Nou taller gastronòmic: el gin-tònic

Gin tònic P.Q. 2 347x208 Repetírem taller del combinat de moda.                                                                               

 


Pocs i ben avinguts. Aquesta segona oportunitat que hem brindat per conèixer allò que hem definit com “el combinat de moda” tampoc ha concitat l'interès que esperàvem. Si en l'anterior ocasió ho vàrem atribuir a l'horari (fou a mig matí), ara ens semblava que el capvespre seria més afavoridor... però no. I per acabar amb les qüestions dispositives, dir que la magnífica cuina del Centre Cívic Municipal Joan Oliver “Pere Quart” ‒posada a disposició pels amables responsables del Centre‒ resultà un marc totalment apropiat.

Gin tònic P.Q. 1 550x917

 

El cas és que vàrem tornar a recórrer als bons serveis de l'ÀNGEL GARCÍA PETIT, el currículum del qual creix a cor què vols (teniu un resum a Sabem escollir el vi? Varietats de raïm).

 

Som-hi doncs amb la crònica de l'activitat.

La cosa va començar, com és lògic, per una introducció teòrica. Aquesta vegada l'amic ÀNGEL ens havia preparat un power point que s'iniciava definint el gin-tònic com “el combinat més actual i més creatiu” (el subratllat és nostre).


Què és un gin-tònic? Fàcil:  ginebra més aigua tònica, més gel... més ingredients que perfumen i elements decoratius.

La ginebra és alcohol més ginebró... més altres aromatitzants, on rau el secret de cada elaborador (i com més va més es diversifiquen). Aquí varen circular per entre les nostres mans un seguit de pots amb mostres variades (ginebró ‒és clar‒, coriandre, anís estrellat, etc.) per tal que les ensuméssim.

La tònica és aigua amb quinina (aquí tenim el quid de tot plegat), amb sucre, gas i aromes afegits.


Dos apunts històrics adients al taller seguiren el relat:  l'origen de la ginebra (amb la connexió entre Holanda i Anglaterra) i la creació del gin-tònic a l'Índia colonial britànica, curiosament ambdós esdeveniments motivats per la terapèutica medicinal. Podeu llegir-ho tot més detallat a La ginebra i al Taller gastronòmic:  el gin-tònic, tant la xerrada com el taller foren a càrrec del mateix expert.

Mentre que la destil·lació original holandesa era mitjançant l'alambí, els anglesos fan una primera destil·lació en columna i la segona ja pot ser en alambí o tornar a fer-ho en columna i així poden continuar el procés en destil·lacions successives... A més passades s'aconsegueixen gammes més superiors, que realment es noten més en el preu que no en boca.

L'evolució del mercat ha introduït el costum d'afegir els botànics (bàsicament espècies), els quals hauríem de deixar macerar mitja hora en la ginebra.


Finalitzàrem la part teòrica amb la visió comentada d'uns llistats:

- d'ingredients, habituals o esporàdics.

- de marques de ginebra (les més conegudes, sigui quina sigui la seva procedència).

- de tòniques (les més utilitzades aquí i arreu).

 

Amb el bagatge teòric ben present, havia arribat el moment dels tastos.

Abans que res l'entenimentat ÀNGEL ens va demostrar com s'ha de preparar el gin-tònic en una copa de baló:  amb força gel (que remenarem) refreden la copa... i tot seguit el llancem; hi posem la ginebra (amb un mesurador) i afegim la tònica (no cal trencar el raig); remenem de baix a dalt i ja el tenim! Refregar una pell de llima per l'exterior de la copa enriquirà l'acte d'ensumar.

Per facilitar les coses ordenarem i numerarem els tastos que practicàrem:

  1- només ginebra Seagram's Extra Dry Gin, amb forta presència del ginebró.

  2- només ginebre Tann's Gin Premium, d'aromes més complexos.

  3- Seagram's Extra Dry Gin + tònica Schweppes (neutra) =  bàsic, correcte.

  4- Tann's Gin Premium + tònica Schweppes =  aromatitzat, plaent.

  5- Tann's Gin Premium + tònica Fentimans =  no es perceben els matisos.

  6- només tònica Fentimans =  massa carbonatada.

  7- Seagram's Extra Dry Gin + tònica Fentimans =  cal buscar l'equilibri.

  8- Tann's Gin Premium + tònica Schweppes + extracte de safrà i clau =  dolç.

  9- Tann's Gin Premium + tònica Schweppes + extracte de ginebró, canyella i anís estrellat =  recorda la ratafia.

10- Seagram's Extra Dry Gin + tònica Schweppes + extracte de ginebró, canyella i anís estrellat =  s'ha endut l'aroma a llima que havíem
      aportat d'inici.

Els extractes són una molt bona alternativa als botànics. Se'ls pot preparar un mateix o cercar-los en establiments especialitzats. Això sí, s'ha d'anar amb compte, perquè són molt potents i s'han d'afegir amb comptagotes.

 

Bé sessió aprofitada per pocs, però molt profitosa pels assistents.

Agrair una vegada més l'expertesa i la amabilitat de l'ÀNGEL GARCÍA PETIT i confiar que aquesta crònica sigui d'utilitat als eventuals lectors.

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook