Les Garrigues: La Vinya dels Artistes

La Vinya dels Artistes 10 347x231  Sortida tècnica-cultural al celler Mas Blanch i Jové.                                                       

 


Una jornada molt especial la que vàrem viure en aquesta ocasió. I és que enmig d'unes setmanes de temps gairebé estiuenc, el clima meteorològic va decidir posar-se en concordança amb l'enrarit clima polític i va arrencar a ploure a bots i barrals des de la nit anterior. D'altra banda tenim allò tan gastat del qui es podia pensar que aquesta seria “una altra” visita a “un altre celler”. La conseqüència fou una minsa inscripció, cosa tanmateix gens estranya en les sortides de tardor.

I va resultar que no ens va ploure durant la visita. I va resultar que el goig intel·lectual va confirmar les expectatives. I va resultar que l'experiència enogastronòmica fou prou plaent. I, finalment, va resultar que tots els assistents ens felicitàvem d'haver encertat amb la nostra decisió positiva.


Començarem la crònica recordant que la flama d'aquesta activitat s'encengué el Maig de 2015, arran de la xerrada Garrigues. Colors i emocions, quan tinguérem el gust de conèixer la SARA JOVÉ, enòloga del celler Mas Blanch i Jové, qui ens va contagiar la seva passió per La Vinya dels Artistes i ens va convidar a visitar-la. A més, aquesta visita contemplava en sí mateixa les dues vessants (tècnica i cultural) inherents a les nostres sortides... dos pardals d'un tret!

El trajecte ‒en un còmode autocar destrament conduït per l'amable JOAN‒ ens feia neguitejar, ja que sovint travessàvem episodis de pluja violenta. Però a l'arribada a La Pobla de Cèrvoles no queia ni una gota. I com la terra estava molt assedegada, ja havia xuclat tota l'aigua rebuda (ells n'hi diuen “saó”) i les senderes es trobaven perfectament practicables.

La Vinya dels Artistes 04 550x367


Un curt camí rural ens menà fins el celler, plenament integrat al paisatge, doncs es va construir excavant la muntanya ‒amb la que es fon i confon‒ i així s'aprofiten les sinergies de temperatura i humitat, condicions necessàries per a tot celler com cal. La pedra extreta s'emprà en la pròpia façana. Després ens vàrem assabentar que el mateix GUINOVART hi intervingué en el seu disseny. Fins i tot gosem dir que el dia rúfol destacava la bellesa de les tonalitats terroses que els diversos elements (celler, camins, poble) ens oferien a la vista.

Mas Blanch i Jové és un celler creat l'any 2006, amb vocació ecològica (posseeixen el certificat corresponent). Els seus impulsors, però, tenen unes arrels més profundes i més antigues, unes arrels que neixen de la pagesia que ha vertebrat ‒de sempre‒ el territori.

Ens donà la benvinguda la gentil LAIA, qui ens situà el terreny de vinyes (i oliveres) on ens trobàvem. Érem a Les Garrigues, una de les subzones de la D.O. Costers del Segre (vegeu la ressenya de la xerrada corresponent), en un paratge natural de gran bellesa, a recer de la serra de la Llena i a tocar de dues àrees de reputació vinícola:  la Conca de Barberà i el Priorat.

Són vinyes de muntanya (a 700 metres per sobre el nivell del mar), amb un sòl característic, baixa pluviometria i alta insolació, a més de gran variació tèrmica entre el dia i la nit. Tot plegat li confereix al vi que n'extreuen ‒després d'un treball constant i minuciós, això sí‒ una personalitat pròpia i marcada. Però deixem-ho per més endavant i arranquem a caminar.


Ens movíem entremig d'una finca sembrada de garnatxa... i d'obres d'art. Molts cellers d'arreu mantenen relacions de col·laboració amb el món de l'art (patrocinis, premis, sales d'exposició, etiquetatge dels seus vins), però cap altre pot presumir de la simbiosi reiterada entre l'art i la vinya. Això és una singularitat i el fa únic.

La Vinya dels Artistes és un projecte sorgit arran de l'amistat dels propietaris amb l'artista JOSEP GUINOVART (Barcelona, 1927 - 2007), de reputació internacional, persona en la qual confluïen el seu esperit artístic i l'amor pel vi i la seva cultura. Fou un enamorament mutu, com més endavant anirem comprovant. La Vinya dels Artistes va ser imaginada com una innovadora sala d'exposicions a l'aire lliure que fusionés terra, art i vi.

La Vinya dels Artistes 37 550x367Vinya dels Artistes Any 0 Josep Guinovart 550x393

Trobem la seva empremta només sortir del celler, girant la vista a mà dreta tenim la seva Porta al camp. Tot seguit ensopeguem amb la primera de les obres que sistematitzen aquesta peculiar col·lecció, la que correspon a l'any 0 (és l'any 2010), batejada com L'Orgue de Camp, un instrument perquè el vent pugui cantar els ceps, realitzada per JOAN JOVÉ a partir d'una maqueta original d'en GUINOVART, un homenatge al seu amic ‒tal vegada com ho és tot el conjunt‒.

El nostre relat seguirà les passes que vàrem fer, que no coincideixen ni amb l'itinerari numerat que podeu veure a la pàgina web de la casa ni molt menys amb la cadència anual en què les obres varen ser “plantades”.

Vinya dels Artistes Any 2 Esteve Casanovas 550x393La Vinya dels Artistes 21 550x825

Amb aquesta premissa, la següent peça és La llum planant damunt la terra, d'ESTEVE CASANOVES (Oristà ‒Osona‒, 1954). Impressionant amb els seus vuit metres d'altura, simbolitza el treball a la vinya, a través del cistell del portador i de la grapa de raïm. Correspon a l'any 2.


Mentre caminàvem badant vàrem ensopegar amb un bosquet al capdamunt del qual penja Dongda -La Gran Campana, d'EVRU (nat Albert Porta a Barcelona, 1946). Recupera un costum popular perdut, quan tothom podia fer repicar les campanes. La idea és expandir les bones vibracions a la vinya. El cert és que més d'un es va animar a interactuar... oi, Sr. President? Ha estat instal·lada aquest mateix 2017.


Un interludi ens portà a un mirador amb una magnífica vista del poble i on es mostra una làmina a terra. Després en parlarem.


Seguim? Arribàrem a l'Era d'en Guino, un espai on resta dempeus una construcció agrícola preexistent a la creació del celler i on GUINOVART s'hi trobava a gust. L'any 1 en CARLES SANTOS (Vinaròs ‒el Baix Mestrat‒, 1940) li va voler rendir tribut deixant la seva barca La Sargantaneta navegant sobre les alzines. Per arrodonir-ho van afegir un paller.

Vinya dels Artistes Any 1 Carles Santos 550x393Vinya dels Artistes Any 4 Susana Solano 550x393

Retornats a la vereda se'ns presentaven allà a baix, entres les oliveres, les Signatures núm. 1, de SUSANA SOLANO (Barcelona, 1946). Aquesta obra fou la protagonista del 2004 i juga a transformar amb respecte el paisatge, a partir d'àmbits de transparència i línies entreteixides amb els troncs.


La següent és una obra pensada pel seu emplaçament, no s'entendria tancada en una sala d'exposicions. Ens referim a Emmarcant el Somni:  Diàleg, que l'any 5 fou col·locada per ASSUMPCIÓ MATEU (Girona, 1952). Emmarca el paisatge, en concret una alzinera que conté una escala que s'enlaira cap al cel. És un retall de paisatge poètic, introspectiu i alhora majestuós.

Vinya dels Artistes Any 5 Assumpció Mateu 550x393Vinya dels Artistes Any 6 Frederic Amat 550x393Vinya dels Artistes Any 3 Joan Brossa 550x393

 

Al tombar d'un revolt, gairebé amagats sota una balma, l'artista FREDERIC AMAT (Barcelona, 1952) va deixar la seva empremta l'any passat en uns grans rocs:  és un Esclat que esquitxa de reflexos (utilitzà una munió de punts ceràmics) i vesteix de llum la pedra nua.


I vàrem cloure el nostre itinerari per La Vinya dels Artistes contemplant l'obra d'una altra patum de la cultura catalana:  JOAN BROSSA (Barcelona, 1919 - 1998). Fou l'any 3 quan el celler Mas Blanch i Jové va dur la iniciativa (en col·laboració amb l'Ajuntament) a La Pobla de Cèrvoles d'una acció brossiana permanent al municipi. Va quedar batejat l'amfiteatre de la vinya com el No-Res del Tot i s'hi va inaugurar el Cap de Bou, fet a partir d'un dels seus poemes visuals, una A invertida, la lletra A com a porta d'entrada a la literatura i al coneixement, el principi de l'expressió artística.


En tornar a entrar al celler tinguérem una agradable sorpresa, ja que ens vàrem trobar tot al voltant (parets i superfícies planes com el terra, prestatges o taules) una abundància d'obres del mestre GUINOVART... la nostra visita havia tingut l'encert de coincidir amb una mostra temporal d'allò que la família JOVÉ-BALASCH atresora de l'artista. Quin privilegi!

Vinya dels Artistes Any 23 Gregorio Iglesias Mayo 550x393La Vinya dels Artistes 23 550x367La Vinya dels Artistes 24 550x367

Accedir a la sala de bótes va proporcionar-nos un altre moment d'impacte, teníem embolcallant-nos l'aclaparadora Entre el Cel i la Terra, una lona de seixanta metres de llargada per sis d'amplada que cobreix senceres les parets de l'espai.

GREGORIO IGLESIAS MAYO (Les Borges Blanques, 1966) li va dedicar gairebé dos mesos ‒treballant dia i nit, amb sol i pluja i fins i tot amb neu‒ l'any 2013 (entre els anys 2 i 3 de La Vinya dels Artistes). I ho feia des del mirador a què al·ludíem uns paràgrafs enrere, La Finestra de Papillon és com ell s'hi referia (i com titulà el vestigi deixat a terra a manera de recordatori).

És una obra vital, on l'autor ‒altrament d'origen geogràfic tan proper‒ es retroba durant el procés amb sí mateix i amb la terra, origen i final del nostre caminar per la vida.

Vinya dels Artistes Any 2 Josepe Gil i Esteve Casanovas 550x364

 

També de l'any 2 i també d'ESTEVE CASANOVES, en aquest cas en co-autoria amb JOSEPE GIL (Barcelona, 1962) gaudim de les Primeres Notes (del Cant de l'Hortolà), una seqüència de memòries de llum. Una instal·lació de núvols i cols suspeses en l'aire de la sala d'elaboració, on les notes musicals s'acompassen als moviments lumínics.

 

Deixem momentàniament l'omnipresent factor artístic i comentarem que, també en aquesta sala d'elaboració, vàrem poder veure uns nous dipòsits de ciment en forma d'ou, que han estat encarregats a fi de recuperar formes tradicionals de treballar el vi.


I si del vi parlem, Saó n'és la seva marca, una paraula que parla de la terra, una paraula que significa “maduresa, perfecció, grau d'humitat òptim”.

Aquest és el seu ventall:

- Petit Blanc Saó, 70% garnatxa blanca, 25% macabeu i 5% viognier. Tropical i fresc.

- Saó Blanc, 80% macabeu i 20% garnatxa blanca, fermentat i criat sis mesos en bótes de roure francès. Atípic, sorprenent, combinació
  entre delicadesa i potència.

- Saó Rosat, 60% garnatxa negra i 40% syrah. Afruitat.

- Petit Saó, 50% ull de llebre, 30% garnatxa negra i 20% cabernet sauvignon; criat vuit mesos en bótes de roure francès i americà.
  Equilibrat i fàcil de beure.

- Saó Abrivat, 40% ull de llebre, 35% garnatxa negra i 15% cabernet sauvignon; criat dotze mesos en bótes de roure francès i americà.
  Rodó, entrada en boca molt amable, llaminer.

- Saó Expressiu, 55% garnatxa negra, 25% cabernet sauvignon i 20% ull de llebre; criat catorze mesos en bótes principalment noves de
  roure francès (85%) i americà (15%). Intens, complex,
elegant.

Tots ells són de viticultura de muntanya, 100% raïm de vinyes pròpies veremades a mà. Sense herbicides ni pesticides. Tenen la certificació ecològica des del 2015.

A la sala de tastos ens oferiren el Saó Blanc i el Saó Expressiu. Magnífics!

 

Però cal tornar a l'art, una vegada més en la figura de GUINOVART, ja que aquesta sala ens rebé amb una darrera obra (inacabada?) de l'artista:  In Vino Veritas, tota una prerrogativa poder esguardar-la de fit a fit. Definitivament les nostres expectatives estaven acomplertes.

A més, aquesta sala ofereix unes vistes immillorables al paratge (poble i vinya) i una finestra inusitada a la sala de bótes. Hi traguérem profit.

Vinya dels Artistes Josep Guinovart 550x405La Vinya dels Artistes 66 550x367

Fixeu-vos que en repetides ocasions hem fet referència a les oliveres. I és que a Mas Blanch i Jové també tenen producció d'oli. Precisament ‒i abans dels vins‒ vàrem tastar les dues varietats que comercialitzen sota la marca Olim:  el verge extra i el verge extra verd; ambdós són 100% d'oliva arbequina i ecològics, amb baixa acidesa i gust afruitat. Fidels exponents del prestigi de Les Garrigues en aquest producte, més d'una botella va viatjar cap a Barcelona.


Tot plegat resultava tan agradable que el temps s'esvaí i anàvem passats d'hora per anar a dinar. Però un cop de telèfon va redreçar la situació. Gràcies LAIA, tant de gust haver-te conegut!

La Vinya dels Artistes 67 550x367

Per dinar havíem d'anar desfent el trajecte del matí (havíem passat just davant del restaurant en l'anada) i atansar-nos a la veïna població de L'Albi. Ca la Margarida era una recomanació rebuda del propi celler visitat. Ca la Margarida és un restaurant de cuina tradicional, amb arrels locals i que mostra l'ambició d'evolucionar.

Actualment el porta el matrimoni format per la VERÒNICA (a sala) i l'ALFONS (a la cuina), gent honesta com n'hi ha poca. I aquest fou el menú que ens tenien preparat:

- primers per compartir:
  · pernil del país i formatge amb pa amb tomàquet
  · croquetes variades
  · amanida de formatge de cabra
  · parmentier de patata i ou de guatlla
  · cargols amb salsa

- garró de xai desossat en dues coccions

- postres per compartir:  músic, orelleta amb porronet

- postres individual:  crema catalana o mel i mató

- vins del celler Mas Blanch i Jové (el Petit Saó fou l'escollit)

- aigües i cafès


Sí, nosaltres també us el recomanem. De fet, n'hem pres bona nota com a restaurant de referència per a quan tornem per aquestes contrades.

 

El dia s'anava ensopint. El personal, també. No quedaven ganes de voltar, ni per L'Albi ni per enlloc. Era cosa de pujar a l'autocar i descansar. La tornada va ser prou ràpida i arribàrem a bona hora. Havia estat un complet dia d'enoturisme. Una fita més per recordar de grat.

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook