Casa Batlló

Casa Batlló 042 347x260 Completem la Mansana de la discòrdia.                                                                            

 


Encara que d'una manera no buscada, la realitat és que amb el Club hem anat visitant el darrers anys gairebé tots els edificis ubicats a Barcelona que han merescut reconeixement per part de l'UNESCO i que han estat declarats Patrimoni de la Humanitat. El darrer fou la Casa Vicens (el trimestre anterior).

I diem gairebé, perquè ens faltava un dels més populars, ens faltava la Casa Batlló, la visita de la qual gestiona Cases Singulars, amb qui ja hem gaudit ben bé mitja dotzena d'ocasions. La darrera fou el Palau Macaya (també el trimestre anterior). Fet i fet va quedar pendent fa un parell d'anys, quan ja vàrem voltar per la Mansana de la discòrdia:  Casa Lleó i Morera i Casa Amatller. Tot arriba, com s'ha pogut constatar.


D'ANTONI GAUDÍ no afegirem res a tot el que ja hem dit d'ell en aquesta mateixa pàgina web, però sí que farem en aquesta crònica de la nostra visita algunes observacions sobre la Casa Batlló, d'acord amb les explicacions rebudes per part de la nostra guia ELENA, de qui ja vàrem tenir una prova de la seva competència quan ens mostrà el Palau Macaya tres mesos enrere.

La primera cosa que ens va dir és que la Casa Batlló és la remodelació d'un edifici preexistent, a l'igual que les veïnes Casa Amatller i Casa Lleó i Morera. La segona és que fou l'última d'elles:  Casa Amatller 1898, Casa Lleó i Morera 1902-1905 i Casa Batlló 1904-1906.


El propietari era JOSEP BATLLÓ I CASANOVAS (? - 1934), un industrial del tèxtil. Havia comprat l'immoble l'any 1900 amb l'intenció d'enderrocar-lo. Va fer l'encàrrec a un ja reputat ANTONI GAUDÍ, l'arquitecte d'EUSEBI GÜELL i que havia guanyat la primera edició (1900) del Concurs anual d'edificis artístics instaurat per l'Ajuntament de Barcelona gràcies a la Casa Calvet (als baixos de la qual funciona actualment un restaurant digne de rebre la nostra atenció en un futur proper, sia dit de passada). Fou el propi GAUDÍ qui el va convèncer de fer una reforma.

JOSEP BATLLÓ I CASANOVAS era un home molt ben relacionat en la societat barcelonina benestant. S'havia casat el 1884 amb AMÀLIA GODÓ, filla i neboda ‒respectivament‒ dels germans fundadors de La Vanguardia. El 1901 es va associar amb JOSEP Ma. LLAUDET (l'avi de qui havia de ser president del F.C. Barcelona entre 1961 i 1968) en la raó social que tenia una fàbrica de filats i teixits de cotó a Sant Joan de les Abadesses (amb la tradicional colònia tèxtil) i que el 1913 obriria una filatura moguda per vapor al barri de Sants.

A la mort de sa mare (1940), les filles del matrimoni foren les hereves de la Casa Batlló i l'any 1954 la vengueren a la Sociedad Iberia de Seguros, que la feu servir com a seu social. Els anys 1980 l'adquirí l'empresari ENRIC BERNAT (1923-2003), el del famós Chupa-Chups. A dia d'avui continua pertanyent a la família Bernat. A partir de l'any 2002 ‒coincidint amb l'Any Gaudí‒ la casa es va obrir per rebre visites.

Casa Batlló 010 550x733


La distribució segueix la pauta del moment, amb el pis principal destinat al propietari i la resta dedicats a lloguer. Als baixos va començar per instal·lar-se la firma cinematogràfica francesa Pathé Frères (noteu l'element de màxima modernitat). Els anys 1920 (i fins poc abans de la Guerra 1936-39) hi va haver la reputada botiga de queviures Martignole. Des de 1940 fins a les acaballes dels '80 acolliren la prestigiosa galeria d'art Syra. Actualment el soterrani i les plantes baixa i primera són espais disponibles per a actes socials de tota mena.


La vista de la façana és a l'abast de tothom qui es vulgui entretenir a contemplar-la. S'han escrit un munt d'interpretacions diverses sobre el seu simbolisme (l'inspiració marina i l'enigma submarí, la màscara de festa i el confeti, el drac de Sant Jordi), que cadascú se'n faci seva la que consideri millor. El que resulta evident és que es asimètrica, el costat esquerra va a trobar-se amb la Casa Amatller mitjançant una terrassa (en lloc de l'habitació que pertocaria), mentre que per la dreta el perfil del coronament s'igualava a la teulada de l'edifici veí (abans de la desgraciada remunta autoritzada l'any 1962). La part central, més elevada, permetia dissimular la sala on es trobava el necessari dipòsit d'aigua.

Tot això ens ho explicaria més endavant l'ELENA davant d'una fotografia de mida gran ubicada amb aquesta finalitat en una habitació del primer pis. El que toca ara és continuar amb la crònica tal i com va anar la visita, una visita que ens portà a endinsar-nos pels diversos espais de l'univers creat pel geni gaudinià.


El vestíbul (decorat amb ceràmica de colors blau clar i blanc) té un petit espai destinat a porteria i ofereix dues possibilitats d'accés:  l'escala de veïns i la que porta directament al pis principal.

L'escala de veïns (incorporada com element visitable darrerament) gira al voltant d'un bell ascensor modernista i entremig dels dos patis interiors. A més, com no està tancada per parets, sinó per baranes i vidres, gaudeix de llum natural (cosa poc freqüent llavors... i ara). Les portes dels pisos (dues per replà) presenten respectables treballs d'ebenisteria i trenquen el costum de numerar-se per pis i porta, s'identifiquen amb lletres (de la A a la I, amb una grafia especial per la G).

Abans de pujar per l'escala d'honor ens aturàrem uns minuts en un petit vestíbul privat. La sensació era la de trobar-se en una gruta natural, ja que no hi ha cap línia recta ni a les parets ni al sostre. A banda de la claror que penetra dels del carrer, s'il·lumina per un parell de lluernes que recorden bresques. D'allà arrenca una escala corbada, la barana de la qual sembla l'espinada d'un gran animal.


Fem un incís per dir-vos que, com és habitual en GAUDÍ (i en els altres arquitectes modernistes), a la Casa Batlló destaquen els treballs en forja, d'ebenisteria (mobiliari inclòs), els vitralls, la ceràmica, complements metàl·lics... tot això fet per les mans de destacats artesans que sovint col·laboraven en aquestes construccions ‒i les realçaven‒.


Arribats al pis principal, un distribuïdor ens presenta dues alternatives:  cap a la dreta (el costat del Passeig de Gràcia) els àmbits de socialització de la família i cap a l'esquerra (l'interior d'illa) les estances privades. Entremig la porta de servei, a la qual s'accedeix des de l'escala de veïns.

És en aquest pis principal (que ocupa la planta sencera) on GAUDÍ va desenvolupar tota la seva imaginació en la disposició dels sostres, envans ondulats, jocs de llum i ombres...

Per començar tenim un detall com la llar de foc, feta de gres refractari, que regna en la sala on està instal·lada. Recorda l'estètica de les cases pairals catalanes, simbolitza l'unió de la família. Els dos bancs enfrontats recullen la tradició del festeig, amb la parella asseguda junta en un banc i “l'espelma” en l'oposat (més petit).

L'accés al gran saló central es fa mitjançant una sala lateral. Un enginyós sistema modular permet fraccionar l'espai en tres sales, mentre que les laterals podien ser destinades a reunions (d'homes ‒fumadors, parlant de negocis o de política‒ o de dones ‒i “les seves coses”‒), la part central és la de lluïment, gràcies a la seva magnífica galeria sobre el dit Passeig de Gràcia... probablement un dels punts més fotografiats de Barcelona.

Tanmateix allà vàrem poder valorar les innovacions tècniques aplicades per l'autor en la seva plenitud:  una arquitectura dinàmica i confortable, la ventilació natural... Més endavant comprovaríem l'il·luminació en les habitacions centrals o l'utilitarisme de les golfes, només per citar alguns exemples d'allò que recordem.

La nostra estimada ELENA ens mostrà unes fotografies antigues on es podia apreciar com estava moblada la peça quan hi vivia la família BATLLÓ. I ens feu fixar en quelcom ja desaparegut:  un oratori (que permetia convertir el saló en capella) obra de GAUDÍ que contenia un retaule de l'escultor JOSEP LLIMONA (1863-1934) (el retaule es troba actualment al museu de la Sagrada Família).

Casa Batlló 012 360x270Casa Batlló 017 360x270Casa Batlló 025 360x270

La feixuga circulació cap a l'àmbit privat (el pis no estava pensat per acollir centenars de visitants alhora) ens permeté donar un cop d'ull als patis interiors i observar dues peculiaritats:

- les rajoles, de tonalitats blavoses, més clares als pisos baixos i ben fosques al capdamunt.

- les obertures (finestres), més petites en els pisos superiors i ben grans al capdavall.

La intenció és evident:  compensar l'entrada de llum natural segons la proximitat del pis al celobert.


El menjador privat ‒a diferència del que vàrem trobar a la Casa Amatller‒ és ara una habitació buida, però gràcies una vegada més al recurs de les fotografies antigues poguérem veure la distribució del mobiliari original. Per cert que reproduccions de les cadires dissenyades per GAUDÍ es poden adquirir a la botiga de records ubicada ara en el primer pis.

La buidor de l'espai fa que les mirades es fixin en el sostre. Si al saló de rebre un remolí marcava l'emplaçament de la làmpada, aquí ho fa la simulació de l'esquitx d'una gota. La natura sempre present per tot arreu.

A banda i banda tenim el que havien estat les respectives habitacions del Sr. BATLLÓ i de la Sra. AMÀLIA, amb elements d'època que ens ajuden a fer-nos-en una idea aproximada del seu dia a dia íntim.


Un parell de columnes inspirades en el Pati del Lleons de l'Alhambra de Granada (recordeu la moda arabitzant que comentàvem arran de la visita a la Casa Vicens) dóna pas al pati interior. Si el Sr. AMATLLER disposava d'un veritable jardí a la part de darrera de casa seva, el Sr. BATLLÓ es va haver de conformar amb una terrassa que l'imaginació del seu arquitecte va sublimar amb un paviment (re-aprofitat dels pisos d'abans de la reforma) que simula una catifa que mena a la paret del fons on destaca un jardí penjant flanquejat per jardineres de ceràmica. S'hi accedeix per damunt les claraboies del soterrani ‒igualment guarnides amb trencadís multicolor‒, amb la sensació d'un pont llevadís.

De la terrassa estant, podem ullar la façana posterior:  ondulant, amb baranes treballades de ferro forjat, adornada amb garlandes de trencadís i coronada per un tapís floral del mateix material.

Casa Batlló 071 360x270Casa Batlló 069 360x270


Escales (o ascensor) amunt i a deambular per les golfes, un altre dels darrers afegiments a la visita (així com el terrat). No són tan espectaculars com les de La Pedrera, però Déu n'hi do com s'esmerçava GAUDÍ en aquests espais humils destinats a serveis. Encara ara, que veiem els safareigs ben equipats amb els seus armaris pels estris, ens n'adonem què de bé s'assecaria la roba amb les corrents d'aire generades per la seva estructura a base dels característics arcs catenaris.

Vàrem finalitzar el nostre recorregut al terrat. També aquí es fa evident la petja gaudiniana, amb les xemeneies agrupades com bolets i recobertes amb vidre i l'inevitable trencadís multicolor.

El terrat ofereix una bona perspectiva aèria de l'estudi fotogràfic d'ANTONI AMATLLER. I allò que des del carrer sembla l'esquena arquejada d'un drac no passa de ser la cavitat que emparava l'indispensable dipòsit d'aigua, on ara hi han col·locat un modern sortidor. El que sí que és ornamental ‒i simbòlic‒ és la torratxa rematada per la característica creu de quatre braços que culmina l'edifici.


Com a epíleg, dir-vos que per tot el recorregut de la visita estaven escampades una sèrie d'obres de diversos autors contemporanis, que corresponien a una instal·lació artística temporal en torn de l'amor i que s'havia iniciat amb motiu de la Diada de Sant Jordi.

Aquest 2018 ha estat declarat com l'Any Europeu del Patrimoni Cultural. A nosaltres no ens calen motivacions extres per donar valor al nostre patrimoni cultural, venim fent-ho de fa anys. En aquesta ocasió vàrem conjuminar arquitectura i art d'una manera natural, indestriable, tal i com ho sentia el mateix GAUDÍ. Fou una excepcional manera de treure partit a un altre matinal de dissabte.

 

A l'hora de dinar volíem repetir al Restaurant Tenorio, del qual guardàvem tan grat record (la qualitat de les menges, l'acurat servei) de feia un parell d'anys; però en aquesta data havia d'estar tancat per obres. Cap problema!

Només creuar el Passeig de Gràcia i baixar una travessia teníem (al número 28) el Divinus, pertanyent també al mateix reputat Grupo Cacheiro, on ens serviren el mateix menú que ja havíem escollit, el Menú Casa Batlló (lògicament):

- per començar:

  · amanida Cèsar amb pollastre brasejat, parmesà i cruixent de bacó

  · coca de Folgueroles amb tomàquet i oli d'oliva verge

  · fusta d'embotits ibèrics

  · pebrots del Padrón amb flor de sal

  · calamarsons de platja a l'andalusa

  · ous estavellats amb pernil ibèric

Casa Batlló 089 215x161Casa Batlló 090 215x161Casa Batlló 091 215x161Casa Batlló 092 215x161Casa Batlló 093 215x161

- el plat principal fou el jarret de vedella al vi negre amb patatetes de primor i verdures de temporada

- de postres tinguérem un volcà de xocolata 70% amb gelat d'almívar de llet

- celler:

  · cava Perelada Brut Reserva (macabeu, xarel·lo i parellada)

  · Mas Tarroné (D.O. Terra Alta; garnatxa blanca i macabeu)

  · Mas Tarroné (D.O. Terra Alta; garnatxa negra, syrah i ull de llebre)

- aigües minerals i cafè

Casa Batlló 094 215x161Casa Batlló 096 215x161Casa Batlló 097 215x161Casa Batlló 098 215x161Casa Batlló 099 215x161

A la satisfacció per la visita realitzada, es va sumar el bon dinar i la sensació de companyonia que va acompanyar el grup en tota la jornada.


La pluja ens va fer la guitza a l'hora de tornar cap a casa, però ja no ens podia espatllar el record d'allò viscut en una més de les nostres activitats reeixides.


SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook