Fitoteràpia i sistema respiratori

C.C.Ll. 25 10 2016 08 347x231

A càrrec de LLORENÇ TEIXÉ, herbolari, gerent de Manantial de Salud.                       
Conferència duta a terme al Centre Comarcal Lleidatà.

 

Mateix ponent ‒en LLORENÇ TEIXÉ‒, diferent escenari ‒al Maig a Golferichs, a l'Octubre al Centre Comarcal Lleidatà‒ i, sobretot, diferent estació de l'any. Si a la primavera es va focalitzar l'atenció en l'aparell digestiu (Plantes aperitives, plantes digestives), a la tardor es va centrar en el sistema respiratori. A la tardor és quan més afeccions s'hi produeixen en aquest àmbit del nostre cos.

I si la primera xerrada ja s'evidencia a primer cop d'ull adient als nostres fins (“herbes per a la bona taula” les va etiquetar l'expert), no us penséssiu que aquesta no hi té res a veure:  proveu d'apreciar unes bones menges congestionats o en ple refredat... impossible!, convé mantenir les vies respiratòries en bones condicions per tal de poder gaudir d'un bon àpat.

En definitiva, per reprendre la nostra benvolguda col·laboració amb el Centre Comarcal Lleidatà vàrem comptar amb la presència de qui és de ben segur un dels millors entesos en fitoteràpia a casa nostra i que, a més, es dóna la coincidència que també és lleidatà.

 

Amb una sòlida formació com a enginyer agrònom i estudis avançats en Ciències Químiques, en LLORENÇ TEIXÉ és herbolari per convicció i vocació. Ell mateix li dóna importància a allò que va viure de petit al seu poble rural lleidatà, que no era altra cosa que veure la seva àvia collint herbes i plantes que després emprava per guarir-lo dels refredats i del mal de panxa.

El matrimoni TEIXÉ‒FERRAN és el continuador de la nissaga responsable de la prestigiosa Manantial de Salud (ara ja podem trobar-hi les seves filles darrera el taulell de la botiga-mare, al carrer d'en Xuclà). L'assortiment de Manantial de Salud va des de les plantes (aromàtiques, medicinals, culinàries) fins als complements alimentaris, tot passant per la cosmètica natural o els productes apícoles.

C.C.Ll. 25 10 2016 15 550x367


I així fou que el Sr. TEIXÉ, davant d'una audiència de vora les quaranta persones (que al Centre es considera prou bona, vista la mitjana d'assistència a d'altres conferències que s'hi programen), va començar manifestant el seu plaer per haver estat convidat en aquest espai tan inherent als seus orígens. I per situar-nos d'entrada, va anunciar que ens parlaria de les “opcions naturals per curar i prevenir les afeccions que afecten l'aparell respiratori”.

L'aparell respiratori ‒el qual no controlem, no podem fer que deixi de funcionar‒ és un dels més sensibles a l'acció de les plantes medicinals. Les plantes medicinals són prescindibles (no així les alimentàries), però convenients; tenen una vessant preventiva especialment apropiada en el món actual.

La fitoteràpia (del grec phytos ‒planta‒) és la ciència que estudia els productes vegetals amb finalitat terapèutica, per tal de prevenir i curar malalties. Ja fa prop de 2000 anys que Dioscòrides va escriure el seu famós tractat de medicina on descriu totes les plantes conegudes en la seva època i els seus usos medicinals. La fitoteràpia no s'enfronta a les medicines farmacèutiques (fet i fet els productes de farmàcia acostumen a ser síntesi de principis obtinguts del món vegetal), si de cas són dues branques que es complementen i de la seva suma s'obtenen millores exponencials.

Hem de pensar que les plantes són autosuficients, es fabriquen el que necessiten; les plantes i els arbres, per sobreviure, s'adapten a les condicions ambientals. Nosaltres no, nosaltres hem de recórrer a la natura.

 

Feta aquesta introducció i també una succinta descripció del sistema respiratori (l'afecció més important del qual és la bronquitis), el Sr. TEIXÉ (qual Dioscòrides modern) va anar repassant fins a 38 tipus de plantes, de les quals anava destacant les propietats, els principis actius, la posologia o les contraindicacions. Aquí teniu un document (en PDF) que reprodueix fidelment l'acurat power point que ens portava preparat i que va servir de guió.

 

Deixeu-nos, però, lliurar-vos algunes notes que vàrem anar prenent (en virtut de l'èmfasi que hi anava posant el conferenciant):

- si tothom prengués una infusió diària de farigola, el cost sanitari social s'abaixaria.

- el malví concentra els seus principis actius en l'arrel i no té contraindicacions.

- la malva, en canvi, els té a les flors; tampoc s'han descrit contraindicacions.

- el plantatge està especialment indicat en les afeccions inflamatòries oculars; els seus mucílags es potencien amb el malví i la malva.

- malgrat el seu amargor, el marrí neteja d'allò més els pulmons i els bronquis.

- la sàlvia és tònica, però està contraindicada en casos d'embaràs o lactància, de tumors mamaris o de tractaments farmacològics amb estrògens.

- l'al·liïna és el gran principi actiu de l'all, sempre i quan sigui fresc, ni picat ni cuit.

- tenim molt documentada l'equinàcia i sabem que ens apuja les defenses; això sí, cal que la planta tingui un mínim de sis anys.

- el liquen d'Islàndia és un antivíric que ens evita la grip.

- l'eucaliptus és expectorant i un antisèptic respiratori, ens neteja per dins i també l'ambient; l'oli essencial es troba a tota la planta; per evitar que ressequi es combina amb la flor de malva o altres plantes que suavitzin; molt recomanat per pediatres.

- la regalèssia és antiàcida; s'ha d'anar en compte en casos d'hipertensió (perquè fa que s'orini menys); les populars “juanoles” en són un extracte.

- és sabut que la vitamina C redueix el risc de grip i el roser boscà en té força (en aigua, per la nit i al matí).

- la rosella és un sedant nerviós i espasmolític suau, cosa que afavoreix adormir-se i també relaxa la larinx i els bronquis en casos de tos irritativa o espasmes gastrointestinals.

- el te de roca és una planta endèmica nostra, probablement el millor té del món; si se n'abusa pot resultar emètic.

- la dròsera calma la tos.

- el saüc és un arbre amb una forta càrrega esotèrica, sempre l'hem vist a l'entrada de les masies, on acostumava a fer de parallamps; els fruits collits en dies assolellats són ‒entre d'altres propietats‒ diaforètics; les fulles contenen un alcaloide (la sambucina) tòxic.

- les flors de la figuera de moro són astringents, diürètiques i espasmòdiques (tot un clàssic); les seves pales, com absorbeixen els greixos, són utilitzades en el control de pes.

- l'agrimònia és molt útil per les vies altes, clarifica i tonifica la veu; no té contraindicacions.

- l'origen del nom de l'orenga són dos vocables grecs:  oros (muntanya) i ganos (alegria), d'aquí deu venir la famosa dita; és un formidable conservant; n'hi ha de silvestre i de cultivat (el que venen a les botigues per cuinar).

- al Japó, tant popular com aquí la farigola, és el lotus sagrat; intoxicar-nos per culpa dels seus alcaloides és impossible per l'enorme quantitat requerida.

- el pi útil per la fitoteràpia no és el de per aquí, que té unes bones condicions de vida, sinó aquell que rau a la muntanya cobert de neu sis mesos l'any i que desenvolupa els principis actius que  volem aprofitar.

- una dosi elevada de primavera pot produir irritació a l'estómac; és rar que això passi, però.

- el cost d'un preparat a base de plantes sovint depèn de la dificultat de collir-les; per exemple:  tot un matí dedicat a la viola i el resultat són 50 grams de flor assecada.

- la borraina està especialment indicada com depurativa de la sang.

- i la darrera planta citada fou, en canvi, una de molt utilitzada:  l'ènula.

C.C.Ll. 25 10 2016 13 550x367C.C.Ll. 25 10 2016 14 550x367

A preguntes dels assistents, el Sr. TEIXÉ ens regalà encara uns apunts més:

- les infusions s'han de beure sovint i a glopets.

- la til·la relaxa si és suau, però té l'efecte contrari si està massa carregada.

- recorda les qualitats del timó i de l'orenga, aquesta com a tradicional antibiòtic pels aliments.

 

Realment fou una intensa i extensa intervenció, que vàrem agrair amb un fort aplaudiment.

Han estat dues fites que ens han permès ampliar força coneixements i, a més a més, establir una cordial relació amb una gran persona. A fe de món que la mantindrem.

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook