La Casa de la Seda

Casa de la Seda 062 347x231  Nova jornada cultural... i gastronòmica.                                                                              

 


Una primavera revoltada ‒que va respectar la Diada de Sant Jordi, això sí‒, amb baixades de temperatura sobtades i fins i tot precipitacions de neu ‒per allà on acostuma a fer-ho, sí, però en altres èpoques de l'any‒, ens oferí un dimecres plujós per dur a terme l'activitat programada, cosa que tampoc ens havia de destorbar gaire en tractar-se d'una visita a cobert.

Casa de la Seda 014 550x367


Anàvem a visitar la casa del Gremi de Velers, més coneguda com la Casa de la Seda. Una casa plena d'història i simbolisme, un element patrimonial de la ciutat força desconegut pels propis barcelonins. Així doncs, aixoplugats al vestíbul de l'edifici, vàrem començar la nostra cita trimestral de descoberta cultural urbana.

Allà ens rebé la nostra guia per l'ocasió, de nom FRANCESCA, força entenimentada i que en tot moment va satisfer els nostres dubtes i curiositat. A tall d'anècdota, al final ens vam assabentar que és italiana (de Pisa, concretament), tot i el seu fluid català. Bé. Comencem.


La seu actual del Col·legi de l'Art Major de la Seda fou construïda entre 1758 i 1763 per JOAN GARRIDO (Barcelona?, ~1724 - ?). Les façanes destaquen pels seus bells esgrafiats (originals del segle XVIII), que representen models de la mitologia clàssica i són els més admirats de Barcelona. En una fornícula emplaçada en un angle extern de l'edifici es troba una imatge de la Mare de Déu dels Àngels, una escultura barroca de JOAN ENRICH (Barcelona, 1743 - 1795). La Mare de Déu dels Àngels és la patrona i protectora del Gremi i presideix l'edifici, que fou aixecat sota la seva advocació.

Un edifici la rellevància del qual va fer desviar (l'any 1907) la linealitat que Cerdà va projectar per l'anomenada “via A”, o sigui, la actual i cèntrica Via Laietana. Ja l'any 1919 va ser declarat “Monument arquitectònic-artístic d'interès nacional”, gràcies a les gestions de l'arquitecte JERONI MARTORELL, aleshores director del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, un servei creat a partir de l'Institut d'Estudis Catalans i que finalment passà a ser un organisme depenent de la Mancomunitat de Catalunya. El propi MARTORELL s'encarregà de la restauració i ampliació de l'any 1928.


A Barcelona ens han arribat dempeus dos seus gremials i aquesta és l'única visitable. L'altre pertany al Gremi de Tenders Revenedors, la trobareu a la plaça del Pi (enfrontada amb l'església) i també la distingireu pels esgrafiats.

Originalment els gremis tenien el seu punt de reunió (i també d'arxiu i de magatzem) en capelles d'esglésies (inclosa la Catedral), les quals mantenien monetàriament. Sovint tenien dret de sepultura. Així l'Església obtenia finançament i els agremiats accedien més fàcilment a la vida eterna (quan més a prop estava la capella de l'Alta Major, millor). Es coneix que el Gremi de Velers va tenir capella a Santa Anna i, posteriorment, a Santa Caterina, amb anterioritat al seu trasllat definitiu a l'edifici que ens ocupa.

Casa de la Seda 007 550x367
I abans de pujar la majestuosa escala ens vàrem fixar en alguns dels elements que teníem a la vista:

- una placa de pedra amb certa cronologia que anirem
  desenvolupant en aquest article i que inclou sis fites (1533,
  1547, 1834, 1763, 1919 i 1928), les tres darreres referides
  a l'edifici i ja explicades.

- una gran pintura, obra de ERNEST SANTASUSAGNA
  (Barcelona, 1900 - Santa Coloma de Gramenet, 1964), qui
  fou catedràtic a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i un dels
  més conspicus representants de la pintura acadèmica
  catalana.

  En aquest quadre fa una adaptació al món de la seda de la
  famosa tela de VELÁZQUEZ “Las hilanderas”. Tanmateix com
  va fer amb altres obres icòniques de BOTTICELLI o RUBENS,
  que van guarnint les parets del primers trams d'escales
  i replà.

- una altra (senzilla) placa de pedra que deixa constància de la restauració integral feta l'any 2002, promoguda pels empresaris seders i
  inaugurada per l'alcalde (no cita el nom:  era JOAN CLOS).

- el directori d'inquilins de la finca.
  Si bé el Col·legi de l'Art Major de la Seda ocupa el pis principal (i el principal bis), la resta de pisos es troben llogats:  a un despatx
  d'advocats, per exemple. Al quart pis hi tenim la Fundació Pau Casals.


Només travessar el llindar de la porta del pis se'ns mostra ‒emmarcat i protegit en una vitrina‒ el pergamí mitjançant el qual l'emperador CARLES I (o V) promulga les ordenances de la Confraria de Teixidors de Vels de Seda que van ser aprovades en Corts el 24 de Novembre de 1533. Tot i això, el Gremi de Velers es remunta a la plena Edat Mitjana (ja és citat en una disposició reial de l'any 1200) i es dedicava a la confecció de vels (i altres peces) de seda, tot i que sovintejaven els plets amb altres gremis (amb el de Velluters sobretot) per denúncies d'intrusisme.

El Gremi de Velluters (fundat el 1547) s'hi va fusionar l'any 1834, quan la constitució del Col·legi de l'Art Major de la Seda, al que encara s'havia d'afegir el Gremi de Perxers ja a l'any 1929. I així tenim justificades totes les fites de la placa del vestíbul.

Abans de continuar la visita per les diverses estances, FRANCESCA ens va fer cinc cèntims de com funcionaven els gremis en els seus moments de màxim esplendor (el Gremi de Velers disposava de dos llocs en el Consell de Cent, per exemple ‒i el de Velluters només un, per cert‒). Tot estava pautat:  els tres nivells de l'ofici (mestre, artesà i aprenent), els requisits per poder accedir al títol de mestre, les quotes d'associat, els sous, les condicions d'habitatge (solien viure en una mateixa casa:  els baixos eren la botiga ‒al davant‒ i l'obrador ‒al darrere‒, el principal era per l'amo ‒el mestre‒ i la seva família, més amunt hi vivien els artesans i els aprenents dalt de tot), les xifres de producció, la seva qualitat i els preus... tot!

Casa de la Seda 025 550x367Casa de la Seda 026 550x367

Sota d'aquest valuós document s'exposa un altre objecte que Déu n'hi do:  una cana del 1604 (procedent del Gremi de Velluters, precisament). La cana ‒aquesta cana‒ era la unitat de longitud oficial (equival a 1,555 metres) a l'hora de confeccionar les peces tèxtils, unificada a València i a Catalunya.


És de justícia remarcar que tot l'interior és un exemple de luxe i de distinció:  peces de fina ebenisteria (el mobiliari, les portes i les motllures de portes i finestres), parets folrades de seda...

Casa de la Seda 031 550x367


A la paret de la saleta, damunt un clàssic sofà “chester”, veiem fora de context les figures de cinc angelets en actitud planyent. Són obra de l'escultor (també fou un gran pessebrista) RAMON AMADEU i GRAU (Barcelona, 1745 - 1821). Encara que semblin d'un altre material, són de fusta. Formen part d'un pas de Setmana Santa, envoltant la Mare de Déu de la Santa Espina (custodiada en una altra sala), en concret de la processó de Dijous Sant (la que organitzaven els gremis, mentre que la noblesa arranjava la de Divendres).

El Gremi de Velers va impulsar la Reial i Il·lustre Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, popularment coneguda dita la Sang del Pi, erigida canònicament el segle XVI, però amb una existència que es remunta molts anys enrere. La seva missió era acompanyar els condemnats a mort en els seus darrers moments.

També per aquells anys (concretament el 1542) va arribar a l'església del Pi la relíquia de la Santa Espina, provinent de la corona de França, d'aquí el naixement del pas. Quan a principis del segle XVII la Sang del Pi es va fer càrrec de la processó de Dijous Sant la convertí en la més important de la ciutat (juntament amb la de la Soledat, que sortia de la Mercè). La Processó de la Sang congregava les confraries i els gremis de la ciutat i el seu caràcter popular atreia les multituds de Barcelona i rodalies. El Misteri de la Santa Espina ocupava un lloc de rellevància. La Processó de la Sang va perdurar fins els anys seixanta del segle passat.

Casa de la Seda 032 210x315Casa de la Seda 033 210x315Casa de la Seda 034 210x315Casa de la Seda 035 210x315Casa de la Seda 036 210x315

El Misteri, completament barroc popular, constava de la imatge de la Mare de Déu de la Santa Espina (de vegades també dita dels Dolors) asseguda sota cobricel en un entarimat de fusta tallada i daurada per a processionar i vestida amb roba de diari de l'època. Arropaven la Mare de Déu el cinc àngels ploraners, quatre d'ells amb els atributs de la Passió de Crist (els daus amb què els soldats es van rifar els seus vestits, les pinces, el martell i els claus) i el cinquè amb el drap de Ponç Pilat. Era un pas carregat de palmatòries, un pavelló amb cortines i els guarniments florals.

Casa de la Seda 075 550x825Casa de la Seda 037 550x825

Hem de pensar que la religió marcava no només el calendari, sinó les vides dels nostres ancestres. Fou una bona lliçó d'història barcelonina. Continuem.


Allà mateix s'exhibeix una reproducció (l'original el tenen a l'Arxiu Històric de la Ciutat) de l'Arbre dels Gremis, realitzat per JOAN VILA i PUJOL (Barcelona, 1890 - 1947) amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929. Es poden resseguir tots els gremis de la ciutat, amb l'imatge de les seves respectives figures protectores (en el cas que ens ocupa, la Mare de Déu dels Àngels).


La cambra del costat era l'antiga Sala de Juntes. Aquell fou el moment apropiat per abordar dues qüestions:  l'ampliació de l'edifici i el procés de fabricació de la seda.


Ja hem deixat constància que l'ampliació fou feta l'any 1928 i dirigida per JERONI MARTORELL. Ara afegirem que dita ampliació fou possible justament arran de tot el procés de reforma urbanístic del moment, ja que la nova façana (feta a semblança de l'original) s'obre a un espai que havia estat una paret mitgera. Damunt la taula teníem algunes fotografies antigues que testimonien l'aspecte pretèrit de l'edifici i el seu entorn (incloses algunes fetes durant la construcció de la línia de metro), tot molt aclaridor.

Els nous esgrafiats (i la restauració dels originals) són obra de l'estucador FERRAN SERRA i SALA (Barcelona, 1905 - 1988). La FRANCESCA ens va explicar la tècnica de l'esgrafiat, amb dues capes successives d'arrebossat, la primera més fosca. És una tècnica mil·lenària i que a Catalunya fou molt emprada en el segle XVIII.


Pel que fa a l'art de la seda, els seus orígens cal situar-los a la Xina de fa uns dos mil cinc-cents anys. Durant segles varen ser els únics coneixedors del seu secret, ja que propagar-los a l'exterior estava penat amb la mort. Però finalment els àrabs desvetllaren el misteri i s'expandí pels seus dominis. A la península va haver-hi gran producció a Toledo, València i Barcelona. Al principi foren els jueus els qui conrearen aquest ofici. A Barcelona es té constància de la producció pròpia, per exemple, gràcies a documents on es demana permís per augmentar la plantació de moreres als vessants de Montjuïc. Un dels primers usos de la seda a casa nostra fou per confeccionar peces de roba interior femenina.

El fil de seda s'obté a partir dels capolls que fabriquen les erugues abans de convertir-se en papallones. Per desfilar-lo cal coure'l en aigua ben calenta, llavors es pot passar a un torn per tal de fer el debanatge, torçat i retorçat del filament.

Casa de la Seda 039 550x367Casa de la Seda 052 550x367

Comunicada amb aquesta Sala de Juntes tenim el despatx de la Presidència, impressionant. És el despatx original de 1763, ocupat ininterrompudament des de llavors; però és que a més conté un armari ornamentat del 1683 ‒amb pintures florals i religioses‒ i un Crist d'ivori (també del segle XVIII), ambdós objectes d'un valor incalculable.


A l'altra banda del despatx es troba la biblioteca del Gremi, un valuós arxiu històric, amb més de tres mil documents, amb datació a partir de 1533. El contingut conserva la història gremial, part indubtable de la història de la ciutat de Barcelona. Entre d'altres punts, es pot estudiar la transformació soferta al segle XVIII, quan la indústria sedera ‒llavors en crisi‒ va remuntar gràcies als teixits d'indianes, fet que va marcar l'esdevenir urbà i social de Barcelona i més enllà.


Finalment accedírem a l'espectacular Sala Magna o Sala del Gremi. És un espai representatiu de grans dimensions, fins i tot d'altura (aquí s'“envaeix” el principal bis), amb multitud d'elements simbòlics que anirem detallant. Per cert que aquest espai està disponible si es vol llogar per esdeveniments d'empresa, promocions, rodes de premsa, reunions corporatives, tallers, còctels, casaments o concerts. Nosaltres, més modestos, el triàrem per fer-nos la fotografia de grup.

Casa de la Seda 063 300x450Casa de la Seda 064 480x320Casa de la Seda 065 300x450Casa de la Seda 070 550x367Casa de la Seda 072 550x367

Casa de la Seda 067 360x540Casa de la Seda 068 360x540Casa de la Seda 069 360x540

Només entrar ‒i quan ens refem de l'impressió de les tres grans làmpades penjades del teginat‒ veiem una taula preeminent de marbre... doncs no, és de fusta, però imita ‒perfectament, ja ho heu copsat‒ l'efecte. Damunt, presidint-ho tot des d'una vitrina, una escultura de la patrona, de la Mare de Déu dels Àngels. A l'altra costat, damunt la porta d'accés, en perpetu diàleg, la Mare de Déu de la Santa Espina pertanyent al Misteri abans explicat.

A les quatre cantonades, unes pintures murals representen tot el procés de fabricació de la seda:  els capolls, les filadores, les torçadores i els telers.

A una banda tenim tres senyorívols finestrals (tot i estar a tocar de la Via Laietana no arribava la més mínima remor de l'exterior), a l'altre, una galeria pels músics.

I tot al voltant un fris amb el nom dels 252 Presidents que ha tingut el Gremi de Velers des del 1533, tot homes (inclòs un de nom Montserrat). Els Presidents eren escollits entre els mestres i no n'hi havia de dones en aquesta posició. Les dones sí que podien ser les mestresses d'un taller, però era perquè s'havien quedat vídues del mestre. Accedir a la categoria de mestre ‒ja ens ho havien comentat a l'inici de la visita‒ no era gens fàcil, les places estaven limitades; però sempre ho tenien millor els fills (o germans) de mestre i així poder fer-se càrrec del negoci familiar.


Abans de marxar donàrem un cop d'ull a la zona de l'ampliació, on s'ubica l'actual Sala de Juntes, plena de diplomes i fotografies oficials. En un corredor pengen emmarcats uns artístics cartells de congressos internacionals de la seda, dos d'ells (1950 i 1957) són obra de DALÍ.


És evident que fou una estona molt agradable i molt ben aprofitada, havíem vist i après moltes coses d'importància. Aquest era, justament, el nostre objectiu.

 

A l'hora de dinar seguírem el fil de la Història.


Ens explicarem. Les fàbriques d'indianes (les indianes eren teixits de cotó estampats) varen irrompre el segle XVIII, com ens havien explicat feia una estona, i ja dominaven el mercat unes dècades més tard:  el 1791 hi havia més de 80 fàbriques d'indianes a Barcelona, amb uns 2.600 telers i entorn de 12.000 treballadors. Aquestes fàbriques eren més modernes que les anteriors perquè no estaven sotmeses als privilegis d'origen medieval dels gremis.

Al número 10 del carrer de Jonqueres s'aixecava la Casa-Fàbrica Vermell-Martí (1779), on hi treballaven uns 150 operaris en 50 telers (cens de 1783).

Casa de la Seda 097 550x367

Al número 10 del carrer de Jonqueres tenim actualment la Brasserie Flo, un restaurant amb prou mereixements per formar part del nostre cicle de Restaurants barcelonins. Ens va semblar que no hi podia haver cap altre més idoni per celebrar el dinar en aquestes circumstàncies.

Obert el 1982 (el primer a l'estranger d'aquest grup francès), s'ha convertit per mèrits propis en un dels restaurants emblemàtics de Barcelona. La seva excelsa decoració modernista i la qualitat de la seva cuina (definible com “de mercat”) fan que la nostra elecció hagi estat de les més fàcils de fer.

Ens tenien reservada una sala acollidora amb una gran taula al voltant de la qual ens hi vàrem distribuir tota la colla. Perfecte!

De la seva temptadora oferta per a grups, ens vàrem decidir pel Menú Grasset, que no cal que us detallem, perquè ens van sorprendre amb el bonic detall de presentar-nos-el en un full personalitzat pel Club i que aquí reproduïm.

Casa de la Seda 097b 1100x807Casa de la Seda 098 210x140Casa de la Seda 099 210x140Casa de la Seda 100 210x140Casa de la Seda 101 210x140Casa de la Seda 102 210x140Casa de la Seda 103 210x140Casa de la Seda 104 210x140Casa de la Seda 105 210x140Casa de la Seda 106 210x140Casa de la Seda 107 210x140

Finalitzem aquesta crònica amb el bon sabor de boca que ens van deixar els cafès i la sobretaula. Una jornada compartint l'aprenentatge amb amics, això és el CLUB DE LA BONA TAULA. Qui vulgui afegir-s'hi, ja ho sap!

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook