Basílica de la Mare de Déu de la Mercè

La Mercè 0 347x260  Història, patrimoni, art... Barcelona!                                                                                      

 


NOTA:  Activitat ja realitzada, pendent de crònica.

 

 

Aquesta vegada no pretenem fer-vos cap descobriment, tothom sap que la Mare de Déu de la Mercè és la patrona de Barcelona (bé, una d'elles ‒tenim tres!‒) i fins i tot coneix on és la seva església (una cosa ben diferent és haver-hi entrat i, encara més rar, haver-la visitat). Ben mirat, potser sí que serà una altra matinal sabatina de descoberta.


Vinga, anem per la curiosa qüestió de les tres patrones barcelonines.


La primera d'elles és Santa Eulàlia. La tradició del seu martiri es remunta als primers segles del cristianisme i la seva adopció com a patrona de la ciutat neix a l'alta edat mitjana. La seva devoció era encara ben palesa quan el setge de 1714. Avui en dia es lamenta que sigui “la patrona oblidada” i per això s'està recuperant festejar-la, ni que sigui amb l'excusa de les “festes d'hivern” (12 de Febrer).


La segona potser us sorprendrà, la segona és Santa Madrona (15 de Març). Segons la seva hagiografia fou coetània de Santa Eulàlia. A Barcelona se la venera des de les acaballes del segle IX i fou proclamada copatrona el 1563. Aquí teniu un excel·lent article de l'historiador DANI CORTIJO, qui es refereix a ella com “la patrona oblidadíssima”.


I la tercera ‒per antiguitat‒ és la nostra amfitriona d'aquesta visita. Hi ha qui l'anomena com “la patrona nouvinguda”. Era l'any 1687 quan Barcelona (i tota Catalunya) estava assolada per una plaga de llagosta. La població barcelonina es va encomanar a la Mare de Déu de la Mercè i el Consell de Cent es va comprometre a nomenar-la patrona de Barcelona si ens alliberava de la plaga. La plaga s'esvaí i les autoritats municipals van complir la seva paraula. De tota manera no fou fins l'any 1868, amb l'aprovació del Papa Pius IX, que va obtenir el reconeixement de patrona oficial de la ciutat (i del Bisbat).

La seva vinculació amb Barcelona, però, l'hem de cercar uns quants segles enrere, concretament a l'any 1218, quan es va fundar l'Orde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més coneguda com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè. (Sant) Pere Nolasc era un jove mercader que es dedicava des de 1203 a redimir captius, acompanyat d'una colla de laics. Diu la llegenda que la nit del 2 d'Agost de 1218 va tenir un somni on la Mare de Déu l'instava a constituir-se en orde religiós i així tenir més recursos. Va anar a veure el rei Jaume I i aquest li manifestà haver somniat el mateix. El tercer element fou l'eclesiàstic, ja que el bisbe de Barcelona Berenguer II de Palou ho recolzà des de l'inici. L'Orde es va constituir solemnement el 10 d'Agost de 1218 a la Catedral de Barcelona.

La Mercè 1 600x342


Curiosament, la primigènia Orde duia a terme la seva tasca des de l'Hospital de Santa Eulàlia (situat des del segle X pels volts de l'actual carrer de la Tapineria). Fins que l'any 1232 el burgés Ramon de Plegamans feu la donació d'uns terrenys en la partida de Vilanova de les Roquetes o dels Còdols. El 1249 l'església del nou convent ja té caràcter públic.

La imatge que es venera actualment és molt probable que sigui la que l'any 1361 va presidir el tabernacle dins del seu retaule. S'atribueix a Pere Moragues (gran escultor i orfebre barceloní).


Successives reformes i ampliacions (d'estil gòtic entre els segles XIV i XV) ens porten fins el 1667, quan es substitueix el retaule gòtic per un de barroc que incorporava un cambril per la Verge.


El segle XVII veu la construcció d'un convent nou en estil renaixentista. És el mateix convent que durant la Guerra del Francès (1808-1814) fou destinat a presó i que posteriorment (1822) va ser tancat en suprimir-se la comunitat religiosa. L'església continuà com a parròquia, però els Mercedaris només s'hi varen poder estar fins el 1835, quan un decret va abolir les ordes religioses a Espanya. Pel que fa al convent, va tenir diversos usos (administratius o militars) fins que l'any 1845 es va adaptar per convertir-se en el que és encara avui:  la “Capitanía General de Catalunya”, tot i que ara en diuen “sede del mando de la Región Militar Pirenaica”.

La Mercè 2 450x477
L'església actual data del 1765-1775, obra de l'arquitecte Josep Mas Dordal. Fou aixecada en el mateix emplaçament i amb la mateixa disposició que l'anterior, amb una nau central i dues laterals menors (que aprofiten els contraforts per ubicar les capelles, comunicades entre sí), amb un transsepte amb cúpula sobre el creuer.

Té tres façanes:

- la lateral del costat de l'Epístola (carrer de la Mercè). És on hi ha els ponts amb galeria que comuniquen l'església i el convent (on el rei Jaume hi tenia cambra).

- la lateral del costat de l'Evangeli (carrer Ample). El 1870 s'hi va traslladar la façana d'estil gòtic flamíger (segle XV) de l'antiga església de Sant Miquel, enderrocada per tal d'ampliar l'edifici de l'Ajuntament.

- la principal presenta dos cossos d'altura, feta de carreus, en estil corinti les tres portes del frontis i el cos sobresortint del centre, i en estil jònic les pilastres del cos inferior.
  Es buscava donar-li visibilitat. Cal saber que l'actual plaça no es va obrir fins el 1981, quan es va enderrocar un edifici que n'ocupava l'espai.

La torre del campanar també és de carreus i té forma octogonal.

La cúpula s'inaugurà el 1888 i està coronada per una majestuosa imatge de la Mare de Déu estenent el seu ceptre sobre la ciutat.

De l'interior volem destacar el panteó del Bisbe Urquinaona, obra d'Agapit Vallmitjana (1883).

Teniu tota l'informació en un article de l'eximi JOAN BASSEGODA I NONELL, publicat a la pròpia web de la Basílica.


Hores d'ara continua exercint les funcions de parròquia sota l'advocació de la Mare de Déu de la Mercè ‒lògicament‒ i de Sant Miquel Arcàngel ‒incorporat el 1870 juntament amb la portalada‒. Hi té la seu la Germandat de la Mare de Déu de la Mercè. Mossèn JOAN MARTÍNEZ PORCELL és el seu rector consiliari.

Mentrestant els sacerdots adscrits a la recuperada Orde Mercedària treballen el seu apostolat a Barcelona des de la Parròquia de Sant Pere Nolasc.


El nostre recorregut ens portarà, des de la façana principal, per les capelles de la Soledat i de Sant Miquel, l'altar de Sant Pere Nolasc, visita al cos incorrupte de Santa Maria de Cervelló (fundadora de la branca femenina de l'Orde Mercedària), capella del Davallament, oració en el Cambril, visita al primer convent mercedari (1245), pujada a l'orgue i visió panoràmica des de la cúpula de la Basílica.

Serà ‒com tenim per costum‒ una visita guiada, amb les explicacions pertinents, que ens permetrà conèixer àmbits sovint no accessibles. Com entitat barcelonina que som, potser que ja tocava.

 

I per dinar, déu n'hi do com hem buscat de mantenir el caràcter històric. Hem reservat per anar a l'Agüelo, un lloc emblemàtic i amb una màgia particular que a molts ens portarà records de la nostra primera joventut (ara estem en la segona ‒o la tercera, tant se val‒).

La Mercè 3 550x367

Aixecat el 1850 en una finca nobiliària, inicialment fou una carbonera. Més tard va esdevenir un celler on s'embotellava vi i, des dels anys '60 del segle passat, es convertí en una de les tavernes preferides dels barcelonins. Transformat el 2013 en un restaurant i cocteleria d'avantguarda, ara és l'Agüelo013.


Embolcallats per la Sala Arcs (visible encara un pany de muralla romana), hem optat pel seu Menú cocktail Barcelona:

- tot a compartir...

  · crocant de pa amb tomàquet i encenalls de pernil ibèric

  · amanida de pollastre al curri amb brots de soia i poma àcida

  · truita de patata amb cremós de ceba caramel·litzada

  · tartaleta d'steak tàrtar amb mantega de mel, mostassa i
    vi d'Oporto

  · xoricets tradicionals Agüelo013

  · croquetes de formatge Idiazábal

  · calamars a l'andalusa amb emulsió d'all negre

  · daus de salmó marinat i maionesa de fines herbes

- postres...

  · brownie de xocolata negra i salsa de vainilla

- celler...

  · vi blanc Perro Verde (D.O. Rueda)

  · vi negre Abadal Criança (D.O. Costers del Segre)

- aigües minerals, refrescs, cervesa

- cafè o infusions

 

Doncs ja teniu la proposta ben detallada, què us sembla? Història, patrimoni, art... L'inscripció ja és oberta (amb període exclusiu pels socis). Aquesta també és una activitat amb places limitades, no us direm més.

 

 

 

PROGRAMA

12:00 h.    Trobada a les portes de la Basílica.*

12:30 h.    Visita guiada a la Basílica de la Mercè.

14:00 h.    Dinar a l'Agüelo013.**

 

 

INSCRIPCIÓ

El preu, tot inclòs, és de 50 euros per a soci, 52 euros per a cònjuge i 55 euros per a no soci.

L'import s’haurà d’ingressar com a més tard el dimecres, 18 d'Octubre, a qualsevol oficina de “la Caixa”, a favor del Club de la Bona Taula, número ES95 2100 3203 2722 0049 6182. Feu constar el vostre nom.

Places limitades.
Els socis tenen un període preferent d'inscripció fins el 10 d'Octubre.

 

 

 

* Pl. de la Mercè, 1.
   Metro:  Drassanes (L3)  o  Jaume I o Barceloneta (L4).
   Bus núms.  45 ‒ 59 ‒ 120 ‒ D20 ‒ H14 ‒ V13 ‒ V15 ‒ V17.
   Aparcaments:  Rodri (c/ Ample, 29), Catalina Graells Balaguer (c/ Ample, 1)
                         i Moll de la Fusta (Pg. Colom, 1).

** C/ Avinyó, 37.
     Telèfon:  625 514 427.

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook