La insígnia

Insígnia 347x347  Insígnia:  Emblema o senyal que hom porta a la solapa o subjecte a la roba
i que indica la pertinença a una entitat.                                                        
 
 
Insígnia:  Emblema o senyal que hom porta a la solapa o subjecte a la roba i que indica la pertinença a una entitat.
 
Logotip:  Plasmació gràfica del nom d'una marca, títol, etc., fet amb un disseny especial que es reprodueix als rètols, anuncis, etc.
 
 
Ambdues són definicions que trobem al diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana. Si volguéssim parlar amb extrema puresa, doncs, estaríem referint-nos a dues coses diferents. La realitat del dia a dia, però, ha fet que tots entenguem el mateix dient-li com li vulguem dir.

Avui en dia tothom en diu logotip, i si volem ser “moderns” del tot, logo. Però quaranta ans enrere ningú no utilitzava cap d'aquests mots.

I és per això que, quan ens ho expliquen, ho fan així:
“En fundar-se el Club es necessitava una insígnia. Jo vaig preparar un esbós. Amb plat, copa i coberts. A mida natural. Així com la inscripció. Aquest dibuix el vaig presentar a la Junta i fou aprovat. Així va quedar definida la insígnia del Club”.

Són declaracions d'En JOAN PALLARÉS, primer vice-president del Club.

Insígnia 800x800

Actualment es manté la imatge original, tot i que amb un canvi significatiu:  l'idioma que ens identifica. No caldria dir que en aquells temps l'únic idioma permès era el “cristiano”, com els hi agradava dir a aquells que havien guanyat una guerra amb el decisiu suport de marroquins (islàmics) i alemanys (protestants).

“Es va demanar a Grife & Escoda un plat amb aquest dibuix per poder-lo donar als homenatjats. Tanmateix s'encarregaren insígnies al gravador”, afegeix el senyor PALLARÉS.

Com a curiositat direm que aquest esbós original va romandre exposat a l'entrada del local que llavors tenia el Club (en un àtic del carrer Viladomat, ben a prop de Golferichs), fins que es va perdre amb el trasllat quan varen marxar a una altre seu.

Amb el temps hi ha hagut propostes per canviar-lo. Dues de ben concretes. La última -de fa no gaires anys- incloïa tota una “imatge corporativa”:  logotip per començar, però també tipus de lletra, disseny de papereria per comunicacions, un color controlat amb numeració pantone, etc. El cert és que en la simplicitat de la insígnia original rau la seva força i no ha semblat convenient canviar-lo per cap altre dels “candidats”.

Per acabar volem deixar constància que en som testimonis de les habilitats artístiques del senyor PALLARÉS, de que aquest disseny no és fruit de la casualitat:  en el seu arxiu personal guarda fotografies de meravelloses presentacions de taules per banquets i, fins i tot, va ser avançat al seu temps quan va arribar a modelar figures de gel... que incorporaven il·luminació! És un home que va estimar el seu ofici.

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook