Casa Vicens

Casa Vicens 05 347x260

Patrimoni de la Humanitat al nostre abast.                                                                            



Al CLUB DE LA BONA TAULA ens agrada conèixer Barcelona. En els darrers anys hem organitzat itineraris urbans guiats i visites ‒tanmateix guiades‒ a museus i a un munt d'edificis singulars. Lògicament, hem tingut sovint present l'obra d'ANTONI GAUDÍ:  La Pedrera (Març 2011), Basílica Expiatòria de la Sagrada Família (Desembre 2011), Pavellons Güell (Octubre 2012) o Palau Güell (Març 2014).

I formant part també de la selecta llista d'edificis Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO tenim la Casa Vicens* (1883-1885), un habitatge unifamiliar, el primer gran encàrrec que rep el llavors neòfit arquitecte, una residència d'estiu per a un burgès situada a l'antiga vila de Gràcia.

Casa Vicens 04 550x412


I allà estàvem, un matí assolellat d'hivern, una bona colla d'amics (alguns estossegant, però amb voluntat de no defallir) predisposats a visitar-la. Fet i fet, ens vàrem aplegar tants que no ens podíem encabir en un sol grup; però ja ho teníem tot previst i entràrem dividits en dos grups tan sols separats per vint minuts de diferència. Les nostres respectives guies foren la RAQUEL i l'ARIADNA, totes dues ben informades i amb prou paciència per atendre'ns... gràcies!

El punt d'inici és un pati a tocar de la façana del darrera de la casa. És on començaven les pertinents explicacions per situar-nos:  propietari, entorn, reformes de l'immoble... A partir d'aquí, mirarem de fer una crònica el més acurada possible. Som-hi!


MANUEL VICENS era un corredor de borsa que mantenia amistat amb el jove ANTONI GAUDÍ (1852-1926). Varen passar plegats algunes temporades a la casa que l'hisendat tenia a Alella. D'aquí va sorgir l'encàrrec on GAUDÍ ja va començar a mostrar l'essència del seu univers, amb elements constructius, decoratius i simbòlics que seran recurrents a tota la seva obra posterior. Construcció i ornamentació s'integren de manera que no es poden entendre l'una sense l'altra.

Palplantats mirant la façana posterior, se'ns mostrà l'eix vertical que delimita la construcció original de l'ampliació feta l'any 1925, que marcà definitivament l'esdevenir de la Casa Vicens. Aleshores n'era propietari el reputat metge ANTONI JOVER, per adquisició ja l'any 1899 a la vídua de Vicens. En aquella època, la finca arribava fins la riera de Cassoles (ara és l'avinguda del Príncep d'Astúries), amb un ampli jardí que incorporava una font monumental i un templet dedicat a Santa Rita. No cal dir que aquest jardí ha quedat sensiblement reduït amb el pas dels anys. Fou una ampliació respectuosa amb l'estil de la casa, no debades l'arquitecte fou JOAN BAPTISTA SERRA DE MARTÍNEZ, recomanat pel propi GAUDÍ.

Adquirida per l'andorrà Morabanc el Març de 2014, l'actual projecte museològic s'ha valgut de dita ampliació per donar cabuda als serveis que requereix la seva obertura al públic i així deixar diàfans els espais gaudinians originals. Tenim la recepció i armariets guarda-roba a la planta baixa; tanmateix les escales, ascensor i espais de circulació s'han instal·lat en aquesta part. I a la planta soterrani (antiga carbonera, amb sostre de volta catalana) s'ha situat la botiga/llibreria especialitzada. En aquesta posada en valor patrimonial contemporània ‒i fruit d'estudis rigorosos i de la reflexió‒ s'ha recreat l'esperit del projecte original.


La visita començà per les golfes ‒senzilles, res a veure amb les famoses voltes de La Pedrera‒, on s'ha ubicat una didàctica exposició amb la cronologia i maquetes de la Casa Vicens (de les successives etapes), materials d'ornamentació, plànols i manuscrits gaudinians i la projecció d'un documental.

Casa Vicens 14 550x412Casa Vicens 15 550x412

Fem esment d'alguns aspectes que vàrem copsar:

- Abans d'aquest encàrrec, GAUDÍ havia col·laborat amb JOSEP FONTSERÈ en el projecte del Parc de la Ciutadella, que havia d'acollir
  l'Exposició Universal de 1888.

  També havia rebut la comanda municipal per dissenyar alguns fanals (els podeu contemplar al Pla de Palau ‒els més antics‒ o a la Plaça
  Reial ‒els més lluïts‒).

- En un escrit (dels pocs que ens han arribat), GAUDÍ estableix el paral·lelisme entre la casa pairal com a nació de la família, en contrast
  amb haver de viure de lloguer, que ho assimila al fet
migratori (recordem com Barcelona estava rebent multituds procedents dels camps
  i viles d'arreu
de Catalunya).

- El templet de Sant Rita tenia accés independent i directe de l'exterior.
  Tradicionalment, cada 22 de Maig, els graciencs hi celebraven una missa amb benedicció de roses.
  L'actual propietat té l'intenció ‒diuen‒ de tornar a emplaçar una imatge de la santa i recuperar la tradició.

Casa Vicens 26 550x412


Una sortida a la part de terrat transitable (precisament la corresponent a l'ampliació) ens permeté comprovar com ja GAUDÍ va aplicar aquí solucions estètiques a necessitats pràctiques. Encara lluny de l'apoteosi del Palau Güell o de la Casa Milà, l'utilització de la rajola embelleix i particularitza les diferents xemeneies.


La planta primera ja exhibeix molts dels trets distintius gaudinians, ple de referències a la natura i també de simbolisme cristià. A l'habitació de convidats tenim profusament representada la flor de la passió, al·legòricament relacionada amb la corona d'espines i els claus de Crist. S'utilitzà la tècnica de l'esgrafiat a la part superior de les parets (cosa gens freqüent en interiors) i el terra és de terratzo venecià, igual que veneciana (sobre guix) és la pintura aplicada a la part baixa de les mateixes parets.

A l'habitació principal, l'autor va jugar a la dicotomia freda i càlida en colors i motius:  falgueres i canyes, fulla de pàmpol i mores, pigments (a terra i parets) blaus i or... Tot disposat segons l'orientació Nord - Sud.

Casa Vicens 28 360x270Casa Vicens 29 360x270Casa Vicens 30 360x270

En aquest punt hem de fer un incís i comentar que, tot i que el Sol era ben present aquell dia a Barcelona, la casa es mantenia ombrívola (i el que queda de jardí encara més!). No és culpa del senyor Vicens ni del seu arquitecte, ni tampoc del senyor Jover i el seu... és que la Casa Vicens subsisteix totalment envoltada de construccions ulteriors i totes elles la sobrepassen amb escreix en alçada. És de suposar que quan fou casa d'estiueig la cosa no anava així.

Casa Vicens 39 360x270Casa Vicens 42 360x270Casa Vicens 41 360x270

La resta de la planta es completa amb un balcó (omnipresent la ceràmica amb gira-sols), el tocador (amb separació del vàter per un costat i la banyera i el rentamans per l'altre) ‒cal remarcar que ja disposaven d'aigua corrent‒, i l'anomenada habitació rosa (una sala d'estar).


La planta baixa és la planta noble, acull les dependències d'ús diürn:  un menjador com a espai central i, al voltant, la tribuna coberta com a galeria, una sala-fumador i l'espai del rebedor. Aquí es veu un GAUDÍ fortament influenciat per les tendències del moment (i del seu mestre ELIES ROGENT, veieu el seu Paranimf de l'Universitat de Barcelona), amb un orientalisme que refermava
l'ideari historicista romàntic (s'estava redescobrint l'Alhambra de Granada, per exemple).

El menjador és ‒com apuntàvem‒ d'un estil neomudèjar sobrecarregat. Conté trenta-quatre obres del pintor FRANCESC TORRESCASSANA (1845 - 1918) i els mobles es van fer a mida per tal que quedessin emmarcades. El terra és a base de tessel·les. Espectacular la llar de foc, feta amb ceràmica decorada amb la tècnica de la corda seca.

Casa Vicens 51 360x480Casa Vicens 53 360x480Casa Vicens 55 360x480

Casa Vicens 58 550x733

Un espai de transició d'inspiració japonesa (la pintura d'un flamenc, les gelosies) ens aboca a la tribuna coberta com a galeria.

Presideix l'espai una font amb carasses que sosté una teranyina metàl·lica que havia de produir bells efectes amb el reflex del Sol damunt les gotes d'aigua que regalimaven (llàstima, repetim, que ara la llum del Sol és només un record).

Les gelosies oscil·lants (de fusta i ferro) i les columnes de ferro colat evidencien els coneixements de l'arquitecte.

De fora estant es pot veure un fris on ‒a la manera de les construccions àrabs‒ s'exhibeix un text; però a diferència dels àrabs, aquí no llegim lloances a Déu, sinó frases de contes i cançons populars catalanes:  sol, solet, vine'm a veure que tinc fred; oh, l'ombra de l'estiu; de la llar lo foc, visca lo foc de l'amor.


A la sala-fumador és del tot evident l'estil mossàrab. La tècnica emprada de l'oli sobre ceràmica a la part baixa de les parets (un atreviment) i l'ús del paper maixé a la part superior i el sostre (cosa ben delicada). És, probablement, l'habitació que ha donat més feina als restauradors.


El rebedor, abans d'accés frontal i ara lateral, clou l'ansiada visita.

 

La Casa Vicens pretén ser un espai singular de coneixement, cultura, trobada, oci i gaudi; una autèntica experiència de descobriment total de l'extraordinari univers gaudinià. Nosaltres no podem fer més que recomanar-vos-la.

En l'Any Internacional del Turisme Cultural, turisme de qualitat a ciutat, sense haver de passar per aeroports.

 

A l'hora de l'àpat se'ns girava feina, ja que no és una zona agraïda per trobar un restaurant proper (si més no fins ara) i amb prou capacitat per acollir-nos.

Per això ens n'alegràrem tant quan vàrem ensopegar amb el Restaurant Aurea**, un restaurant eixerit obert allà mateix fa tres anys, quan la proximitat a la llavors tancada Casa Vicens gens feia albirar l'intensa activitat que ara és probable que tinguin.


Nosaltres ens beneficiàrem d'un acollidor menjador que tenen a la planta de dalt. I el menú escollit, prou correcte, fou:

- espinacs a la catalana

- botifarra de Ripoll amb seques

- panna cotta

- pa, aigua, vi o refresc

- cafè o infusions

Casa Vicens 61 360x270Casa Vicens 60 360x270Casa Vicens 62 360x270

El servei estigué molt amatent en tot moment. El resultat, en conseqüència, ens omplí de satisfacció. O sigui que us recomanem el paquet sencer:  visita a la Casa Vicens + dinar al Restaurant Aurea.

 

Estem convençuts que la proposta sabatina d'aquest segon trimestre de les XX JORNADES SOBRE TEMES DE GASTRONOMIA I HOSTALERIA va resultar del tot plaent. Serveixi aquesta crònica per fer-vos partícips als qui no vareu poder ser-hi... i així engrescar-vos per a les properes propostes.

 

 


* C/ de les Carolines, 20-26.
   Metro:  Fontana (L3).
   Bus núms.  24 ‒ 27 ‒ D40 ‒ V17.
   Aparcaments:  c/ Bretón de los Herreros, núms. 8, 10-12 i 19.

 

** C/ Aulèstia i Pijoan, 32.
     Telèfon:  93 218 69 50.

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook