Casa Calvet / China Crown
 |
Cicle de dinars: restaurants barcelonins. |
Per tancar el tercer any ‒curs del Cinquantenari‒ del nostre cicle de dinars dedicat a Restaurants barcelonins vàrem escollir un de molt especial: Casa Calvet.
La Casa Calvet* fou un encàrrec fet l'any 1898 a ANTONI GAUDÍ per Juliana Pintó (vídua de Pere Màrtir Calvet, mort el 1894) i els seus fills Eduard i Pere, continuadors i impulsors de l'empresa tèxtil familiar, que ‒amb la raó social “Hijos de Pedro Mártir Calvet”‒ va arribar a ocupar 700 treballadors en tres fàbriques (a Vilassar, Orís i Camprodon).
GAUDÍ dissenyà la seva primera casa de l'Eixample en estil barroc català, propi del segle XVIII, que admirava i que influí força en la seva obra, palesant així que el seu geni podia expressar-se mitjançant qualsevol llenguatge arquitectònic: gòtic, mudèjar, barroc, modernista.
L'arquitecte adoptà la distribució clàssica d'aquestes cases entre mitgeres del “barri dels fabricants”: soterrani per a magatzem, planta comercial, principal amb terrassa a la façana posterior (vivenda pels propietaris), tres pisos (dividits en dos o quatre habitatges cadascun) destinats a lloguer i terrat a la catalana, d'on sobresurten els bustos de Sant Pere Màrtir (en honor del patriarca) i dels dos sants patrons de Vilassar de Dalt (Sant Genís d'Arle i Sant Genís de Roma), vila bressol de la família Calvet.
Sense haver-se postulat, fou el primer guanyador del recent instaurat per l'Ajuntament de Barcelona Concurs anual d'edificis artístics al millor construït a la ciutat l'any 1899. Tot i que és considerada l'obra més conservadora de GAUDÍ, el jurat va valorar “les seves línies generals ‒tan exteriors com interiors‒ i els detalls, que acusen una personalitat artística ben definida i un bon gust i una originalitat que resplendeixen en els alçats i també en la seva disposició útil”. Varen considerar excel·lent l'ús de la pedra, la fusta, el ferro forjat i colat, la ceràmica vidriada, l'estuc i el bronze.
El 12 de Juny de 1926, el cotxe mortuori amb les despulles de GAUDÍ, camí de la Sagrada Família, feu davant de Casa Calvet (que lluïa una llaçada negra en senyal de dol) una breu aturada.
Flanquejats per unes columnes que recorden bobines de fil (en al·lusió al negoci familiar), tenim el vestíbul d'accés a la finca i sengles locals comercials a banda i banda, on originàriament hi havia les dependències administratives de l'empresa. A dia d'avui trobem una xocolateria (a l'esquerra) i un restaurant (a la dreta).
Havent passat per diverses orientacions comercials (la darrera d'elles fou una botiga de disseny), el local de l'esquerra ofereix el punt de venda a Barcelona de Chocolates Brescó, una prestigiosa marca fundada a Benavarri (a la Franja de Ponent) fa quasi dos-cents anys per un sucraire provinent d'Alentorn (Lleida). Realment és un establiment que fa patxoca, paga la pena donar-hi un cop d'ull.
Però a nosaltres ens interessa més què hi ha a l'altre local.
Obert l'any 1994, el restaurant respecta amb fidelitat el seu aspecte original (ho ha de fer, per contracte, no debades es tracta d'un patrimoni inventariat): el paviment, l'alt sostre de volta catalana, tiradors i espieres de llautó daurat, compartiments on treballaven els comptables i oficinistes de la casa (on tinguérem la nostra taula reservada), restes de mobiliari de l'època...
L'any 2018 el negoci del restaurant va canviar de mans i ha reobert a mitjans de Març.
A dia d'avui és el restaurant China Crown, especialitzat en cuina xinesa imperial.
La convocatòria va concitar l'interès d'una trentena llarga d'amics. La principal motivació era ‒lògicament‒ l'espai gaudinià. Val a dir que les intervencions de la nova gerència han estat acurades, combinant amb elegància algunes icones característiques de la cultura xinesa amb l'entorn modernista. Tot plegat fa que el client/visitant s'hi trobi en un espai acollidor.
És el moment de reconèixer que la meitat (fa no fa) dels assistents ignorava que anava a dinar en un restaurant xinès (no acostumen a consultar la pàgina web) i l'altra meitat arribava amb recança. Tots sabem de la fama (merescuda?) aconseguida pels restaurants xinesos escampats pels nostres barris les darreres dues o tres dècades. Els prejudicis flairaven de manera evident.
Ens va rebre na MAR ARMILLAS (la Directora) amb una copa de cava de benvinguda ‒Codorniu Cuvée Barcelona 1872 (brut)‒. La bellesa del marc modernista aixecava l'admiració general. Entre una cosa i l'altra, els comentaris ja anaven prenent un nou gir... i encara faltava l'àpat.
Tal i com havíem anunciat, teníem les taules parades en un reservat singular. El logotip del China Crown és present en tovallons, plats, coberts... és el símbol de la felicitat.
Vàrem gaudir d'un menú degustació anomenat Ruta de la Seda, que aquí us detallem:
- aperitius China Crown (tofu fermentat amb enoki i xiitake, salsa de soia, cacauet i mel)
- blossom de llagostins amb salsa de Wanton
- rotllets imperials farcits de verdures selectes
- broquetes de xai perfumades al romaní a l'estil Dunhuang
- xiaolongbao imperial (farcellets al vapor de foie, espinacs i tòfona)
- pak choi amb salsa de soia a l'estil cantonès
- corbina salvatge aromatitzada al vi d'arròs embolcallada amb fulla de lotus al vapor
- arròs fregit especial amb llagostins i cebetes
- púding gelatinós de mango amb salsa de mandarina
- te pu-erh (originari de la província de Yunnan, antigament exclusiu de la noblesa)
Per acompanyar el te ens oferiren una preciosa capsa de galetes plenes de bons desitjos (salut, sort, amistat, amor, prosperitat...). Ben gustoses que eren, passaven sense gana. Quin final!
Destinem un paràgraf apart a la qüestió del celler, acurada selecció de vins catalans feta pel seu especialista ‒JESÚS‒ amb la finalitat d'aconseguir un maridatge escaient:
- Vinyes blanques vora el mar (13º), de Jané Ventura (D.O. Penedès)
- Negre Selecció 12 Vinyes (14,5º), de Jané Ventura (D.O. Penedès)
Es dóna la feliç circumstància que el Club vàrem visitar la seva finca Mas Vilella l'Octubre de 2008, amb motiu de la presentació d'aquest
esplèndid vi (Festa de la verema).
- De la Finca, de Raventós i Blanc (D.O. Cava)
Donem fe que els prejudicis s'havien esmicolat. Tothom va sortir-ne satisfet d'allò més.
Un apunt final pels qipaos que llueixen emmarcats en la paret del que fou el nostre reservat. Es tracta d'una col·lecció de cinc peces de vestir com les usades d'antuvi per l'emperador, l'emperadriu i les seves filles. Són unes precioses indumentàries de seda, ben acolorides (com podeu apreciar en la galeria d'imatges). Tot plegat ho volen lligar amb el menú que vàrem assaborir i amb el passat tèxtil de la família Calvet. El cert és que fa bonic.
Vàrem dinar immersos en l'obra d'un GAUDÍ poc conegut. Fou una visita cultural amb degustació gastronòmica inclosa. Certament recomanable, sense dubtar-ho.
* C/ Casp, 48 (entre c/ Roger de Llúria i del Bruc).
Telèfon (per qualsevol incidència): 93 315 80 95.
Metro: Urquinaona (L1 i L4).
Bus núms. 7 ‒ 19 ‒ 39 ‒ 47 ‒ 54 ‒ 55 ‒ 62 ‒ D50 ‒ H12 ‒ V17.
Aparcament: SABA Urquinaona (c/ Pau Claris, 81 o Roger de Llúria, 23).