La cervesa

Cervesa 0 347x246

Breu història, estils, curiositats... fins i tot un romanç!                                             
Cervesa 1 550x462



La cervesa és una beguda mil·lenària.

 

Fa 6.000 anys la cervesa era consumida per la civilització sumèria amb l'objectiu d'evitar malalties infeccioses que s'adquirien en beure aigua no higienitzada.

Segles més tard, els egipcis la convertiren en beguda nacional i la estengueren per tots els països veïns i la conca del mediterrani.

 

El primer historiador, el grec Heròdot, va destacar les propietats medicinals d'aquesta beguda a l'assegurar que era molt apropiada pels dolors estomacals i per la picadura d'escorpí. Les dones egípcies, molt preocupades per la seva bellesa i grans expertes en cosmètica, utilitzaven l'espuma de la cervesa per ungir-se i conservar la frescor natural de la pell. 

Tant els grecs ‒que li deien zythos‒ com els romans ‒que l'anomenaven cerevisia, de Ceres (deessa grega de l'agricultura)‒ continuaren utilitzant la cervesa en tots els seus imperis. Hipòcrates, pare de la medicina, va lloar aquesta beguda associant-la amb importants beneficis saludables:  "La cervesa és un calmant suau que apaga la set, facilita la dicció, enforteix el cor i les genives".

Cervesa 2 550x706

 

Gals i germans perfeccionaren la tècnica de fabricació original amb mètodes similars als actuals.

 

En l'Edat Mitjana es considerava adequada per combatre els cucs intestinals i les inflamacions.

 

Fins el segle XII, amb l'aparició dels gremis cervesers, la cervesa era un complement alimentari per a pelegrins i malalts acollits en albergues i hospitals.

 

 

Pel que fa al procés d'elaboració, des dels orígens han intervingut ingredients naturals com l'aigua, l'ordi, el llevat i el llúpol.

Aquest darrer s'afegeix al segle IX per causa de les seves propietats antisèptiques i a més és el principal responsable del sabor amargant característic d'aquesta beguda.

 

De fet, existeixen referències molt precises sobre l'utilització del llúpol en la medicina tradicional per tractar diverses afeccions i malalties, gràcies a la seva acció antibacteriana, el seu poder antiinflamatori i inclús les seves propietats sedants.

Cervesa 3 550x413

 

 

La cervesa a la Península Ibèrica

 

Les troballes de cervesa més antigues d'Europa es corresponen amb les de la cova Can Sadurní, a Begues (comarca del Baix Llobregat, Barcelona); es tracta de molins amb evidències de cereal mòlt, datats del Neolític Antic (del 5.000 a.C.), així com un recipient ceràmic amb restes de cervesa.

 

Fins que no es produí aquest descobriment, la cervesa més antiga a Europa era la de la Vall d'Ambrona (Sòria), amb 4.400 anys d'antiguitat, on es varen trobar restes de cervesa elaborada amb blat a atuells i altres recipients que formaven part dels aixovars funeraris (la cervesa servia per a celebrar la vida i acompanyar els éssers estimats en el seu darrer viatge).

Amb 3.300 anys de antiguitat, Catalunya també posseeix una altra important referència:  els jaciments de Genó (Baix Segre, Lleida), on es varen trobar residus característics de mòlta d'ordi a una tina que data de l'Edat de Bronze (1.200 a.C.).

 

 

 

Estils


S'elaboren una cinquantena d'estils diferents de cervesa. La seva diferenciació bàsica es fa a partir del seu procés de fermentació, que pot ser:

 - a temperatures altes (entre 15 i 20º) ‒les dites ales‒, la cervesa més popular en països com Anglaterra, per exemple. Gairebé tota la cervesa artesanal ho és.

 - a temperatures baixes (al voltant dels 10º) ‒les prou conegudes lagers‒, que representen quasi la totalitat de les cerveses industrials consumides entre nosaltres.

 - de fermentació espontània ‒les lambic‒, limitades territorialment als voltants de Brussel·les.

Cervesa 4 1100x568

A partir d'aquest criteri, us deixem tot seguit una llista dels principals estils ara existents (encara que hem de considerar el fet que hi ha mestres cervesers que elaboren productes difícilment classificables en un o altre dels aquí relacionats i que, fruit de la seva tasca d'investigació, obtenen resultats innovadors que són barreja d'estils).


Alta fermentació.-

Estils belga / flamenc / holandès:

Cervesa d'abadia
Cervesa trapista (feta per monjos trapistes)
Dubbel (abadia fosca)
Trippel (abadia clara)
Cervesa fruitada
Cervesa ambrada
Bière blanche / Witbier (blanca o “de blat”)
Blonde (lager)
Brune (negra)
Cervesa especiada
Cervesa rossa forta
Cervesa vermella (de fermentació mixta)
Bière de saison (de temporada)
Scotch (d'estil escocès)
Pils belga
Vieille brune (fosca, més aviat fermentació mixta, entre alta i espontània)

Estils alemanys:

Altbier
Kölsch
Rauchbier
Steinbier
Weizenbier o Weissbier (blanca o “de blat”)

Estils britànics:

Barley Wine (vi d'ordi)
Bitter (Ordinary Bitter / Special Bitter / Extra Special Bitter ESB)
Strong Bitter
Mild Ale
Brown Ale
Irish Ale
Pale Ale
Indian Pale Ale
Old Ale (també Owd Ale, i a Escòcia: Wee Heavy)
Porter
Scottish Ale
Stout
Stout Imperial
Golden Ale o Summer Ale


Baixa fermentació.-

Bock
Doppelbock
Export (Dortmunder)
Pils alemanya / Pils txeca
Lager (Münchner Helle)
Dunkelbier
Schwarzbier Vienna


Fermentació espontània.-

Lambic
Gueuze
Kriek Cirera
Frambozen Gerd
Lambic aux fruits (altres fruites)
Faro
Mars
Cerveses tradicionals d'Àfrica (de sorgo)
Cerveses tradicionals d'Amèrica Llatina (amb blat de moro, tesgüino)

 

 

 

Curiositats


Sabeu quin és el país que té un més alt consum per càpita? Us pensàveu que és Alemanya? No pas, Alemanya puja al podi sí, però només en tercera posició.

Heus aquí que el rànquing l'encapçala Txèquia ‒no oblidem que hi ha la ciutat de Plzeň, bressol de la popular “tipus pilsen”‒ (amb 162 litres per persona i any), seguida per Irlanda ‒qui no coneix la Guinness?‒ (146 litres), Alemanya (123 litres) i Àustria (112 litres).

Ara bé, si delimiten territoris i parlem de l'Estat lliure de Baviera (München... Oktoberfest!) ens trobem amb l'indiscutible número 1: 240 litres per càpita!

Cervesa 5 1100x582

I per aquí? Doncs estem en 68,5 litres per persona i any, encara que es desconeix l'incidència que el factor turístic pugui tenir. Espanya es queda en 47,5 després d'uns anys de davallada (havia arribat als 68,7 l. a les acaballes del segle XX, serà també per la crisi?), tot i que cap a les zones del Sud pot arribar a superar el 80 litres.

Cervesa 6 550x412

 

 

Finalment us volem donar a conèixer quines unitats de mesura usen els mestres cervesers a l'hora de formular les seves receptes:

les EBUs (European Bitterness Units), amb les quals es defineix el grau d'amargor d'una cervesa.

 

Podem convenir la següent ràtio:

· de 5 a 20:    poc amaga

· de 21 a 35:  amarga

· de 36 a 46:  bastant amarga

· més de 46:   molt amarga

Ulleu les etiquetes. A les cerveses artesanals sovint es detallen.

 

I ara sí, ara acabem aquest article amb el...

Cervesa 7 550x544

 

ROMANCER CERVESER

Des d'antics guerrers profans
no hi ha hagut mai cap beguda
que rearmi l'armadura
i ens faci més forts i grans.

I si de tu he de parlar
i pels teus dots de femella
rossa, negre, o potser vermella,
bon paladar has de deixar.

Tens un braç al nord d'Europa,
peu esquerra al mig d'Iran,
la ma dreta a l'Anglaterra
i el peu dret damunt Llevant.

De moltes ja n'he provades,
de moltes en provaré;
però com els pastissos de casa,
la cervesa, també.

L'ordi et fa més rica,
et dona cos i color,
el llevat et dona vida
i el llúpol, força sabor.

 

Salut i cervesa!

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook