Calçotada 2014
|
|
Calçotada a Valls, sí... però abans visitàrem Poblet. |
Cal ser francs i no voler-nos enganyar a nosaltres mateixos. La calçotada d'enguany no ha tingut gaire poder de convocatòria.
Ens explicarem. La Calçotada a Valls (2012) ens sorprengué la quantitat d'assistents que tingué, fins el punt d'haver de llogar un segon autocar. La Calçotada 2013 però, ja va experimentar una forta davallada en el nombre de comensals, cosa que vàrem atribuir al fet que no s'havia programat cap altra activitat ni prèvia ni posterior.
Així doncs, amb aquests precedents, vàrem lligar la tradició calçotaire amb una visita potent: el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet (d'ara en endavant, Monestir de Poblet o, més curt encara, Poblet). Però no, no ha estat cap solució, el nombre d'amics que es mantingueren fidels a la cita va quedar reduït a la meitat. Molts socis va coincidir que tenien assumptes ineludibles (de metges i demés), també és cert; però la Junta s'haurà de replantejar aquesta activitat en els anys venidors.
Però deixem-nos de lamentacions i centrem-nos en com va anar la jornada (dia esplèndid, per cert).
La visita comença tot just baixar de l'autocar i travessar la seva muralla exterior. Ja s'albira que no ens trobem en un paratge qualsevol.
Una sensació de majestuositat ens envaeix. És l'abadia habitada més gran d'Europa.
Una vegada en les bones mans de la nostra guia ens dirigírem a la Porta Reial, situada a l'esquerra de l'església i davant la creu que realça aquesta gran plaça, que dóna a un pati d'entrada i després al vestíbul que comunica amb el claustre.
Fou allà, al vestíbul, on se'ns va explicar l'origen de Poblet.
El Monestir de Poblet fou fundat l'any 1150 sota protecció reial del Comte RAMON BERENGUER IV i pertany a l'Orde del Cister. Ha esdevingut un element de gran simbolisme per Catalunya, sobretot a partir del seu Panteó Reial, i com a tal ha viscut èpoques de gran pujança i d'altres plenes de malaurances. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1991 per l'UNESCO.
Voltant pel claustre poguérem observar el conjunt que formen l'antiga cuina, el refetor (menjador), el templet amb el brollador d'aigua i les fonts on els monjos de la comunitat es rentaven les mans abans d'entrar a menjar i la petita estança del calefactor. Altres estances a destacar són el locutori, la biblioteca i, per damunt de totes, la Sala Capitular. Tanmateix s'ofereix una bona perspectiva del cimbori de l'església.
L'església, per la seva part, presenta un aspecte imponent, solemne, on la seva planta basilical i les tres naus de grans dimensions ja ens predisposen a valorar què és i que significa Poblet per a la nació catalana.
Abans, però, deixeu-nos que ens fixem en dues peces de gran valor situades als extrems de la nau.
Rere l'altar destaca el retaule d'alabastre blanc, obra de Damià Forment i datat els anys 1527-1529.
Al fons tenim l'orgue, una meravella de la tècnica artesanal el concert inaugural del qual fou el 2012, amb composició i harmonització barroques, d'uns 3.500 tubs amb diàmetres que van dels 5 metres fins a 1 centímetre.
El punt culminant de la visita és, sens dubte, el Panteó Reial on és fàcil sentir-se aclaparat pel pes de l'història, per la força dels sentiments.
A banda d'altres tombes reials que contenen les despulles d'infants, filles de reis, prínceps, comtes o ducs; només cal fer un breu repàs dels reis que ocupen els sepulcres: ALFONS I el Cast, JAUME I el Conqueridor, PERE III el Cerimoniós (i les seves esposes: Maria de Navarra, Elionor de Portugal i Elionor de Sicília), JOAN I el Caçador ( i les seves esposes: Mata d'Armanyac i Violant de Bar), MARTÍ I l'Humà (i la seva esposa Maria de Luna), FERRAN I d'Antequera, ALFONS IV el Magnànim i JOAN II (i la seva esposa Joana Enríquez). Admirats i torbats alhora vàrem quedar.
No ens hem pogut resistir a transcriure unes paraules tretes de la pàgina web del Monestir de Poblet: “La seva presencia silenciosa, de cendres i d'alabastre, com en un contrast entre la caducitat i la bellesa, urgeix la nostra fidelitat i el nostre compromís amb les arrels i amb la història del nostre poble, i ens crida a ser forjadors d'unitat, de llibertat i de pau.”
La guia ‒una noia entenimentada, profunda coneixedora de l'indret, veïna del poble i de la qual lamentem no recordar-ne el nom‒ ens va fer notar com als peus de les tombes dels reis hi ha esculpides figures de lleons (símbol de la força i el poder), mentre que als de les reines veiem gossos (símbol de la fidelitat i la lleialtat).
A la dreta ‒mirant de cara a l'altar‒ s'obra una capella del segle XVIII, que fa les funcions de sagristia i que és la darrera gran construcció del Monestir.
A l'esquerra, unes escales ens menen a l'antic dormitori, una nau molt espaiosa que té sortida a la coberta transitable del claustre.
En l'actualitat la Comunitat de Poblet consta d'una trentena de membres. Ja comentàvem a l'inici com el monestir va partir grans calamitats, sobre tot en època moderna:
- durant la Guerra de Successió es va posicionar a favor dels
austriacistes, per por de l'absolutisme borbònic, cosa que el
deixà en situació delicada en guanyar Felip V la corona
espanyola.
- a la Guerra del Francès el Monestir va ser saquejat primer
(1809) i confiscat després (1811) i fins el 1813 no es varen
poder reinstal·lar.
- el 1835 varen exclaustrar els monjos i l'Estat va passar a ser-ne el propietari, però deixant-lo abandonat a mans del saqueig i la
destrucció.
- fou el 1940 quan es va produir el retorn a la vida monacal i va començar la restauració de Poblet.
Seguint l'itinerari establert accedírem al conegut com a Palau del Rei Martí, fet per encàrrec del dit rei amb l'intenció de tenir-hi una residència, cosa que no li va ser possible en morir-se abans que acabés l'obra.
Un espai important en la vida de Poblet durant segles fou el celler. La visita ens permeté valorar l'ús pràctic d'aquest lloc. Encara ara el Monestir de Poblet és propietari d'uns terrenys de vinyes al seu voltant, de les quals eix un vi molt preuat (comercialitzat per Bodegas Torres).
Acabat l'itinerari guiat vàrem poder tornar entrar a l'església, però aquesta vegada per la seva porta barroca i coneixent els espais usualment habilitats pel culte. També, tot sortint, ens fixàrem en dues capelles, la de Sant Jordi i la de Santa Caterina.
Abans de marxar vàrem tenir l'ocasió de saludar l'hostatger de Poblet, fra FRANCESC MARTÍNEZ-SORIA i RAMOS, més conegut com a GERMÀ PACO, home de gran cordialitat i que ha tingut el seu paper dies enrere en els preparatius de la nostra visita. Gràcies! Cal recordar que la Regla de Sant Benet sempre ha valorat el servei d'hostatgeria, no com una obra de caritat residual, sinó com a part intrínseca de la seva quotidianitat, de la seva filosofia de vida.
Tot això sense obviar d'entrar a la ineludible botiga, acabada d'instal·lar en una antiga nau dedicada ancestralment a l'elaboració de vi. Productes alimentaris, postals, licors i vi, tota mena d'objectes de record, fins i tot discos compactes amb gravacions fetes a Poblet (ja sigui pel seu cor o un concert d'orgue)... ben carregats que sortírem!
Tocava anar a la calçotada, ben a prop, a Valls, a Casa Fèlix, com ja tenim per costum. Allà ens esperava la seva calçotada VIP.
Poca cosa hem de dir que no haguem dit ja, que no conegueu per pròpia experiència...
Calçots a dojo, la salsa “marca de la casa”, el tall amb les mongetes i l'allioli amb pa de pagès... tot a cor què vols.
La rematada, cosa gens menyspreable, amb un bon cava, la tradicional crema catalana i el cafè. Tot plegat deixa les ganes de tornar. Ja veurem quan. Ja veurem com.
En definitiva, fou una excel·lent jornada pels qui assistírem. La resta, us recomanem ambdós coses: la visita al Monestir de Poblet i la calçotada a Casa Fèlix. Feu-ho quan vulgueu, feu-ho amb qui vulgueu; però feu-ho, us agradarà.