Zones d'Espanya: Ses Illes

Ses Illes 07 347x260

Tanquem temporada a Rebost i Celler.                                                                            



Bé, tanquem la segona temporada de (ara dinars) Zones d'Espanya. Han estat ‒en total‒ cinc de les sis demarcacions a ca els amics de Rebost i Celler. A la Junta ja hem començat a parlar de què convé fer l'any vinent, ja en tindreu notícia.

Ses Illes 02 550x412

 

En aquesta ocasió ens vàrem desplaçar (sense vaixell ni avió) a Ses Illes per gaudir de la seva cuina.


Segurament que Menorca té trets específics i diferenciats de ‒per exemple‒ Mallorca; però no pretenem ser tan primmirats, es tractava de menjar bé i en bona companyia... i en això vàrem fer el ple.

 

Ja us dèiem que, per raons òbvies (geogràfiques, històriques), la gastronomia balear té molts punts de contacte amb la catalana i amb la valenciana.

És un corpus culinari de característiques mediterrànies (una altra obvietat), on es treballen excel·lentment els productes de la mar, sense oblidar el profit que obtenen de l'horta i dels derivats d'animals de criança (la típica sobrassada o el formatge de Maó en són exponents prou coneguts).

 

Concretament ens foren servits aquests plats:

Ses Illes 01 550x412Ses Illes 03 550x412Ses Illes 05 550x412Ses Illes 06 550x733

 


- per anar obrint boca, uns montaditos de sobrassada (és clar!)
  mallorquina.


- a continuació el trempó, que és una recepta molt típica de
  l'estiu mallorquí i serveix per acompanyar qualsevol tipus de
  menjar.

  És una amanida amb ingredients habituals (ceba,
  tomàquet) combinats amb d'altres infreqüents (pebre verd,
  poma).


- i acabàrem amb un arròs caldós amb llamàntol, que és un
  clàssic de la cuina mediterrània, no només de Ses Illes; però
  crèiem que ja era hora de tenir-lo a taula i aquesta ocasió ens
  va assemblar un moment ben adient.

 

 

 

 

En aquest punt volem insistir en l'agraïment a l'ANÍBAL DO NASCIMENTO BRANCO, qui ha estat a la vegada amfitrió i cuiner en aquesta singladura nostra, de la qual ‒tot s'ha de dir‒ també en fou un dels ideòlegs.

 

 

 

 

Les postres i els cafès (i els xopets a discreció) arrodoniren una sobretaula que s'allargà d'una manera ben agradable.

 

 

 

 

 

L'any vinent continuarem el nostre pelegrinatge gastronòmic.

Ens retrobarem... si voleu.

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook