Cañas y barro

Cañas y barro 211 347x288

Sortida tècnica-cultural de tres dies:  24,25 i 26 de Maig.                                     

 

Hem tornat fidels a la nostra cita amb la convivència. La sortida tècnica-cultural de tres dies que venim programant els darrers anys vers aquestes dates de Maig (innovació de la Junta 2011-2016) ens ha portat enguany a rondar per València i els seus voltants, per l'àmbit rural on VICENTE BLASCO IBÁÑEZ va situar la seva emblemàtica novel·la a la qual hem manllevat el títol... Una història de passions amb final tràgic, de lectura recomanada, tot sia dit. La nostra història, però, ha tingut un bon desenvolupament i també un bon final. En les tradicionals paraules del President a l'hora del brindis:  “no s'ha barallat ningú”.

 

El matí del primer dia l'esmerçàrem en fer el desplaçament. Val a dir que l'autocar fou el mateix que gairebé vàrem estrenar nosaltres poques setmanes enrere, quan la calçotada i subsegüent visita a la Conca de Barberà; un autocar còmode i amb les més modernes mesures de seguretat passiva. I amb el conductor ja habitual (el TONI, bon paio!). O sigui, un viatge gens pesat.

 

Un cop arribats a El Puig de Santa Maria (17 Km. al nord de València), i abans de començar les altres activitats, vàrem regalar-nos un bon àpat al Restaurante Alhacena (web), especialitzat en cuina mediterrània tradicional i de mercat, un restaurant que ens va fer una molt bona impressió i del qual vàrem triat el seu menú Goya, del que en diuen “petits plaers per compartir”:

· pa artesà, tomàquet, oli d'oliva verge extra

· pernil i assortiment d'ibèrics, patés, formatges (manxec, gouda amb pinya i roquefort)

· amanida d'endívies i margallons amb salmó i gules

· calamar i gamba a la romana, delícia d'Elx, tigre, pebrot del Padrón i cassoleta arriero

· mini broqueta de rellom i verdures, patates amb salsa brava i pebrots del Padrón

Cañas y barro 003 215x143Cañas y barro 005 215x143Cañas y barro 009 215x143Cañas y barro 008 215x143Cañas y barro 012 215x143Cañas y barro 011 215x143Cañas y barro 013 215x143Cañas y barro 014 215x143Cañas y barro 018 215x143Cañas y barro 017 215x143

· degustació de postres

· cerveses, refrescs, aigües minerals

· blanc i negre selecció

· cafès, infusions


Ens vàrem quedar ben a gust!

 

Ja era l'hora prevista pel nostre encontre amb l'història i la cultura. A pocs metres del restaurant s'alça imponent, damunt d'un promontori, el Reial Monestir dels Pares Mercedaris del Puig de Santa Maria. I en la porteria del convent ens esperava la BLANCA, la primera de les eficients guies de què disposaríem en les successives visites d'aquesta sortida.

Cañas y barro 023 1100x601Per entendre l'origen d'aquesta edificació hem de situar-nos en els segles d'allò que ara coneixem com “la Reconquesta”. Jaume I i el seu exèrcit avançaven cap el sud. A l'igual que els seus avantpassats, havia anat dominant territoris que s'anaven repoblant amb gent provinent de les terres de l'anomenada “Catalunya Vella”. L'any 1236 va conquerir i fortificar El Puig, posició clau per controlar l'accés nord a València i dominar la seva horta. El setge de València s'inicià el 1238 i Jaume I hi entrà triomfant el 9 d'Octubre d'aquell mateix any. Com era comú considerar que l'èxit de la batalla havia estat afavorit per l'intervenció celestial, el rei manà fundar un monestir, la gestió del qual va encomanar a l'Orde Mercedària.

 

El Reial Monestir dels Pares Mercedaris del Puig de Santa Maria comprèn dos elements diferenciats:

- el Convent actual, la construcció del qual abasta els segles XVI i XVII. Actualment només hi conviuen quatre frares.

- el Santuari, continuador de la fundació del 1240, del qual pocs vestigis ens queden. Avui en dia fa les funcions d'església parroquial del poble.

 

La visita s'inicià, com dèiem, per la porteria del convent. Vàrem pujar als claustres per l'escala de la comunitat, culminada amb una bella cúpula.

Cañas y barro 027 300x503Cañas y barro 026 500x333Cañas y barro 028 300x450

Al Claustre Baix, voltats de finestrals amb escuts heràldics a les seves vidrieres, anàvem escoltant les explicacions de la guia al temps que contemplàvem ara i adés multitud d'obres d'art, entre les quals destaquen nombrosos quadres de José Vergara (1726-1799).

La sortida al pati ens oferí una bonica perspectiva de l'edifici. Allà se'ns explicà com l'edifici està construït sobre la pròpia roca i que allà mateix, a sota, s'hi va excavar una cisterna per abastir la comunitat de les seves necessitats d'aigua de boca i de reg. A l'estiu sovintegen els concerts (corals, bandes, orquestres).

Cañas y barro 046 550x412

La Capella de la Comunitat (amb les parets cobertes de rajoles), el Refectori (amb el seu mobiliari, els frescos pintats al sostre i un gran quadre que representa el Sant Sopar al fons), i l'anomenat saló gòtic (amb la seva col·lecció de facsímils) són les estances on hi accedírem des d'aquest primer claustre.

Completada la volta per les quatre ales, s'arribà de nou ‒com és lògic‒ a l'escala que ens va permetre pujar al Claustre Alt, des del qual vàrem tenir accés al Santuari. Aquesta Església fou iniciada per ordre de Roger de Llúria el 1300, en haver-se quedat petita l'anterior. De l'església primitiva només es conserva la portada, ubicada ‒això sí‒ en un lateral.

De l'Església volem destacar el magnífic retaule gòtic que presideix l'Altar Major (amb Sant Jordi combatent els moros en un dels seus panys) i que emmarca el cambril amb l'imatge de la Mare de Déu dels Àngels del Puig, un mig relleu d'origen bizantí. És bo saber que la Mare de Déu del Puig és la patrona del Regne de València (la dels Desemparats només ho és de la ciutat, no confondre).

També és digne de menció el sepulcre de Bernat Guillem d'Entença, oncle de Jaume I i capità en la campanya per la conquesta de València. Es tracta d'una peça gòtica (del segle XIV) que trobem a la capella dedicada a la Mare de Déu de la Mercè.

Cañas y barro 034 550x367Cañas y barro 038 550x367

De tornada al claustre observem com aquí els escuts de les vidrieres estan referits a les viles i ciutats del regne. També se'ns ofereix una interessant col·lecció d'ornaments litúrgics, alguns d'ells amb segles d'antiguitat.

La visita finalitzà en un angle del claustre (que correspon a una de les torres), on radiquen les estances reials, residència oficial dels monarques espanyols quan visiten terres valencianes. No poguérem accedir a les cambres privades (totalment reformades i habitables), però sí als austers salons destinats a recepcions.


Podeu saber-ne més donant un cop d'ull a la seva honesta pàgina web.

Cañas y barro 093 550x367

 

Però sí ja aquesta primera estació havia resultat sorprenent per a molts de nosaltres, la “propina” va ser totalment inesperada.

Aprofitant l'estructura de la planta d'entrada al Monestir (amb parets de roca viva) s'hi ha instal·lat (des del 2008) el Museu de la Impremta i de les Arts Gràfiques.

Com anàvem bé de temps, vàrem acceptar l'invitació de la seva responsable (i guia) per visitar-lo.

 

El Museu proposa un recorregut històric a través del món de la impremta, des dels seus orígens fins els nostres dies, a través de mitja dotzena de sales diferenciades:

- a l'entrada ja podem contemplar unes màquines minerva (darreries segle XIX) en condicions d'ús.

Cañas y barro 102 550x603

 

- a la Sala Gutenberg l'ESTEFANIA (la nostra nova conductora) ens explicà el perquè i el com del naixement de la impremta. I per fer-ho disposen d'una reproducció fidel d'un taller del segle XV i d'una còpia exacta de la premsa inventada per Gutenberg, orfebre d'ofici.
A la vegada es mostren facsímils d'importants llibres del segle XV.
També s'hi pot observar l'evolució tècnica de les premses de fusta fins a les de ferro (inicis del segle XIX).

- el tercer espai està dedicat a l'història de la impremta, amb plafons explicatius i un seguit de màquines antigues.

- la següent sala, anomenada de les Arts Gràfiques, és una de les seccions més completes. Aquí
veiem l'evolució de la tipografia i la fosa de tipus, amb menció especial als tipògrafs més importants de la història.

Tot plegat amb una il·lustrativa col·lecció de màquines de fotocomposició i de litografia, fins arribar a la tècnica de l'òfset.

- la sala Arts Impreses es centra en la xilografia i el gravat, en l'enquadernació i en el producte final:  el llibre (amb la considerable quantitat de 63 incunables).

- el darrer espai ‒Difusió‒ conté una mostra de serigrafies d'artistes contemporanis, maquinàries emprades en la confecció de periòdics i una furgoneta original de repartiment de l'any 1902.

Cañas y barro 096 360x270Cañas y barro 110 360x240Cañas y barro 099 360x270

Aquest Museu de la Impremta i de les Arts Gràfiques de El Puig de Santa Maria és dels més importants del món en la seva especialitat, només superat pel que hi ha a Magúncia (ciutat natal de Gutenberg).


Abans de marxar d'aquest bell i poc conegut indret, vàrem tenir el gust d'acomiadar-nos de l'afable Pare Melchor, l'abat del Monestir. Moltes gràcies per la vostra hospitalitat!

 

Un breu trajecte ens portà fins Alboraia (població a tocar de València, també pel nord). Arribada a l'hotel ‒distribució de les habitacions‒ i la resta de la tarda de lliure disposició.

Mentre alguns (pocs) es quedaven descansant a les seves respectives cambres, el gruix de la colla es va atansar fins a la propera avinguda de l'Orxata, on s'hi troben alguns dels establiments amb millor reputació en l'elaboració i servei d'aquesta tradicional beguda. Cal precisar que ens hi vàrem delitar d'allò més?

Abans però, també tinguérem temps per a relaxar-nos a la piscina (l'spasalus per aquam‒ estava tancat per manteniment). La tercera opció, la d'agafar el metro (línia 3) allà mateix i arribar al centre de València en cinc minuts, no va reeixir en absolut.

L'Olympia, Hotel, Events & Spa és un quatre estrelles modern. Ens hi estiguérem en règim de mitja pensió (dormir, sopar i esmorzar). Tant els sopars (2) com els esmorzars (també 2) foren tipus bufet lliure, sense limitació en begudes. Més endavant en parlarem.

Cañas y barro 117 400x600Cañas y barro 118 400x600

Després d'una nit reparadora, afrontàrem la segona jornada de la sortida, la més carregada de tipisme, la que ‒de fet‒ dóna sentit al títol de Cañas y barro.

 

Ens plantàrem a València en uns minuts. I allà vàrem començar amb una visita a l'inefable Museu Faller, cosa que va representar una agradable sorpresa.

 

Inaugurat l'any 1995, aquest museu s'instal·là en un edifici que fou convent fins l'any 1834, després caserna militar i, finalment, presó... també militar. Es troba en un lloc ara privilegiat, en haver-s'hi construït a tocar la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Cañas y barro 120 400x267

 

La visita s'inicia amb un audiovisual prou entenedor. Se'ns explica que la tradició de les falles es coneix des de mitjans del segle XVIII, havent evolucionat des d'uns senzills ninots fins als monuments efímers que avui dia ens sorprenen; això sí, sempre han estat presents la sàtira i la crítica socials. El costum d'indultar un ninot l'any (per votació popular) comença el 1934. I el primer cartell oficial és del 1929.

A continuació la visita es lliure. Els components de la nostra expedició ens anàrem dispersant embadalits per les diverses sales del museu, que fascinen amb el reguitzell de ninots indultats, els successius cartells anunciadors de les Falles i les fotografies de les Falleres Majors (també de les infantils).

Es pot apreciar l'evolució dels ninots, des dels de cera de fa vuitanta anys fins els de poliuretà expandit, la resina o la fibra de vidre actuals, passant pels de cartró pedra de mitjans del segle passat. Tanmateix es mostra un rostre de ninot en la seva seqüència de construcció.

Les càmeres (o altres estris) fotogràfiques treien fum! Aquí us deixem una selecció d'imatges, en teniu més a l'àlbum corresponent al nostre perfil de facebook.  Un museu maco, maco.

Cañas y barro 122 215x322Cañas y barro 129 215x287Cañas y barro 136 215x287Cañas y barro 146 215x287Cañas y barro 124 215x322 Cañas y barro 135 215x161Cañas y barro 139 215x161Cañas y barro 145 215x161Cañas y barro 156 215x161Cañas y barro 158 215x161

 

A migdia arribàvem a la localitat de El Palmar, és a dir, al Parc Natural de l'Albufera. Allà hi teníem el nostre home, en ROBERT, home arrelat al territori, profund coneixedor de l'entorn i ànima d'Albufera Parc, empresa que conjumina turisme i ecologia.

Cañas y barro 172 400x267Cañas y barro 173 400x267


Resguardats del Sol sota un canyís i davant d'uns gràfics diàfans ens feu una necessària introducció:

una albufera és un accident geogràfic de formació geològica.

La de València és probablement la més coneguda entre nosaltres i es formà per sedimentació i corrents marines.

Se sap de la seva existència ja a l'època romana, tot i que les seves proporcions actuals són molt més reduïdes, a causa de l'extensió del cultiu de l'arròs, que ha implicat la dessecació d'extenses àrees a mans de l'home. I, considerant que el dia abans parlàvem de Jaume I, és curiós assabentar-se que el rei la va voler incorporar d'inici al seu patrimoni personal. Els canvis històrics l'han fet anar canviant de mans, però sense perdre la titularitat pública i fins a obtenir la protecció actual en tant que parc natural.


Amb prou coneixements per assaborir millor el passeig, ens embarcàrem per tal de fer una travessia d'uns 8,5 Km. (anada i tornada) pels mítics paratges de Cañas y barro, encara que amb unes passions menys alterades que les que va patir el Tonet. Enmig d'illetes de vegetació es podien observar les aus en una gran varietat d'espècies que nosaltres no sabem descriure.

Cañas y barro 188 360x240Cañas y barro 195 360x240Cañas y barro 189 360x240

Vàrem fer una més que interessant paradeta per visitar una barraca típica valenciana, conservada (i reconstruïda) amb el mobiliari i l'aixovar característic. L'amic ROBERT ens va donar tota mena d'explicacions i va mostrar molta paciència amb els nostres requeriments. Moltes gràcies!

Cañas y barro 203 270x180Cañas y barro 205 270x180Cañas y barro 206 270x180Cañas y barro 208 270x180

Retorn a la barca (i al seu tendal que ens emparava de l'assolellada), d'embarcador a embarcador tan sols uns centenars de metres. I allà mateix, a tocar de l'aigua, la LOLA i el seu equip del Restaurante El Rek (més de 40 anys funcionant, alguna cosa deu voler dir) ens tenien les taules parades en un pavelló damunt la gespa... un marc excepcional!

Cañas y barro 224 550x367Cañas y barro 215 550x367

Si voleu fer-vos millor idea podeu veure aquí la seva pròpia galeria d'imatges.

 

I pel que fa al menú, era obligada una cita amb la paella:

· entrants:  amanida, clòtxines i patates braves

Cañas y barro 219 550x367Cañas y barro 220 550x367

· arròs del senyoret (o sigui, una paella sense haver de pelar el marisc)

· gelat

· begudes, cafès


Un dinar inoblidable!

 

S'hi estava bé. Molt bé. Però havíem d'aixecar-nos, la sobretaula s'havia d'acabar. Teníem programada una altra activitat.

 

Per conèixer prou l'impressionant Oceanogràfic de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València caldria una jornada completa (o potser més). Nosaltres vàrem arribar a temps de gaudir del seu espectacle de dofins i, en acabat, voltar per les diferents àrees i fer un tastet:  la Mar Roja, els flamencs, l'Antàrtic (i els pingüins), l'Àrtic (belugues i morses), els cocodrils, els oceans (i els taurons), l'aviari, les tortugues, els lleons marins o els aquaris (mediterrani, tropical, temperat...). Inabastable amb els seus més de 45.000 exemplars de 500 espècies diferents. Vàrem fer el que vàrem poder, déu n'hi do!

Cañas y barro 237 360x240Cañas y barro 240 360x270Cañas y barro 248 360x240

Tornada a l'hotel i encara a temps de repetir a l'avinguda de l'Orxata. Ocasió per degustar el producte d'un altre establiment... i comparar? Alboraia es considera el “bressol de l'orxata”. No serem nosaltres qui ho discutirem.

 

Anunciàvem línies enrere que parlaríem de l'hotel. Doncs ara toca. L'Hotel Olympia està ubicat a Alboraia, o sigui, quasi com si fos un barri de València. Presenta unes instal·lacions funcionals i ben cuidades, que inclouen una àmplia piscina i l'spa. El servei fou molt correcte en tot moment. I el menjar del bufet ‒aspecte d'importància pel Club‒ ben gustós.

Cañas y barro 262 270x180Cañas y barro 263 270x180Cañas y barro 265 270x180Cañas y barro 266 270x180

Cañas y barro 267 550x367Cañas y barro 270 550x329

Com ja ha esdevingut costum, es va dur a terme la senzilla ‒però sentida‒ celebració que consisteix en un brindis on el President ens acostuma a dirigir unes simpàtiques paraules. Són moments que ens aporten aquells intangibles que, en definitiva, són la base sobre la qual es fonamenta el Club.

 

El tercer ‒i darrer‒ dia l'iniciàrem desplaçant-nos fins al centre de València per visitar el seu bell Mercat Central, una joia modernista (construcció iniciada el 1914) de l'arquitectura del ferro, no debades els seus autors es formaren a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i varen arribar a ser col·laboradors de LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER.

Cañas y barro 272 550x367Cañas y barro 273 550x367Cañas y barro 277 360x240Cañas y barro 278 360x240Cañas y barro 279 360x240

Va ser una estona distreta. Passejar per un mercat és cosa que acostuma a agradar. A més, en aquest cas, ens fixàrem en algunes peculiaritats, com ara que les clòtxines i els musclos semblen ser la mateixa cosa o l'abundància d'anguiles que es venien a les peixateries.

Cañas y barro 284 400x267Cañas y barro 290 400x267
A continuació ens dirigírem al poble de Requena, a l'interior de la província on s'ubica una de les bodegues de la pujant Denominació d'Origen Utiel-Requena, Bodegas Emilio Clemente.

Aquesta D.O. es beneficia d'un clima continental suavitzat per la Mediterrània i amb l'especificitat de la Ribera.

Cañas y barro 292 550x367


Bodegas Emilio Clemente és un celler de tradició familiar que es troba ja a la tercera generació. És alhora un celler modern en les tècniques de vinificació emprades.

Ens estava esperant l'última (només en el calendari) de les nostres guies, la CRISTINA, l'enòloga del celler.

La recepció fou al conegut com a Patio Zanon, ja a l'interior de la propietat, davant la façana de la casa i al costat d'unes primerenques instal·lacions per extreure el most del raïm. Allà rebérem les explicacions inicials sobre la zona i sobre la família Clemente Luján, amants de l'art i del vi, els quals es decidírem a iniciar aquesta aventura empresarial justament arran de l'adquisició de la finca on ens trobàvem.

La visita continuà per les zones de recepció del raïm (amb les tremuges) i de vinificació (amb els dipòsits d'acer), passant pel Mirador Viana. El següent pas fou endinsar-nos en la sala de bótes, totes elles degudament identificades, i amb la peculiaritat de tenir una constant ambientació musical (música clàssica) amb l'idea que això sigui beneficiós per l'envelliment del vi. Finalitzàrem la part exclusivament vinícola entrant a la sala d'envasament i etiquetatge, on s'exposaven ampolles de la seva variada producció. Per cert, que a tothom li va fer gràcia un vi negre batejat amb el nom de el Caloret.

Cañas y barro 300 360x240Cañas y barro 306 360x270Cañas y barro 313 360x270

De tornada al recinte inicial, vàrem travessar la mansió, que ofereix unes habitacions bellament moblades d'època i farcides de peces d'antiquari.

El passadís desemboca en unes escales monumentals que donen accés a uns bonics jardins (de San Blas, una figura del qual presideix l'àmbit des de la seva fornícula)...

Cañas y barro 329 400x267Cañas y barro 334 400x267 ... i a un mirador amb vastes vistes a la vall del riu Magro i a les vinyes de la propietat.

En un edifici annexe (antigues cavallerisses) han situat el Salón Florante, una elegant combinació entre l'antic i el modern, un espai habilitat a la perfecció per acollir el nostre dinar de grup.


Naturalment, també us facilitem l'accés a més informació.

 

Només ens queda referir el dinar per acabar de fer-vos dentetes:

· entrants:  embotits artesans (assortiment de llonganisses, xoriç al cava i  perro negro)
                 amanida a la vinagreta de mostassa i fruits secs
                 bollo requense
                 ajoarriero

· arròs melós amb güeñas

· pastís

· cafès o infusions

Cañas y barro 339 270x180Cañas y barro 337 270x180Cañas y barro 336 270x180Cañas y barro 344 270x180Cañas y barro 342 360x540Cañas y barro 335 360x540Cañas y barro 343 360x540

I els vins, aspecte important d'aquest dinar-maridatge:

· blanc Florante fermentat a bótes noves de roure francès, de 13º i amb predomini de la varietat chardonnay, més sauvignon blanc, macabeu i  tardana.

· Emilio Clemente crianza de 12 mesos (i 12 mesos més en botella), un vi de finca, de 14,5º i amb predomini de la varietat ull de llebre, més cabernet sauvignon, merlot i bobal.

· Bomelot crianza també de 12 mesos, també vi de finca i de 14,5º, elaborat amb la varietat autòctona i insígnia de la D.O., que és la bobal (més la merlot).

Cañas y barro 366 550x412

 

Amb un regust de boca immillorable, ens acostàrem al Salón Alba, allà on organitzen els tastos i tenen un petit museu (diplomes, fotografies significatives, objectes relacionats) del celler. També és el punt que utilitzen de botiga i molts de nosaltres ens enduguérem algunes ampolles de tornada cap a casa.

 

Una tornada que es feu un xic llarga, és cert. La distància era superior a l'anada i les forces, ja desgastades.

 

Una reflexió final, fora de context:  l'aspecte idiomàtic. Nosaltres, és natural, parlem català. Totes les amables persones que ens varen atendre els dos primers dies (guies, restauradors, personal de l'hotel) ens entenien perfectament. Ells (guies, restauradors, personal de l'hotel) ens parlaven en la seva llengua i nosaltres també els enteníem. Els lingüistes diuen que és la mateixa llengua. La lògica també apunta en aquesta direcció, però hi ha qui ho nega. Nosaltres no entrarem en el debat. Nosaltres hem viscut el que hem viscut i traiem les nostres pròpies (lògiques) conclusions.

 

 

I aquesta ha estat la narració. Història, cultura, tipisme, paisatge, ciència, gastronomia, enologia... Com ho heu vist? A nosaltres ens quedarà petja. Hem descobert un territori que no coneixíem o, si més no, des d'una nova perspectiva. L'any vinent tornarem amb una nova proposta. Rebrem amb els braços oberts tothom qui vulgui acompanyar-nos. Seguiu-nos a facebook i us assabentareu amb antelació suficient de tot el que anem fent. Inscriure-us o no ja serà decisió vostra.

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook