Boadas, la catedral del còctel

17 10 2017 13 347x231

A càrrec d'ADAL MÁRQUEZ, bartender en cap a Boadas.                                            



Canvi forçat de data (xerrada inicialment prevista pel dia 3, dia en que es dugué a terme una aturada general de país en resposta als fets de l'1 d'Octubre), avançament de l'horari acostumat (en mitja hora, seguint les recomanacions del Pacte de la Reforma Horària), situació política i social d'incertesa... massa entrebancs per la sempre difícil primera sessió del curs, amb prou feines vàrem arribar a la trentena d'assistents.

I això que, per obrir les nostres XX JORNADES SOBRE TEMES DE GASTRONOMIA I HOSTALERIA havíem programat allò que en diuen “un plat fort”, tot i que a can Boadas de plats no en serveixen:  a Boadas, la cocteleria clàssica de Barcelona, preparen els millors còctels que es poden trobar arreu.

17 10 2017 04 347x231

Deixeu-nos ‒abans d'entrar en matèria‒ que reproduïm les paraules llegides pel Secretari del Club a manera de declaració institucional:
“El CLUB DE LA BONA TAULA és una entitat transversal arrelada al país. Tal i com diem en el nostre fullet de presentació (Qui som? Què fem?), som un Club obert a tothom, on tothom és benvingut.
És per això ‒i també perquè no tenim la repercussió mediàtica de les universitats catalanes o del F.C. Barcelona, per exemple‒ que hem considerat congruent obviar adoptar qualsevol mena de posicionament institucional davant de la situació política que estem vivint.”

I en referència a l'atemptat terrorista de l'Agost, reivindicà que el CLUB DE LA BONA TAULA som Barcelona, naturalment. No ens cal demostrar-ho ara. Portem el nom de la nostra ciutat ‒amb legítim orgull‒ des dels inicis en la nostra insígnia i és a Barcelona on duem a terme el gruix de les nostres activitats. I si parlem de La Rambla, i sense anar més endarrere en el temps, la temporada passada l'iniciàrem amb una xerrada del Bar Pinotxo (de La Boqueria), tinguérem dues propostes sabatines (Jamón Experience i Opera Samfaina) i la culminació fou l'investidura de JOAN BAYÉN “JUANITO” com a Gourmet Barceloní de l'Any.

Fem més memòria?:  restaurant Maccabi Kosher (cicle Cuines del Món, 2016), visites a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (2015), Palau Güell (2014) o Liceu i Cercle del Liceu (2008). Sense oblidar la nostra vella ‒i bona‒ relació amb paradistes de La Boqueria com l'EDUARD SOLEY o en LLORENÇ PETRÀS.

Potser no caldria dir res més... o sí:  que la programació (prevista fa mesos) ens ha portat ‒ves per on‒ a encetar el nou cicle de xerrades amb un altre establiment emblemàtic de La Rambla, Boadas, la catedral del còctel.

 

Vàrem tenir amb nosaltres el seu bartender en cap, l'ADAL MÀRQUEZ, a qui anomenen “el Bisbe” (i no ens ho inventem), persona que ‒tot i la seva aparent joventut‒ acumula un currículum impressionant... si no, no ocuparia aquest càrrec, oi?

Amb una personalitat abassegadora, va prendre la paraula i es va presentar humilment com un continuador de la tradició i alhora com a impulsor de l'avantguarda en aquesta il·lustre cocteleria.

Una dada reveladora:  Boadas (1933) és la cocteleria més antiga d'Espanya, la tercera d'Europa i la cinquena del Món. Poca broma!

Boadas 0 440x440Boadas interior 665x440

Amb una vella frase de l'escolàstica medieval va donar peu a uns breus apunts històrics de l'indret:  “nosaltres som com nans pujats a espatlles de gegants”. Significa que valora l'herència rebuda. I aquests són els seus “gegants” de referència:

- en MIQUEL BOADAS, cubà d'arrels catalanes, que ens portà el seu saber fer ja demostrat al famós El Floridita de La Havana, fins a
  Barcelona. Havent passat per “la piscina” del Canaletes, quan obrí el seu propi local deixà perplexos als seus coetanis, gens acostumats
  a la barra amb tamborets fixos, ja que el Boadas Cocktails era un american bar.


- la seva filla, na MARIA DOLORS BOADAS, que el succeí en la direcció a partir del 1967, fou la segona dona present en aquest món (ja
  des del 1950, mentre que la primera fou al Savoy Hotel londinenc). Era mundialment coneguda com la sacerdotessa de la lluna, la
  mestressa, la jefa, la reina dels elixirs, la llegenda... i, entre els seus, era “la mama”.

  Va comptar amb la complicitat del seu espòs, en JOSEP LUIS MARUENDA (traspassat l'any 2010), qui fou soci del Club des dels nostres
  inicis.

  Quan fa només uns mesos que ens va deixar l'estimada MARIA DOLORS (per qui tindrem un record especial en la Missa de Difunts
  d'enguany), volíem dedicar-li aquesta xerrada a manera d'homenatge.


- en JERÓNIMO VAQUERO, actual gerent de l'establiment, on va arribar fa 46 anys i, per tant, successor de ple dret de la nissaga, mestre
  de les noves generacions.

  Conegut com “the Boss” entre els entesos, ens garanteix la continuïtat de Boadas, un tros d'història barcelonina, per sort de tots
  nosaltres.

Aquí ho podeu llegir tot més detallat.


Voleu anècdotes al voltant de clients força populars? També en tenim:

- sembla ser que ANTONIO MACHÍN es va inspirar en na MARIA DOLORS per la seva reeixida Camarera de mi amor.
- XAVIER CUGAT pagava amb dibuixos quan els seus successius divorcis el deixaven “pelat”.
- SALVADOR DALÍ va pagar una festa amb amics mitjançant un original seu... però no el va voler firmar, va dir que només pagava les
  consumicions, no que volgués comprar el local.

17 10 2017 10 550x367

17 10 2017 11 550x367

I amb aquest bon regust i la seva contagiosa simpatia, l'ADAL passà a tractar la qüestió on ell es troba plenament dedicat hores d'ara. Sempre tenint present una altra sentència (“sense passat no hi ha futur”), entràrem en el terreny de l'avantguarda.

Per començar va deixar clar que un barman no és un tècnic de laboratori, que ha de ser algú proper al client, amb empatia i el somriure permanent.

Fet i fet estem en temps de la cocteleria d'autor, cosa que no significa empescar-se noves tècniques, sinó aconseguir fer més ràpid allò que ja estava inventat.

En un primer vídeo que reflecteix el dinamisme del nostre nou amic veiérem com els nous còctels s'adapten a les necessitats del client. Tinguérem també una seqüència os es mostrava la tècnica de l'abocat que va importar en MIQUEL BOADAS, ja que és un procediment sorgit a Cuba i que s'empra pels còctels curts.

Un segon vídeo ens mostra un actiu ADAL MÁRQUEZ i el seu domini de les bases de la cocteleria clàssica, sempre buscant la continuïtat, que mai és cosa d'un sol dia.


El darrer projecte de Boadas (entusiàsticament encapçalat per l'ADAL) li diuen còctel d'art i s'està treballant en estreta col·laboració amb l'Escola Elisava. Hi intervenen la pintura, l'escultura, la poesia líquida... És un propòsit de llarg recorregut que està aconseguint múltiples complicitats i que ja té el compromís d'exhibir-se en el MACBA (la idea és que giri per altres museus de l'estranger).

A l'inici d'aquesta ressenya escrivíem que “a Boadas preparen els millors còctels que es poden trobar arreu” i no ho diem només nosaltres, sinó que així ho confirmen a Tales of the Cocktail de Nova Orleans, l'esdeveniment més important de cocteleria i destil·lats d'alcohol a nivell mundial, que els considera entre els top ten dels seus spirited awards 2017.

La seva suma de tradició i avantguarda els projecta cap el futur, com ho prova la corrua de premis recentment obtinguts. No debades se'ls coneix internacionalment com “la catedral del còctel”.


Una vigorosa tanda d'aplaudiments fou el colofó de la brillant presentació.

 

El torn d'intervencions s'inicià d'una manera inèdita, fou una pregunta que el Secretari adreçà a l'auditori:  quants dels presents havien anat alguna vegada al Boadas? El resultat donà un elevat percentatge de respostes afirmatives.

Hi va haver qui li va preguntar a l'experimentat bartender per la manera correcta de preparar un Dry Martini... i sembla ser que la resposta el va deixar satisfet.

Arran d'un altre comentari, l'ADAL ens va fer avinent que l'anomenat “còctel del dia” que sempre veiem anotat a la pissarra quan hi entrem és ‒indefectiblement‒ una recepta pròpia de la casa i que en tenen ara mateix 961, resultat de la acumulació dels mestratges abans esmentats.


El corol·lari fou l'entrega del diploma commemoratiu de mans del nostre President, moment que provocà un nou seguit d'aplaudiments...

... I això que encara no sabíem que ens faltava la cirereta (tanmateix un element sovint associat a la cocteleria):  l'ADAL va repartir targetes seves entre els presents, tot convidant-nos a passar-nos-hi a prendre una consumició quan vulguem. Moltes gràcies!

 

Boadas és un establiment que, a dia d'avui i malgrat el seu cèntric emplaçament (c/ Tallers, 1 ‒a tocar de La Rambla‒), conserva encara l'atmosfera fosca i elegant dels temps pretèrits, atès per un equip de barmans impecables i experimentats. Anar-hi sempre esdevé un plaer, un oasi gairebé necessari en els temps que corren.

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook