Palauet Casades (Col·legi d'Advocats)

Palauet Casades 37 347x260  Una joia que el Club ja ha descobert.                                                                                   



La proposta sabatina del segon trimestre de les nostres XVIII JORNADES SOBRE TEMES DE GASTRONOMIA I HOSTALERIA ens va dur a descobrir una petita joia barcelonina que fins fa ben poc no era a l'abast del públic:  el Palauet Casades, seu actual de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona. Ho férem de la mà de les nostres amigues de Cases Singulars, gràcies a les quals ja hem conegut Les Acadèmies de Barcelona i tenim programada la visita combinada a la Mansana de la discòrdia: Casa Lleó i Morera i Casa Amatller.

Justament la promesa de la descoberta va aixecar l'interès de molts dels socis i simpatitzants del Club, de massa i tot... ens havíem excedit del nombre límit per formar grup de visita. Problema? Solució!:  vàrem aconseguir que ens atengueren en dues tandes consecutives. Això sí, la meitat dels inscrits es van haver de presentar una hora abans, però tampoc va ser cap daltabaix (primer torn a les 10:30 h., segon a les 11:30 h.).

Fets els preàmbuls, comencem la visita.

L'accés principal del Col·legi d'Advocats (xamfrà dels carrers de Mallorca i Roger de Llúria) era el punt trobada. Però la primera cosa que cal precisar és que el Palauet Casades no és l'edifici aixamfranat, sinó l'adjacent pel c/ Mallorca. Ara ho expliquem.

Palauet Casades 14 550x412

El Palauet Casades fou bastit entre 1883 i 1886 per encàrrec de l'empresari del tèxtil PAU CASADES i ESPOY (Agramunt, 1819 ‒ Barcelona, 1902) en terrenys d'una zona encara sense consolidar urbanísticament. Executat pel mestre d'obres ANTONI SERRA i PUJALS, es va destinar a residència familiar burgesa, envoltat pel jardí i les quadres als solars contigus. El 1923 és adquirit per l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona per tal d'instal·lar-hi la seva seu.

L'any 1950 el Col·legi decideix ampliar les seves instal·lacions ‒destinant-hi les antigues quadres‒, feina que va encomanar a l'arquitecte AGUSTÍ BORRELL i SENSAT (1910-1970), qui ho va fer mitjançant l'edifici aixamfranat, que replica la façana neoclàssica original per la banda del c/ Roger de Llúria, i relligant tot el conjunt de manera uniforme. L'entrada es veu realçada per una àrea enjardinada (amb font inclosa, la que ornamentava el vestíbul del palau original). Coronen aquesta façana representativa quatre escultures de JAUME DURAN CASTELLANOS (1891-1983) que li donen magnificència:

- Alfons X el Savi (segle XIII), unificador de la legislació del seu regne.

- Sant Iu, patró dels advocats (i dels procuradors, també). La seva hagiografia el situa a la Bretanya dels segles XIII-XIV.

- Sant Ramon de Penyafort (1180-1275), conseller de Jaume I, autor de tractats jurídics i compilacions de dret canònic, patró dels col·legis d'advocats catalans.

- Ramon Berenguer IV (1113-1162), rei que va ampliar els territoris catalans per la via de les negociacions i dels tractats.

S'inaugurà el 14 d'Abril de 1953, una manera subreptícia de retre homenatge a la proclamació de la Segona República vint-i-dos anys abans.

Franquejada la porta, una escala d'honor custodiada per una escultura mitològica ens mena al primer pis on es troba la Biblioteca, de lliure accés i ús per a tots els col·legiats, tal i com s'estipula ja en els primers estatuts (del 1836). Especialitzada en dret i en ciències socials, està considerada com la biblioteca jurídica privada més important d'Europa. Actualment té més de 300.000 volums, prop de 1.300 títols de publicacions periòdiques i altres (bases de dades, etc.). L'hemeroteca conserva el Diari de Barcelona al complet i La Vanguardia dels temps anteriors i posteriors al 26 de Gener de 1939.

Presideix la sala de lectura un bust de Sant Ramon de Penyafort, obra d'EUSEBI ARNAU, ubicat inicialment a la sala de juntes de l'anterior seu del Col·legi a la Casa de l'Ardiaca.

Palauet Casades 11 360x480Palauet Casades 34 360x480Palauet Casades 30 360x480

Arribats a la Sala dels Usatges, l'ORIOL (el nostre guia, disculpeu-nos, que encara no l'havíem anomenat) ens destacà la col·lecció de fons antic, amb pergamins (uns 800), al·legacions jurídiques (40.000), manuscrits (200), incunables (26) i milers de llibres antics catalogats. El document més antic és el testament d'un pagès redactat a la Basílica dels Sant Màrtirs Just i Pastor encara en llatí. Però el tresor de la biblioteca és allò que dóna nom a la sala, tres edicions dels usatges de Barcelona, on es recullen les normes bàsiques per una bona convivència a la ciutat, origen de les posteriors constitucions nacionals, i que restaren en vigor fins la seva abolició el 1716. És curiós com a les ordenances actuals han perdurat qüestions com la que afecta a les servituds de pas entre edificis.

Palauet Casades 24 360x480Palauet Casades 27 360x270Palauet Casades 26 360x480

La biblioteca del Col·legi d'Advocats s'ha format al llarg del temps gràcies a les successives donacions d'il·lustres membres i no ha patit mai cap incendi ni saqueig (ni per les revoltes del segle XIX, ni a la Setmana Tràgica, ni durant la Guerra Civil, ni per la censura franquista), cosa que realça el seu valor patrimonial.

Mentre caminàvem per les seves galeries, travessàvem la Sala de Dret Marítim (amb el seu impressionant fons especialitzat en dret marítim internacional), veient les estanteries plenes de llibres ara i adés, anàvem escoltant històries de reunions clandestines que tingueren lloc en aquest indret durant els anys de la dictadura franquista i de significatius actes de subversió en favor de la nostra història i de les nostres tradicions.

Fins aquí, la visita ja pagava la pena. Tocava ara atansar-nos al Palauet Casades, protagonista anunciat de la jornada.

 

Així doncs, tornàrem enrere les nostres passes i baixàrem per la mateix escala de l'inici (val a dir que hi ha l'opció alternativa d'un discret i pràctic ascensor), per traspassar a l'altre costat.

Tot i accedir per una porta lateral (la porta principal del Palauet ‒tancada normalment‒ dóna al c/ Mallorca) vàrem quedar extasiats en veure l'harmònic conjunt que se'ns presentava, digne del nom que se li adjudicà des del principi.

El Palauet (de planta baixa i dos pisos) s'organitza entorn d'un pati central rectangular de línies clàssiques, amb columnes de marbre multicolors i cobert per una claraboia (refeta després de la guerra 1936-39, en haver estat afectada per una bomba que caigué en un edifici proper). El terra és un preciós treball de rajola hidràulica i al bell mig veiem l'escut de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (allà on hi hagué la font que ara és a fora, a l'entrada).

Palauet Casades 41 550x412Palauet Casades 42 550x412

A la planta baixa les parets estan decorades amb estuc que imita el marbre i medallons d'inspiració classicista. Dóna pas a les estances públiques en el seu ús inicial:  despatx, sala de música, sala de rebre... El Col·legi li ha donat altres usos, també representatius:  en una sala hi ha una mostra que recull aspectes històrics de l'institució (i de l'edifici), en una altra s'exposa la galeria de retrats de tots els degans, a l'antiga sala de música es conserva un piano i a la vegada s'exhibeix un quadre que la nova Junta del 1928 li va regalar com a homenatge a un del seus membres (ALBERT BERNIS) represaliat per la dictadura de Primo de Rivera per la seva defensa del català (el quadre representa Andròmeda alliberada del monstre marí per Perseu, no hem aconseguit esbrinar l'autor) i també és des d'aquí que s'entra a la capella.

Palauet Casades 56 550x646


La capella no és gaire gran, però està prou ben preparada:  un altar, una imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció... i ‒en una vitrina‒ una del seu patró Sant Ramon de Penyafort, que representa un famós episodi de la seva vida.

L'expliquem com ens el varen explicar.

Ramon de Penyafort era fill de cavaller, arribà a canonge i paborde de la Catedral de Barcelona, fou confessor del papa Gregori IX, fou general de l'Orde dels Dominics i impulsà la creació de l'Orde de la Mercè, actuà d'inquisidor (de fet, en fou l'introductor a la Corona d'Aragó) i, és clar, fou l'autor d'importants obres sobre dret canònic, del qual és considerat la màxima autoritat del seu temps.

Però l'episodi en qüestió té l'origen en la seva condició de confessor i conseller de Jaume I, amb qui arribà a tenir una gran confiança (alguns ho pugen a amistat), fins el punt que li va permetre renyar al monarca per la seva vida de relacions extramatrimonials, cosa que l'Església no podia aprovar. El rei, empipat, el va confinar a l'illa de Mallorca i va amenaçar amb la pena capital qualsevol que l'ajudés a tornar a la Cort.

Diu la llegenda que llavors Ramon de Penyafort va salpar des de Sóller i feu la travessa fins a Barcelona damunt el seu propi mantell, que li serví de barca, gràcies a uns miraculosos vents propicis.

Si us fixeu bé en l'imatge, no us recorda un windsurfer dels d'ara?

 

Al primer pis s'hi accedeix per una escala monumental i està format per una galeria vorejada per una barana artística realçada amb estètics gerros i amb artístics fanals a les quatre cantonades. A les parets hi ha uns bonics frescos que representen els mesos de l'any. En la seva època d'habitatge s'accedia a les estances privades (dormitoris i cambres) de la família. El Col·legi ha instal·lat la seva sala de juntes en el que havia estat el menjador privat, mentre que abans de l'ampliació aquesta mateixa peça havia estat la biblioteca.

Palauet Casades 66 360x270Palauet Casades 67 360x270Palauet Casades 68 360x270

Del segon pis només veiem les finestres que s'ofereixen al pati, sota un ràfec que emmarca la claraboia. Eren les habitacions del servei i el seu accés és per escales interiors.

Per acabar amb la seu del Col·legi d'Advocats cal referir-se a una nova ampliació, un tercer edifici de 1969, obra del mateix arquitecte BORRELL, però aquest absolutament funcional i modern. Es va sacrificar el que quedava de l'antic jardí, amb el front al c/ Mallorca.


Certament el Palauet Casades i la seva ampliació dels '50 ha estat una molt agradable descoberta. Ningú va sortir decebut.

 

I, mantenint els bons costums, acabàrem al voltant d'una bona taula. Ens atansàrem (només a una mansana de distància) fins el reputat De Tapa Madre, restaurant recomanat en tapes i platets, on vàrem gaudir d'un assortiment de les seves suculentes especialitats:

· pa de coca torrat amb tomàquet

· amanida russa casolana

· amanida tonyina picant

· patates braves

· croquetes casolanes

Palauet Casades 80 270x180Palauet Casades 81 270x180Palauet Casades 82 270x180Palauet Casades 83 270x180

· pebrots del Padron

· calamar de platja a la romana

· ou estrellat amb pernil Joselito

· per postres:  macedònia casolana

Palauet Casades 84 270x180Palauet Casades 85 270x180Palauet Casades 86 270x180Palauet Casades 87 270x180

· vi Blanc de Blancs 2014, de Marqués de la Concòrdia (Sant Sadurní d'Anoia, D.O. Catalunya)

· vi negre Gómez de Segura crianza 2012 (ull de llebre, D.O. Rioja)

· aigües i cafès

Palauet Casades 74 360x240Palauet Casades 75 360x240Palauet Casades 76 360x240

Ja ho veieu, un pica-pica que ens feu el fet d'un dinar. Un restaurant a tenir en compte per tornar-hi, quan les circumstàncies polítiques ens ho permetin.

Sí, no heu llegit malament, hem escrit circumstàncies polítiques perquè just al davant del Palauet Casades tenim una altra joia barcelonina, en aquest cas una joia modernista. Ens referim al Palau Ramon Montaner. L'ocupa (o hauríem d'escriure okupa?) la Delegación del Gobierno en la Comunidad Autónoma de Cataluña (sic) (i la Subdelegación del Gobierno en Barcelona, també, alhora). Durant anys formava part de la Ruta del Modernisme i es permetia la seva visita en dissabte. A Madrid s'anaven succeint governs del PSOE o del PP, cosa que comportava anar canviant el seu delegat a casa nostra... i tots continuaven permetent la visita guiada. Fins que l'any 2012 va ser nomenada María de los Llanos de Luna y de Lamadrequelaparió i va dir prou! Per això esperem que algun dia la rellevin i qui vingui al darrera torni a obrir-nos el palau. O això o, millor encara, que els fem fora d'una vegada.

Dispenseu-nos aquest desfogament, però és que ens fa ràbia aquesta apropiació sectària del nostre patrimoni.

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook