Les Acadèmies de Barcelona

Acadèmies 77 347x240 Cal valorar el nostre patrimoni.                                                                                                       

Acadèmies 01 550x733

 

 

La Rambla, amb la seva característica Font de Canaletes... tothom la coneix, és clar!

 

Tots hi hem passat pel davant, a l'igual que hem passat per davant de l'edifici que alberga la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (a la mateixa Rambla) i pel carrer del Carme, on s'hi troba la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, però això no significa que les coneguem.

Ans al contrari!, són unes grans ignorades pels mateixos barcelonins.

 

 

Fem aquesta amoïnada introducció perquè l'assistència a aquesta jornada ‒a diferència de l'any passat, quan la visita al Palau Güell ens desbordà el nombre màxim autoritzat per formar grup‒ no va assolir les expectatives que teníem quan proposàvem valorar el nostre patrimoni.

Què hi farem!

 

Però deixem les reflexions per les sessions de Junta (a l'hora de programar el caire de les futures activitats) i centrem-nos en la crònica que pertoca.

 

Comencem per situar-nos a mitjans del segle XVIII. És el moment del moviment anomenat l'il·lustració a Europa i a les colònies d'Amèrica. Heus aquí uns quants dels seus personatges més destacats:  Montesquieu, Voltaire, Benjamin Franklin, Rousseau, Diderot, D'Alembert, Adam Smith, Kant o Thomas Jefferson. Floridablanca o Jovellanos són exemples d'il·lustrats espanyols.

Fou una època històrica que va marcar els nostres dies:  la Revolució Francesa, les guerres d'independència de les colònies d'Amèrica del Nord (no trigarien gaire a començar les del Sud), sense oblidar-nos de la revolució industrial.

 

Mentre tant a Catalunya es patien les conseqüències de la “Nueva planta de la Real Audiencia del Principado de Cataluña (sic), establecida por su Magestad, con decreto de diez y seis de enero de mil setecientos y diez y seis”. Entre d'altres seqüeles, l'Universitat de Barcelona fou suprimida.

Malgrat tot, la fi de la prohibició pels ports catalans de comerciar amb les colònies americanes va estimular l'economia. A Barcelona es va crear la Real Junta Particular de Comercio (1758) ‒la coneguda Junta de Comerç‒ que tingué un paper fonamental en la dinamització de la ciutat.

En aquest panorama (influències de l'il·lustració, universitat suprimida i revifalla econòmica) és quan varen néixer les Acadèmies a Barcelona.

 

La primera d'elles fou l'Acadèmia de Bones Lletres i s'avançà força en el temps (1729). En realitat pretenia ser successora de l'Acadèmia dels Desconfiats fundada el 1700 i tancada quan la desfeta del 1714. Volia que, a falta d'universitat, el jovent pogués conèixer la nostra Història. Va rebre el títol de Reial l'any 1752 i actualment té la seu al Palau Requesens.

Acadèmies 5 550x510Acadèmies 6 550x541

Les dues que nosaltres visitàrem en aquesta jornada ‒sota el guiatge expert de Cases Singulars (gràcies ALBA!)‒ són la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

Encara avui dia podem gaudir d'una quarta, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts Sant Jordi, els orígens de la qual es remunten al 1775. D'aquesta, precisament, en teniu un article a la nostra pròpia pàgina web. I que consti que no la deixem de banda, ja que la tenim prevista per les següents Jornades (estigueu amatents l'any que ve a la nostra Agenda).

 

Començàrem per la més antiga de les dues que tocaven enguany. La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona neix el 1764 amb el nom de Conferencia Physicomatemática Experimental, el 1765 passà a Real Conferencia Física ‒i rep els avantatges corresponents‒ i el 1770 va canviar el nom a Real Academia de Ciencias Naturales y Artes de Barcelona, nom catalanitzat l'any 1887.

La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona s'ocupa de la recerca, l'estudi i la difusió de les ciències i llur aplicació a la tecnologia i les arts aplicades. Actualment està constituïda per set seccions:  Matemàtiques i Astronomia, Física, Química, Ciències de la Terra, Biologia, Tecnologia i Arts. Celebra regularment sessions científiques; elabora informes i dictàmens per als poders públics, les institucions i les empreses; organitza cicles de conferències d'alta divulgació científica, les quals sovint són publicades en les Memòries anuals i col·labora amb diversos organismes públics, com ara el Servei Meteorològic o l'Institut Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya.

Acadèmies 1 550x343 

Visitàrem la seva seu, obra de l'arquitecte Josep Domènech i Estapà (inaugurada l'any 1894) i amb escultures de Manuel Fuxà a la façana, que conté les dues torres, amb una cúpula cadascuna, associades a les mesures astronòmiques per determinar l'hora oficial de Barcelona.

 

Còmodament asseguts a la Sala de Sessions ‒decorada amb pintures de Fèlix Mestres, al·legòriques de la ciència i de les diverses seccions de l'Acadèmia‒ vàrem atendre un bon resum de la seva història, així com l'origen i el perquè de l'hora oficial o quins planetes (i d'altres) han estat descoberts des d'aquesta institució.

Acadèmies 2 550x312Acadèmies 07 550x412

També la gènesi i la funció actual de l'Observatori Fabra, una de les eines en ús de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Acadèmies 15 360x270Acadèmies 21 360x270Acadèmies 25 360x270

Voltàrem pel despatx del seu President, pel vestíbul ‒també dit la Sala dels Rellotges per les precioses peces que hi podem admirar‒, així com per un petit i alhora valuós museu d'instruments antics i per la biblioteca, que conté més de cent mil volums acumulats al llarg de tres segles i d'una gran qualitat i on fóren amablement atesos per la pròpia bibliotecària de l'Acadèmia.

Tot plegat resultà una descoberta imprescindible, un tros d'història barcelonina.

 

Ben a prop (la distància no arriba a 500 metres) s'ubica una altra de les joies amagades que té la nostra ciutat:  la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

Acadèmies 37 550x424

Hi fórem cordialment rebuts per un expert de l'institució que ens feu passar directament a l'amfiteatre anatòmic, on poguérem asseure'ns per escoltar i aprendre els seus fets més rellevants.


La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya fou creada el 1770 com a Academia Médico-Práctica de Barcelona, rebent el títol de reial i les seves prebendes el 1785. Des de 1821 passà a dir-se Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, fins que el 1991 varen acordar el nom actual.

La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya és un òrgan consultiu de les administracions sanitària i de justícia, impulsa estudis sobre l'història de la medicina catalana i és l'organitzadora dels Congressos d'Història de la Medicina Catalana, alhora que publica la revista successora de les primeres memòries de l'any 1798. També s'estructura en seccions (sis, en aquest cas):  Ciències Fonamentals, Medicina, Cirurgia, Higiene i Medicina Social, Farmacologia i Terapèutica i, per tancar la relació, Medicina legal, Psiquiatria i Història de la Medicina.

Acadèmies 3 550x412

 

 

 

La seva seu actual només ho és des de l'any 1929 i va ser construïda per Ventura Rodríguez l'any 1760 com a Real Colegio de Cirugía de Barcelona, destinat a la formació de cirurgians per a l'exèrcit (només es podien dedicar a assistir la població civil si en sobraven). Atresora ‒i no exagerem‒ quelcom de valor incalculable:  el seu amfiteatre anatòmic original. Penseu que a tota Europa només en resten dos més, però són construccions de fusta i un d'ells ni tan sols és visitable.

Acadèmies 4 550x366

 

 

 

 

 

 

Durant la visita sentírem a parlar dels prohoms que varen prestigiar l'institució. Per exemple (ordenats segons la seva antiguitat):  Pere Virgili, Antoni de Gimbernat o Santiago Ramón y Cajal.

 

 

Realment fou un goig, una lliçó amena i profitosa.

 

 

 

Complerta amb escreix la vessant cultural, arribà el moment gastronòmic. I no volíem abaixar el llistó. Així que tornàrem a passejar-nos uns 500 metres més i ens atansàrem ‒per segona vegada, vegeu l'any passat, quan visitàrem el Palau Güell‒ a l'Hotel España. Allà, a la Fonda España, és on vàrem dinar.

Com dèiem llavors a la nostra crònica, la Fonda España és “el menjador modernista projectat i decorat per DOMÈNECH i MONTANER, farcit fins el més petit dels detalls de tot allò que són els senyals d'identitat del modernisme català”.

Acadèmies 7 1120x652

El que no vàrem repetir pas fou el menú. Si el de l'any passat fou magnífic, enguany creiem que encara ho vàrem superar amb el Menú Sirenes, el qual podeu ullar en el full gentilment confeccionat exclusivament per a nosaltres (amb la nostra insígnia) i en les fotografies que publiquem.

Acadèmies 63 1120x1639

Acadèmies 66 290x163Acadèmies 67 290x163Acadèmies 68 290x163Acadèmies 70 217x163

Acadèmies 71 550x412Acadèmies 72 550x412

Acadèmies 74 400x300Acadèmies 76 400x300

Acadèmies 75 225x300

Aquest menú ‒elaborat sota la direcció del prestigiós xef MARTÍN BERASATEGUI‒ va satisfer amb escreix les expectatives que hi teníem. Mereix tornar-hi... i ho farem (segur, sigui amb el Club o a nivell individual).

 

Començàvem parlant de la minsa assistència. És de justícia acabar remarcant l'alt grau de complaença dels que hi érem, alguns realment sorpresos del que havien descobert aquell dia. Una cosa no treu l'altra i, segons com la vulguem valorar, l'activitat que resultà força reeixida.

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook