Banc dels Aliments de Barcelona

7 11 2017 01 347x260

A càrrec de LLUÍS FATJÓ-VILAS, Director del Banc dels Aliments de Barcelona.



NOTA:  Per gentilesa del ponent, aquí teniu el power point utilitzat per la presentació.

 

Banc dels Aliments 0 500x429


El Banc dels Aliments de Barcelona commemora enguany el seu 30è. aniversari. Fou el primer de l'estat, només tres anys després de l'arribada de la idea a Europa (a París), una idea nascuda l'any 1966 a la ciutat nord-americana de Phoenix, Arizona. I vàrem tenir la pensada de convidar-los a les nostres XX JORNADES SOBRE TEMES DE GASTRONOMIA I HOSTALERIA, per tal que protagonitzessin la xerrada del mes de Novembre, coincidint amb el seu popular El Gran Recapte. El Club mostra la seva vessant solidària.


Hores d'ara a l'estat espanyol hi ha 56 bancs d'aliments (un per província, tot i que alguna en té duplicitat per raons històriques o geogràfiques), agrupats en la Federación Española de Bancos de Alimentos. El Banc dels Aliments de Barcelona és referent i no només per ser-ne el pioner, sinó també pel volum gestionat. Junt amb els de Girona, Lleida i Reus formen la Federació Catalana de Bancs d'Aliments. Hi ha una Federació Europea que acull 256 entitats provinents de 21 països. Tot plegat conforma The Global FoodBanking Network, amb 794 bancs d'aliments ubicats en 32 països repartits per tots els continents.


Vàrem tenir l'honor de comptar entre nosaltres amb el seu Director, en LLUÍS FATJÓ-VILAS, home entenimentat i que tot ell traspua la passió i el voluntarisme amb que desenvolupa la seva labor. A més va tenir la gentilesa de cedir-nos l'acurat power point preparat per a la ocasió, cosa que ens ha permès compartir-lo (en format PDF) amb tothom qui estigui interessat, al començament d'aquesta mateixa ressenya.

Tot i l'interès ‒i popularitat‒ de la temàtica i la categoria indiscutible del ponent, l'assistència va ser més minsa encara (l'escarransida xifra d'una vintena de persones) que l'anterior del mes d'Octubre, sense que en aquesta ocasió puguem excusar-nos en el canvi sobtat de data. Serà el nou horari? Ja ho veurem, de moment la direcció de Golferichs persisteix en el seu propòsit d'afavorir el compliment de les recomanacions del Pacte de la Reforma Horària.


El Banc dels Aliments de Barcelona és una fundació privada amb finalitats socials, independent, apolítica, aconfessional i sense afany de lucre. Gairebé tots els seus integrants són voluntaris (239 persones, i una curiositat:  la seva mitjana d'edat són els 62 anys), excepte un reduït nombre (12 treballadors) de contractats, necessaris per dur a terme certes tasques especialitzades (director logístic, responsable de seguretat alimentària i altres titulacions necessàries) i que requereixen dedicació total. S'hi ha d'afegir (amb dades actualitzades a 2016) la col·laboració d'uns 18.000 voluntaris recollint aliments en les superfícies de venda durant El Gran Recapte, més altres 3.000 en la seva classificació; una xifra no quantificable entre les altres campanyes recolzades o impulsades pel Banc (La fam no fa vacances, Cap nen sense bigoti, La Illa Fantasia o El tió solidari en són alguns exemples) o els 1.896 alumnes de 170 escoles que els han visitat, per acabar amb la quarantena de treballadors en benefici de la comunitat.

El Banc dels Aliments de Barcelona dedica els seus esforços a ajudar les persones socialment vulnerables, contribuint a que tinguin accés a una alimentació suficient, segura i saludable. Els beneficiaris acostumen a ser persones no arrelades o en risc d'exclusió social, perquè avui en dia fins i tot gent que treballa i cobra un sou ha traspassat el llindar de la pobresa.


Els objectius del Banc són...

... recuperar aliments que estan en bon estat, conserven el seu valor nutritiu i encara es poden consumir (abans no acabin als abocadors). La finalitat és evitar el malbaratament, després s'en parlarà amb més detall d'aquest aspecte.

... distribuir de manera gratuïta els aliments que estan en bon estat per a ser consumits a entitats socials (homologades per la Generalitat) per a que els reparteixin a persones en situació de precarietat, sovint derivades pels serveis socials dels Ajuntaments. El Banc és intermediari, no finalista. Les entitats són les que millor coneixen les necessitats de la població més propera.

L'any passat van evitar que 8,5 milions de quilos d'aliments (el 47,6% del total repartit) es malbaratessin a la província de Barcelona.


Segons diu la Declaració Universal dels Drets Humans (aprovada el 1948), tota persona, sense excepcions, té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri ‒a l'igual que a la seva família‒ la salut, el benestar i ‒en especial‒ l'alimentació, el vestit, l'habitatge, l'assistència mèdica i els serveis socials necessaris. Més endavant (Cimera Mundial de l'Alimentació, 1996) la F.A.O. especifica que tota persona té dret a l'accés a aliments sans i nutritius en consonància amb el dret a una alimentació apropiada i amb el dret fonamental a no patir fam. Una alimentació adequada és aquella que sigui suficient, equilibrada, variada i adaptada a les necessitats de cadascú (per exemple, les al·lèrgies i totes les intoleràncies alimentàries).

7 11 2017 08 550x412


Tot seguit el senyor FATJÓ-VILAS passà a enumerar els principis ètics inqüestionables del Banc (encara que ens sobti és així com s'hi refereixen els seus membres a aquesta generosa entitat, res a veure amb les empreses també així anomenades i mancades de qualsevol altra ètica que la dels seus beneficis):

- gratuïtat, tant en la recepció com en la distribució, mai
  facturen res. Mentre que els bancs
financers fan circular els
  diners que reben d'empreses i particulars, aquest Banc
  canalitza els
aliments que tanmateix rep d'empreses i
  particulars.

- qualitat dels aliments, ja que el Banc garanteix que els
  aliments emmagatzemats i distribuïts
arribin en òptimes
  condicions de consum als seus destinataris.

- distribució justa dels aliments, que és fa a través d'entitats
  socials autoritzades.

- participació dels voluntaris en la coordinació i la gestió.

- transparència en la gestió dels recursos.


Més xifres del 2016:  17.914.000 kg. d'aliments repartits, amb un valor estimat (recordeu que no hi ha factures) de 26.000.000 €, per atendre a una mitjana de 137.156 persones (representa 131 kg. per persona) mitjançant 329 entitats socials.

Si mirem les xifres evolutives (les teniu al PDF) podríem pecar d'optimisme, però el que noten és que la pobresa cada cop s'estén més i a la vegada s'intensifica... la pobresa és ja crònica a casa nostra. I les magnífiques xifres del Banc dels Aliments de Barcelona només arriben a cobrir el 27% de les necessitats de la població atesa.

I cal tornar a les xifres per entendre millor què i com ens aporta aquesta institució:  del total d'aliments recollits, el 47,6% prové dels excedents alimentaris (fruites i verdures balderes dels conreus o sobrants de la indústria alimentària, principalment) ‒o sigui, malbaratament evitat‒, el 29,2% de donacions (fonamental El Gran Recapte) i el restant 23,2% arriba dels fons de l'Unió Europea (repartits al 50% entre els Bancs d'Aliments i la Creu Roja).


Llavors es va posar el focus damunt les 329 entitats ja esmentades abans, sector imprescindible de tot l'engranatge, de les quals 150 es troben a Barcelona i rodalies (la resta a la província). El seu perfil encaixarà amb centres religiosos, residències (discapacitats, gent gran), centres d'acollida i atenció (immigrants, dones, infància, gent gran), menjadors socials, orfenats, colònies, casals d'estiu i altres associacions (malalts de sida, drogodependents).


La seu central del Banc es troba en un local cedit per l'Ajuntament de Barcelona al barri de la Marina del Prat Vermell (districte de Sants-Montjuïc), des d'on gestionen tota la logística. Dins de Mercabarna també disposen d'un espai adient a la seva tasca de recollida. I finalment es valen d'una nau magatzem a la Z.A.L. del Port de Barcelona, on arriba tot allò provinent de la Unió Europea.


Actualment, ens remarcà el seu Director, el Banc esmerça els seus esforços en treballar en xarxa amb les entitats:

- suport a la gestió:  seguiment i comunicació constants, assessorament en protocols de derivació de persones ateses o en el model
  d'agrupacions d'entitats, transmissió del codi de bones pràctiques
o creació d'una intranet per la digitalització de la distribució.

- formació:  en seguretat i manipulació alimentària o en dietes saludables.

- accions de proximitat:  descentralització de la lluita contra el malbaratament, teixint xarxa de comerços i entitats als barris per facilitar
  la retirada de minves o campanyes de proximitat.

- suport logístic:  equipaments i implementació de rutes de fred, distribució programada i esglaonada (amb punts de distribució en les
  comarques).

- valors:  distribució gratuïta, justa i equitativa.

Tot plegat és necessari perquè el Banc té actualment més capacitat de subministrar de la que les entitats tenen de rebre, cal optimitzar els esforços de tothom.


Fins i tot la solidaritat ciutadana arriba a sobrepassar els límits del propi Banc (fet que va compartir amb emoció el nostre convidat):  els voluntaris de El Gran Recapte ‒és clar‒, però també d'altres campanyes, i les visites d'escoles i els empleats d'empreses i la fervent participació de la gent en més d'un centenar d'activitats culturals i esportives al llarg de l'any.

Un repàs als números comptables (recordeu allò de la transparència?) tancà aquest apartat de la presentació. Per cert, crida l'atenció una despesa en concepte de “compra d'aliments” i es justifica per a moments puntuals, com ara períodes de vacances.

7 11 2017 11 550x412


La segona part de la xerrada fou dedicada a explicar què és el malbaratament i com podem combatre'l.

Malbaratar és llençar o desaprofitar quelcom que està en condicions de ser consumit. Quan parlem de malbaratament alimentari ens referim al menjar que es perd o que es llença al llarg de tota la cadena alimentària destinada al consum humà. Són aliments que mantenen la seva capacitat nutritiva i totes les qualitats inherents, rebutjats pel circuit comercial per raons econòmiques (excés de producció, mala planificació, manteniment de preus), estètiques (cops, mides) o per la proximitat a la seva data de caducitat (data de consum preferent no és el mateix que caducitat). Cal evitar que acabin a l'abocador. La F.A.O. ho considera un escarni (i nosaltres també).

La lluita contra el malbaratament és un dels eixos bàsics del Banc dels Aliments de Barcelona al llarg dels seus 30 anys d'existència (i recordem que l'any passat s'arribà al 47,6% del total repartit en quant a procedència, veure PDF). El Banc aprofita la sobreproducció, els productes retirats del mercat o els excedents de supermercats; també tenen un conveni amb Mercabarna i estan al cas de fires i altres esdeveniments puntuals.


Aproximadament un terç dels aliments produïts al món pel consum humà es malbarata i això passa al llarg de tota la cadena de subministrament... incloent les nostres pròpies llars (24 milions de kg. setmanals). Les xifres demostren ben a les clares que tots tenim la nostra quota de responsabilitat.

Què podem fer nosaltres individualment? Heus aquí uns consells bàsics:  consumir de manera més responsable, comprar amb seny, comprovar les dates de caducitat (i no confondre-les amb les de consum preferent), endreçar bé la nevera i cuinar només el que cal.

El malbaratament és problema econòmic, social... i ambiental, perquè per cada unitat d'aliment destruït es generen 1,9 unitats de diòxid de carboni. El Parlament Europeu ha fixat l'objectiu de reducció en un 30% pel 2025 i fins el 50% pel 2030. Per aconseguir-ho es necessita la col·laboració de tothom.

 

Un entusiasta aplaudiment va subratllar les paraules que varen tancar la formidable presentació.

7 11 2017 16 360x2707 11 2017 18 360x2707 11 2017 19 360x270

Seguint la línia d'entusiasme la primera del torn de preguntes del públic fou ben directa:  què cal fer per ser voluntari, sigui només per El Gran Recapte o estable? I la resposta, clara:  aneu a la seva pàgina web.


I una sèrie d'intervencions girà en torn a què convé lliurar durant El Gran Recapte. Val a dir que, d'entrada, ho accepten tot; però es demana principalment oli, llet i conserves vegetals (llegums, etc.) o animals (peix o carn). Es desaconsellen la llegum seca (per raó de la pobresa energètica), el formatge (és un producte fresc) o l'arròs (sovint tenen massa).

7 11 2017 22 550x412

 

Algú va notar que en algun moment es parlava de residus, de llençar alguna cosa... què llença el Banc?

Res a amagar, es llença allò que s'ha podrit.

 

I una darrera... què és la minva?

Un exemple:  la carn que no és bonica (això passa en els supermercats).

 


La protocol·lària entrega del diploma d'agraïment prengué tot el seu sentit en aquesta ocasió, en LLUÍS FATJÓ-VILAS, Director de la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona ens havia obert els ulls en molts aspectes que convenen. Tenim clar que encara ens queda molta feina per fer si volem eradicar la fam més propera.

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook