Sant Jordi

Sant Jordi 0 347x398

Tenim art al carrer. Aixequem el cap, val la pena.                                                          

 

Al carrer del Bisbe ens trobem amb una paradoxa:  tothom es fixa i fotografia allò que és apòcrif, mentre que l'autèntica joia passa desapercebuda.


L'element apòcrif, tot i que cal reconèixer-li la seva bellesa, és el pont que uneix el Palau de la Generalitat amb la Casa dels Canonges. Fou bastit tot just el 1928.

Val a dir que l'arquitecte fou JOAN RUBIÓ i BELLVER (Reus, 1870 - Barcelona, 1952), deixeble i col·laborador d'ANTONI GAUDÍ, i que l'any 1901 ja havia construït la Casa Golferichs, on el CLUB va tenir durant anys la seva seu institucional. 

Pel que fa a aquest punt recomanem la lectura de l'article del següent enllaç, pertaneynt a la web de GOLFERICHS CENTRE CÍVIC (cal obrir allà on diu "Història"), tot i que hi ha alguna que altra inexactitud tendenciosa.


La joia la tenim a la façana gòtica del Palau de la Generalitat, situada damunt la porta principal, és un medalló que representa al patró de Catalunya, Sant Jordi, a cavall i en lluita amb el drac. Es troba al bell mig d'un conjunt escultòric de gàrgoles amb forma de figures humanes, i és una de les més precioses obres de l'escultura gòtica catalana.

Sant Jordi 1 1080x643

La va fer en pedra de Montjuïc l'escultor PERE JOAN l'any 1418. Pere Joan també va treballar al Monestir de Poblet i fou artista de cambra del rei ALFONS EL MAGMÀNIM.

Sant Jordi és abillat amb l'armadura característica de l'època, dita d'arnès blanc (feta amb ferro rígid o acer polit), i per la posició del seu braç és de suposar que hi duia una llança, avui desapareguda.


Per arrodonir l'article, reproduïm el poema que inspirà a JOAN MARAGALL (1860-1911), en l'any dedicat a la seva memòria per commemorar els 150 anys dels seu naixement.

Sant Jordi 2 500x708

La diada de Sant Jordi

 

La diada de Sant Jordi

és diada assenyalada

per les flors que hi ha al mercat

i l'olor que en fan els aires,

i les veus que van pel vent:

“San Jordi mata l'aranya.”

L'aranya que ell va matar

tenia molt mala bava,

teranyinava les flors

i se'n xuclava la flaire,

i el mes d'abril era trist

i els nens i nenes ploraven.

 

Quan el Sant hagué passat

tot jardí se retornava:

per 'xò cada any per Sant Jordi

és diada assenyalada

per les flors que hi ha al mercat

i l'olor que en fan els aires.

 

Aquesta porta s'obra justament per la diada de Sant Jordi. Accedim al pati gòtic i ens el trobem tot ple de roses. Gaudim-ne de les nostres festes i de l'art que la nostra Història ens ha llegat.

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook