Sant Sadurní d'Anoia
|
|
Sortida tècnica-cultural a SANT SADURNÍ D'ANOIA. |
Si a la Sortida Tècnica-Cultural de la tardor de l'any passat vam haver-nos de lamentar d'una inoportuna pluja (vegeu l'article), enguany ha estat tot el contrari: semblava ben bé un dia d'estiu, tots buscàvem l'ombra.
Un breu desplaçament per l'autopista ens va dur fins a Sant Sadurní d'Anoia, on ens va rebre la nostra vella amiga ROSÓ GABARRÓ en nom de l'Institut del Cava, entitat fonamental en l'organització d'aquesta jornada.
Ara us fem una pregunta: de què fa olor Sant Sadurní d'Anoia? De cava no, que es troba sota terra. Fa olor de xocolata, de quan a Simón Coll Xocolaters torren les faves de cacau.
Aquest va ser el nostre primer objectiu, l'Espai Xocolata Simón Coll (tot just inaugurat fa poc més d'un any, el 4/10/2012, pel Molt Honorable President de la Generalitat), on de la mà de la NOEMÍ vàrem poder descobrir el món de la xocolata.
No ens allargarem gaire en l'explicació de l'origen d'aquest preuat aliment, ja que podeu donar un cop d'ull a la ressenya de la xerrada del mes de Març proppassat. Sí que és de justícia destacar que tinguérem a les mans pinyes i faves de la planta del cacau, nibs que poguérem tastar, així com férem amb alguns bombons encara no comercialitzats (nivell gormand, per cert).
Tornem enrere en el relat. Quan enfrontem xocolata i cava com a trets característics de Sant Sadurní no cometem cap heretgia. Cal saber que a l'obrador de Casa Simón van començar a elaborar xocolata de manera artesanal l'any 1840, molt abans de l'aparició de la primera ampolla de cava. Hores d'ara ja lidera aquesta empresa capdavantera la sisena generació de la família.
La visita transcorregué de manera molt amena i en diversos àmbits: l'espai audiovisual de 180º on s'explica l'història de la xocolata i de Simón Coll, l'obrador tradicional on es pot comprendre el procés d'elaboració, la planta pilot on s'experimenta la fabricació de nous productes (textures i sabors)... i s'acabà a la botiga.
La botiga mereix un paràgraf apart. Amb més de 400 referències diferents, es constitueix en una temptació irresistible. La trentena d'assistents vàrem vagarejar com criatures, sense saber amb què quedar-nos, tot era atractiu; de vegades tenies alguna cosa a la mà i en veies una altre que encara t'agradava més. És difícil posar-hi fre en aquestes situacions. Tots vàrem acabar en reguitzell i passant per caixa. Això sí, tenim xocolata per un temps.
Si voleu saber-ne més, aquí teniu l'enllaç a la seva pàgina web.
Els següents punts del programa ja foren més previsibles.
Carregats amb bosses farcides de xocolata ens atansàrem al Centre d'Interpretació del Cava (CIC Fassina), bastit l'any passat en un edifici (La Fassina de Can Guineu) construït el 1814 amb la finalitat d'elaborar aiguardents, producte que tenia molta sortida amb les exportacions a Amèrica.
L'accés al centre és l'Oficina de Turisme, on amablement ens varen guardar les dites bosses per tal de facilitar-nos la mobilitat.
Fórem atesos per la gentil SANDRA que ens va acompanyar per tot el recorregut. Un recorregut que comença amb unes pantalles interactives on s'explica l'història del propi edifici i allò que va significar la plaga de la fil·loxera en el segle XIX. Tanmateix s'ens refereix com va esdevenir tot plegat en el naixement d'un producte tan nostrat com és el cava. Aquest àmbit finalitza amb una projecció tridimensional (ens facilitaren les pertinents ulleres) entorn de la vinya.
Tot seguit vàrem entrar en una sala on s'evidencia el fort arrelament d'aquesta etapa històrica en l'actual cultura popular sadurninenca. Allà s'exhibeixen els gegants de la ciutat, les figures que evoquen els anomenats “sets savis de Grècia” (un grup de propietaris rurals que va dirigir la lluita contra la fil·loxera), els capgrossos en forma de ceps i de pagesos i -dominant l'espai- una bèstia de foc que representa l'insecte en qüestió (enormement augmentat, és clar). La projecció d'unes imatges festives ens va permetre veure l'utilització de tot aquest embalum en la festa del correfoc.
Travessant el pati davallàrem fins el celler. S'hi poden apreciar encara les aixetes encastades, que servien pels diferents cubs d'obra de què disposava la fassina. Les seves parets són ara el suport d'audiovisuals que ens mostren la importància dels quatre elements per tal que la vinya fructifiqui. Llavors vàrem haver de girar-nos per contemplar, en la pared oposada, unes altres imatges que mostren la transformació del raïm en vi, en un món de colors.
A la darrera estança s'exhibeix un documental on es pot comprovar l'evolució dels gustos i de la manera de prendre el cava al llarg de més d'un segle, com ha anat arrelant en les diverses capes de la societat.
També tenen l'apartat corresponent a la pàgina web del Patronat de Turisme, on podreu donar un cop d'ull a tot plegat. A banda, us recordem que al nostre perfil de facebook trobareu un complet reportatge fotogràfic.
Finalitzat aquest amè periple per les dues plantes, tornàrem amunt, on ens esperava la invitació a un tast. Es veu que els subministradors de producte del tast tenen una rotació mensual. A nosaltres ens va tocar un gustós cava rosat de Vilarnau acompanyat d'un bombó de marc de cava de -precisament- Simón Coll. Un maridatge perfecte!
Anàvem molt bé de temps. Sense preses, aprofitant que era dia de mercat, vàrem divagar pels carrers del centre de la vila (inclosa la plaça de l'Ajuntament), fins arribar a la destinació pel dinar.
Ja us ho havíem avançat: a l'hora de dinar, cap risc. El restaurant enogastronòmic Cal Blay vinticinc és tota una garantia. Dues referències al respecte: la visita de l'any 2010 a Gramona i els plats presentats a la nostra xerrada El cava i els seus maridatges (del mes de Juny).
Vàrem gaudir del Menú Cava Reserva:
- Amanida de gambes a l'allet amb ceba cruixent i vinagreta d'Orio
- Vedella cuita a baixa temperatura amb saltat de bolets de temporada i el seu suc infusionat amb moixernons
- Escuma de iogurt amb fruits vermells i el seu gelat
- Vins i caves D.O. Penedès
- Pa, aigua i cafè
Tot a cor què vols.
Esmentar de passada la bellesa de l'espai, un celler centenari d'arquitectura modernista.
I tranquil·lament, amb la panxa plena i l'ànim joiós, tornàrem cap a l'autocar. Ens quedava la visita de la tarda, la que havia encès la metxa d'aquesta sortida, les Caves Llopart.
Recordem que havíem fet una promesa, quan en ROGER POCH ens va convidar a visitar-lo arran de l'imprevist sorgit amb el tema de la degustació de cava a la xerrada abans esmentada. I si les promeses cal complir-les sempre, més en un cas tan plaent com aquest.
Així que vàrem arribar-nos fins a Subirats, on es troba l'heretat Can Llopart, amb vinyes ja documentades l'any 1385.
Fórem rebuts i guiats per l'amic ROGER.
Primer pels espais exteriors: uns rengles de vinyes de varietats diferents (quelcom semblant a un laboratori de proves) situades davant l'entrada principal, una vista des de la talaia dels camps que treballen...
A continuació vàrem entrar dins el celler, amb tot d'explicacions adients sobre el cava en sí i sobre l'història de la família Llopart, que va començar a elaborar cava l'any 1887. A destacar que l'actual president, el senyor PERE LLOPART VILARÓS, va sortir a saludar-nos i compartir una estona amb nosaltres.
Us facilitem l'enllaç per si voleu fer-hi una visita virtual.
La visita real té l'avantatge sobre la virtual que vàrem poder gaudir d'unes copes del seu reputat cava Leopardi, un gran reserva brut nature, al qual vàrem ser convidats. Gràcies ROGER, promesa saldada!
Alguna que altra compra de cava (previsió ja per les festes de Nadal?), els comiats amicals i cap a l'autocar. Retorn ràpid i sense entrebancs. Ja toca pensar en la propera activitat del Club, que hi teniu per triar.