Mar de Flors

Mar de Flors 257 347x231

Sortida recreativa de tres dies:  13, 14 i 15 de Maig.                                                    



Com començar? Com s'hauria de començar una crònica de tres dies intensos, farcits d'activitats programades? Potser per les visites guiades? O pels àpats gaudits? Una opció lògica seria l'ordre cronològic, començar pel primer dia, per l'hora de sortida. Però no ho farem així ‒encara‒, abans cal que parlem d'una altra qüestió, de la data d'inici... i de les seves conseqüències!

“Dimarts, ni casats ni embarcats” ‒ens avisa el refrany. A més va escaure's en el tretzè dia del mes. Mals averanys? El Club no té creences de cap mena, el Club no pot considerar aquests aspectes, i ara! El Club no, però els qui programem els nostres actes i activitats (membres de la Junta, normalment) potser sí. I ara us en farem cinc cèntims del perquè de tota aquesta xerrameca.

D'entrada el nombre d'inscrits (confirmats i ja havent pagat) era lleugerament superior al de l'any passat (Terra i Mar). Algunes baixes en relació als assistents llavors (per assumptes de metges o d' altres viatges prèviament contractats) havien estat compensades amb escreix per nous amics. Però ‒sempre els “peròs”‒ en els dies immediatament previs es van arribar a produir fins a sis baixes per motius de salut.

Unes altres pegues tingudes no sabem si atribuir-les al “dimarts 13” o al nostre ‒fins ara eficient‒ Departament de Condicions Meteorològiques (D.C.M.). Ja en parlarem quan toqui. Dit això, continuem!

 

 

Primer dia

 

Sortida ben puntual de la nostra cruïlla habitual. Enguany també hem contractat ‒per causa del nombre d'inscrits‒ l'empresa Alfaro Bus; s'ha repetit el bon servei, però no el xofer, que ha estat en JUANITO, el qual sí que ha repetit l'excel·lent tarannà del seu company de l'any passat. 

Embús a la sortida de Barcelona: no arribaríem a l'hora. 

Pluja a partir de mig camí. Els encarregats del D.C.M. es feien els desentesos. 

Total, que érem a Girona a les 11 del matí i queia una pluja fina. I llavors resulta que, segons la nostra guia (ROSA Ma., esplèndida cicerone), encara estàvem de sort perquè faríem menys cues per entrar a certs espais emblemàtics.

Val a dir que, a partir d'aquell moment, el grup va envoltar-la amatent des dels preàmbuls al peu del Pont de Sant Feliu fins l'hora de dinar, tres hores més tard.

Mar de Flors 111 550x367Mar de Flors 118 550x367

Girona, Temps de Flors esdevé un festival dels sentits, de les emocions i dels sentiments. Ens varen passejar pel ja de per si preciós Barri Vell, on poguérem esplaiar-nos amb indrets com ara el Passeig Arqueològic (miradors, barana), el Riu Galligants, la Plaça dels Jurats o la de Sant Domènec, el Mirador dels Maristes, les escales de Sant Llorenç, de la Pera, de l'Església de Sant Martí, de la Basílica de Sant Feliu i, naturalment, les famoses escales de la Catedral. Alguns carrers són escales i també estan guarnits (de Miquel Oliva i Prat, dels Trasfigueres). O la paret del carrer Ferran el Catòlic, el Portal de Sobreportes, etcètera.

Altres edificis i patis que recordem són: Casa Solterra, Can Forn, Fontana d'Or, Casa Lleó Avinay o La Pabordia.

Punt i apart mereixen un seguit d'edificis que, fora d'aquests dies de festival, són de pagament per entrar-hi o, senzillament, no són accessibles: l'Església del Carme, la de Sant Martí (antic seminari) o la de Sant Lluc (on els manaies guarden el material que llueixen a les desfilades que protagonitzen durant les activitats de la Setmana Santa), la Capella de Santa Llúcia i la de Sant Nicolau, el despatx dels advocats Diaz - Tarragó (bastit a partir d'un antic carrer medieval).

En aquest darrer epígraf hem d'incloure joies com els Banys Àrabs (amb itinerari de sortida per la taulada, també guarnit), la planta baixa de Sarraïnes o el pas pels Soterranis de la Catedral.

La sortida d'aquest bell barri la férem pel Pont de les Peixateries Velles, des d'on fou possible albirar les famoses cases de l'Onyar (curiosament també ornat amb flors).

Us deixem aquí una petita galeria fotogràfica amb detalls i racons del nostre passeig, afegint que en podreu veure moltes més al nostre perfil de facebook (són un total de 428 fotografies, fetes durant els tres dies de la Sortida Recreativa).

Mar de Flors 022 360x240Mar de Flors 042 360x240Mar de Flors 056 360x240Mar de Flors 094 360x240Mar de Flors 113 360x240Mar de Flors 135 360x240

Però tornem enrere en el relat. Obcecats per l'inventari del patrimoni monumental i històric gironí ‒potenciat per l'omnipresència de les flors‒, atacats per una mena de síndrome de Stendhal, ens deixàvem coses importants de dir. El dinar, per exemple.

Es tractava de trobar un restaurant cèntric que ens permetés continuar la visita per la tarda sense perdre temps en desplaçaments. També calia que fos un restaurant on tinguéssim cabuda (cosa que no sempre és fàcil). Finalment ens havia d'oferir un menú a un preu raonable. La suma d'aquests requisits la va reunir El Museu del Vi, un restaurant obert fa gairebé 40 anys i que des de llavors ha complert les expectatives. Si doneu un cop d'ull als comentaris publicats en els fòrums d'Internet, veureu que són heterogenis; doncs igual va passar entre nosaltres.

 

Deixem constància d'allò que ens van servir:

- crema d'alvocat amb salmó fumat i crema balsàmica

- secret de porc ibèric a la salsa de foie

- pa, aigua, vi i postres

- el Club va convidar als cafès

 

En acabat ja teníem esperant-nos la nostra gironina particular, la ROSA Ma. que ‒amb el seu somriure permanent‒ ens va dedicar altres tres hores per guiar-nos per aquells tombants. La tarda es va centrar especialment en el Call, ubicat dins la coneguda com a Força Vella (primitiu recinte de la ciutat romana) i que ens ofereix un laberint de carrerons i patis que mantenen l'aura dels temps medievals.

A banda de continuar voltats de flors per tot arreu (indrets citats amunt), vàrem aprofitar per fer una interessant visita al Museu d'Història dels Jueus. Es troba instal·lat en una d'aquestes cases medievals de pedra, la construcció de les quals va ser força condicionada pel pendent del terreny i que donà com a resultat àmbits i eixides a diferents nivells.

De la mà competent de la ROSA Ma., anàrem rebent explicacions sobre la vida jueva en comunitat, festivitats i tradicions jueves, el cicle de la vida segons la seva percepció, els calls com a nuclis urbans a Europa, la diàspora (moments històrics, motivacions, conseqüències), significació de la sinagoga, peculiaritats dels seus cementiris, l'herència cultural transmesa (producció científica, cartogràfica, etc.), l'importància quotidiana de les seves activitats (artesanat, comerç, negocis de préstec), els canvis haguts en la coexistència de cultures a partir del segle XIV (de la col·laboració pacífica a la persecució soferta) i, finalment, com s'arribà a aquella societat amb jueus conversos i dominada per l'Inquisició (creada el 1478 pels Reis Catòlics).

Val a dir que fou precisament l'intenció de conèixer el Call de Girona l'espurna que va originar aquesta sortida. Creiem que fou un encert. Ho recomanem de tot cor.

Seguim parlant d'espiritualitat, però canviem de religió. Al carrer de l'Escola Pia ‒entre el Seminari i el Mirador dels Maristes‒ es troba la Casa Juniorado, on les monges de la congregació Esclavas del Santísimo duen a terme l'adoració perpètua del Santíssim Sagrament. És a dir, sempre ‒a tota hora, tots els dies‒ hi ha alguna monja pregant a la capella. S'ha d'entrar amb respecte, lògicament. Una sensació colpidora ens transporta més enllà del temps.

La ROSA Ma. ens va acompanyar fins a La Rambla, un elegant passeig porticat. Allà ens vàrem acomiadar. Havia estat un dia molt aprofitat: a mig matí ja havia deixat de ploure i, per la tarda, fins i tot va lluir el sol; vàrem visitar un munt de llocs ben bonics (i encara més amb les flors); vàrem escoltar un reguitzell d'episodis històrics de la ciutat... Gràcies per tot ROSA Ma., no ho oblidarem.

Mar de Flors 149 550x367

 

Llavors sí, a aquelles hores del vespre ja podíem creuar el Pont de les Peixateries Velles.

Però encara no havíem de marxar, encara ens faltava rematar la visita. Com? Molt evident: honorant dos reputats productes gastronòmics gironins.

 

Al carrer de Santa Clara (eix comercial de la ciutat) hi trobem ‒davant per davant‒ dos establiments per complimentar sense excuses:

la Pastisseria Castelló, òptim representant de l'afamat xuixo de Girona,

i Rocambolesc, la gelateria que porta al carrer les creacions de Jordi Roca i que pretén fer-nos assequibles les postres que se serveixen al Celler de Can Roca.


Aquí no hi va haver unanimitat. Els integrants del grup ens dividírem en dos blocs, segons les preferències particulars del moment. Realment fou dur haver de triar. Ja tenim motiu per tornar a Girona, sigui o no Temps de Flors.

 

L'autocar el teníem allà mateix. Amb l'ànim ple dels records tan recents, el trajecte fins l'hotel es feu sense ni adonar-nos-en.

 

Ja hi érem. L'Hotel Alga (amb en FERRAN al capdavant de l'equip) ens esperava. Ben acollits, ben allotjats. Us deixem l'enllaç a la seva pàgina web per si el voleu conèixer. Si us identifiqueu com a socis del Club us oferiran condicions especials.

 

Com el dia s'anava esvaint, vàrem deixar els passeigs per l'endemà. Així doncs el següent moment de retrobar-nos fou a taula, en una sala exclusiva reservada per nosaltres, on ja estàvem disposats per fruir les delícies que ens havia d'oferir en DANIEL FELIU MATEU, el preuat cap de cuina de l'hotel.

Mar de Flors 152 360x240Mar de Flors 153 360x240Mar de Flors 154 360x240

Aquesta fou la seva primera tongada:

- Amanida de recuit de drap de Fonteta amb textures de tomata, terres d'anxova de L'Escala i gelat d'oli verge

- Llom de rap amb romesco de menta i falsa picada

- Pa de pessic de iogurt amb gelat de cítrics i sopeta de vodka amb llima

Mar de Flors 155 360x240Mar de Flors 156 360x240Mar de Flors 157 360x240

Us podem assegurar que en boca eren tan saborosos com sembla.

La sobretaula no s'allargà massa. El dia havia estat prou fatigant.

 

 

Segon dia

 

Què ho farà que la mandra quotidiana desapareix quan ens hem de llevar per viure un dia il·lusionador?

 

Els membres de la colla vàrem anar baixant al menjador per esmorzar. Era el mateix menjador on vàrem sopar, però semblava un altre: l'avantsala amb tot disposat per a tots els gustos (un bufet lliure on trobaves dolç i salat ‒pastes, diversos tipus de pa, embotits, formatges, cereals‒, sucs, llet, cafès... tot allò que poguéssiu desitjar), les taules individualitzades i la llum! La llum natural d'un dia que s'havia aixecat diàfan, sense rastre de núvols.

 

Camí de L'Escala, parada tècnica a una farmàcia per comprar medicació per evitar el mareig. Els catamarans són embarcacions molt sòlides i la nostra Mediterrània no acostuma a donar disgustos, però tot i així val més prevenir i que cadascú es coneix les seves reaccions.

Els presagis no eren bons però, bufava la tramuntana. Podríem salpar? Al cap i a la fi teníem previst anar ben a prop, una distància curta i sense allunyar-nos de la costa.

Arribada al port. L'autocar aparcà al costat del catamarà. Salutacions amb la tripulació de l' Atlàntida III i amb l'equip de cuiners encapçalat per l'amic ENRIC GUITART. Abans de pujar ens vàrem arrenglerar davant del vaixell per fer-nos una fotografia del grup. Per cert, hores d'ara aquesta és la nostra fotografia de portada al perfil de facebook.

Mar de Flors 162 1100x733

Ben decidits vàrem començar a embarcar-nos. La cosa no pintava bé, però els del D.C.M. no feien res. Un cop a bord va descobrir-se la primera sorpresa (en teníem preparades tres):  un conjunt musical cubà ens esperava per amenitzar-nos la jornada. El formaven un noi a la guitarra acústica i veu, un altre amb guitarra elèctrica i cors, més un duet de ballarins (ell, cubà mulato; ella, catalana amb sabor). El repertori el formaven bàsicament populars peces de la gran tradició musical cubana, conegudes per tots i fàcils de seguir (fent cors o batent els palmells).

Tot just es van deixar anar les amarres es va rebre l'ordre de no sortir de port. La nostra navegació va quedar reduïda a mudar-nos de dic. Decepció.

Però un cop fet, ja està fet. Vàrem assumir la situació i ja tots els pensaments s'anaven dirigint cap el dinar, el mític arrós mariner.

Mar de Flors 173 550x412Mar de Flors 200 550x367

 

Abans es va executar la segona de les sorpreses.

Es va fer una pausa en la música i es va demanar l'atenció de tothom (en aquells moments ja no hi havia ningú als seients de dalt, tots érem al “menjador”).


Recordeu l'any passat amb l'elecció de Mister i Lady Terra i Mar?

Enguany ho vàrem repetir, però amb alguna variant.

Enguany vàrem escollir per insaculació (sistema emprat per les corporacions públiques catalanes des del segle XV fins als infausts decrets de “Nueva Planta” del 1716) la Capitana i el Grumet Mar de Flors.


Els “afortunats” foren na MARIA MORELLÀ (l'estimada MARIONA) i n'ORIOL ALTISENCH (casualment principal artífex d'aquesta jornada), respectivament.

Es dóna la circumstància que l'espòs de la MARIONA ‒l'amic PERE‒ fou el Mister abans mencionat i que duia la seva gorra, o sigui que es va produir la simpàtica estampa d'ambdós membres del matrimoni amb les seves respectives gorres de “comandament”.

 

I ja sense més preàmbuls va arribar el que tots esperàvem, potser el moment estel·lar de la sortida.

El pica-pica mariner fou fins i tot superior al de l'any passat (anxoves de L'Escala, peixet fregit, popets en salsa...), hi havia qui deia que s'havia passat la gana.

Què? De cap manera! L'arròs mariner que ens varen presentar feia venir la gana a un moribund! Ben farcit, ben condimentat, al seu punt!

Mar de Flors 204 550x367Mar de Flors 205 550x367

La tramuntana ens havia deixat sense costejar les Illes Medes, però no podia impedir que ens donéssim un festí. Més d'un va ser capaç de repetir plat, no va quedar ni un gra d'arròs a la paella. L'experiència de l'any passat no fou un miratge. La pregunta era a l'aire:  quan hi tornarem?

Mar de Flors 206 550x367Mar de Flors 208 550x367Mar de Flors 218 550x367

 

 

Per pair-la de gust, una ballaruga:

 

son, rumbes, danzones, cha-cha-chas...

 

a qui no li toca la voraviu?

 

Visca la festa!

 

 

Després de la festa dels sentits, tocava ara una mica de cultura. Cultura en la seva accepció més acceptada, que inclou “els costums i qualsevol altres hàbits i capacitats adquirides per l'home” o “conjunt dels símbols, valors, normes, models d'organització, coneixements, objectes, etc., que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de vida, d'una societat o d'un poble” (I.E.C.).

Mar de Flors 222 550x412

Això és exactament el que recull el Museu de l'Anxova i de la Sal de L'Escala, on s'ens mostra la història de la pesca i de la salaó de peix blau, des del segle XVI fins a l'actualitat, i ens submergeix en un temps, un patrimoni i uns coneixements únics a la costa catalana.

L'Escala ha conservat, al llarg dels segles, una indústria que li ha donat fama arreu del món:  la salaó d'anxoves.

Guiats en aquest museu coquetó per la gentil MARIONA (coincidència de nom amb la nostra capitana), vàrem conjuminar una vegada més cultura, tradició, història i gastronomia. Per cert, ens va recomanar d'allò més la Festa de la Sal que fan cada any el tercer dissabte de Setembre, on es rememora un dia en la vida quotidiana de la població de quan fa tres-cents anys arribava la sal procedent de les salines d'Eivissa o de Torrevella i es distribuïa pels pobles de l'interior. Hi participen voluntàriament prop de dues-centes persones, la majoria vinculades a les famílies pescadores de L'Escala.

Sentiment, tradició, autenticitat.

Afegim la Festa de l'Anxova, centrada en la gastronomia d'aquesta menja i que es celebra el primer cap de setmana d'Octubre. No hi ha dubte que l'anxova de L'Escala forma part del patrimoni gastronòmic català... i del Club (des de la xerrada gastronòmica del 2002 fins el pica-pica de feia poques hores).

Mar de Flors 232 550x412

 

L'hora d'arribada a l'hotel va ser més propícia que el dia anterior.

Tampoc havíem tingut un dia tan esgotador.

Conclusió:  el gruix del grup es va dirigir cap a la platja de Port Bo i voltants.


Molts recordàvem l'estada precedent. Altres descobrien un paratge meravellós (l'escenari de la més popular de les cantades d'havaneres).

Us recordem que es tracta d'un conjunt declarat com a bé cultural d'interès nacional:  el conjunt arquitectònic de Les Voltes, el mirador de la Punta dels Burricaires, les platges de Port Pelegrí i d'en Calau... el capvespre ens va brindar una llum espectacular.

Ara les càmeres fotogràfiques ja no esgoten els rodets, però ja us assegurem que gairebé varen esgotar les targetes de memòria. Quin goig de la natura!

 

Segon sopar a l'hotel, segona cita amb en DANIEL FELIU MATEU, el seu idoni cap de cuina. La seva segona proposta ens va tornar a deixar aclaparats:

- crema freda de foie gras amb iogurt grec, aigua de mel, reducció de moscatell i pa d'espècies

- pollastre rostit amb cebetes, prunes i orellons

- gelat de xocolata amb escuma de coco i crema anglesa de curry

Mar de Flors 250 360x240Mar de Flors 251 360x240Mar de Flors 252 360x240

Això no pot sinó produir exquisits somnis. Un exemple perfecte de la diferència entre gastronomia i alimentació. Gràcies DANIEL!

 

Abans de retirar-nos a les habitacions, fórem convocats a l'acollidor bar de l'hotel. Era la tercera i darrera sorpresa del dia. El Club ens va oferir una copa de cava (o dos, o tres...) ‒Delavolva, l'excel·lent cava exclusiu del Celler de Gelida, del qual ens acostumem a proveir per les nostres celebracions‒.

Mar de Flors 258 270x180Mar de Flors 259 270x180Mar de Flors 260 270x180Mar de Flors 261 270x180

En RAIMON PÉREZ ARDEVINES, l'amic President, va pronunciar unes sentides paraules segellades per un emotiu brindis. Accions com aquesta cohesionen el grup d'amics que formem el Club. Que duri!

 

 

Tercer dia

 

S'estava bé a l'Hotel Alga. Ja s'explica a la crònica de Terra i Mar d'on ens ve aquesta profitosa relació. La veritat és que s'ha convertit en un pal de paller entorn del qual s'han organitzat ambdues sortides, la de l'any passat i la d'enguany. Bona mostra de la recança que ens feia haver de marxar és el fet que uns quants membres de la colla s'entretinguessin pels racons del jardí privat i amb piscina buscant la fotografia que els permetés retenir-ne el moment, si més no el seu record.

Mar de Flors 269 360x240Mar de Flors 273 360x240Mar de Flors 275 360x240

A l'hora de l'esmorzar ens vàrem assabentar d'algunes novetats gens bones. Un dels matrimonis més participatius i jovials havia hagut de marxar aquella mateixa nit en haver rebut la notícia d'un assumpte familiar greu. També va ser el moment de comentar les respectives ensopegades que altres dos amics havien patit el dia anterior en el recinte exterior de l'hotel. Caldrà o no considerar allò de dimarts i 13?

Però deixem enrere els laments i mirem endavant. Ens esperava una jornada engrescadora.

 

A migdia teníem la visita programada a la Casa-Museu Castell Gala-Dalí de Púbol. L'arribada amb certa antelació ens va permetre donar unes voltes pels carrers i places d'aquesta bonica població empordanesa, de la qual es té constància ja als inicis del segle XI.

Mar de Flors 296 550x367

 

Dividits en dos grups ‒per causa de l'elevada xifra de components de la colla‒ encetàrem la visita:

els uns per l'edifici (guiats per la GEMMA),

els altres pel jardí (la MARIBEL en fou la mentora).

 

Aquest castell també està documentat al segle XI, tot i que va perdre ben aviat la seva funció defensiva en allunyar-se la línia fronterera amb els musulmans. Es convertí en una casa senyorial i tingué el seu moment de màxima esplendor amb la Baronia de Púbol (segona meitat del segle XIV i principis del XV). Havent canviat de mans en diverses ocasions (famílies nobles com els Corbera i els Requesens en foren propietàries al llarg de l'història), quan el va comprar SALVADOR DALÍ (l'any 1969) es trobava pràcticament enrunat. Aquesta circumstància ‒a més del jardí abandonat‒ atorgava al conjunt un aspecte romàntic que el matrimoni GALA-DALÍ valorava i que va voler mantenir, per exemple deixant a la vista les cicatrius de les esquerdes.

Però retrocedim una mica en el temps. Per què un castell?, per què era únicament GALA qui hi vivia?

Quan GALA i DALÍ es coneixen encara no els havien arribat ni l'èxit, ni la fama... ni els diners. Fet i fet sembla que ho passaven magre. Fou llavors que DALÍ li va prometre a la seva estimada regalar-li un castell quan li fos possible. Així doncs, la compra ‒i posterior restauració i intervencions artístiques‒ era el compliment d'una promesa reivindicada al seu moment per qui n'havia de ser la seva mestressa. A més, i per acabar-ho d'adobar, el propi DALÍ li obsequià amb la condició que ell mateix no hi podia anar si no era convidat. On acaba el personatge i comença l'home? Amb DALÍ es fa difícil de saber.

També volem comentar que l'església gòtica adjacent (dedicada a Sant Pere) va pertànyer, fins a la seva constitució en parròquia, a la propietat del castell. Va albergar un valuós retaule (datat el 1437) obra de Bernat Martorell, actualment al Museu d'Art de Girona.

 

Havent travessat el portal principal i el pati central ‒amb els escuts heràldics en pedra i l'accés a les cavallerisses‒, s'accedeix a la planta noble mitjançant l'escala d'honor. El primer que es troba és l'anomenat saló dels escuts, on DALÍ basteix un saló del tron per la seva reina:  mobiliari (inclosa un peça d'antiquari treballada per DALÍ que li serveix de tron), pintures al sostre, artificis pintats a les parets (com una falsa porta), llums indirectes... una manifestació del món dalinià.

Mar de Flors 298 550x367Mar de Flors 308 550x367

La següent estança és el saló del piano, nom que li ve del fet ‒obvi‒ que hi ha un piano. El curiós és que ni GALA ni DALÍ tocaven el piano; però sovint hi vivia convidat al castell un jove pianista que sembla ser que tocava quelcom més que el piano. Molt original també una taula de vidre amb potes d'estruç (unes dissecades, altres de guix) que permet veure el pis de sota (aprofitant un esvoranc que s'hi van trobar), on hi ha col·locat el cavall dissecat que DALÍ va fer portar a l'Hotel Ritz l'any 1971 per regalar-li a GALA amb motiu d'una estrafolària festa d'aniversari que li va organitzar. Actualment s'ha habilitat com espai d'informació el que antigament foren les cavallerisses... tot té la seva lògica (daliniana, és clar).

Es continua el recorregut entrant a l'habitació de GALA. És senzilla, conté un llit amb barana i dosser, a més d'elements personals propis del seu món. Els darrers anys de vida de DALÍ, quan es refugià a Púbol, ja vidu, era aquí on s'hi estava; també fou aquí on es va iniciar el conegut incendi (provocat per la seva insistència a tocar la pera elèctrica que servia per avisar qui el cuidava).

Contigu tenim el bany de GALA, arreglat a partir de l'antiga cuina. Per exemple, els fogons tapats serveixen de tocador. La banyera busca l'intimitat amb un envà dalinià. Les aixetes del rentamans i de la pròpia banyera són daurades, encara que DALÍ presumia de tenir-les d'or.

Mar de Flors 313 550x367Mar de Flors 329 550x367

Es passa llavors per altres habitacions i sales, totes elles decorades amb objectes carregats de simbologia pels seus peculiars residents: la biblioteca (amb records dels discos, llibres i manuscrits de GALA), l'habitació dels convidats, un repartidor (on teníem una exposició temporal d'ANTONI PITXOT, vell amic i col·laborador de DALÍ i actual director de la Fundació Gala - Salvador Dalí) i una cuina més moderna (les 88 fotografies que il·lustren moltes de les històries escoltades durant la visita i fetes per Philippe Halsman hi són exhibides en una paret)...

Unes escales porten a les golfes, on s'exposen les Gales de Gala, una col·lecció de vestits de festa de firmes tan importants com Christian Dior o Pierre Cardin. Tanmateix hi ha una vitrina amb roba del propi DALÍ.

El menjador, com la resta de l'edifici, conté mobiliari d'antiquari. En un extrem, al costat de la xemeneia i dalt d'un graó, al costat d'un finestral, el darrer estudi del pintor: una senzilla butaca i el cavallet, amb els estris de pintar a mà.

A manera d'homenatge han deixat el seu darrer quadre (en còpia, l'original és al seu museu): la cua de l'alosa.

D'allà es surt a una magnífica terrassa oberta al paisatge empordanès, ideal pels mesos d'estiu, que és quan solien estar-s'hi. No podia faltar el detall artístic, aquí en forma d'escultura de guix.

Una escala exterior porta directament a baix. El primer que crida l'atenció és un cotxe (un Datsun d'un estrident color carbassa que els van regalar amb motiu d'haver realitzat una campanya publicitària) amb el qual la senyora es movia pels voltants, diu que per passar discreta. Home!

És clar que al garatge hi tenien un enorme Cadillac (model Eldorado sedan dels anys 1950s, matriculat al Principat de Mònaco per qüestions fiscals) amb el qual no només era impossible la discreció, sinó fins i tot la maniobrabilitat per certs indrets de la zona. Precisament el darrer viatge de GALA fou en aquest Cadillac, quan la portaren des de Port Lligat ‒on va morir‒ a Púbol, per ser enterrada. També destaca en aquest garatge, al fons, un carruatge que ja es van trobar en comprar l'immoble i que tan sols fou usat una vegada (tenim constància fotogràfica), en un passeig de GALA on DALÍ li va fer de servent amb la corresponent casaca i tot.

Mar de Flors 351 550x367Mar de Flors 355 550x367

Unes escales interiors ens duen fins a la cripta. La cripta va ser erigida per DALÍ en l'antic dipòsit de delmes, on durant segles els senyors del castell guardaren els bens que rebien dels pagesos en concepte d'impostos. L'objectiu de DALÍ era que servís pel repòs etern d'ambdós i així continuar junts en la mort com havien estat en la vida. Fet i fet s'hi traslladà a Púbol en morir GALA per no deixar-la sola. Paradoxalment DALÍ fou finalment enterrat al seu Teatre-Museu de Figueres, per decisió del patronat de la seva Fundació, segons diuen que complint la seva darrera voluntat. La cripta conté a més unes inquietants figures en guix i un cadell de girafa també dissecat.

De tornada cap amunt, i abans d'endinsar-nos al jardí, podem fixar-nos encara en els merlets que marquen el passat com a fortificació d'aquest lloc, alhora que la mirada del conjunt ja difereix, ja és més entenedora que abans que entréssim.

El jardí, aquell jardí abandonat i amb caire romàntic que va captivar la mítica parella, el veiem avui dia amb l'aspecte ombrívol semblant a com se'l van trobar. Les intervencions artístiques de DALÍ foren encaminades a dotar-lo de teatralitat (el joc de perspectives aconseguit amb l'escultura de guix ‒ja us n'heu adonat que fou un material del gust de l'artista, oi?‒) o de misteri (amb els dalinians elefants de potes llargues, alguns amb un corb a la gropa com a record dels Corbera, que serveixen de font en treure aigua per la trompa).

Les senderes ens porten a la piscina on nedava GALA, actualment reomplerta de pedres per evitar accidents i convertida en un estany. La font és monumental i DALÍ la va acabar d'ornar amb elements aprofitats d'altres cases de la comarca (com ara el conjunt escultòric del nen i la pica). Aquí trobem una manifestació més del món dalinià: el bancal amb les flors de lis, la reiteració dels bustos de Wagner...

Fou una visita de les que deixen empremta. Recomanable de totes, totes.

 


Allà mateix teníem Palau-sator. I a Palau-sator ens esperava la bona gent del Restaurant Mas Pou, amb la cortès BEATRIU com a cap visible. Ja anunciàvem que aquesta era una proposta sense risc, el Club hi havia estat l'any 2002 (sí, fa molts anys, però s'han mantingut en la seva línia) i aquella experiència ens aconsellava tornar-hi enguany.

Mar de Flors 366 550x367

Si recordar és reviure, copiar un menú és tornar a menjar-se'l? Diríem que no, però...

- Primer plat: assortiment d'entrants variats:

  · amanida de formatge fresc, codonys i fruits secs

  · pernil d'ànec curat

  · pastís de truites de verdures

  · esqueixada de bacallà

  · paté d'ànec natural amb torradetes

  · trinxat d'escalivada i anxoves de L'Escala

  · tacs de bacallà a la casaca

  · croquetes de carn de rostit fetes a la casa

  · cargols amb all i oli i tomata

- Segon plat: a escollir entre:

  · calamarsets a la planxa amb all i julivert

  · picantó rostit amb el seu suc

  · conill de l'Empordà a la brasa amb all i oli

  · entrecot (250 grs.) de vedella fet a la brasa

  · guisat de peus de porc amb cargols

  · costelles de conill arrebossades

- Postres: a escollir entre:

  · crema catalana cremada i carquinyolis de Can Sans

  · gelat de vainilla amb xocolata calenta

  · copa de sorbet de llimona amb gotes de cava

  · assortiment de fruites naturals amb suc de taronja

  · cafè irlandès tres colors

  · lioneses farcides de nata amb xocolata calenta

- Vinya Rostís (negre i rosat), aigües minerals i cafès

Un festí! Qualitat i quantitat. A gust de tots (i això és difícil). Ja se'ns demanava d'organitzar noves activitats en el futur que ens permetessin tornar-hi.

Mar de Flors 393 550x367

 

El Restaurant Mas Pou es troba habilitat als baixos d'una antiga masia del segle XVI.

A nosaltres ens varen dedicar un dels seus menjadors, tots ells amb una decoració rústica respectuosa amb l'entorn.

 

A tocar, en una nau de la seva propietat, han creat el Museu Rural. A partir d'una constant feina de recerca, adquisicions i restauració, s'ens ofereix una panoràmica de la vida quotidiana en aquests paratges fins a temps relativament recents:  les eines del camp (comprèn exemplars dels primers tractors i altres màquines primitives), els oficis del món rural (no només pagesos:  basters, carreters, corders, fusters, boters, espardenyers, ferrers...) i recreacions dels diferents àmbits de la casa de pagès tradicional.

Fou una ullada breu, caldrà re-visitar-lo.

 

 

Algunes veus demanaven quedar-nos a passar la tarda a Palau-sator. No era una mala pensada. Es tracta d'una bonica població que conserva l'ambient medieval entre els seus carrers, fins i tot amb restes de muralles i una distingida torre. Però ja teníem una altra destinació programada i no era gens menys atractiva: Pals.

Pals és una vila d'origen probable en època romana. Poca cosa queda del seu castell primigeni, però a canvi tenim encara avui un centre històric amb un entramat de carrers carregats de flaire medieval.

Mar de Flors 399 550x367Mar de Flors 412 550x367Mar de Flors 428 550x367

 

Molts integrants del grup varen decidir pujar-se al trenet turístic, cosa que els va permetre visitar per dins l'Església de Sant Pere. Altres varen decidir vagarejar pel dit centre històric, badant entre les nombroses botiguetes d'oferta variada. Un plaer ésser a la Plaça Major i viure una estona de repòs tot prenent una orxata o un refresc, com si el brogit del món no existís.

 

El mirador anomenat de Josep Pla ens ofereix una vista panoràmica de l'Empordà... i de les Illes Medes!

Amb aquesta darrera visió d'allà on havíem d'haver anat i no va poder ser, es va donar per finalitzada la Sortida Recreativa Mar de Flors.

 

I abans de rematar aquesta crònica ‒i contravenint una norma de correcció no escrita‒ volem parlar de manera excepcional d'uns dels nous amics incorporats en aquesta ocasió. Són el matrimoni format per en JOSEP MASCLANS i na MARIA VALES. Els MASCLANS ja van per la sisena generació de bacallaners. Tot va començar a la plaça del Pedró, en un mercat ambulant previ a la construcció (1882) del Mercat de Sant Antoni, essent dels primers paradistes. En l'actualitat diversos membres de la família regenten parades també a altres mercats (Galvany, Sarrià). Sovint han estat objecte de reportatges a mitjans de comunicació i des del Club ja hi havíem pensat a convidar-los a les nostres xerrades gastronòmiques de Golferichs. Fou aquesta una immillorable ocasió d'estrènyer coneixences amb unes persones d'allò més sociables. Segur que farem alguna activitat comuna en el futur.

 

La tornada a Barcelona fou prou ràpida i còmoda perquè ja es comencés a parlar de la propera, la de l'any vinent. Repetirem zona i hotel? Buscarem una destinació alternativa? Algú proposava allargar-ho un dia més, fins a quatre. Idees, per inversemblant que pugui parèixer, no ens falten. Ja es veurà. Quedeu, doncs, tots convocats.

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook