Alimenta els teus drets

14 02 2017 05 347x260  A càrrec de RAFAEL RIBÓ, Síndic de Greuges de Catalunya.                           

 


El 15 de Març de 1963, l'aleshores president dels Estats Units d'Amèrica, John F. Kennedy, en un discurs pronunciat al seu parlament, va fer referència als drets dels consumidors. A partir de l'any 1983 es ve celebrant arreu el Dia Mundial dels Drets del Consumidor cada 15 de Març.

És una jornada on es tracta de promoure els drets fonamentals de tots els consumidors, per exigir que els seus drets siguin respectats i protegits i per protestar contra els abusos del mercat i les injustícies socials que provoquen.

Enguany el Club ens hi hem volgut sumar, programant aquesta xerrada en el marc de les XIX JORNADES SOBRE TEMES DE GASTRONOMIA I HOSTALERIA, tot i que qüestions d'agenda ens l'han feta avançar un mes.


Vàrem tenir el privilegi de dur-la a terme comptant amb en RAFAEL RIBÓ, Síndic de Greuges de Catalunya, que des del primer moment va manifestar el seu interès en ocupar-se personalment.

14 02 2017 08 550x412

RAFAEL RIBÓ és un polític català de llarga trajectòria, que ocupa el càrrec de Síndic de Greuges de Catalunya des de l'any 2004 (Maragall n'era el President, encara que ja havia estat acordat amb Pujol), havent-li estat renovada la confiança per tot l'arc parlamentari l'any 2010 (primer, a proposta de Montilla i confirmat més tard per Mas, quan arribà a la presidència de la Generalitat). Nosaltres pensem que això ha de voler significar quelcom de bo, que parla molt en favor de la seva integritat i independència personal. Des de l'any 2009 és també president de la Junta Directiva Europea de l'Institut Internacional de l'Ombudsman (denominació habitual als països escandinaus ‒pioners en això del defensor del poble‒ d'aquesta figura institucional).

El Síndic de Greuges de Catalunya és una institució orgànicament depenent de la Generalitat de Catalunya (la seva creació ja es trobava prevista en l'Estatut de 1979), que actua ‒però‒ amb total independència política i les arrels històriques de la qual caldria anar a buscar-les en les assemblees de pau i treva del segle XI. Començà a funcionar l'any 1984.


La preciosa Sala d'Actes de Golferichs el Xalet va rebre força públic aquell vespre, tot i saber que en acabat no es repartiria res de menjar (com algú va preguntar a la tarda, desconeixem si de manera seriosa o amb ironia). La proposta s'ho valia.


Justament va començar el Sr. RIBÓ agraint als presents la seva assistència i al CLUB haver-lo convidat (fent breus referències a alguna de les nostres activitats més properes, considerant ‒és clar!‒ la gastronomia com una forma de cultura). També va manifestar la seva (grata) sorpresa inicial en rebre el nostre oferiment.


Ja entrant en matèria va palesar que el Síndic ha de garantir els drets de totes les persones davant de totes les administracions (així com de les empreses privades que donen serveis d'interès general:  aigua, telèfon, llum o serveis funeraris, en són bons exemples).

I també va voler deixar clar com a principi que una queixa és un acte democràtic i valent a la qual tot ciutadà hi té dret. El Síndic les rep amb total confidencialitat, es fan les investigacions pertinents i es donen les respostes oportunes. Sovint les solucions trobades es converteixen en propostes de millora dels protocols habitualment seguits per les administracions o empreses en conflicte.

Aquestes són les dades estadístiques:  87% de propostes acceptades totalment, més un altre 12% d'acceptació parcial; el grau de compliment s'enfila fins el 97%.

S'ha de ser conscient que els drets (i els deures) han evolucionat al llarg de la història. I mai els drets han estat un regal de l'estatus quo, sempre s'han hagut de conquerir a partir de tenir un objectiu d'allò que és just i lluitar per ell, malgrat que no ho permetin les lleis vigents; exemples:  el vot femení, la discriminació racial... (es pot incloure el dret a decidir?).


Alimenta els teus drets
és el títol de la xerrada. I el primer dret és el dret a la vida. I és a través de l'alimentació que es pot garantir la vida. Ja l'any 2000 el relator de l'O.N.U. va redactar un informe on es lligaven la gana i l'alimentació en contextos de guerra, a banda de l'impacte que està tenint el canvi climàtic.

A casa nostra aquest dret està teòricament prou garantit:  en la Declaració Universal dels Drets Humans (ONU), en els Drets dels Infants (UNICEF), en la Constitución Española (article 15) i en l'Estatut de Catalunya.


Un altre àmbit d'actuació regular del Síndic consisteix en la presentació d'informes al Parlament de Catalunya.

14 02 2017 04 550x412


L'any 2013 varen elaborar-ne un sobre la malnutrició infantil a Catalunya. En les seves conclusions s'insta a les administracions (Generalitat, Diputacions i Ajuntaments) a implicar-se més, via partides pressupostàries, per exemple en el cas de les beques menjador:  cal pagar-les al començar el curs i s'ha d'articular algun sistema per tal que siguin eficaces més enllà del calendari escolar.


Un altre tema en què estan treballant és la qüestió dels horaris i la conciliació familiar, una qüestió d'abast social, sens dubte.


Un col·lectiu vulnerable que acostuma a passar desapercebut i que centra els seus esforços és el de la gent gran. Es tracta de superar el menyspreu institucional, econòmic i familiar vers aquells que anomenen despectivament “vells”, sense posar en valor la seva experiència i les aportacions que en virtut d'ella poden oferir al conjunt de la societat. La gestió alimentària en els centres geriàtrics és òbviament millorable.


I respecte del dret a l'alimentació, cal tenir presents altres col·lectius invisibilitzats:  psiquiàtrics, centres penitenciaris (on es venen als seus economats els productes més cars que a les botigues del carrer de l'entorn)...


L'accés a l'aigua és també fonamental. Doncs bé, a Catalunya hem tingut episodis ‒a causa del problema de l'eliminació dels purins‒ de contaminació en comarques senceres i de desproveïment en poblacions. Sí, a casa nostra queda molta feina per fer si volem tenir garantits drets bàsics.


Si parlem de consum, cal aconseguir que els consumidors siguem considerats més com a persones que no pas com a clients. A Catalunya tenim un codi de consum excel·lent, que convé aplicar. Els drets de la cadena alimentària garantitzen la qualitat dels productes de la pagesia.

Les reclamacions, si són estrictament per raons de consum, s'han de dirigir a l'Agència Catalana de Consum. Només en cas de no obtenir resposta ‒o que aquesta no es consideri convenient‒ ens podem adreçar al Síndic, el qual actuarà davant dita Agència (en tant que administració pública) i no directament davant l'empresa objecte de la reclamació.


El Sr. RIBÓ va tancar la seva intervenció fent una crida a acudir als seus serveis sense recança.

Un fort aplaudiment va subratllar aquestes darreres paraules.

14 02 2017 16 550x412


Quedava, però, l'habitual torn obert de paraules.


La primera d'elles va donar peu a un diàfan aclariment de la delimitació d'àmbits d'actuació entre el Síndic de Greuges de Catalunya i la Síndica de Greuges de Barcelona. Una altra cosa ben diferent és la duplicitat que presenta el Defensor del Pueblo de Espanya, fet insòlit a tota Europa. És clar que no totes les comunitats autònomes ‒tot i tenir-ne les competències‒ van arribar a implantar aquesta figura institucional, és més, quatre d'elles (totes governades pel Partit Popular) ho varen desfer.


Altres intervencions giraren sobre casos particulars. A tots ells va respondre el Sr. RIBÓ de manera clara i pertinent.


A propòsit d'una pregunta sobre la repercussió del “projecte Castor” en les nostres factures de consum energètic domèstic, el Sr. RIBÓ ens va donar una explicació palmària d'un cas que no va dubtar a qualificar d'escàndol i d'estafa a l'erari públic. Gràcies per parlar-nos sense embuts!

 

El modest diploma acreditatiu que solem fer a mans dels ponents era totalment merescut. Fou una vetllada ben aprofitada. Gràcies, una vegada més.

 

I abans de tancar aquest article us copiem unes idees bàsiques ens són donades a la seva acurada pàgina web, veiem-les:

- El Síndic de Greuges de Catalunya té la missió de garantir el dret de totes les persones a una bona administració.

- Amb independència i objectivitat, atén les queixes i consultes de qualsevol persona o col·lectiu i fa recomanacions a les administracions i empreses de serveis d'interès públic quan aquestes vulneren drets i llibertats.

- El Síndic investiga la possible vulneració dels drets de les persones, tant a partir de les seves queixes rebudes com per iniciativa pròpia, impulsant accions que reben el nom d'actuacions d'ofici.

- Els àmbits d'actuació del Síndic inclouen molts tipus de drets, entre els quals hi ha els relacionats amb la sanitat, educació, pobresa, gent gran, immigració, consum, sorolls, medi ambient...

- L'oficina del Síndic està formada per un equip de professionals que l'assessoren i treballen per trobar les millors solucions a totes les consultes i queixes.

Alimenta els teus drets 2 390x390Alimenta els teus drets 3 694x390

- En lloc de jutjar o sancionar, el Síndic fa recomanacions i advertiments a les administracions perquè adoptin les mesures més adequades per rectificar situacions irregulars.

- L'oficina del Síndic, amb seu fixa a Barcelona, visita regularment tots els pobles i ciutats del país per atendre consultes i queixes de primera mà.

- Tothom pot presentar consultes i queixes, en persona, per correu o mitjançant la web.

- També es poden fer consultes per mitjà dels telèfons 900 124 124 (gratuït) i 93 301 80 75.

- La seu està ubicada al número 7 del passeig de Lluís Companys.

 

Confiem que aquesta ressenya us hagi estat d'utilitat. Era la nostra sana intenció.

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook