Casa Terradas (Les Punxes)

Les Punxes 11 347x231  Un exponent del modernisme ara al nostre abast.                                                             



Aquesta (aquestes) visita (visites) ha estat una nova col·laboració amb la bona gent de Cases Singulars (anteriorment:  Les Acadèmies de Barcelona (de Ciències i Arts de Barcelona i de Medicina de Catalunya), Palauet Casades (Col·legi d'Advocats), Mansana de la discòrdia: Casa Lleó i Morera i Casa Amatller i Reial Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi). I és que en aquesta ocasió es tractava d'una casa que mereix absolutament el qualificatiu de singular, perquè estem parlant de la Casa Terradas, popularment coneguda per Les Punxes.

Rehabilitada els darrers anys pels seus actuals propietaris, s'obrí al públic a les acaballes de l'estiu passat i des del Club vàrem voler oferir-la el més aviat possible. En previsió de la demanda es decidí programar dues opcions ‒en dies consecutius‒ per anar-hi, per això l'arrencada singular (plural) de l'article. Val a dir que ambdós dies estiguérem al límit de la capacitat de places disponibles. Previsió encertada.

I començant ja amb el que ha de ser la crònica benintencionada de l'activitat, cal precisar que nosaltres vàrem disposar d'un entenimentat guia ‒gràcies ALEIX!‒, la qual cosa suposa el fet absolutament diferencial amb les visites que hom pot fer lliurament (pagant l'entrada, això sí) i en dia i hora de la seva conveniència. Nosaltres, quan finalment entràrem a la casa, ja havíem après coses sobre la família Terradas, sobre la Barcelona del darrer terç del segle XIX, sobre l'arquitecte de l'immoble i l'arquitectura del moment,... tot plegat mentre anàvem voltant l'edifici i rebíem informació sobre les seves sis façanes, alhora que s'ens contextualitzava el perquè i el com de la seva construcció. Sempre procurem l'excel·lència i això també fa que el preu no sigui el mateix; però estem convençuts que el sobrecost és assumible i paga la pena.

Som-hi doncs!

Les Punxes 02 550x367


La família Terradas Brutau estava composta per en BARTOMEU TERRADAS i MONT (1846 - 1901, reconegut industrial del filat), la seva muller ÀNGELA BRUTAU (sabadellenca, filla d'un dels primers empresaris tèxtils catalans) i els seus quatre fills:  ROSA, BARTOMEU, JOSEFA i ÀNGELA.

En BARTOMEU TERRADAS i BRUTAU (1874 - 1948) fou ‒ho diem com a detall significatiu‒ un dels fundadors del F.C. Barcelona, tresorer a la primera Junta Directiva i el seu segon President (1901/02); com a jugador va disputar 31 partits. Era un home ben relacionat a la societat barcelonina.

I així fou com, en fer-se càrrec de la seva condició d'hereu, va administrar la deixa de les seves germanes i, amb la idea d'assegurar el seu benestar, els feu construir una casa per a cadascuna, per tal que hi poguessin habitar-les (als principals) i viure de les rendes de la resta de pisos i dels locals.


Feu l'encàrrec al seu amic JOSEP PUIG I CADAFALCH.


PUIG I CADAFALCH es trobà amb un solar a l'Eixample (la nova zona de creixement de la ciutat), un solar de forma triangular i voltat d'altres solars encara sense edificar. Això li permetria aixecar un edifici exempt (sense parets mitgeres) i va decidir orientar-lo vers el llavors ja prestigiat Passeig de Gràcia. Cal palesar la voluntat d'ostentació de la burgesia. La Casa Terradas és un conjunt arquitectònic format per tres cases independents, amb unitat d'estil, però amb trets diversos segons la personalitat de cadascuna de les germanes:  la Rosa, la Josefa i l'Àngela.

A fi de respectar els xamfrans projectats per Cerdà, PUIG I CADAFALCH projectà un hexàgon irregular amb sis cantonades i una torre coronant-les. Aquestes torres, clarament inspirades en el castell romàntic de Neuschwanstein (a Baviera), li han valgut el popular sobrenom de Les Punxes. Una d'elles es destaca, a manera de torre de l'homenatge, en la façana que hom considera principal.


Els respectius accessos es situen ‒tots tres‒ en la façana de l'avinguda Diagonal. Des d'allà ens vàrem fixar en com, mitjançant detalls subtils, s'individualitzen les tres cases:  els vestíbuls, les tribunes, les obertures (finestres i balcons)... i en especial les arts decoratives, amb l'àngel o l'anagrama ATB (ÀNGELA), el bastó de Sant Josep (JOSEFA) o les roses (ROSA).


Parlant de les arts decoratives ‒de gran importància en el modernisme‒, és de justícia fer esment de la participació en aquesta construcció de l'escultor Alfons Juyol, del vitraller Eudald Ramon Amigó (Tallers Amigó) i de l'artista forjador Manuel Ballarín.

Les Punxes 2 550x481


Són remarcables els panells ceràmics del pintor i decorador Enric Monserdà:

- L'àngel ens dóna la benvinguda amb un filacteri on ens diu que la casa s'acabà l'any 1905.

- Al capdamunt de l'entrada a la finca de la Josefa, un rellotge de Sol ens recorda que “mai no seràs fallit per l'hora incerta de l'endemà” (Virgili).

- Al cantó del carrer Bruc hi tenim dos bells panells més, ambdós amb motius de roses.

- Però ‒pel nostre gust‒ el que s'emporta el primer premi és el Sant Jordi que presideix la façana del carrer Rosselló (aparentment la més senzilla). Sant Jordi matant el drac, els escuts de Sant Jordi i de Catalunya i la frase “Sant Patró de Catalunya torneu-nos la llibertat”.

  Anècdota:  durant anys ‒i en època franquista‒ davant per davant hi va haver una comissaria de policia. No s'en varen adonar?, no els hi arribava la vista? o no els arribava l'enteniment? El cas és que no ens ho van malmetre.

  Curiositat:  en el marc del panell, abaix a l'esquerra, hi ha esculpida la cara del propi arquitecte.


L'ALEIX ens feia notar com tot l'edifici estava ple d'aplicacions de diferents estils arquitectònics que tenen en comú el prefix “neo”:  neoromànic, neogòtic, neoplateresc, neoàrab... L'arquitectura havia tingut al llarg de l'història uns estils predominants en èpoques marcades; el segle XIX encara estava buscant el seu i, mentrestant, anava fent barreges:  és l'eclecticisme. La Casa Terradas és un edifici eclèctic on es van emprar ‒això sí‒ els llavors moderns materials del formigó i el ferro.

Les Punxes 10 550x367


Vistes les façanes i escoltats els comentaris pertinents, entràrem i pujàrem directament al terrat.

D'origen destinat a serveis (bugaderia, vivenda del conserge, etc.), actualment acull un sistema expositiu (a base de plafons il·lustrats, hologrames, projeccions, etc. i amb audioguies) on s'expliquen ‒en àmbits ubicats en les diverses torres‒ la vida i obra de PUIG I CADAFALCH, les seves fonts d'inspiració, el significat del modernisme a Barcelona i Catalunya, els materials i tècniques de construcció que s'empraven...


Per finalitzar el seu guiatge l'ALEIX ens va acompanyar a la torre on s'explica qui eren la família Terradas Brutau (amb una imatge del fill formant part de l'equip del Barça inclosa), més que res perquè allà es pot apreciar a simple vista l'audaç tècnica constructiva amb tirants de ferro.


Tanmateix ens va fer notar que la programació d'aquesta visita coincideix feliçment amb l'imminent commemoració de l'Any Puig i Cadafalch, l'arquitecte i polític, de qui es celebraran enguany dues efemèrides:  el 150è  aniversari del seu naixement i el centenari del seu nomenament com a president de la Mancomunitat de Catalunya.

Les Punxes 1 550x599

 

JOSEP PUIG I CADAFALCH (Mataró, 1867 - Barcelona, 1956) fou un home polifacètic.

En tant que polític fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1901-1903), diputat a les Corts Espanyoles (1907-1910) i diputat provincial (1913-1924). La seva etapa al capdavant de la Mancomunitat de Catalunya s'inicià el 1917, arran de la sobtada mort del seu predecessor (Enric Prat de la Riba), i s'estroncà el 1924 amb la implantació de la dictadura de Primo de Rivera, quan va prendre la prudent decisió d'exiliar-se a França.

La seva trajectòria com historiador d'art i les seves tasques d'arqueòleg son encomiables i molt reconegudes internacionalment. Va establir les bases per l'estudi de l'art antic i medieval català i va intervenir directament en les polítiques de conservació i restauració del patrimoni. Amb l'impuls de la Renaixença, l'Escola d'Arquitectura (dirigida per Elies Rogent) va iniciar la restauració del Monestir de Ripoll i allà hi teníem col·laborant a Puig i Cadafalch. El 1907 va participar en la famosa expedició històrico-arqueològica organitzada per l'Institut d'Estudis Catalans per la Vall d'Aran i la Ribagorça.

Tot plegat es va fent evident en la seva feina d'arquitecte, sigui en l'obra nova o en actuacions en edificis històrics. A banda de la que visitarem en aquesta ocasió, a Barcelona són prou conegudes la Casa Martí (seu d'Els Quatre Gats), la Casa Amatller, la Casa Macaya, la Casa Muntadas, la Casa Serra, el Palau Baró de Quadras, la Fàbrica Casaramona, la Casa Muley Afid, els Palaus d'Alfons XIII i de Victòria Eugènia a Fira de Barcelona o la Casa Pich i Pon. Altres actuacions són la recuperació del Palau de la Generalitat o les Quatre Columnes prop la Font Màgica de Montjuïc (fa poc restablertes). D'entre tot allò que va fer arreu de Catalunya, el Club hem visitat Montserrat (un parell de misteris del Rosari Monumental i diverses intervencions en el Monestir) i Món Sant Benet (restauració del Monestir per encàrrec de Ramon Casas).

I com urbanista va actuar (a Barcelona) en l'obertura de la Via Laietana (1909-1911), la reforma de la Plaça Catalunya (1923) i l'urbanització de Montjuïc per acollir l'Exposició Internacional de 1929.

El seu catàleg d'obres és impressionant, tant per abundància com per qualitat. Sabem que PUIG I CADAFALCH no és l'arquitecte modernista més mediàtic, però creiem que el seu paper fou absolutament determinant en aquells anys crucials. Mereix ser valorat.

Les Punxes 13 550x367


En altres torres ‒ja tots sols, voltant lliurement al nostre propi ritme‒ descobríem...

... com les fonts d'inspiració de PUIG I CADAFALCH eren la natura i, vés per on, l'univers wagnerià (per cert, la música de WAGNER ens anava acompanyant per tot el recorregut).

... l'origen de l'expressió “Can Fanga” per referir-se a la Barcelona que creixia amb el Pla Cerdà i la solució que varen significar els panots a les voreres (a més de les llambordes per a les calçades).

Es poden contemplar quatre models normalitzats de panots, l'origen dels quals es remunta a 1906 i el més popular dels quals és l'anomenat rosa de Barcelona, ideat per PUIG I CADAFALCH.

... com es fabricaven els paviments hidràulics, que a Les Punxes són de l'acreditada casa Butsems.

... quins materials (maó, ceràmica vidriada, ferro forjat, etc.) eren habituals entre els arquitectes modernistes.


Les vistes de la ciutat ‒als quatre vents‒ són un grat complement.

 

En acabat vàrem baixar al pis principal de la casa de l'Àngela Terradas Brufau. Els ascensors són fruit de la darrera rehabilitació i permeten comunicar els diferents espais museïtzats, entre els que cal comptar amb l'entrada principal, la botiga i la vermuteria.

És en aquest pis, amb balconada a la dita façana principal, on s'ha instal·lat un muntatge multimèdia i sensorial inèdit a casa nostra que ens submergeix en la llegenda de Sant Jordi, tant i tant present en aquest edifici, en l'obra de PUIG I CADAFALCH i en tot el modernisme. Una llegenda medieval inspiradora per a la societat catalana de l'època. En definitiva, un personatge llegendari que va esdevenir el Sant Patró de Catalunya. Aquest projecte vol aprofitar l'avinentesa dels molts visitants forans que previsiblement s'hi atansaran per fer-los arribar una mostra del nostre tarannà. Una idea que aplaudim.

Les Punxes 15 360x480Les Punxes 16 360x480Les Punxes 18 360x480

Ens permetreu, però, que discrepem de com es narra aquí la llegenda en un parell d'aspectes. Ens agraden més com els expliquen a Montblanc:

- la filla del rei és oferta com a víctima pel sacrifici quan ja no queden més donzelles (Les Punxes)
  versus
  les donzelles són sortejades diàriament i quan li toca a la filla del rei, tot i que li proposen saltar-se
  el torn i repetir el sorteig, ella no vol privilegis i accepta la seva sort (Montblanc).

- de la sang del Drac neix un roser de roses roges, punt i final (Les Punxes)
  versus
  el Cavaller en talla una i li ofereix a la princesa en senyal d'amor (Montblanc), d'on ve que
  nosaltres celebrem el dia dels enamorats per Sant Jordi.

Home!, tot just són dos detalls, ens podeu dir; però en el primer veiem un enfocament classista subjacent (a Les Punxes), més una decisió valenta per part d'ella (Montblanc). I del segon... bé, que som uns romàntics!

 

Fins aquí la Casa Terradas, altrament dita Les Punxes. De ben segur que la mirarem amb altres ulls a partir d'ara, cada vegada que hi passem pel davant.  És el que té fer visites culturals.

Les Punxes 20 550x367

 

I per descomptat que acabàrem a taula. No seríem nosaltres si no ho féssim.

En aquestes jornades vàrem prioritzar la visita i només es tractava de trobar algun lloc proper, amb fàcil desplaçament. Es va fer la reserva en un establiment senzill, però que ens va guanyar la confiança per l'honestedat de la seva oferta. Anàrem a un dels populars Marcelino, que en aquest cas es troba al carrer del damunt (Còrsega) i on ens varen servir un abundant menú (tot a compartir):  des de formatges, embotits i altres ítems que es consideren tapes, fins a plats de cuina elaborada (lasanya, carns amb guarnició...).


Sovint rebem felicitacions per la tasca que duem a terme (gràcies!), però no som perfectes... i, a més, hi ha gustos de tots colors. Si bé no direm que aquesta ha estat la millor taula de la nostra trajectòria, el cert és que va resultar un dinar prou digne.

En definitiva, el que us proposàvem era gaudir d'un monument que fins ara no es podia visitar, gaudir d'unes vistes privilegiades des de la seva terrassa, visitar l'interior d'una casa plena de secrets i de sensacions... tot ben amanit amb rigoroses explicacions històriques i artístiques. I això es va acomplir amb escreix.

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook