S.E. Catedral Basílica de Barcelona

Catedral 0 347x450

Sortida cultural per Barcelona:  la CATEDRAL.                                                                  

Catedral 01 550x367



Dia assolellat de primavera per portar a cap (en data matinera) la nostra activitat sabatina del darrer trimestre de les XVI Jornades sobre temes de Gastronomia i Hostaleria.

Va consistir en una visita guiada a la Santa Església Catedral Basílica de Barcelona (d'ara en endavant, la Catedral).

 

A l'hora prevista ens aplegàrem una quarantena de socis i simpatitzants del Club al davant de la Pia Almoina. Allà hi té la seu l'equip de voluntaris que donen aquest servei, coordinat per l'amable LLÚCIA.

Vista la quantitat d'assistents, ens vàrem dividir ens dos grups: el verds (amb RAFAEL i Ma. CARMEN de monitors) i els blaus (menats per PILAR i ANGÉLICA).

 

El principi de la visita va consistir en situar-nos històricament la seu episcopal, que ja la tenim documentada al segle IV. A la basílica paleocristiana (destruïda l'any 986 per la ràtzia d'Al-Mansur) la succeí la romànica, consagrada l'any 1058, de la qual només en queden vestigis perceptibles pels arqueòlegs. No s'ha de confondre la Capella de Santa Llúcia, que si bé és romànica (mitjans segle XIII), la seva funció era la de ser capella del Palau Episcopal.

L'edifici gòtic que ara coneixem es va començar a bastir l'any 1298. De fet no es va plantejar com una nova Catedral, sinó com una reforma i ampliació de la preexistent. Es van esmerçar 150 anys, es va fer per fases i el culte no va ser mai interromput (per entendre'ns, fou com això que ara projecta el Barça, però amb durades diferents). La construcció del claustre va permetre integrar la dita capella romànica en el conjunt catedralici.

Però va quedar la façana principal sense fer, cosa que es va consumar tot just fa cent anys; això sí, seguint el projecte del mestre Carlí (datat del 1408). El cimbori està coronat per una imatge de Santa Elena, que segons la tradició cristiana fou qui va descobrir la Veracreu, ja que la Catedral de Barcelona es troba sota la advocació de la Santa Creu i també de Santa Eulàlia. Per tot arreu trobem la simbologia compartida de les dues creus, la creu patent i la de Santa Eulàlia.

Catedral 05 550x367Catedral 84 550x825

Un recorregut per l'exterior ens oferí la contemplació de les portes de Santa Eulàlia i de la Pietat (que donen al claustre) i la de Sant Iu, que fou la porta principal durant segles. A la plaça de Sant Iu es celebraven els judicis, doncs era el patró dels advocats. També es pot observar la petja que va deixar el pont que comunicava el Palau Reial amb la Catedral i que permetia que el rei hi anés sense haver de baixar al carrer.

 

Sempre ens criden l'atenció les gàrgoles, tot i que les de Barcelona no són gaire fantasioses.

Tanmateix tenim multitud de relleus, alguns dels quals són gremials i assenyalen l'exterior de la capella que el gremi en qüestió hi té dedicada al seu patró. Fet i fet foren els gremis qui varen pagar l'edificació del temple.

 

 

En entrar vàrem tenir una sorpresa:

el Crist de Lepant no era en el seu lloc habitual (la Capella del Santíssim), sinó a la de Sant Sever, al costat de la Capella del Baptisteri (amb una pila del segle XV feta amb marbre de Carrara).

Això és sempre així en el període de la Quaresma.

 

No fou possible admirar en detall la trentena de capelles de la nostra Catedral, amb els seus retaules, escultures, tombes i relíquies, tot ben farcit d'història i de significació; això ho deixem a l'iniciativa de cadascú per més endavant.

 

Però parlant de tombes i relíquies, sí que volem destacar-ne algunes. Per exemple les tombes reials de Ramon Berenguer I i de la seva esposa, Almodís (sota el seu regnat es va aixecar la catedral romànica), que es troben enlairades a la paret al costat de la sagristia.

O les despulles de Sant Raimon de Penyafort (nom de pila del nostre President actual, encara que no porti camí de sant) en un sarcòfag del segle XIV a la seva pròpia capella.

 

 

Vàrem accedir llavors a un espai absolutament ple d'història, el Cor.

D'una bellesa incontestable, destaquen el cadirat i els seus pinacles (i les seves misericòrdies amb motius profans), la trona i el púlpit o el rerecor renaixentista.

L'any 1519 es va reunir aquí el capítol de l'orde del Toisó d'Or, la qual cosa va comportar la concentració dels màxims mandataris europeus (el Papa, reis, ducs, etc.) convocats per l'emperador Carles V. Les seves heràldiques encara ara les podem contemplar.

Catedral 56 1100x733

De l'Altar Major cal destacar-ne l'ara de marbre blanc consagrada el segle XIV i l'Exaltació de la Creu, obra de Frederic Marès.

 

Tot seguit entràrem a l'essència de tot plegat, a la Cripta de Santa Eulàlia, sota l'Altar Major, un indret carregat de simbolisme. Allà, ben asseguts vàrem escoltar la hagiografia de la santa, així com la llegenda del trasllat del seu cos des de Santa Maria del Mar (fora muralla) a la Catedral (l'any 1339). Esplèndid el sarcòfag d'alabastre i de gran valor històric l'antic sepulcre del segle IX.

Catedral 66 1100x733

També vàrem tenir l'ocasió d'esguardar de prop la clau de volta. Val a dir que les claus de volta policromades de la nostra Catedral són de primer nivell, a la vegada que conjuminen l'eficàcia arquitectònica amb l'al·legoria cristiana i la bellesa artística.

 

Canvi radical d'escenari, de la cripta al terrat, al qual accedírem per l'ascensor col·locat l'any 1995 al costat de la Capella de les Ànimes.

Conseqüència del dia diàfan que dèiem en començar la crònica, les vistes de la ciutat foren magnífiques. Tots embadalits fitant icones barcelonines com el Monument a Colom o el Castell de Montjuïc; edificis com la Torre Colom, la Torre Urquinaona o el centre comercial Arenas; vaixells i creuers ancorats al port o peces històriques prou conegudes, però amb una nova perspectiva, com l'església del Pi, els terrats i patis del Palau de la Generalitat o el Mirador del Rei Martí.

Catedral 30 360x540Catedral 31 360x540Catedral 41 360x540

Punt i apart mereix gaudir de la proximitat de les torres i el cimbori, així com l'imponent escultura de Santa Elena vista pel darrera. Allà mateix teníem la Santa Creu, situada en la vertical de l'Altar Major, lloc des d'on es beneeix la ciutat cada 3 de Maig en un acte obert (prenem nota).

 

De tornada cap a baix vàrem sortir al claustre, un element vistós per qualsevol manera de mirar. S'hi accedeix des de l'interior per una porta que es considera re-aprofitada de l'antiga catedral romànica. Allà, a més de vàries capelles i panteons de famílies il·lustres contemporànies (els Girona i els Sanllehy) i l'accés a la de Santa Llúcia, podem resseguir per terra els sepulcres dels gremis i de famílies rellevants dels segles anteriors.

Catedral 26 550x367

Crida l'atenció el templet amb la font al capdamunt de la qual hi ha una representació de Sant Jordi a cavall matant el drac.

El seu brollador és un dels més visitats el dia de Corpus, no debades va ser aquí que es va originar la tradició de “l'ou com balla”.


...Ah! I les oques.

Tretze oques blanques que resideixen al safareig. Tretze, com els martiris que va patir Santa Eulàlia. Tretze, com els anys que la patrona barcelonina tenia quan va ser martiritzada. I blanques, símbol de la seva puresa. D'una manera menys evocadora, també cal saber que l'utilització d'oques com a sistema d'alarma als masos (s'esveren i criden de seguida que noten alguna cosa anòmala) ja ens arriba des dels temps dels romans.


El colofó de tot plegat és que va ser una visita molt ben aprofitada, inclús necessària si volem ser barcelonins com cal. Tots crèiem conèixer la nostra Catedral i no era així. Ara ja valorarem millor el que tenim a l'abast: història, art, religió, tradicions... sentiments.

Volem acabar aquesta crònica fent públic l'agraïment als nostres guies (nomenats a l'inici), sense les explicacions dels quals no hauria estat possible fer-la. Docere et delectare que va dir Horaci. Repetim: moltes gràcies als quatre!

 

 

La jornada mereixia arrodonir-se com ens és norma:  a taula.

El Club (45 anys ja!) ha estat a tota mena de taules, però aquesta ocasió fou innovadora. No hi ha cap precedent d'haver-ho fet a base de pintxos. Però és que l'oportunitat era immillorable, per l'emplaçament del local, allà mateix, a la Plaça Nova, just a tocar de la Catedral, on el Bilbao Berria es va establir l'any 1999.

Teníem el nostre reservat a la planta soterrani, ben acollidora. A l'abast, als seus mostradors, una munió de pintxos, freds i calents... i de postres!

Catedral 87 360x240Catedral 88 360x240Catedral 89 360x240

Cadascú va fer la seva tria... i a taula! La beguda, a discreció (vi, aigües, cervesa, refrescos...). L'ambient, com sempre, de companyonia. Érem ja conscients d'haver viscut uns moments per recordar, de ser afortunats per haver gaudit d'una visita que generarà l'enveja de les nostres amistats quan els hi expliquem (la propera, que s'hi apuntin també).

 

Si algú, en llegir aquestes línies, li han vingut les ganes, que prengui nota del telèfon del servei voluntari de monitors i demani la visita: 93 268 75 82.

Pel que fa als pintxos ja és cosa vostra. Salut!

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook