Parròquia de Sant Pere Nolasc

Església 0 347x451  Una església amb història al centre de Barcelona.                                                            

 

L'església que trobem ubicada a la plaça Castella (carrer dels Tallers, a tocar de la plaça de la Universitat) ‒i que actualment té funció parroquial‒ té prou història al darrera i amaga algun tresor artístic que convé valorar. La nostra intenció amb aquest article és fer-ne difusió. Som-hi!


Construïda entre 1710 i 1746, era la capella interior del primer convent que els Pares Paüls varen tenir a Espanya. La Congregatio Missionis fou fundada a França per Sant Vicenç de Paül el 1617 i convertida en orde per butlla papal (d'Urbà VIII) el 1626. Van arribar a Catalunya el 1704.

Amb l'ocupació napoleònica (1808), els religiosos van ser expulsats i el convent va passar a ser hospital militar, destinació que va continuar, pràcticament, fins l'any 1939.

Església 1 1100x825

Tres anys després, l'edifici fou cedit a l'Ajuntament de Barcelona, el qual va fer enderrocar les dependències hospitalàries i va restaurar l'església. També es va acabar la torre-campanar de l'esquerra i s'instal·là l'actual pòrtic, tot aprofitant les columnes de l'antic claustre conventual. El temple fou lliurat l'any 1947 en ús i usdefruit a l'Orde Mercedari, que es trobava sense església des que l'any 1835 (quan la desamortització) fou foragitada de la Basílica de la Mercè, la seva seu fundacional (des de mitjans del segle XIII), convertint-se el seu convent en allò que ara coneixem com la “Capitanía General de la Cuarta Región Militar”.

Finalment, l'any 1969 (el 22 d'Agost, justament cinc mesos i mig després de la fundació del nostre Club) es va erigir en parròquia sota l'advocació de Sant Pere Nolasc (Barcelona, 1180 ‒ València, 1256), fundador de l'orde de la Mercè, tan profundament vinculada a l'esdevenir barceloní.

Inicialment dedicada als sants Sever i Carles Borromeo, consta d'una sola nau, tribunes i creuer coronat per una gran cúpula semiesfèrica, amb dues capelles a cada costat que es comuniquen. La façana disposa de porta simple amb frontó decorat per un querubí. El revestiment exterior de la cúpula és fet a base de rajol groc i verd que formulen faixes geomètriques, segons tècniques llevantines.

Església 2 750x913

 
El seu aspecte més destacable és la decoració interior amb pintura mural al fresc, feta entre les darreries del segle XVIII i inicis del XIX pel pintor francès Joseph Flaugier (1757-1813, probablement la seva obra més important), introductor del neoclassicisme a Catalunya i fundador del primer museu públic de pintura de Barcelona (anomenat Galeria de Pintures).

És considerada una de les millors obres d'art ‒en la seva especialitat de pintura mural al fresc‒ que podem contemplar a la nostra ciutat, tant per les seves dimensions (387 m²) com per les seves qualitats (pictòrica i compositiva).

El retaule figura una espècie de templet, amb la combinació d'elements arquitectònics i escultòrics i l'utilització de colors grisos i ocres que imiten la pedra natural, aconsegueix l'artifici de donar profunditat a l'església, creant l'impressió visual d'ampliar les seves autèntiques dimensions.

El cambril de la Mare de Déu de la Mercè ocupa el primer cos del retaule i és emmarcat per columnes i per les figures de sant Pere i de sant Pau.

L'imatge de la Verge presideix l'església i fou beneïda l'any 1948.

En les quatre fornícules dels pilars aixamfranats que sostenen la cúpula hi trobem quatre sants mercedaris:  santa Maria de Cervelló, sant Pere Nolasc, sant Serapi i sant Pere Pasqual.

Església 3 550x399Església 4 550x541

 

 

 

 

 

El segon cos és coronat per un gran medalló amb la figura del Bon Pastor, acompanyat per les santes barcelonines Eulàlia i Madrona.

 

 

 

 

 

 

La cúpula descansa sobre quatre arcs de mig punt i representa la glorificació de la Mare de Déu, coronada per la Santíssima Trinitat. Al voltant d'aquest grup central s'articula tota la composició:  sant Josep amb la vara florida i acompanyat pels apòstols, entre el quals destaca sant Pere. A l'altre costat hi ha figures bíbliques com Moisès i Elies. Recolzats sobre els núvols, contemplen la coronació de Maria diversos sants i santes, fundadors d'ordes religiosos, monjos i cavallers en actitud d'oració, i grups d'àngels que volen.

És una composició plena de força i expressivitat. Les figures són vigorosament modelades, fins al punt que n'hi ha que semblen sortir de la superfície pintada.

 

A cada petxina hi ha pintat, en grisalla i amb acusada sensació de relleu, un doctor de l'Església llatina:  sant Ambròs, sant Gregori, sant Jeroni i sant Agustí.

El fris està decorat amb vint-i-quatre àngels, els quals van cap a l'altar portant diversos elements de la celebració eucarística:  el calze, l'encenser, l'hisop, la campaneta, la mitra, etcètera.

L'any 1945, en ocasió dels treballs de restauració abans mencionats, es va descobrir una composició anterior, també pintada al fresc, a sota de la que ara podem admirar. La separació entre totes dues va des dels cinc centímetres en la part inferior ‒on la cúpula descansa sobre el tambor‒ fins als cinquanta-sis en la part superior de la semiesfera.

El tema central d'aquesta composició primerenca és similar:  la coronació de la Mare de Déu per la Santíssima Trinitat. Màrtirs, sants, bisbes i religiosos contemplen l'escena en actitud orant; mentre grups d'àngels, suspesos del cel, sostenen llibres, corones i túniques en forma de dossers.

El seu estat de conservació no és gaire bo, a causa de les sals provocades per antigues filtracions d'aigua de pluja. Durant els últims treballs de restauració realitzats per l'Ajuntament (1998-99) s'estudià de manera molt completa i detallada aquesta cúpula primigènia, aprofitant els mitjans tècnics actuals. Fins i tot es va extreure un fragment de pintura (de 50 x 40 cm.) que ara es pot apreciar prop de l'altar major.

Església 5 550x827

 

 

A l'exterior destaca el plafó ceràmic col·locat (el 24 de Setembre de 1960, diada de la Mercè) a manera de fals vitrall sobre el pòrtic.

 

És obra de Joan Guivernau (reputat autor d'una extensa producció, entre ella el plafó de la font de la Portaferrissa) i representa les imatges de la Mare de Déu de la Mercè i de sant Pere Nolasc, amb la ciutat de Barcelona i el seu port al fons.

 

 

 

 

En el relativament modern edifici del costat té la seva seu l'Obra Mercedària, que continua la tradició iniciada amb la redempció dels captius, tot reconvertint-se avui en dia en una fundació que ajuda els presos.

 

 

Però això ja és una altra història. Nosaltres hem volgut centrar-nos en un edifici de tanta centralitat com de poca coneixença.

Confiem haver-vos fet entrar les ganes de visitar-lo.

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook