Narbona

Narbona 126 347x260  Sortida tècnica-cultural de dos dies:  9 i 10 de Novembre.                                        



Com és natural, ningú no preveu fer alguna cosa i que li vagi malament (“demà quan surti de casa tindré una ensopegada i m'hauran de fer una cura d'urgències”, per exemple), ans tot el contrari (“diumenge anirem d'excursió, farà bon dia i dinarem de gust”). De la mateixa manera, les previsions que el Club teníem per la sortida tècnica-cultural de tardor d'enguany eren excel·lents... i es varen acomplir amb escreix!

I a més, fos per les novetats (creuar la frontera en tren d'alta velocitat n'era una) o pel propi programa proposat, el fet és que ens vàrem aplegar per l'ocasió una bona munió d'amics, cosa que encara feu més engrescadors aquells dos dies.

Comencem ara el relat benintencionat de com va anar la cosa.

Narbona 1 550x366


La trobada a l'estació Barcelona-Sants ja va ser un bon averany. Lluny dels nervis que algú podia témer (el tren no és com l'autocar, el tren no s'espera per marxar), abans de l'hora prevista ja hi érem tots. La baixada ordenada del grup a l'andana, la distribució en els seients assignats i l'arrencada puntual del confortable comboi varen suposar el correcte inici de l'activitat. El trajecte va durar les dues hores anunciades. Pel camí anàvem ben distrets:  les indicacions per pantalles (amb velocitats properes als 300 km./hora), les animades converses i la vista d'uns bonics paisatges (per exemple, fins i tot hi ha uns moments, entre estanys i maresmes, que el tren circula amb aigua a ambdós costats... una sensació prou curiosa). Dues hores que passaren volant... i ja ens trobàvem al bell mig de Narbona. Havíem creuat la frontera estatal sense ni adonar-nos-en, ja ho pensàvem que se'ns faria difícil ‒precisament a nosaltres‒ sentir-nos estrangers en aquesta preciosa ciutat occitana.

La baixada del tren va comportar una petita incidència. I encara que llavors no els fes cap gràcia, deixarem que siguin els seus mateixos protagonistes qui l'expliquin, a tall d'anècdota divertida, quan (i a qui) ho considerin oportú.

 

En sortir de l'estació ja ens esperava l'ANTONIO, el xofer de l'autocar que ens havia de portar amunt i avall durant la nostra estada. Des d'ara mateix volem deixar constància de la seva immillorable predisposició vers nosaltres; amabilitat i flexibilitat en foren els seus trets distintius.

Primera parada:  l'hotel. Novotel Narbonne Sud és un modern i funcional hotel de quatre estrelles, ubicat en un tranquil paratge dels afores de la ciutat. Després del senzill tràmit de registrar-se i havent deixat l'equipatge a les respectives habitacions, sortírem tot d'una per anar a dinar.

Cal recordar que un factor determinant a considerar a l'hora de confeccionar el programa d'aquesta activitat foren els hàbits horaris locals, bastant més matiners que els nostres, sigui pels àpats, sigui per l'hora de tancament dels monuments. De manera que calia guanyar temps per moure'ns a la tarda.

 

El dinar va ser a Les Grands Buffets, tal com s'havia planificat. Però deixarem per més endavant (pel segon dia) les explicacions corresponents. Ara per ara només volem destacar que a les tres de la tarda ja érem al punt on s'havien d'iniciar les activitats culturals:  l'Horreum romà.

 

Allà estàvem citats amb qui havia de ser el nostre gentil amfitrió:  en CHRISTOPHE CABRIER, responsable del servei municipal de visites guiades i tot un expert de primeríssim nivell.

Després d'una cordial salutació i benvinguda, va començar per explicar-nos l'origen històric de la ciutat. Narbo Martius fou la primera colònia fundada pels romans (any 118 a.C.) fora de la península itàlica, per tal d'aprofitar la seva posició estratègica en la cruïlla de camins que seguien la costa mediterrània i la ruta cap el Atlàntic. Si bé poques restes ens han arribat de l'època romana, el seu traçat urbà n'és hereu, doncs els populars bulevards són conseqüència de l'enderrocament de les muralles al segle XIX (talment com les rondes barcelonines respecte a la muralla medieval).

Narbona 006 550x412Narbona 008 550x412

Amb la lliçó ben apresa, era el moment de davallar a l'estructura subterrània (cinc metres sota terra!). L'Horreum de Narbona (segle I a.C.) és un monument actualment únic, que serví com a magatzem de gra, oli o vi, integrat en l'estructura d'un mercat. Fet i fet encara va estar en ús ‒com a cava de vins‒ fins el 1975, quan va ser museïtzat. Badant a dreta i esquerra, era fàcil reviure l'agitació dels dies de mercat de la Colonia Iulia Paterna Narbo Martius, capital de la Gallia Narbonensis. No ens va quedar cap dubte que els romans feien les coses amb coneixement de causa... i perdurables.

Narbona 024 550x412

 

De tornada a la superfície ens vàrem acomiadar del nostre nou amic fins l'endemà i vàrem iniciar un passeig de descoberta per alguns dels indrets més característics del nucli antic:  vàrem passar pel davant d'un fragment de la Via Domitia, monumentalitzat en una plaça just al davant del Palau dels Arquebisbes (que actualment és la seu de la Mairie ‒l'Ajuntament‒), tot dirigint-nos, passejant per la Promenade des Barques, cap el Canal de la Robina, el qual travessàrem per un dels seus bells ponts, mentre ens atansàvem a Les Halles.

Són punts d'interès i ben bonics, però la tarda avançava i s'anava fent fosc. I a més bufava una mica de cerç (o tramuntana, com diem al sud dels Pirineus). El resultat va ser el més lògic:  al capvespre teníem gairebé tota la colla “refugiada” en un típic cafè a l'espera de l'hora de pujar a l'autocar per anar a l'hotel. Val a dir que aquesta no deixa de ser una “activitat” ben idiosincràtica del país.

 

Recollits a l'hotel, era el moment de recuperar forces i preparar-nos pel dia següent. Vàrem distreure'ns una mica abans de tancar-nos a les respectives habitacions (converses, televisió...), però no calia sopar. Tal i com ens havíem imaginat, contractar el sopar hauria estat una despesa innecessària després del dinar de bufet. Si de cas ‒i com que l'hotel disposava de servei de restauració‒ algú va prendre alguna cosa lleugera abans d'anar a dormir. A més, al matí ens oferiren un bon esmorzar, també amb la fórmula de bufet lliure.

 

A quarts de deu del matí (un matí fresc i assolellat), en CHRISTOPHE ens trobava a la plaça de l'Ajuntament. Era el moment de fixar-nos en el conegut fragment de la Via Domitia (que cap el sud enllaçava amb la Via Augusta) deixat al descobert, comprovar com importants carrers actuals (la rue Droite i la del Pont des Marchands) conserven el seu traçat i fins i tot apreciar les roderes fetes pel continu pas dels carruatges durant segles.

A continuació, arrecerats sota els porxos d'un monumental edifici de les primeries del segle XX destinat a albergar uns grans magatzems comercials ‒ús encara vigent avui en dia‒, vàrem escoltar la història de l'imponent conjunt arquebisbal que teníem al davant.

Narbona 027 1100x825

Se'l coneix com el Palau dels Arquebisbes, i està format pels Palaus Vell (romànic) i Nou (gòtic, on té les seves dependències la Mairie), units pel passatge de l'Àncora, i amb tres torres a la seva façana:  la Madelein i la de Sant Marcial (testimonis de l'antiga muralla) i la torrassa de l'arquebisbe Gilles Aycelin (1250-1318, de 41 metres d'alçària i aixecada sobre restes de la mateixa muralla). El poder episcopal s'afermava enfront dels vescomtes.

L'itinerari s'inicià endinsant-nos pel passatge de l'Àncora, passant per sota la galeria que uneix els dos palaus. L'àncora suspesa a la seva entrada simbolitzava els drets dels arquebisbes sobre la pesca que entrava al port:  així quedava clar qui manava a Narbona! Convé conèixer l'importància que a l'Edat Mitjana tenia aquest port fluvial, amb una façana marítima més a prop que en l'actualitat i un riu Aude que permetia la navegació de grans vaixells, no només de pesca, sinó també de transport de mercaderies (oli, fusta, vi).

Narbona 037 550x412Narbona 043 550x412

Narbona 050 550x412


Gràcies a l'amic CHRISTOPHE, vàrem tenir el privilegi de travessar una porta secular que donava accés al pati format per l'absis de la Catedral i el Palau Vell. En aquest bell espai d'arrels carolíngies s'hi celebren sovint activitats de caire cultural i lúdic, per exemple un festival de teatre aficionat a l'estiu.

Escales monumentals, patis, galeries, carrerons... tot plegat presenta un impressionant llenç històric.


I encara ens esperava més història al Museu Arqueològic, l'accés al qual es fa pel pati d'honor del Palau Nou. Tot i que també s'hi exhibeixen troballes prehistòriques (neolític i edats del bronze i del ferro) procedents de coves de la rodalia, el seu punt fort és el passat romà narbonès:  làpides (una és un senyal de la Via Domitia i té la inscripció en llatí més antiga de França), lloses relatives al culte imperial, estàtues, sarcòfags, esteles funeràries, ceràmiques, monedes... Però allò que més ens cridà l'atenció foren les decoracions civils (pintures, mosaics) de les importants domus romanes, l'estat de conservació de les quals és remarcable. Sens dubte fou un plaer pels nombrosos amants de la cultura romana clàssica.

Narbona 054 360x270Narbona 061 360x270Narbona 056 360x270

La visita guiada va continuar per la Catedral. Iniciada a les acaballes del segle XIII en estil gòtic septentrional, fou dedicada als Sants Just i Pastor (coincidència amb la barcelonina Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor) a causa d'haver acollit les relíquies d'ambdós màrtirs, quan hi varen ser traslladades des de Complutum (lloc del seu martiri) ‒via Osca‒ per tal de ser salvaguardades dels invasors musulmans. La seva construcció es va aturar el 1332, ja que per continuar-la s'havia d'enderrocar part de la muralla romana i això creà un plet entre els consols i el capítol catedralici. Quan el 1355 la vella muralla va servir per aturar una invasió anglesa, la decisió esdevingué diàfana. Intents posteriors (dels segles XVIII i XIX) no varen prosperar. Tal i com avui la veiem, resta inacabada.

L'efecte que fa és prou curiós. Mirarem d'explicar-nos. S'entra per una porta lateral, per la que havia de ser una porta secundària, deixant de costat el claustre (en obres restauració durant la nostra visita). A mà dreta tenim la capçalera, amb la girola que volta l'altar major i les absidioles, amb altes finestres que conserven alguns vitralls originals del segle XIV. Tot plegat és de grans dimensions, amb un sostre que s'aixeca a 40 metres, la qual cosa la situava al mateix nivell de les famoses catedrals del nord.

Narbona 082 550x412

Narbona 087 550x412

Asseguts al cor, de cara a l'altar principal i el seu baldaquí i amb el gran orgue (de 1741) amb l'escut portador de la Creu de Sant Jordi a l'esquena, la sensació és imponent. Però al darrera només hi ha una paret. Dos terços del que s'havia projectat mai es varen edificar.

No obstant atresora diverses joies que paguen la pena d'entrar-hi; a banda de les ja citades:  un gran retaule gòtic de pedra policromada a la capella central, una bonica estàtua de la Verge feta en alabastre (del 1400), tapissos, tombes i cadafals de cavallers i d'arquebisbes i d'altres. Visita obligada si rodeu per aquestes contrades.

 

De tornada a l'exterior, anàrem a buscar el sol del migdia caminant cap el Canal de la Robina (Patrimoni de la Humanitat des del 1996), el qual enllaça el Canal del Migdia (justament) amb la Mediterrània pels seus 32 km. de llargada. Fou construït al segle XVII, travessa la ciutat i transcorre per l'antiga llera del riu Aude. El Pont dels Mercaders, el Pg. de les Barques o el Pg. Cours Mirabeau són elements destacables del seu entorn.

Fou caminant pel Pont dels Mercaders que creuàrem a l'altre costat del canal. És com un carrer qualsevol, amb les seves cases a banda i banda, amb botigues als seus baixos (sí també perfumeries, en al·lusió directa als lectors de l'obra de Patrick Süskind ‒o als qui veieren la seva adaptació en pel·lícula‒), amb la peculiaritat que a les parets del fons les finestres s'obren al canal. Originàriament tenia sis o set arcs de pedra ‒cosa que ens dóna idea de l'amplada del riu en aquells temps‒, dels quals només un en queda visible.


Si el nucli més antic és conegut com la cité, aquest eixamplament cap a l'altra banda del riu ‒i que no estava protegit per la muralla‒ és le burg. El passeig per aquest barri d'origen medieval ens mostra una xarxa viària traçada a l'època renaixentista, amb boniques cases senyorívoles (algunes valent-se d'elements antics ‒d'època romana o gòtica‒ per a finestrals o columnes en portes i patis) i d'altres ‒més senzilles‒ destinades als obrers. És per aquí on s'ubicava un convent benedictí del segle XIII, amb l'església dedicada a la Mare de Déu de Lamourguier (una joia del gòtic meridional), actualment desamortitzada i dedicada a seu del Museu Lapidari, que recull uns 1.300 blocs funeraris romans que varen ser re-aprofitats com a farciment de les muralles medievals i recuperats arran del seu enderroc fa uns 150 anys.

Narbona 119 550x412

El trajecte s'acabà entrant al mercat de Les Halles, veritable centre neuràlgic de Narbona. Abans d'acomiadar-nos (molt agraïts) d'en CHRISTOPHE, encara va tenir temps de fer-nos cinc cèntims d'aquest bonic mercat:  entrà en funcionament l'1 de Gener de 1901, culminant trenta anys de reivindicacions dels narbonesos a fi de tenir un mercat d'abastos cobert. El seu aspecte ens resultà familiar, ja que es va construir amb l'arquitectura del ferro altrament tan estesa entre els mercats barcelonins. La disposició de les parades, l'exhibició dels seus productes, la seva evident qualitat, la frescor de les fruites i verdures... tot plegat feia goig!

D'entre la setantena de parades d'alimentació (cal saber que Narbona té un cens de poc més de 52.000 habitants), n'hi ha una que destaca:  a l'igual que el JUANITO és una icona de Barcelona (veure Bar Pinotxo (de La Boqueria)), a Narbona tenen a GILLES BELZONS, antiga figura del rugbi (l'esport nacional), popularment conegut com BEBELLE. El mateix propietari de Chez Bebelle es reconeix obertament inspirat en el nostre Pinotxo.

Mentre preníem una degustació de vi (amb algun acompanyament sòlid) gentilesa del propietari, vàrem tenir l'oportunitat de presenciar “l'espectacle”:  BEBELLE fa les comandes (de carn, per exemple) a les parades que l'envolten mitjançant un megàfon, quan li tenen preparat el paquet l'avisen amb xiulets i li llencen per l'aire... ell en fa la recepció, ben bé com en els seus millors temps de tercera línia. Foren uns moments de distensió, diríem que de felicitat, per recordar.

Considerant que aquella mateixa tarda tornàvem a casa, més d'un (i de dos i de tres...) va aprofitar per fer la compra:  olives (i olivades), fruita, formatges, empanades... foren alguns dels queviures adquirits.

 

A fora, al Cours Mirabeau, ens van trobar amb un tradicional mercat a l'aire lliure. Com era dijous, tocava que s'hi venguessin manufactures de tota mena (excepte alimentàries). Va resultar una estona ben entretinguda.

 

Ens va costar deixar aquell distret ambient familiar, però ja era l'hora d'anar a dinar. La tornada a Les Grands Buffets ens havia de permetre, en aquesta ocasió ja sense preses i amb l'aprenentatge del dia anterior, completar l'experiència gastronòmica. Així doncs, bosses a l'autocar... i a dinar!

El lloc on vàrem dinar tots dos dies era ‒per se‒ una fita d'aquesta sortida. Les Grands Buffets és un dels bufets més grans d'Europa. El seu tret diferencial és la seva proposta d'una veritable cuina tradicional francesa, de l'alta cuina que recupera les receptes clàssiques de l'època puixant de la burgesia. Una visita a Les Grands Buffets és una autèntica festa gastronòmica... i nosaltres en vàrem tenir dues.

Narbona 127 1100x825

L'espai compta amb diversos salons decorats amb obres d'art de reconeguts artistes. Tot i la seva enorme capacitat (fins a 500 comensals) aconsegueix resultar acollidor.

Narbona 129 550x412


El segon dia vàrem ser rebuts pel seu ideòleg i propietari, Monsieur LOUIS PRIVAT. Home afable com n'hi ha pocs, va fer gala de la seva bonhomia guiant-nos per un recorregut que ens mostrà les dependències interiors del restaurant. Les diverses cuines, els espais de conservació dels aliments o d'elaboració de les postres... on ‒de manera sorprenent‒ també s'exposen obres d'art, gairebé semblava que estàvem visitant una galeria d'art contemporani. I sense obviar la cura a l'hora de mantenir els nivells sonors sota mínims i de potenciar l'ambient agradable amb un adient fil musical. Es tracta que tothom es trobi a gust, sobretot els treballadors. Unes instal·lacions de les quals es sent legítimament orgullós.

Per això hem adjectivat el senyor PRIVAT com a ideòleg, perquè el seu concepte de restauració fou trencador l'any 1989 i encara ara ‒ja consolidada‒ se'ns mostra com una proposta brillant.


Impossible ser exhaustius si volem explicar què ens ofereix:  l'assortiment de foie gras, els formatges (la major oferta d'Europa en aquest apartat), les amanides, desenes de plats calents, la rostisseria (ens preparen al moment carns de tota mena i llagostes o llamàntols), la mar i els mariscs (inclou ostres, salmó fumat, exquisideses amb productes de la mar), una taula amb més de 100 postres elaborats allà mateix diàriament i presidits per una font de xocolata... Anàrem dos dies consecutius, però ni que fos tota una setmana hauríem pogut abastar-ho.

Narbona 132 360x270Narbona 134 360x270Narbona 136 360x270Narbona 141 360x270Narbona 143 360x270Narbona 153 360x270

I la beguda? Doncs resulta que Les Grands Buffets s'ha convertit en la guia per excel·lència de la regió vinícola Languedoc-Roussillon, amb una setantena de varietats servides en òptimes condicions i a preu de distribuïdor. Per a nosaltres van pensar en un Muscat de Rivesaltes o Rivesaltes Ambré (Denominació d'Origen Controlada) per l'aperitiu, vi negre Cuvée du Poète Renaissance del Domaine de Fontenelles (I.G.P. Aude) i vi dolç per a les postres. També tinguérem aigües i cafès.

Narbona 159 270x202Narbona 161 270x202Narbona 162 270x202Narbona 167 270x202

Distribuïts en taules situades en espais reservats (espais diferents els dos dies), els membres del Club anàvem i veníem amb els plats omplerts amb les viandes més diverses, segons els gustos personals. Una cosa sí que mostràvem tots per igual:  la cara de satisfacció per l'experiència gastronòmica que estàvem gaudint.

 

Ja teníem avisat que la bona taula estava garantida. Narbona té en Les Grands Buffets un actiu de primer ordre. I nosaltres volem agrair a XAVIER i a CLÀUDIA de Tryptic Comunicació haver-nos-ho descobert i ajudat en l'organització d'aquesta sortida tècnica-cultural de tardor, que sens dubte no oblidarem.

 

El retorn a Barcelona el férem sense ni adonar-nos-en. I, a l'igual que l'anada el dia anterior, fou en un comboi de dos pisos pertanyent a la SNCF. Cap problema.

 

Ja només quedaven els comiats... i emplaçar-nos per a la propera sortida. Des del Club farem tots els possibles per continuar oferint jornades tan profitoses com aquestes.

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook