Pavellons Güell

Pavellons Güell 01 347x260

Sortida cultural per Barcelona:  PAVELLONS GÜELL.                                                       



Segona Sortida Cultural programada en dissabte (i primera d'aquest curs). El dia amenaçava pluja, però aquesta vegada l'amenaça no es va complir i la visita es va poder realitzar amb tota normalitat.

Dos factors més semblava que podien enterbolir el nostre propòsit:  d'una banda aquest conjunt arquitectònic havia estat una de les propostes de l'edició d'enguany del 48 H. Open House BCN (Festival d'Arquitectura de Barcelona); i de l'altra va resultar que el nombre de socis interessats en aquesta activitat superava amb escreix el límit que d'entrada ens permetien els amics de la Ruta del Modernisme (integrats en l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida de l'Ajuntament de Barcelona), que en són els gestors. Però cap d'ambdues qüestions va ser-nos obstacle i també baix aquests condicionants poguérem realitzar la visita amb tota normalitat.


Un cop reunits a l'exterior de l'antiga finca amb la puntualitat que ja ens caracteritza, vàrem ser rebuts pel nostre guia, en DANIEL, que no és el típic guia ad hoc, sinó que és un historiador coneixedor de tots els aspectes pertinents a allò que teníem al davant. La visita fou, ja ho avancem, una veritable classe magistral.

Pavellons Güell 14 550x412

 

Hem de situar-nos a l'època (anys '80 del segle XIX), quan Les Corts de Sarrià eren principalment finques agrícoles.

L'extensió de l'immensa heretat propietat d'EUSEBI GÜELL abarcava, a més dels terrenys actuals, el que ara és el Palau Reial de Pedralbes (gairebé, que també va ocupar part de finques dels seus veïns, els Girona) i s'estenia fins a l'altra banda de l'Avinguda Diagonal (a tocar del cementiri de Les Corts).

La família Güell estiuejava al palauet construït per JOAN MARTORELL (un dels mestres de GAUDÍ), a partir del qual es va bastir el dit Palau Reial. GAUDÍ era llavors un jove i prometedor arquitecte i EUSEBI GÜELL en buscava un que sabés interpretar els seus ideals d'una nova Catalunya. L'encàrrec rebut fou una mena de prova per a futurs i més ambiciosos projectes.


En aquesta finca GAUDÍ hi va fer (entre 1884 i 1887) tres portes d'entrada, dos pavellons, un picador obert, un quiosc, una font i un umbracle, a més de projectar el jardí. En tractar-se d'un treball de poca entitat, GAUDÍ aprofità per experimentar amb diferents tècniques que van des de la policromia sobre ceràmica fins a les diferents maneres de col·locar l'obra vista o el treball de forja. De fet, és precisament la tanca forjada amb el drac el que s'ha popularitzat de tot el conjunt.

Podem arribar a deduir el que volia el Comte Güell amb aquestes reformes:  entrar a la seva finca per un nou camí exclusiu que li estalviés travessar les zones fabrils, posar en valor aquesta zona emergent de la ciutat (per això hi fa l'entrada principal per la part de Pedralbes) i plasmar les seves idees socials i culturals d'una nova pàtria amb les arrels en l'antiguitat.


És coneguda l'afició d'EUSEBI GÜELL pels clàssics grecs i llatins, així com l'amistat amb Mossèn CINTO VERDAGUER (que havia publicat L'Atlàntida el 1877, considerada l'obra que incorpora el català a l'èpica). Sembla evident doncs que tota la simbologia present en aquesta porta d'entrada i en el seu jardí és fruit de les converses mantingudes entre els tres personatges.

Pavellons Güell 19 550x412

 

Sense ser exhaustius direm que s'hi observen al·lusions als negocis tèxtils de la família Güell i als del seu sogre (el navilier ANTONIO LÓPEZ, mort el 1883), símbols nacionals catalans i, sobre tot, un munt de referències a L'Atlàntida, encapçalades pel mitològic drac que guarda el Jardí de les Hespèrides, on fins i tot la disposició de les seves urpes es correspon amb les constel·lacions d'estrelles que s'hi citen en el poema verdaguerià.

 

 

GAUDÍ és estructura. Les formes aparentment decoratives tenen en realitat funcions estructurals (arcs, finestres, etc.). Tot i això, fidel a la voluntat historicista del projecte, podem copsar remembrances del passat mudèjar i de les arquitectures gòtica i barroca.

 

Vàrem entrar a la cavallerissa, on es veu clarament com el jove GAUDÍ ja anava realitzant assajos amb l'arc parabòlic i amb l'entrada de la llum. En aquells anys acabava de rebre l'encàrrec de la Sagrada Família, que ell ja intuïa com l'obra de la seva vida i a la qual va anar enfocant tota la resta de la seva producció.

Pavellons Güell 27 360x270Pavellons Güell 33 360x270Pavellons Güell 43 360x270

El picador -on es manifesten també múltiples elements simbòlics- acull actualment una exposició d'estris i màquines de construcció coetànies, així com uns plafons explicatius de la vida dels obrers en aquelles dècades.

Pavellons Güell 31 550x412Pavellons Güell 39 550x412


Pel que fa al tros de jardí que queda a aquesta banda de la tanca (a l'altra ja tenim els pertanyents al Palau Reial) presenta un aspecte abandonat, conseqüència de la jubilació del bidell universitari que se'n cuidava (cal recordar que l'espai és propietat hores d'ara de la Universitat de Barcelona).

 

Amb un darrer cop d'ull al drac i a les seves múltiples referències visuals a L'Atlàntida ens acomiadàrem dels Pavellons Güell, una de les obres menys conegudes del més conegut dels arquitectes modernistes. Els qui vàrem ser presents en aquesta visita ja l'hem pogut conèixer millor. Gràcies DANIEL! Ha estat un plaer.

 

 

I ja amb el cap ben ple ens dirigírem a omplir el pap. Ben a prop (Pg. Manuel Girona, 12) es troba el Restaurant Rala, on els seus propietaris -en Lluís i la Dina- varen fer tots els possibles per encabir-nos de la millor manera possible. És el moment de tornar a manifestar que els assistents fórem molts més dels inicialment previstos.

Finalment, un cop ubicats, el pica-pica va anar fluint d'allò més bé. Li diem així, però fou ben bé un dinar, per la quantitat i varietat de menges que ens varen oferir, amb dolços i cafès per acabar.

 

Amb aquesta jornada es confirma l'interès dels nostres amics per concórrer en les visites programades en dissabte. Així doncs, estigueu a l'aguait de cara al proper trimestre, que les places poden tornar a ser limitades i potser no tinguem la mateixa sort d'aquesta vegada.

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook