Taller gastronòmic: el gin-tònic

Gin tònic 01 347x260  El combinat de moda.                                                                                                                         

 


Si per alguna cosa ens va decebre el nostre efímer pas pel local municipal del carrer de Calàbria (on l'A.V.V. de l'Esquerra de l'Eixample hi té la seu) fou per la impossibilitat d'organitzar els tallers gastronòmics, però ‒com ja manifestàvem en l'article Nova etapa‒ vàrem superar l'entrebanc i aquest és el segon curs que els estem programant... i amb força acceptació, val a dir.

La novetat en aquesta ocasió fou el lloc de celebració:  el Centre Cívic Golferichs. Sense menystenir l'espai que ens han cedit pels tallers anteriors els amics de La Valenciana, considerem que poder portar aquesta mena d'activitats a aquest equipament tan emblemàtic i tan lligat a l'esdevenir del nostre Club durant tants anys era una oportunitat que havíem d'aprofitar. Tot i que, degut a les obres de millora que s'hi estaven realitzant, no va poder ser a la cuina (tal i com ho havíem anunciat); però tinguérem a disposar la saleta, un nou espai multiús que va resultar totalment adequat per a les nostres necessitats del taller.

14 10 2014 10 550x412

 

 

L'encarregat de dirigir aquest interessant taller fou el nostre vell amic ÀNGEL GARCÍA PETIT, enòleg i farmacèutic,

de qui ens hem beneficiat com a ponent en dues xerrades gastronòmiques (VIEMOCIONS: la nova proposta integral entorn del vi i La ginebra),

a qui vàrem visitar al Celler Mas Patiràs l'any 2013 (Terra i Mar),

qui ens va guiar en un maridatge de vins catalans amb la cuina xinesa de qualitat (Cuines del Món: XINA)

i, finalment, de qui tenim el seu bon llibre 100 coses que cal saber dels vins a la nostra Biblioteca.

 

Com podreu comprovar, era tota una garantia de solvència.

 

Ens va recordar que per conèixer l'origen del gin-tònic hem d'anar a l'Índia, concretament a mitjans del segle XIX, quan hi eren els soldats britànics per tal de consolidar el seu domini colonial. Per raó de salut (per combatre el paludisme) convenia administrar-los quinina i una manera gustosa de fer-ho va ser combinar-la amb aigua carbonatada, o sigui que ja tenim la tònica. Bé, els soldats anglesos ‒de sempre‒ tenen la seva fama i se'ls va acudir que encara els hi seria més plaent si la barrejaven amb alcohol, per la qual cosa varen fer servir la ginebra que ja es destil·lava a Bombay. Heus aquí el famós ‒i tant de moda avui en dia entre nosaltres‒ gin-tònic, objecte d'aquest taller.

També cal considerar que l'efecte amargant ha estat tradicionalment emprat tant per a aperitius (Kina San Clemente i d'altres que ja ens donaven de petits) com per a digestius (Fernet Branca n'és un bon exemple).

 

La inevitable part teòrica va finalitzar parlant dels ingredients necessaris per tal que sigui un gin-tònic com cal. L'aroma ha de venir de la pròpia ginebra, que incorporarà herbes, espècies, etcètera. La tònica millor que sigui de les clàssiques, les variacions ja vindran de la ginebra, com bé ens va explicar quan la xerrada. Altres ingredients per matissar ja ens vénen preparats en bossetes o en flascons infusionats o d'extractes. En acabat sempre hi podem afegir una rodanxa de llima per perfumar. Ja ho tenim tot: tenim aroma, color, sabor i elements decoratius.

Gin tònic 02 457x733Gin tònic 04 550x733

Pel que fa als estris, no gaire cosa:  vasos (és clar) o copes (que estan de moda) i gel, d'una banda; vas mesclador i vareta, ganivet, mesura i pinces. Això és tot!

 

Som-hi amb la part pràctica!

La ginebra utilitzada fou la gal·lesa Brecon, una reputada ginebra reserva la fórmula de la qual té més de cent anys d'antiguitat i que porta ‒a banda del ginebró‒ escorça de taronja i llimona, coriandre, regalèssia, canyella, càssia, nou moscada, angèlica i arrel de florència.

Les tòniques foren dos:  la popular Schweppes i una japonesa anomenada Yuzu Ocha. Així s'eixamplen les possibilitats combinatòries i s'aprecien les diferències.

 

I aquests foren els combinats:

1er. -  Tònica Schweppes (80 cc.) + ginebra (40 cc.) ‒aquesta ha de ser sempre la proporció‒ + clau + ginebró.

2on. -  El mateix, però afegint-hi un extracte (casolà) que contenia safrà i clau.

3er. -  Mateixa base que el primer i el segon, en aquesta ocasió amb una infusió de les que ja podem aconseguir preparades i que duia cardamom, canyella, pebre negre, gingebre i clau. Va agafar un color groguenc.

4rt. -  La següent variació fou amb un preparat que contenia canyella, anís estrellat i ginebró.

5è. -   El darrer fou la repetició de l'anterior, però amb la tònica japonesa.

De tots ells en preníem un ditet assenyat. Suficient per assaborir-los.

Gin tònic 03 1120x703

Hi ha qui pensava que l'hora (migdia d'hivern suau) no fou la més adient, qui hagués preferit fer-lo al vespre. Però el cert és que resultà tot plegat molt instructiu i agradable. No és que ja puguem considerar-nos experts, però cadascú coneix ara millor els seus propis gustos i sabrem moure'ns una mica millor en aquest complexe univers del gin-tònic. Gràcies, ÀNGEL, per la teva expertesa.

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook