Anem a plaça!

16 05 2017 00 347x260

A càrrec d'ÒSCAR MARTÍN,
Cap d'Innovació, Comunicació i Projectes Estratègics de
l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona.                                         



Anar a plaça és una activitat que ha marcat d'antuvi la vida quotidiana dels homes i dones. Des que ens vàrem adonar que, si intercanviàvem aquells productes que teníem en abundància per aquells altres de què estàvem mancats, la vida ens seria més fàcil, els mercats han format part del nostre imaginari col·lectiu. Arreu.

I arreu també és a on ha anat sovint el nostre ponent d'aquesta sessió per explicar el model barceloní de mercats, un model envejable pel que es coneix. Però ‒el que són les coses!‒ rarament li brinden oportunitats com la nostra per tal de poder adreçar-se als propis barcelonins.

Mercats 0 550x226

 

A Barcelona els mercats són considerats un servei públic de la ciutat, són propietat de l'Ajuntament i responsabilitat de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), organisme autònom que fou creat l'any 1991, una decisió estratègica de l'alcalde PASQUAL MARAGALL.

L'IMMB focalitza la seva gestió en tres camps:  millorar infraestructures i serveis, actualitzar l'oferta comercial i incorporar polítiques de promoció comercial.

 

Donem ara una mirada amb perspectiva històrica. La dividirem en tres períodes significatius:

- a mitjans del segle XIX es va decidir cobrir les places i es construïren fins a divuit mercats, essent el més antic el de Santa Caterina
  (1848). Posteriorment s'imposà l'arquitectura de ferro i vidre, que ens va deixar una valuosa herència (Born, Llibertat, Sant Antoni,
  Barceloneta, Concepció o Clot).

  Això fou motivat per l'augment considerable de la població barcelonina (dels 235.060 habitants al 1857 fins els 537.354 del 1900), a
  causa dels moviments migratoris del camp a la ciutat.

- una nova explosió demogràfica ‒fruit de la immigració espanyola‒ es produí entre l'any 1940 (1.081.000 habitants) i el 1970
  (1.745.000).

  Va comportar la creació de nous barris i, lògicament, es van aixecar nous mercats (Horta, Guinardó, Mercè, Sant Martí, Felip II, Ciutat
  Meridiana, Besòs, Carmel, Vall d'Hebron o Trinitat).

- ja als anys '90 ‒i sota la direcció de l'IMMB‒ va començar un procés de modernització i reformes per adaptar-se als canvis (d'hàbits,
  de consum) dels ciutadans.

  Es varen fer esforços per millorar el producte, per aconseguir una més gran especialització dels paradistes. S'iniciaren les campanyes
  per fomentar una alimentació equilibrada.

16 05 2017 07 550x412

A Barcelona tenim un total de 39 (trenta-nou!) mercats d'alimentació, amb un total de 2.680 parades que donen feina directa a uns 7.500 treballadors. La seva distribució territorial fa que el 70% de la població tingui un mercat a un màxim de deu minuts (caminant, és clar) de casa seva. Una xarxa que ha continuat creixent aquest segle (Fort Pienc, Marina). La xifra de visites anuals es situa actualment en els 62 milions.

Ja des de l'inici, els mercats han tingut un paper fonamental en l'ordenació del territori. Alguns barris s'han vertebrat al seu entorn. Els mercats han estat un element de cohesió urbanística que ha propiciat que tinguem una ciutat més sostenible. Aquesta importància s'ha reflectit també en la seva arquitectura:  partint d'uns paràmetres bàsics (circulació, ventilació, il·luminació i higiene), s'han aixecat unes estructures molt dignes, sovint convertint-se en elements representatius dels respectius barris, gràcies a la seva icònica monumentalitat.

També està demostrat que l'existència d'un mercat ajuda el comerç de proximitat i, a més, s'han convertit en centres de relacions humanes, transcendint el mer fet de l'intercanvi comercial i assumint un paper cívic de cohesió social.

 

Des de l'IMMB, en concordança amb les associacions de paradistes, s'està treballant per adequar els horaris d'obertura i incrementar els serveis que s'ofereixen al públic, com ara el lliurament a domicili (ja implementat a 17 mercats), els aparcaments o les targetes de pagament. La idea és combatre els punts febles detectats. L'horari és un d'ells, però també el fet que no sigui un acte únic de compra, la orientació a les noves tipologies de clientela (joves, tercera edat, immigrants), el dimensionament del sector o la substitució generacional.

Per millorar la imatge del negoci s'estan aplicant estratègies de màrqueting i es duen a terme un seguit  de promocions. Recordem algunes campanyes orientades a promoure el consum d'aliments frescos, segurs i saludables:  Estima el teu mercat, Som el que mengem (en col·laboració amb la Fundació del F.C. Barcelona)...

 

Fet aquest repàs de la situació, l'ÒSCAR MARTÍN encetà la matèria de més calat que es porta des de l'IMMB, ens parlà de les profundes remodelacions (en alguns casos s'han fet totalment de nou) que en els darrers vint anys han arribat a la pràctica totalitat dels mercats.


L'objectiu de cada una de les remodelacions és múltiple:

- adaptar les estructures i els serveis comercials (per augmentar la competitivitat).

- promoure el comerç de la zona.

- enriquir socialment, econòmicament i urbanísticament el barri on es troba ubicat.

- recuperar el patrimoni històric.

- crear un espai públic d'interacció entre els ciutadans.

- millorar la qualitat dels aliments oferts.


Donada l'importància de dites reformes i el paper dels mercats en el seu entorn, es constata que han contribuït fins i tot a regenerar alguns barris que estaven degradant-se.

16 05 2017 06 550x412

 

Aquests projectes tenen una sèrie de principis inqüestionables, el primer dels quals és que han de ser pactats amb els mateixos paradistes. D'aquí que alguns projectes han tirat endavant al cap de només sis mesos, mentre que d'altres han necessitat deu anys d'estira-i-arronses.


Un tema fonamental és el del finançament de les obres. A tal fi es busca la col·laboració público-privada. D'una banda s'ha introduït la figura d'un operador privat en forma de gran superfície, que ha de conviure sota el mateix sostre amb la resta de venedors. Això, que semblaria ficar-se l'enemic a casa, ha resultat tot el contrari:  malgrat que al supermercat es venen tan productes de no alimentació com alimentaris (sense limitacions de cap mena), aquesta circumstància ha afavorit sinergies i ha fet pujar les vendes per a tots. S'ha comprovat que en casos fins i tot s'ha doblat el nombre de visites.


Una nova iniciativa és la dels restaurants de mercat. Si tots coneixem l'expressió “cuina de mercat” emprada pels restauradors, si els xefs valoren els productes que s'hi venen... era un pas lògic situar algun restaurant (no parlem dels característics ‒i fantàstics‒ bars de mercat) aixoplugat dins del propi mercat. Així s'ha fet ja a Santa Caterina o al Ninot, encara que no sembla prudent fer-ho a tots (és un tema d'expectatives). De tota manera, l'equació mercats + gastronomia + restauradors promet donar bons resultats.


I el darrer front obert ha estat l'anomenat Mercats Verds. L'amic ÒSCAR ens explicà que això no és més que la potenciació d'una realitat prèvia, doncs es tracta de destacar la venda de productes de proximitat (s'hi consideren aquells que es generen a menys de 150 km.). No cal ser gaire espavilat per entendre que el producte de proximitat ens estalvia contaminació en no haver-se de transportar des de grans distàncies. Tanmateix tots els mercats treballen en pro de l'ecologia, ja que redueixen residus i reciclen cada vegada més.

 

Havia arribat el final de l'exposició que l'ÒSCAR MARTÍN ens portava preparada (amb el suport de l'acostumat power point), li tocava llavors fer front a les preguntes que tingués a bé formular-li el nombrós públic assistent aquell vespre.


La primera va ser força curiosa i, aparentment, poc tenia a veure amb la xerrada:  és cert que el mercat de Sant Antoni es va emplaçar on és perquè aquell solar ningú no el volia comprar quan s'enderrocaren les muralles, doncs allà hi havia estat plantada antigament una forca? Aquesta sí que no se l'esperava ningú! El ponent no hi tenia constància. Nosaltres (modestament) vàrem fer la nostra aportació:  durant un temps a Barcelona hi havia cinc forques fixes, una d'elles al Portal de Sant Antoni, certament; però això no seria una raó de pes, si més no, sembla que la decisió fou pressa per traslladar el mercat a cel obert que fins llavors es feia a la propera plaça del Pedró.

16 05 2017 14 550x41216 05 2017 15 550x412

Una segona intervenció girà en torn de la figura del paradista i de la necessària protecció que caldria donar-li per part de qui tingui responsabilitats polítiques.

Això ja entrava de ple ens les competències del nostre convidat... i es va notar! Va adduir un seguit de dades per demostrar que es fa molta cosa en aquest sentit:  les taxes que paguen vénen a ser un 50% del cost de llogar un local als carrers pròxims al mercat; la presència dels supermercats (o dels restaurants) ha fet pujar les vendes; si bé les lleis liberalitzadores de la Unió Europea limiten molt les possibles ajudes directes, sí que s'inverteixen recursos municipals en promocions (fet i fet la nostra xerrada s'emmarcava en la Setmana Internacional dels Mercats que es ve desenvolupant els darrers anys); s'ha facilitat el redimensionament de les parades, és una inversió i comporta un risc, però afavoreix la competitivitat; aquells que ‒per una o altre raó‒ no han volgut continuar han rebut una indemnització per la seva llicència.

Algú va treure a col·lació la situació particular d'un paradista (sembla ser que carnisser) del Ninot que no va quedar content amb la reforma duta a terme. Bé, sense conèixer els detalls, val a dir que una decisió presa per la majoria després d'una negociació mai deixa tothom satisfet al 100%.

16 05 2017 17 550x412

 

I per fi va sortir “el cas” per excel·lència, la problemàtica actual del mercat més emblemàtic de Barcelona:  què passa a La Boqueria?, què podem fer ‒i què es fa‒ per redreçar la situació?

Primer cal analitzar l'estat actual de la qüestió, sense esverar-se. S'ha comprovat que només un 30% de les parades s'ha reorientat cap el turisme (venda de fruites i altres menjars preparats per a ser degustats allà mateix, a peu dret), mentre que a l'altre 70% estan davallant facturació (perden les vendes tradicionals). El fet inamovible és la situació de La Boqueria, a La Rambla, per on passen tots els turistes que ens visiten i molts d'ells hi entren a donar-hi un cop d'ull.

S'estan prenent algunes mesures de govern per retornar el mercat de La Boqueria al comprador local:  agents ciutadans de vigilància, recompra de llicències per esponjar-lo, regulació de la venda de determinats productes que no s'adiuen amb la funció d'un mercat.



Arran de tot el que estàvem parlant, es va manifestar el temor que el futur del mercat de Sant Antoni patís la mateixa problemàtica, preocupació lògica entre la nostra audiència, no debades per a molts dels assistents és el seu mercat de referència. L'ÒSCAR ens va tranquil·litzar amb una doble línia argumental; d'una banda, tot i la seva centralitat urbana i l'atractiu que ha de comportar l'exposició de les troballes arqueològiques, res comparable al trànsit humà de La Rambla; i, sobretot, s'ha après de l'experiència i s'apliquen providències preventives:  a Sant Antoni (igual que al Ninot), algunes parades estan autoritzades a ocupar una part del lineal del seu taulell per la degustació (màxim el 50%), sempre que mantinguin la resta destinada a la venda de producte fresc.

 

Dit això, pensem que el futur dels mercats està garantit a Barcelona, que podrem continuar anant a la plaça per abastir-nos com ho feien els nostres pares i els pares dels nostres pares (encara que el més freqüent era que fos tasca de les mares). Amb persones com l'ÒSCAR MARTÍN a l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona podem estar tranquils al respecte.

I en senyal d'agraïment, no només per la seva feina, sinó també per l'exposició que ens va oferir, li va ser lliurat l'habitual diploma commemoratiu enmig d'un fort aplaudiment.

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook