Xatonada 2013

Xatonada 099 347x260

Xatonada a Vilanova i la Geltrú.                                                                 



En anunciar aquesta activitat ja reivindicàvem l'antiga i estreta relació que el Club manté amb el món del Xató. Tenim que entre els anys 1999 i 2005 -i vinculades a la Festa Major del barri de Sant Antoni- es varen organitzar sengles xatonades populars ofertes pels mestres xatonaires de les diverses contrades d'on és originari aquest suculent plat mediterrani. I el Gener de 2010 La Ruta del Xató fou objecte de la corresponent xerrada gastronòmica a Golferichs.

I mentre es va dur a terme, érem sempre convidats a la presentació anual que es feia a Barcelona de la dita Ruta (la pàgina web de la qual és aquesta:  www.rutadelxato.com).


Així doncs, ja tocava que ens n'anéssim de xatonada. Massa havíem tardat, més encara si considerem que gaudim d'un mestre xatonaire entre els nostres socis més antics. Es tracta d'en JOSEP Ma. SÁNCHEZ CAPELLADES, mestre xatonaire de Vilanova i la Geltrú.

Xatonada 014 550x412

I doncs, considerant que la distància era prou curta (ara que es travessa el Garraf pels túnels), no va ser fins a mig matí que vàrem sortir cap a la nostra destinació. Tot i així encara vàrem arribar abans de l'hora que ens esperaven, per la qual cosa el grup va fer una passejada per la façana marítima de Vilanova, aprofitant un agradable dia de tardor.


Al punt del migdia accedírem al Museu del Ferrocarril de Catalunya, el qual forma part (des del 1996) de la xarxa de museus de la tècnica de Catalunya, on fórem ja rebuts per l'amic JOSEP Ma. i gentilment atesos per la RAQUEL, que fou la nostra guia per tota la visita.


El Museu del Ferrocarril s'emplaça a l'històric dipòsit de locomotores de vapor de Vilanova i la Geltrú, que s'havia tancat l'any 1967. Posteriorment es va celebrar algun congrés ferroviari, però va ser a partir de 1980 que va sorgir novament l'interès per aquestes instal·lacions i, finalment, el Museu va poder obrir les seves portes al públic l'any 1990.

L'accés es fa per un edifici auxiliar on ja es poden admirar algunes de les importants col·leccions del Museu:  elements d'estació i senyalitzacions. Destacable sobre-manera la taula d'enclavaments i l'antic pont de senyals de l'estació de França de Barcelona.

Xatonada 030 360x270Xatonada 032 360x270Xatonada 031 360x270Xatonada 012 550x733Xatonada 049 550x412

També s'hi ubica una sala on vàrem poder contemplar còmodament el magnífic audiovisual Puja al tren de la Història, que ens proposa un viatge per l'evolució del ferrocarril, des dels seus inicis fins a l'actualitat, amb una especial insistència en fets de tanta rellevància com l'aparició del motor de vapor a mitjans del segle XVIII o l'electrificació a cavall dels segles XIX i XX.

És curiós, a més, adonar-nos com un mitjà de transport tan habitual com ens resulta el metro és, ni més ni menys, que un tren.

 

 

Fou en aquest espai (recordem que ens trobàvem ben asseguts en còmodes butaques) on se'ns va explicar la transcendència que tingué en FRANCESC GUMÀ (Vilanova i la Geltrú, 1833-1912) per l'indret que estàvem visitant.


Es tracta d'un vilanoví que va marxar a Cuba amb només 16 anys i allà va fer fortuna.

En tornar a la seva població va participar en moltes iniciatives empresarials, entre les que destaca l'obtenció de la concessió de la línia ferroviària Valls-Vilanova-Barcelona el 1877, finalment posada en funcionament a les acaballes del 1881 i que va suposar l'incorporació definitiva de Vilanova a la modernitat.


A la plaça formada per l'estació i pel propi museu s'erigeix un monument a la seva memòria.

 


Havia arribat el moment d'aixecar-nos i sortir a fora per continuar la visita.

Per començar s'exhibeixen els abans imprescindibles dipòsits d'aigua. Un d'ells es troba en la seva situació original.


Allà mateix poguérem contemplar una petita locomotora de maniobres (primera notícia per a molts de nosaltres).


Però on tothom es va quedar bocabadat va ser amb la visió del dipòsit de locomotores.

Per començar, l'edifici mateix és una bella mostra del modernisme industrial català.

I compta amb la col·lecció de locomotores de vapor més important d'Europa, així com locomotores elèctriques i dièsel i material ferroviari que abraça tota la història del món del tren.

Xatonada 054 1100x825

Sense possibilitat de ser exhaustius, destacarem la rèplica feta pel centenari del primer tren que va circular entre Barcelona i Mataró l'any 1848 o les imponents locomotores Mikado (nom donat en honor als japonesos, que en foren bons clients), així com les evolucions del Talgo (acrònim de “Tren Articulado Ligero Goicoechea -per l'enginyer inventor- Oriol -pel financer-”).

Xatonada 079 550x412Xatonada 081 550x412

Formidable també la gran rotonda de maniobres, encara capaç de funcionar.


Vàrem pujar a dos vagons ben diferents:  l'un de classe popular, amb incòmodes seients de fusta, que va donar servei durant decennis als trens espanyols de llarg recorregut; l'altre va ser un Talgo de primera classe, amb seients entapissats i força espai entre ells (fins i tot una saleta al final del vagó).

Xatonada 063 550x412Xatonada 093 550x412

Acabades les amenes explicacions ens vàrem dirigir a una de les antigues sales de tallers, avui en dia habilitada com espai multiusos diàfan. Justament al costat hi ha dipositat el rètol de pedra, obra de l'escultor Subirachs, que presidia l'estació central de Barcelona-Sants.

 

En entrar a la sala ja teníem la taula parada per l'equip de CASERCO (l'empresa d'en JOSEP Ma. SÁNCHEZ CAPELLADES). Per gentilesa seva us podem transcriure la recepta del Xató de Vilanova (tots els ingredients són per a sis persones):

- per a la salsa:  4 alls mitjans, 35 ametlles, 12 avellanes torrades, 8 nyores escaldades, molla de pa xopada de vinagre, oli a voluntat
  i sal.

- per al plat:  2 escaroles, 200 grams de bacallà esqueixat i dessalat, 150 grams de tonyina dessalada i esqueixada, 18 filets de seitó
  dessalats, olives arbequines i negres.

- elaboració:  piqueu en un morter els grans d'all amb la sal perquè no saltin. Un cop ben aixafats, aneu afegint les ametlles i avellanes i
  treballeu-ho fins que tot plegat formi una pasta homogènia. Raspeu la part interior de les nyores escaldades i afegiu la polpa obtinguda
  al morter. Un cop tot homogeneïtzat, poseu-hi la molla de pa amb vinagre, una mica escorreguda, i continueu treballant-ho.

Un cop llest, afegiu lentament oli mentre es remena, per donar a la salsa la consistència volguda.

En una plàtera, col·loqueu l'escarola ben escorreguda i un xic de salsa, remenant-ho bé i servint-ho després en els plats. Després ho acompanyeu amb la tonyina, el bacallà, els seitons i les olives, i deixeu que cada comensal, al seu gust, s'hi posi una mica més de salsa.

 

És d'imaginar que hores d'ara ja estareu salivant. I encara s'ha d'afegir l'assortiment de truites (de botifarra amb mongetes, de patata i ceba i d'espigalls de Vilanova), per acabar amb la tradicional coca de llardons. Incloses les begudes i el cafè, és clar.

Xatonada 103 270x202Xatonada 104 270x202Xatonada 105 270x202Xatonada 110 270x202

Volem fer menció de la visita de cortesia que ens va fer la directora del Museu, na PILAR GARCIA FUERTES, interessant-se per com ens estava anant. Gràcies!

No podia faltar el brindis final amb la copeta de cava. Quina jornada tan bona!

 

Celebrem que cada vegada més hi ha qui ens fa cas amb allò que diem de “veniu acompanyats d'amics o familiars”, en aquesta ocasió s'estrenaren amb nosaltres dos amics d'una de les nostres sòcies més participatives, la senyora ASUNCIÓN RUZAFA. Benvinguts! (i esperem tornar-nos a veure ben aviat, quan vulgueu).

 

Us deixem l'enllaç a la pàgina web del Museu. Podreu fer la visita virtual... però pel que fa a la magnífica xatonada no us queda altra remei que atansar-vos a Vilanova i la Geltrú, una bella vila marinera on us la serviran de grat. Bon profit!

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook