Visita a GRAMONA

23 Novembre 2010 10:30

Acostumen a començar les ressenyes de les nostres activitats amb una al·lusió al bon temps que ens ha afavorit, però és que ja ens fa fins i tot una mica de vergonya, sembla que tinguem un tracte de favor per part de qui sap qui:  des de fa anys que totes les sortides del Club, siguin per Catalunya o siguin per Barcelona ciutat, s'han pogut desenvolupar sense pluja ni excessiu fred o calor, fos quina fos l'època de l'any. Aquesta vegada no ha estat l'excepció, amb un dia assolellat que ha fet fàcilment suportable la baixa temperatura que assenyalava el termòmetre.

Arribats puntualment a les instal·lacions que Gramona té al bell mig de l'emblemàtica població de Sant Sadurní d'Anoia, fórem rebuts per dues representants de primer nivell d'aquesta casa:  na ISABEL SIMÓ i l'ANNA GARCÍA, enòloga responsable de l'I+D. Ens excusaren l'absència d'en JAUME GRAMONA pel fet de trobar-se de viatge professional.

Volem recordar que la possibilitat de fer aquesta visita sorgí quan una comissió delegada de la Junta Directiva del Club s'hi desplaçà per comunicar oficialment al Sr. JAUME GRAMONA MARTÍ el seu nomenament com a Gourmet Barceloní de 2010.

La visita es va iniciar a la mateixa botiga-recepció, on ens glossaren breument la història d'aquesta prestigiosa empresa de caire familiar. Traspassada la porta cap a l'interior ja poguérem contemplar alguna de les eines que es fan servir pel procés final d'expedició de la mercaderia.

Però no ens avancem.

De primer calia baixar alguns graons, cap a les sàvies caves, que daten de 1921, on es poden admirar els milers d'ampolles que hi reposen els anys necessaris per la seva criança.

Les oportunes explicacions de l'enòloga ens feien comprendre millor aquest mètode gairebé màgic de conversió del vi en cava.

A l'hora que passejàvem per les diferents galeries (totes batejades amb noms de membres de la família), ens anàvem trobant amb racons meravellosos, com ara aquell on es guarden ampolles de totes les anyades, a fi de poder anar comprovant com envelleixen.

Una raresa apresa en aquesta visita:

abans dels pupitres, les ampolles es mig enterraven a la sorra per poder anar-les girant i variant-ne l'angle d'inclinació.

La joia d'aquestes caves és un petit però valuós museu del vi, on vàrem poder admirar antics estris relacionats amb l'ancestral cultura de la vinya, així com grans botes antigues que s'endinsen en les arrels familiars, amb un bonic homenatge a la fundadora, na PILAR BATLLE. És en aquest espai que es troben les soleres, el secret distintiu de Gramona.

Com es tractava d'un dia feiner, tinguérem l'oportunitat de veure el degollat manual d'unes ampolles magnum de l'afamat III Lustros.

Un veritable plaer a l'abast d'uns pocs (o no tan pocs, potser) afortunats.

Tornats a pujar a la llum del dia, rebérem les explicacions precises de com es preparen les ampolles ja a punt per sortir al mercat. L'etiquetatge i l'embolcallat fet a mà en les de gama alta, són el detall últim abans d'arribar a les nostres mans de consumidors exigents.

En una sala annexa hi tenen unes prestatgeries amb el mostrari complet de tots els caves i vins que es produeixen a Gramona, dels més tradicionals als més innovadors, inclosa la col·lecció d'art amb que es decoren algunes de les seves ampolles (us recomanem visiteu la seva pàgina web, l'enllaç de la qual trobareue a la columna de la dreta). L'experta i alhora amable ANNA ens els va anar referint un a un, atenent tots els comentaris i consultes.

Mentretant, darrera nostre, la sol·lícita ISABEL ens anava preparant una altre sorpresa:  un petit tast compost del mono-varietal Xarel·lo, de l'aromàtic Gessamí i del buc insígnia de la casa, el III Lustros.

Finalment molts dels assistents vàrem aprofitar per proveir-nos de caves i vins per tenir-los a punt per sortir a taula en les festes que ja hi són a tocar.

Ben a prop, només uns metres més amunt, es localitza Cal Blay vinticinc, el restaurant escollit per anar a dinar. Les referències eren bones i el resultat no va defraudar. Val a dir que tingueren l'enorme amabilitat d'obrir exclusivament per nosaltres en un dia de setmana que acostumen a tenir tancat:  gràcies EVA.

Per qui tingui curiositat, el menú triat va ser l'anomenat fil·loxera:  amanida de formatge de cabra amb vinagreta de codony, turnedó de llom amb pinya i salsa de vi negre i mousse de xocolata amb coulis de gerds; tot plegat amb vins i cava del Penedès, és clar.

La tornada, ràpida i sense complicacions, amb l'autocar de l'amic Ricardo, ens deixà a casa ben cofois del dia que havíem tornat a compartir amb els cada vegada més nombrosos companys del CLUB.