Cap d'Any arreu del Món

19 12 2017 12 347x260

A càrrec de FÀTIMA AHMED i de MORIAM SHEIK BAGAM, membres
de l'Associació intercultural Diàlegs de dona.                                              



Matem el tema d'entrada? Ens referim altra vegada a la inusitadament baixa assistència de públic, també en aquesta tercera xerrada gastronòmica de les nostres XX JORNADES SOBRE TEMES DE GASTRONOMIA I HOSTALERIA. Hi ha qui pensa (la direcció de Golferichs) que això és ‒en part‒ conseqüència de la situació política (ara resultarà que fins i tot la sequera serà culpa del “procés”); nosaltres creiem que l'avançament de l'hora d'inici de les sessions no ens afavoreix gens ni mica. Deixem-ho aquí... fins a la propera ocasió. Anem per feina!

 

Ens arribava l'altre dia un poema de MIQUEL MARTÍ I POL. Diu així:
    Quan ve Nadal fem el pessebre.
    Amb rius, muntanyes de colors,
    el caganer, l'estrella, l'àngel,
    el Nen, la Mare i els pastors.
    Cantem cançons i mengem neules.
    També torrons i altres llamins.
    I per arrodonir les festes,
    que omplen de joia grans i nins,
    ens aboquem a les finestres
    a esperar els Reis que van venint.

Bé, el poeta ens parla de les nostres festes, però què passa en altres parts del Món? Tanmateix, encara en cas de ser cristians, cadascú té les seves pròpies tradicions. És més, celebren el Nadal altres cultures? Es de suposar que no.

Fins i tot l'any no s'acaba el mateix dia arreu del Món:  a la Xina arriba el Febrer o el Març, depèn; a l'Índia és entre Octubre i Novembre; a Corea es fixen en la primera lluna de l'any; el mateix fan a Egipte; els jueus també tenen una data variable, entre Setembre i Octubre... Mentre que a Europa o als Estats Units coincideix amb el solstici d'hivern, als països sud-americans viuen el solstici d'estiu.

El solstici, aquesta és la clau. Les tradicionals festes escampades per tot l'any ‒i que sovint tenen caràcter religiós a casa nostra‒ són hereves directes de les festes ancestrals que en temps pretèrits anaven lligades al cicle de les estacions, ja que es tractava de societats rurals, la vida de les quals depenia necessàriament de la natura. Aquí tenim l'explicació de les diferències en el calendari.


Però si hi ha alguna cosa en comú a totes les latituds són les ganes de festa. I, sigui on sigui, les festes sempre ‒sempre‒ tenen en la taula un element central, un punt de reunió de famílies i amics. La gastronomia, tothora present en totes les celebracions, ocupa un lloc preeminent també en els rituals de Cap d'Any arreu del Món.

Amb la xerrada que tancava el primer trimestre del curs ‒i per tant l'any‒ vàrem voler donar un cop d'ull cosmopolita a un fet que es repeteix cíclicament, amb periodicitat anual. Prenent com a excusa la celebració de Cap d'Any, volíem conèixer com des d'altres contextos culturals es celebra el pas de les estacions i concretament el canvi d'any.


A tal fi era el 4 d'Abril quan manteníem un primer contacte amb el projecte La Cuina del Món i al mes de Juny ja ho teníem tot concretat (a l'igual que ara ja tenim programades les corresponents al proper trimestre ‒Gener / Febrer / Març de 2018‒). La Cuina del Món és un projecte implantat al barri de Poble Sec des de fa més de 15 anys i ofereix formació professional a persones immigrades. Havia de venir la tècnica del projecte acompanyada d'un parell o tres d'alumnes de procedència diversa. El que succeí és que, per primera vegada, enguany el curs començarà al mes de Gener. O sigui, que encara no hi havia curs. O sigui, que encara no hi havia alumnes. O sigui, que havíem d'anul·lar la xerrada.

Però no ens vàrem resignar. I vàrem demanar ajuda a l'Associació intercultural Diàlegs de Dona. L'Associació intercultural Diàlegs de dona és un espai d'acollida i socialització per a dones immigrades, que va néixer amb la voluntat de contribuir a la cohesió social del barri ‒la seva seu és al Raval‒ i de la ciutat. El cert és que donar un cop d'ull a la seva pàgina web fa patxoca de veure la quantitat de coses que fan (com va dir aquell:  “los catalanes hacen cosas”, i aquesta entitat demostra ser ben catalana en això).


I així fou que vàrem tenir el gust de comptar amb la participació de dues de les seves integrants. Les nostres noves amigues són na FÀTIMA AHMED, catalana nascuda al Marroc (dinamitzadora de l'entitat) i i na MORIAM SHEIKH BAGAM, originària de Bangla Desh (alumna i voluntària en les múltiples accions que duen a terme al llarg de l'any).

Dos punts del planeta ben distants, dues cultures diferents entre sí ‒altrament amb el substrat comú musulmà‒ i de la nostra, que ens varen permetre donar una altra mirada a la celebració del Cap d'Any, que ens varen connectar amb altres maneres d'entendre i organitzar el temps. Fou un vespre ben aprofitat! En la bonica Sala d'Actes de Golferichs, hem escoltat un munt d'experts ‒algun dels quals ens ha impartit vertaderes classes magistrals‒, però aquell vespre recuperàrem plenament el sentit inicial de fa 20 anys, quan es va decidir batejar aquestes sessions com a xerrades gastronòmiques.

19 12 2017 04 550x412


Fetes les presentacions, prengué la paraula la comunicativa FÀTIMA (noteu l'accent obert, és cosa d'ella mateixa) i començà per agrair-nos la invitació... ans al contrari, som nosaltres els agraïts per la vostra col·laboració. Va destacar que tan ella com la MORIAM són dones, mares i musulmanes (per cert, és el moment de dir que la MORIAM va venir amb el seu espavilat fill de quatre anys, molt ben educat i que no va empipar gens); però que vivim en una societat d'identitats múltiples (i posava l'exemple de la seva filla de disset anys, plenament catalana).

Tot seguit ‒mitjançant un acurat power point‒ es centrà en parlar-nos del Marroc, un país de contrastos:  el desert, l'aigua, les dunes, les valls, les grans ciutats, els petits pobles, els oasis, la fauna i la flora... El nord (Tànger, Tetuan, Chefchauen, Asilah, Larache), l'àrea atlàntica (Rabat, Casablanca, Azemmour, Oualidia, Essaouira), el Mig Atles (Fes, Meknes, Volubilis, Moulay Idriss, Ifrane, Ouzoud), l'Alt Atles (Marràqueix, Vall d'Ourika, Oukaimeden, el Tubkal ‒4.167 metres d'altitud‒, Tizi-n-Test i la seva mesquita de Tin Mal), l'anti Atles (Agadir, Oued Massa, Taroudant, Tafraute, Tiznit), de camí als oasis del sud (Aït Benhadou, Ouarzazate ‒la porta del desert‒, Vall de Dadés, Kelaa des M'gouna, Coll de Dadés, Coll de Todra, Erfoud, Merzuga, Vall del Dra, Agdz, Zagora, Mhamid, Llac Iriki, Dunes de Chigaga). Una panoràmica encisadora.

El Marroc no només és divers a nivell geogràfic, sinó que també acull vàries llengües i tipologies ètniques, amb una puixant importància de les ciutats i on no hi ha una classe mitjana consolidada. El concepte de família és ancestral, extensa i patriarcal. A tall d'anècdota FÀTIMA ens explicà que ells també tenen un dia per fer regals als nens, és la festivitat del naixement del Profeta...


... I se sentí una veu que exclamà “i el tió”, era el menut de la MORIAM i la riallada general fou tan espontània com la seva intervenció.

Precisament era el torn de la MORIAM, que va començar situant-nos on és Bangla Desh, pràcticament envoltada per l'Índia i amb sortida al mar pel Golf de Bengala. La seva població arriba ben bé als cent seixanta milions d'habitants (cosa que ens va sobtar a més d'un), amb la densa Dakha com a capital.

Les famílies són com les del Marroc, amb l'afegitó dels casaments concertats.

El festiu setmanal és divendres i ens parlà de les seves festes (una de les principals és el Dia de la Independència, aconseguida el 1971). Afirmà que si hi ha festa, hi ha arròs, a més de carns (pollastre, vaca, bou, corder, cabra) estofades, mariscs... i sempre tot ben especiat. Les espècies (gingebre, canyella, anís estrellat, clau i molts etcèteres) són molt importants en la seva cuina. El xauarma també és força popular.

La dona ha de ser cuinera, apunta FÀTIMA. Res de menjar precuinat, reblà MORIAM.

Moment recepta (que nosaltres no vàrem registrar, ho sentim):  la MORIAM explicà un pollastre amb espècies picades acompanyat d'un arròs preparat en només cinc minuts.

Per cert, ens comentà que no té cap dificultat per trobar els ingredients al Raval (fins i tot s'emporta productes des d'aquí quan viatja cap allà, quina paradoxa!). Pensem que el 49% dels 43.171 ciutadans censats al Raval provenen de la immigració recent, comentà FÀTIMA.

Fou ella qui reprengué el relat gastronòmic. El corpus culinari marroquí compateix, lògicament, la nostra dieta mediterrània. Mentre anava projectant imatges a la pantalla, ens parlava de plats que combinen alhora dolç i salat, de les populars chebakia amb mel (es mengen a tothora), dels tajine... us recomanem donar un cop d'ull a la crònica de la nostra experiència Cuines del Món: MARROC (Abril de 2012).

Una celebració com cal comptarà amb corder, guisat amb prunes i ceba caramel·litzades i pinyons. I l'imprescindible cuscus de set verdures. Característic del seu tarannà és situar el plat central a compartir enmig d'una taula rodona, sense jerarquies.

19 12 2017 08 550x412


Amb el suport d'un altre polit power point, la MORIAM reprengué el fil de la gastronomia de Bangla Desh, on destacà el seu emblemàtic arròs biryani. Ens va cridar l'atenció un plat fet a partir del reaprofitament dels sobrants de dies anteriors (no us recorda als nostres canelons?). I no podia oblidar-se del famós pollastre tandoori.

Un capítol apart va merèixer quelcom que sempre és present a tota festa:  dolços, dolços i dolços!

Tant és així que ambdues ens varen obsequiar a tots els assistents amb uns dolços típics:  pastissets en el cas del Marroc i un arròs amb panses (fet a casa) per Bangla Desh. Llaminer!


Mentre es repartien aquestes delicadeses, la FÀTIMA va aprofitar per explicar qui són i què fan a Diàlegs de dona, tot convidant als presents a conèixer-les millor.


La cloenda fou l'entrega dels respectius diplomes acreditatius del nostre reconeixement, entre merescuts aplaudiments. Fou, sincerament, una vetllada molt agradable.

Seguí un breu col·loqui amb les nostres eixerides amigues i ens acomiadàrem d'elles sense ni haver pensat a preguntar-lis quan celebren elles el canvi d'any. Bé, una trucada l'endemà ens ho va esmenar:  els musulmans (ambdues ho són) es regeixen pel calendari lunar, el canvi d'any aquest 2017 fou el 22 de Setembre... i el 2018 serà l'11 de Setembre (ves quines coses!).


Una vella idea que ‒amb empentes i rodolons‒ finalment vam poder tirar endavant. Gràcies FÀTIMA, gràcies MORIAM... i gràcies a Diàlegs de dona.

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook