva anterior compareixença):  per sí mateixa i per la immediatesa de la seva positiva resposta.

Ella, per la seva banda, també es va mostrar agraïda... a la vida, que li permet fer activitats com aquesta, que tant li agraden, per poder seguir mostrant-se davant d'altres persones i així anar guanyant-se noves amistats.

Els assistents, sigui perquè es varen assabentar del canvi i ja venien a escoltar-la o sigui perquè es varen quedar en veure el tema proposat, també foren objecte del seu sincer agraïment.

Si ens centrem en la ressenya, hem de començar pel seu títol, ple de sensibilitat i significat. La GAVINA ens planteja posar en valor i recuperar la saviesa ancestral de les nostres àvies, que -amb menys recursos dels que tenim nosaltres a l'abast- utilitzaven a la cuina les espècies i les herbes estacionals (i sobretot el component bàsic:  l'amor) de tal manera que ens curaven alhora que ens alimentaven. I al costat de la tradició ens parlà de quelcom prou nou entre nosaltres:  les algues marines (val a dir que aquest tema ja ens havia estat demanat per algú del nostre públic en una enquesta feta temps enrere). Tot plegat són, com diu ella, regals que ens fan la terra i el mar.

Ingredients bàsics a l'hivern, que serveixen pels ronyons (els escalfen):

- la gingebre és energètica (a l'igual que la canyella) i la recomana en petites quantitats, destacant-ne un munt de les seves qualitats;
  per exemple pot evitar el clàssic mareig en viatjar.

- la cúrcuma -que és a la base de tot tipus de curri- és anti-inflamatòria; i si l'afegim a una truita ens esmorteix el colesterol.

- la farigola que pel coll és millor que l'eucaliptus, perquè aquest resseca; assaboreix d'allò més els rostits.

- el romaní dóna energia i és ideal per una cocció lenta a la cuina; és pot utilitzar per perfumar una paella.

- el cibulet , que té un punt de picantor, el podem posar en sopes (per tonificar-les), en amanides o amb formatge fresc, que ajudarà a
  pair-lo.

A l'estiu és el contrari, necessitem combatre la calor, i tenim espècies que ens ajuden:

- el comí equilibra l'escalfor dels llegums.

- l'anís estrellat o el verd.

- l'alfàbrega.

- el fonoll (tots aquests són de la mateixa família).

- l'orenga, amb el tomàquet.

Les herbes i les espècies són expansives. Les cultures la gastronomia de les quals les esmerça més en els seus plats són més extravertides. Es pot veure clarament una interacció entre la cuina d'un país i el caràcter de la seva gent. Traiem partit d'aquests coneixements!

La segona part, com dèiem, es va centrar en un tema, no tan sols desconegut fins ara, sinó fins i tot tabú:  les algues, que s'associaven amb característiques desagradables (llefiscoses). És clar que, com tot, s'ha d'emprar amb mesura (fins i tot el perfum en excés ens és desplaent).

Pensem com fem servir el mar d'abocador... i tot i així es regenera. Són les algues que el filtren, netegen, purifiquen. Què no seran capaces de fer amb el nostre organisme?

I hem de saber que les produïdes a Galícia han estat considerades com les més equilibrades a nivell mundial.

Totes les algues són riques en calci, cosa molt convenient per aquelles persones intolerants a la llet o als formatges. I, a més, les diverses varietats tenen propietats molt aprofitables:

- la wakame és especialment indicada per combatre la carència
  de calci.

- la coneguda com espagueti de mar és rica en ferro.

- la nori ens aporta la vitamina B12.

- la dulse ens forneix de la vitamina C.

Fet i fet, les podem comprar ja barrejades.

Tenim l'agar-agar (popularitzat pel Ferran Adrià) que, un cop desfet en aigua calenta (3 minuts), es pot emmotllar fàcilment en fred. És saciant, afavoreix el trànsit intestinal i -és clar- també és ric en calci.

Vet aquí una senzilla i saborosa recepta que el fa servir:  llet (bullida amb espècies) + plàtan (o altres fruites) + cúrcuma + agar-agar... tindrem quelcom semblant a un flam.

Ara bé, si voleu escoltar com cal aquesta recepta (i d'altres), la pròpia GAVINA ens ha regalat el document sonor de la vetllada penjant-lo al nostre perfil de facebook.

Les intervencions dels presents giraren entorn de temes com ara la menta i el julivert, les infusions o els alls i les cebes. Però menció apart mereix la qüestió del microones.

Els aliments, molts d'ells ja els traiem d'un aparell elèctric com és la nevera, no arriben a taula igual si els hem cuinat de manera natural, amb foc, que si ho hem fet (o escalfat) al microones. Hem de saber que el principi en què es basa el funcionament d'aquest electrodomèstic és trencar l'estructura molecular de l'aliment, cosa que fa que perdin nutrients. Ens va proposar un senzill i aclaparador exercici amb aigua i flors. Si l'ús del microones no és bo per l'aigua de la flor no pot ser gaire recomanable per nosaltres.

I per segona vegada en un any, el nostre President li feu l'entrega del corresponent diploma, mostra de reconeixement, enmig de l'aplaudiment general del públic.

Vàrem acabar baixant a la Sala d'Exposicions de Golferichs el Xalet, on l'amiga GAVINA ens va oferir unes delicioses galetes (veieu la nota al final de la ressenya abans esmentada), l'ingredient bàsic de les quals fou -com era d'esperar- l'amor.

Això és el que va motivar el triple agraïment per la nostra part.