Els vins de la D.O. Terra Alta

12 06 2018 31 347x260 A càrrec de JORDI RIUS, sommelier, enòleg, enginyer agrícola
i secretari del Consell Regulador de la D.O. Terra Alta.                                    

 


La darrera sessió a Golferichs de les nostres XX JORNADES SOBRE TEMES DE GASTRONOMIA I HOSTALERIA (encara faltava, al cap d'una setmana, l'Acte d'investidura del Gourmet Barceloní de l'Any 2018, però això s'havia de dur a terme en un altre àmbit) concità prou interès com per fer que l'aspecte de la Sale d'Actes fos ben lluït. Confiem que el proper curs ‒marcat per la commemoració del nostre cinquantenari‒ es mantingui o fins i tot s'incrementi el nivell; nosaltres farem tot el possible:  ponents de primer nivell, temàtiques variades, obsequi de productes relacionats o ‒novetat!‒ sorteig entre els assistents d'un àpat en un restaurant barceloní de molt bona reputació.

Coincidència (o no) la D.O. convidada enguany ha estat Terra Alta. Ja ho anunciàvem un any enrere (comproveu-ho aquí) i enguany està en boca de tothom, no debades va acollir (del 11 al 15 d'Abril) la 6a. edició del concurs internacional Grenaches du Monde, convertint-se en la capital mundial de la garnatxa ‒la seva varietat de raïm emblemàtica‒ en reunir més de 250 viticultors d'arreu i aconseguint una fita històrica:  14 medalles d'or i 30 de plata. Però no fem Pasqua abans de Rams i anem per la ressenya de la xerrada que ens va oferir en JORDI RIUS, sommelier, enòleg, enginyer agrícola i secretari del Consell Regulador d'aquesta Denominació d'Origen (en la presentació el nostre secretari va subratllar el fet que la seva formació i professió abasten el cicle complet de la vinya i el vi).

12 06 2018 10 550x412

 

L'amic RIUS ‒natural de La Fatarella‒ va començar la seva intervenció agraint-nos la invitació al Club i la presència al públic ja que recordava els seus inicis a la D.O. (dotze anys enrere), temps durs, quan el primer que li demanaven era si la Terra Alta era territori català.

La Terra Alta és la zona vinícola més meridional de Catalunya, entre el riu Ebre i les terres del Matarranya. Zona fronterera i mil·lenària on els Templers ja conreaven la vinya al segle XIII. L'àmbit geogràfic sota l'empara de la D.O. coincideix plenament en aquest cas amb la comarca administrativa i, si ens la mirem bé, ens n'adonarem que té forma d'un gotim de raïm (alguna cosa deu voler dir, no?). Segons dades facilitades pel conferenciant, la vinya és el conreu predominant (6.000 Ha.), seguida dels ametllers (5.000 Ha.) i les oliveres (4.000 Ha.). La producció anual està en torn dels 7,5 MM. de botelles.

El Consell Regulador (creat l'any 1982, amb seu a Gandesa) està integrat pels viticultors (uns 1.250) i cellers (59) que aposten per la D.O. Terra Alta com a estratègia genèrica d'assegurament de la qualitat, diferenciació i projecció en el mercat. Posant sempre l'accent en la significació del terrer, de les vinyes i de la cultura que la caracteritzen, impulsa el desenvolupament dels seus vins (fins i alhora amb força i caràcter) i la posada en valor davant els consumidors. Regulació, control, certificació, serveis tècnics i promoció són els seus eixos d'actuació.


La Terra Alta és un paisatge mediterrani interior, del qual hem de distingir dos terrenys vinícoles:

- La Plana (al sud de Gandesa), dominada per la garbinada, ofereix uns vins (blancs) àcids i frescos.

- L'Altiplà (al nord de Gandesa), amb vinyes a 500/600 metres sobre el nivell del mar i on domina el cerç, que asseca la planta i la neteja.
  És reserva de la biosfera, ja que no s'apliquen tractaments fitosanitaris.

La temperatura mitjana anual és de 14,6 ºC (amb mínimes de 5/6 ºC ‒de mitjana‒ al Gener i màximes de gairebé 24 ºC ‒també de mitjana‒ al Juliol). El règim de pluges es situa entre els 350 i 450 mm. anuals, sent el de Maig el mes més plujós. A l'estiu es produeix el fenomen de la diferència tèrmica, amb oscil·lacions de 38 a 15 graus entre el dia i la nit, cosa que fa que les vinyes reposin i el raïm es recuperi per dur a terme la fotosíntesi.

Amb una evolució geològica de 38 MM. d'anys i que ens ofereix fins a disset tipus de sòl, entre els quals volem destacar el panal, un sòl vitícola de textura franca, sorrenc i compactat. Aquest sòl reverbera la llum del Sol, cosa que permet que totes les baies madurin per un igual. El raïm de la Terra Alta destaca per la seva elevada concentració de sucre que es tradueix ‒feta la pertinent fermentació‒ en un vi d'alta graduació alcohòlica.


Del total de la superfície en producció, el 77% correspon al conreu de varietats tradicionals (que alhora són les recomanades):

- garnatxa blanca, macabeu o parellada, entre les varietats blanques.

- garnatxa fina, samsó o garnatxa peluda, són les negres predominants.

No hi ha dubte que la autèntica protagonista és la garnatxa (blanca, negra o peluda), de la qual es trobem testimonis datats al segle XVII. Ara mateix, la Terra Alta concentra el 33% de la producció mundial de garnatxa blanca, amb un nivell d'excel·lència que ja se li reconeix internacionalment (recordeu la bona collita de medalles abans citada). Tot i que no convé oblidar que amb la garnatxa negra s'obtenen també bons resultats, doncs dóna una acidesa que permet una bona criança. En els darrers temps s'està treballant la morenillo, una varietat negra autòctona prou interessant.


Arribats aquí, en JORDI RIUS no va voler evitar (no calia) mostrar-se orgullós de la cultura del vi de la seva terra, amb referents com Picasso o Perucho (fent esment del vi verge i del vi brisat), i basada en alguns trets característics:  tradició vitivinícola familiar, replantació al seu dia de la major part de les vinyes afectades per la fil·loxera, ubicació dels cellers (veritables “catedrals del vi”) en els nuclis urbans dels municipis i existència d'una cultura específica en l'elaboració de vins blancs (refinada els darrers deu anys).

Podem diferenciar entre el vi verge, que és com es fan tots els vins blancs arreu, i el tradicional vi brisat, fermentat lleugerament amb la seva pell (tot i que això depèn de cada elaborador, n'hi ha que hi deixen també la rapa).

12 06 2018 12 550x41212 06 2018 11 550x412

La D.O. Terra Alta és l'única Denominació d'Origen que atorga dues etiquetes:  l'una és la que garanteix que el vi acompleix amb els requisits propis de la D.O. (pràctica comuna a totes les D.O.), l'altra ens especifica que aquell vi ha estat elaborat 100 x 100 amb la varietat garnatxa blanca.

De la garnatxa blanca es tenen notícies d'antuvi i ja la trobem plenament documentada a mitjans del segle XVII. La garnatxa blanca és un cep rústic i mediterrani de fruits delicats, el raïm és compacte i d'època de maduració mitjana, amb una elevada resistència a la sequera. Pel seu alt nivell de sucres, pot acceptar la sobremaduració; tot i que és una varietat que necessita elaboracions molt acurades i refinades per la seva sensibilitat a l'oxidació.

En boca resulta molt expressiva (característica potenciada per l'alt contingut de glicerol), amb aromes a herba (fonoll) i a flors blanques (si ha passat per bóta).


No tota la garnatxa blanca de la Terra Alta és igual, depèn del terrer:

- el coster limita al màxim el vigor i el potencial productiu del cep. És l'ubicació tradicional de les vinyes en aquesta zona. Idoni pels vins
  de licor.

- la plana presenta un nivell entremig de fertilitat, que permet equilibrar el potencial vegetatiu i el productiu. S'assoleix una maduresa del
  raïm òptima per la producció de vins equilibrats.

- els fondos tenen una elevada fertilitat, amb produccions per hectàrea massa elevades.

I tampoc tindrem la mateixa producció (ni en quantitat ni en qualitat) d'una vinya vella (més de 20 anys) que d'una jove. La mitjana d'edat de les vinyes de garnatxa blanca a la Terra Alta és de 24 anys, de la qual hi ha plantades 1.400 Ha. de les 5.000 Ha. totals plantades al Món.

Queda clara l'importància d'aquesta varietat en aquesta comarca. I per reblar el clau, ens convidà a la Nit de les Garnatxes Blanques que es celebra anualment a primers de Novembre i on ‒a més de poder degustar els vins elaborats amb la seva varietat emblemàtica‒ es marida el vi amb tapes selectes preparades per a l'ocasió per cuiners de les Terres de l'Ebre posseïdors d'”estrelles Michelin” (Fran López ‒Villa Retiro‒, Jeroni Castell ‒Les Moles‒ o Vicent Guimerà ‒L'Antic Molí‒).

 

Entrats de ple en la vessant gastronòmica (que tant ens agrada), ens recolzarem en el polit power point que per a nosaltres portava preparat l'entenimentat JORDI. Som-hi!


Propostes de maridatge per a un blanc (D.O. Terra Alta, garnatxa blanca, s'entén) jove:

- afinitat:  peix greixós (salmó), fruita blanca (poma, pera) o textures meloses (confitats).

- contrast:  pesca salada (ganyims, bacallà, arengades), productes amargs (bledes, espinacs, tirabecs) o textures cruixents (brasa).

- ingredients pont:  pebre, anisats.

- proposat per Ferran Centelles (El Bulli):  sardines amb pera escalivada, ous de kàlix, cansalada i aromatització d'anet.

- maridatge terraltí:  la clotxa (pa rodó parcialment buidat de la seva molla i farcit amb arengades, tomàquet i alls escalivats i adobat
  amb oli abundant).


Propostes de maridatge per a un blanc passat per fusta de bóta o amb criança:

- afinitat:  vegetals dolços (pèsols, cigrons, mongetes), arrossos cremosos, aus suaus de carn blanca o brasa (fumats)

- contrast:  curats (moixama), arrossos caldosos amb gambes.

- ingredients pont:  vi ranci (és un vi evolucionat), fruits secs, pa torrat o fregit, poma cuita o bolets secs.

- proposat per Ferran Centelles (El Bulli):  cranc reial amb ametlla torrada, sopa gelatinitzada de gallina al vi ranci i aromatització de flor
  d'ametller.

- maridatge terraltí:  truita “en suc” (i ens recomana reservar-la per l'endemà de feta).


I amb un sentit salut i garnatxa! finalitzà la seva presentació, rubricada amb un fort i merescut aplaudiment de la concurrència.

 
Algunes qüestions d'interès sorgiren arran del torn obert de paraules. La primera d'elles feu incidència en la relació entre viticultors i cellers, així com l'origen familiar i local de tots ells, a diferència d'altres zones que han rebut fortes inversions externes.

12 06 2018 24 550x412
El preu. No és una D.O. que produeixi vins d'alt preu. Això es nota en les exportacions, que ‒tot i augmentar en volum‒ mantenen el nivell monetari similar.

El secretari del seu Consell Regulador reconeix que s'està treballant en aportar cada vegada més valor afegit a la feina ‒d'altra banda excel·lent‒ dels elaboradors.


Comparacions amb altres denominacions d'origen properes. Les condicions de la Terra Alta (sòls, vents, salinitat) fan que les varietats blanques siguin les dominants, mentre que al Priorat només conreen un 3% de raïm blanc i a Montsant estan treballant per augmentar encara més el percentatge de les varietats negres.

 

L'entrega de l'acostumat diploma d'agraïment posà el punt i seguit a la sessió.

12 06 2018 29 550x412



Abans de baixar al pati de Golferichs, però, l'impagable JORDI RIUS reprengué l'ús de la paraula per fer-nos cinc cèntims dels vins que anàvem a tastar (gentilesa de la Denominació d'Origen Terra Alta):

- Vila-Closa del Celler La Botera (Batea), un garnatxa blanca
  100 x 100 de l'any 2017, fermentat a temperatura controlada;
  amb els seus 13,5º presenta un color daurat pàl·lid amb
  reflexos verdosos i ofereix uns aromes potents i generosos.

- Prohom Negre del Celler Coma d'en Bonet (Gandesa), anyada
  2017, cupatge de garnatxa negra 50%), syrah (25%) i
  cabernet sauvignon (25%), amb vinificació per separat i pas
  per bóta; arriba als 14,5º i, amb el seu color cirera amb tons
  morats, ens brinda una interessant complexitat aromàtica de
  fruita madura, prunes negres i lleugers torrats; un bon nivell
  d'acidesa el fa molt agradable.


L'ambient al pati va ser ‒com era d'esperar‒ festiu, de fi de curs. És l'efecte que busquem any rere any.

I l'any vinent, festa grossa!

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook