Terrassa industrial i modernista

Terrassa 103 347x231  Instructiva sortida cultural.                                                                                                            



Una sorpresa, una agradable sorpresa ens vàrem endur els decidits membres del Club que vàrem considerar oportú acudir a aquesta inèdita convocatòria del Club. La sortida cultural Terrassa industrial i modernista va excedir ‒per bé‒ les expectatives que teníem, diem-ho ja d'entrada.

I què d'inèdit té anar a Terrassa? Anar a Terrassa no és insòlit (extraordinari), faltaria més!; però sí és inèdit (nou, desconegut), perquè el Club no hi havia anat mai. I això que el desplaçament des del centre de Barcelona ‒en un comboi dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya‒ és prou ràpid i còmode (i econòmic, sobretot pels posseïdors dels títols de transport que són privilegis de l'edat). Ja ho dèiem en anunciar l'activitat, que capficats en la ciutat Barcelona o en àrees del país més allunyades (i fins i tot més enllà), ens estàvem perdent una perspectiva propera i d'una vàlua indubtable.

 

El punt d'inici de l'activitat fou la Masia Freixa, on actualment té la seva seu l'Oficina de Turisme de l'Ajuntament de Terrassa, ubicada dins del Parc de Sant Jordi, a l'oest de la ciutat. Allà, envoltats de natura i amb la relativa tranquil·litat que es pot tenir quan es coincideix amb visites de grups escolars, se'ns presentà l'ABIGAIL, terrassenca de pro, la nostra entenimentada guia.

Terrassa 005 550x367

 

Els orígens de Terrassa es remunten a una fundació romana (Ègara) prop d'un establiment iber (Egosa), passant per la vila medieval (emmurallada com pertocava) i les penúries sobrevingudes arran de la desfeta de 1714 (reducció del 32% de la població i incendiada bona part de la vila). La seva importància arrenca a mitjans del segle XIX, quan va ser capdavantera en la revolució industrial. El 1877 li fou concedit el títol de ciutat.

El seu paisatge es va poblar de fàbriques, magatzems, habitatges d'obrers i de fabricants (sense que es formessin guetos, val a dir), edificis de serveis, seus d'institucions, espais d'oci, etcètera. Aquest creixement espectacular es va estendre cap el sud i cap el nord, seguint la riera del Palau (la cobertura de la qual donà origen a la Rambla d'Ègara).

Durant aquests anys d'expansió, liderats per la burgesia industrial, es varen impulsar moviments artístics com el modernisme i el noucentisme. Nosaltres, és sabut, ens centràrem en la Terrassa industrial i modernista, que ens ofereix el conjunt modernista més complet del món aplicat a l'arquitectura industrial. I el primer punt d'interès ja el teníem davant.

 

La Masia Freixa és la reforma (iniciada el 1907) d'una antiga fàbrica tèxtil del 1896. Eren terrenys agrícoles propietat de la família Freixa ‒amb masia inclosa, naturalment‒. La masia fou reconvertida en una fàbrica de filats d'una sola nau, funció que va tenir durant una dècada, fins que Josep Freixa i Argemí decidí convertir-la en residència familiar. L'encarregat de la reforma fou l'arquitecte Lluís Muncunill ‒de qui més endavant en parlarem‒, que va aplicar una estructura d'arcs i voltes d'inspiració gaudiniana. Destaca la teulada sinuosa (revestida de morter amb petits trossos de vidre incrustats), els arcs parabòlics, l'arrambador ceràmic del porxo, la rotonda de dos nivells o la torre (amb balconada mirador). L'interior ‒molt reformat, però encara amb mobiliari original‒ fou dissenyat per Joaquim Vancells. Adquirit per l'Ajuntament el 1958, durant anys va albergar el Conservatori Superior de Música. És una de les joies del patrimoni modernista terrassenc.

Terrassa 011 550x367Terrassa 024 550x367

El jardí fou esbossat per Rafael Benet i Vancells, notable pintor de l'època. El templet fet per Muncunill li dóna l'aire romàntic i la reproducció (portada d'Itàlia) del Sant Jordi de Donatello, que presideix l'àmbit posterior de la masia, ha acabat originant el nom del (ara) parc públic.

 

Escoltades les explicacions inicials i visitat el primer punt d'interès, tocava marxar cap el centre de la vital ciutat, on es troba el gruix dels seus edificis modernistes.

 

I allà, adjacent a la Rambla d'Ègara i amb façanes al Raval de Montserrat (on hi ha l'accés principal) i al carrer de la Goleta, s'alça imponent el Mercat de l'Independència. El seu nom no és fruit de cap ànsia ni de cap premonició, sinó que li varen posar per commemorar el centenari (s'inaugurà el 1908) de la Guerra del Francès. Els seus autors foren ‒de manera successiva‒ els arquitectes municipals Antoni Pascual i Carretero (entre 1904 i 1906) i Melcior Vinyals i Muñoz (fins l'acabament). D'estètica modernista, es tracta de l'edifici amb estructura de ferro més gran de la ciutat, amb columnes de ferro colat i una coberta farcida de claraboies que faciliten l'entrada de llum natural al recinte. Amb les actualitzacions que s'han anat fent (1985 ó 1998 ‒que va incloure la construcció d'un aparcament subterrani‒) està plenament vigent. Les seves parades fan goig i venien ganes de posar-nos a comprar.

Terrassa 026 420x280Terrassa 030 240x360Terrassa 027 420x280

A l'altra costat del Raval de Montserrat, dialogant amb el Mercat (expressió d'ús habitual en arquitectura), tenim la Farmàcia Albinyana, edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, aixecat el 1908 per Joaquim Vancells. Inicialment fou una confiteria (de la vídua Carné), fins que el 1934 el farmacèutic Antoni Albinyana i Carné hi instal·là el seu despatx, negoci que s'ha mantingut tal qual fins els nostres dies. A la façana destaquen els treballs fets amb majòliques i petxines reomplerts amb trencadís, els esgrafiats, el balcó, el rellotge de sol i els merlets de l'acabament. L'interior té una bona decoració a partir del ferro forjat, la ceràmica vidriada i les pintures murals del propi Joaquim Vancells.

Terrassa 038 550x825

 

La següent aturada del nostre itinerari fou davant el nou Ajuntament, obra neogòtica de Lluís Muncunill, aixecada entre 1900 i 1903 al costat de l'antiga Casa de la Vila (que encara veiem dempeus i amb usos comercials). En realitat fou acabat pel seu successor en el càrrec d'arquitecte municipal (l'abans esmentat Antoni Pascual), però ja estava en una fase molt avançada de construcció i es creu que el propi Muncunill dirigí tots els treballs decoratius.

L'edifici ‒construït amb pedra de Montjuïc‒ consta de planta baixa i dos pisos, amb una façana profusament decorada on es combinen diversos elements arquitectònics i ornamentals propis de l'estil gòtic, com els tres arcs apuntats de la portalada que configura un atri, les finestres del pis principal, les balustrades, els pinacles, els gablets o els relleus de temàtica vegetal. El primer pis compta amb una gran balconada a la qual s'obren cinc portes d'arc apuntat molt decorades. Al segon pis hi ha només quatre finestres amb una decoració menys profusa i el gablet projectat originalment i construït el 1986, que al centre allotja l'escut de la ciutat i un rellotge.

 

Aquí volem aturar-nos en el relat i referir-nos al personatge vertebrador de la jornada. Lluís Muncunill i Parellada (1868-1931) no va néixer a Terrassa ‒ho va fer a una població del Bages‒, però només tenia 24 anys quan va aconseguir ser-ne el seu arquitecte municipal. A partir d'aquell moment va dur a terme la seva prolífica obra principalment a la capital vallesana (també alguna cosa a Matadepera, Rubí, Sabadell, Ullastrell o Viladecavalls). Hi ha censades fins a 60 (seixanta!) intervencions seves conservades (amb millor o pitjor estat) a Terrassa i 38 edificis més desapareguts o molt transformats. Unes xifres que no permeten discussió!

 

 

Carrers característics d'aquesta àrea son el Cremat o el dels Gavatxons. A Terrassa les plaques que senyalitzen els carrers contenen una breu explicació del perquè se'n diuen així. Al nostre perfil de facebook trobareu fotografies que us il·lustraran.

Terrassa 042 550x825

 

 

Fora de programa ‒forma part de la ruta medieval‒ hi dedicàrem uns minuts a contemplar la Torre del Palau, únic vestigi del castell de Terrassa.

 

En realitat la vila de Terrassa tenia poca importància abans del segle XIII com a nucli de poblament dins el terme del Castell de Terrassa.

El mercat i el palau comtal van ser les causes de l'inici de la concentració de població a la vila.

Els privilegis i reglaments per part de la monarquia varen afavorir la seva distribució urbanística i interna.

 

La vila del segle XIII-XIV constava d'un nucli central en què hi havia tres carrers principals:

el carrer major, que sortia de la plaça on es trobaven els centres de poder (el castell palau, la universitat ‒ajuntament‒, el mercat i l'església);

el carrer superior

i el de baix.

 

La vila estava a l'interior d'un conjunt defensiu format per un fossat exterior, una muralla i les seves torres i portes d'entrada.

 

Actualment es conserva en diversos punts a l'entorn de la plaça de la Torre del Castell Palau:  un petit tram de la base del fossat, un fragment de la muralla i part d'una de les torres.

 

Terrassa 046 550x367


Reprenent el nostre camí ens atansàrem fins a la Casa Museu Alegre de Sagrera. El que avui dia pertany al Museu de Terrassa (des de la seva adquisició l'any 1973 per part de l'Ajuntament ‒amb l'ajut econòmic de l'extinta Caixa d'Estalvis de Terrassa‒), fou d'inici la casa pairal dels Sagrera, una família pagesa emigrada a Terrassa al segle XVIII i que es convertiria en un dels seus llinatges més benestants.

Joaquim de Sagrera, industrial tèxtil a les acaballes del segle XVIII i començaments del XIX, fou qui aixecà en aquest indret la seva residència, la qual fou saquejada i incendiada durant la Guerra del Francès, degut al seu destacat paper en alguns episodis bèl·lics d'aquell conflicte. Més tard (1820-1823) arriba a ser-ne l'alcalde. L'arribada del vapor a l'indústria va suposar una revolució i els Sagrera no van estar al cas.

L'hereva, Mercedes de Sagrera, tenia un cognom i una tradició il·lustre, però no gaires cabals. Es casà amb Francisco Alegre i Roig, un altre membre de l'oligarquia local, ell sí que s'havia apuntat al vapor i els seus negocis tèxtils anaven d'allò més bé. Ja tenim (unides en matrimoni) ambdues famílies Alegre i de Sagrera. Fou el 1911 que varen encarregar la reforma de la casa, que consta d'un cos central amb dos laterals que formen una U.

Terrassa 051 360x240Terrassa 058 360x240Terrassa 056 360x240

L'arquitecte municipal del moment era Melcior Vinyals. Fou ell qui va aplicar els principis del modernisme per aconseguir un habitatge eclèctic d'acord amb els gustos de la burgesia industrial de l'època:  la galeria (que dóna al pati i als jardins), ferro forjat, vitralls, escuts en pedra, la xemeneia (només decorativa), columnes amb relleus escultòrics, pintures murals... tot plegat presenta un resultat magnificent. Ens poguérem fer una idea prou aproximada de la vida quotidiana d'aquella classe social en aquells temps.

La casa continuà habitada fins a finals de la dècada dels seixanta, arran de la crisi del tèxtil.

En visitar-la podem contemplar bones mostres del mobiliari i objectes de decoració originals i algunes pintures en el seu emplaçament primitiu:  Joaquim de Sagrera lluitant contra els francesos a les muntanyes de Rubió (quadre monumental de Joaquim Vancells), un plafó d'Alexandre de Riquer i tres estances que han perdurat des del segle XIX amb el sostre molt treballat i decorades amb pintures murals de la conquesta de Mèxic, la història de Salomó i altres escenes bíbliques, respectivament.

Terrassa 059 360x240Terrassa 060 360x240Terrassa 065 360x240

Ara també, en tant que museu, s'hi exposen diverses col·leccions:  una de porcellana i ceràmica orientals; obres dels pintors Fèlix Mestres, Laureà Barrau, Josep Martínez Lozano o Carlos Baca-Flor; les sales dedicades a Agustí Bartra i a Ferran Canyameres (escriptors) i a Mateu Avellaneda (dibuixant terrassenc).

 

Fins aquí la nostra experiència havia satisfet plenament les expectatives. Havíem vist modernisme a dojo, un modernisme promogut i vinculat per la burgesia industrial. Faltava anar a veure d'on sortien les misses.

 

I parlant de misses, vàrem passar pel costat de la Catedral de Terrassa (o Basílica del Sant Esperit), però visitar-la no entrava en el nostre pla, ni disposàvem ja de temps per fer-ho. Això sí, des d'aquí us recomanem que hi aneu a donar un cop d'ull. Paga la pena.

 

La traca final era el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, instal·lat a l'Antic Vapor Aymerich, Amat i Jover. La seva visió en arribar-nos rambla amunt és impactant.

Construït sobre terrenys d'horta, l'edifici fou encarregat pels industrials Josep Aymerich, Pau Amat i Francesc Jover a l'omnipresent arquitecte Lluís Muncunill. Les obres varen donar feina a uns dos-cents operaris i ‒excepcionalment pel que acostumava a passar en aquella època‒ no es va registrar cap accident. S'inaugurà el 1908.

Allà es desenvolupava inicialment tot el procés tèxtil (filats, teixits i acabats) i comptava amb el seu propi laboratori per tal de poder estudiar i incorporar millores a la producció. L'any 1915 hi tenia quatre-cents treballadors. Els avatars del comerç internacional varen anar transformant la seva estructura empresarial. El 1978 va tancar les portes. Les tornà a obrir el 1983, llavors ja com a seu central de la xarxa de museus i col·leccions especialitzats en els àmbits del patrimoni industrial, la ciència i la tecnologia de Catalunya.

Lluís Muncunill va projectar un conjunt industrial plenament operatiu i, amb tot, no exempt de bellesa. Ara s'hi accedeix per un modern edifici annexe, que incorpora tots els serveix necessaris pel museu (administratius ‒taquilla inclosa‒, de restauració, etc.), però l'accés normal de la fàbrica era per la gran portalada emmarcada per les dependències d'oficines amb façana al carrer.

Terrassa 090 550x367Terrassa 088 550x367

Travessada la porta ens trobaríem en un gran pati de maniobres. Enfront s'aixeca un edifici de tres cossos, destinat a generar l'energia indispensable.

Vàrem baixar al dipòsit de carbó i a les calderes (unes figures ens ensenyen el treball d'aquells obrers) i inclús ens poguérem situar a la base de la seva xemeneia (de 42 metres d'alçada).

Terrassa 093 360x240Terrassa 096 360x240Terrassa 095 360x240

Escales amunt s'arriba a la sala destinada a la màquina de vapor ‒popularment coneguda com “la burra”‒, encara capaç de mostrar-nos el seu funcionament. Era la màquina que movia els embarrats que feien funcionar tota la fàbrica. A partir de 1914 ja va arribar l'electricitat.

Terrassa 102 280x420Terrassa 104 520x347Terrassa 105 280x420

El zenit és la colossal nau de producció de 12.000 metres quadrats (del total de 15.000 del complex), on 300 pilars de ferro colat (alguns d'ells també fan la funció de desguàs de la teulada) sustenten una coberta feta amb arcs i voltes de maó tibades amb ferro. Les voltes es combinen amb claraboies segons la tècnica constructiva anomenada “dents de serra”. No hi ha finestres, la llum natural entra per les claraboies.

Ara és un espai relativament tranquil (visites escolars a banda), però quan tot això es trobava en funcionament el soroll era tan gran que els obrers s'havien de comunicar per signes. Si afegim la humitat ambiental i l'aire viciat pel polsim i les volves de la fibra, tenim un panorama gens confortable. I el colofó eren les jornades d'onze hores diàries i pagades amb gasiveria.

Terrassa 085 550x367Terrassa 086 550x367

No ens ha de sorprendre que ‒aquí sí‒ els accidents fossin companys de feina d'aquells homes, dones... i nens. Era el preu que la majoria pagava per la pujança industrial i burgesa d'uns pocs. Bé, fa no fa com ara (salvant les diferències).

 

Es poden visitar diverses exposicions permanents, entre elles una de dedicada a Lluís Muncunill. Nosaltres voltàrem per la dedicada tanmateix a la fàbrica tèxtil, on la nostra amfitriona (ABIGAIL) ha dut a terme tasques de restauració.

 

Acabada la visita (i la ruta) tocaven dues coses d'importància:  acomiadar-nos de la guia (agraint-li la bona estona proporcionada) i dinar.

 

Un dinar que ‒ho vàrem dir de bon començament‒ se'ns facilità d'allò més... només calia pujar un parell de pisos de l'edifici de serveis i gaudir-ne tot aprofitant la privilegiada perspectiva que des de la mateixa taula teníem de la fabulosa coberta de la fàbrica i les seves incomptables claraboies.

 

No podem (ni volem) estalviar-vos el menú:

- a manera de pica-pica:
  · ajoblanco de mango
  · braves-xips
  · croquetó artesà de pollastre de corral
  · daus de formatge fresc en tempura, amb melmelada de mores
  · mini hamburguesa

Terrassa 106 270x180Terrassa 108 270x180Terrassa 109 270x180Terrassa 110 270x180

- confit d'ànec amb peres i salsa de fruits vermells

- profiteroles amb xocolata calenta
  o gelat
  o crema catalana
  o mel i mató

Terrassa 113 270x180Terrassa 114 270x180Terrassa 115 270x180Terrassa 116 270x180

- vins de la casa, aigua i cafès

 

És de justícia valorar la qualitat de totes les menges i el gust amb què ens varen ser servides. Un restaurant sense repercussió mediàtica, però un molt bon lloc per haver dinat.

 

Un dia totalment aprofitat, amb pinzellades d'història i molta arquitectura. Una visita cultural absolutament reeixida, un encert haver-la programat.

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook