Terra i Mar

Terra i Mar 169 347x260

Sortida tècnica-cultural de tres dies:  21, 22 i 23 de Maig.                          

 


Aquesta crònica ha de començar fent una referència obligada al temps de que vàrem gaudir. Cal tenir en compte que la Sortida Tècnica-Cultural corresponent al tercer trimestre de les nostres XV JORNADES SOBRE TEMES DE GASTRONOMIA I HOSTALERIA va ser planificada tot just passades les festes de Nadal i que llavors era de suposar que a la segona quinzena de Maig ja faria bon temps, que ja s'hauria consolidat la Primavera. Res més allunyat de la realitat, la setmana anterior encara va arribar a nevar i la pluja i les temperatures baixes eren constants arreu del nostre territori. Així que no ens queda altre remei que felicitar efusivament al D.C.M. (Departament de Condicions Meteorològiques del Club) per la feina tan ben feta:  aconseguiren que tinguéssim un cel assolellat i amb bona temperatura tots tres dies, un parèntesi enmig de la tornada al mal temps al cap del nostre sojorn.

Terra i Mar A 550x304

 

Un altre apartat d'intendència fou l'autocar.

Si a Teruel érem una trentena els assistents, aquesta vegada ens vàrem aplegar un bon grapat més, de manera que es va haver de buscar un autocar amb un nombre de places superior.

Per recomanació del propi RICARDO (el nostre conductor habitual) es va contractar l'empresa Alfaro Bus, la qual va resultar tot un encert.

La simpatia d'ALFONSO, el nostre xofer per l'ocasió, només és comparable a la seva impecable professionalitat.


El començament de la Sortida va semblar que podia estar de pega, doncs el Secretari s'havia oblidat de portar la llista d'assistents (que incorpora telèfons de contacte, per si de cas). Però la ja llegendària puntualitat de tots els integrants del grup va obviar aquesta dificultat:  a l'hora prevista es va poder iniciar la marxa amb tothom ja ben ubicat en els còmodes seients del modern autocar.

Terra i Mar 003 450x600

 

Dues ràpides hores de camí (a banda de la paradeta tècnica per fer el cafè, un mos... o el que calgui) ens dugueren de cap a la primera destinació prevista, el Celler Mas Patiràs, a Fonteta, on ens acollí en SERGI TORRENT, el membre de la família propietària que s'encarrega del dia a dia d'aquest engrescador projecte, que inclou turisme rural, banquets i celebracions.

I -és clar- ens esperava també l'amic ÀNGEL GARCÍA PETIT, l'invitació del qual, arran de la seva xerrada del mes d'Octubre passat, fou la que va encendre la metxa de tot plegat.

L'ÀNGEL és l'enòleg de la casa i es nota la seva passió per la feina que dirigeix.


L'accés al celler ja paga la pena per sí mateix. Com havíem anunciat, es troba situat en l'àmbit del jardí botànic “Jardins de l'Empordà”, magníficament cuidat i ple de bells i interessants exemplars d'arbres i plantes, on es destaquen els rosers (uns 3.000). L'anterior propietari es dedicava al negoci dels vivers i aquest espai li servia d'immillorable aparador.


La família TORRENT, que porta els darrers tres-cents anys conreant la vinya de manera tradicional, va fundar aquest Celler (D.O. Empordà) l'any 1999, el qual pren el nom de la masia que corona l'indret i que fa referència a la tradicional manca d'aigua de la propietat, cosa que fa treballar la vinya i li dóna caràcter.

Terra i Mar 008 550x412Terra i Mar 014 550x412

L'ÀNGEL, que es va integrar en aquesta aventura des del principi, ens menà cap a les vinyes. Vàrem visitar un conreu de garnatxa negra i un altre de syrah (també tenen carinyena, però en menor mesura). Sobre el terreny -expressió literal en aquest cas- vàrem rebre unes excel·lents explicacions en torn de com es tira endavant la producció de raïm a partir de la plantació dels ceps, seguint pels empelts, la seva disposició (distància entre ceps, alçada, configuració...), el sistema de conducció,  les podes, els tractaments fitosanitaris, etcètera.

Molts encara recordem la Sortida Tècnica-Cultural Festa de la verema realitzada l'Octubre de 2008 al Mas Vilella de Jané Ventura. Com deia el sots-títol, també llavors ens vàrem passejar “entre vinyes i cellers”, però l'època de l'any era ben diferent en aquesta ocasió, de manera que ambdues visites han estat complementàries, no reiteratives.

Terra i Mar 036 550x412Terra i Mar 047 550x412Terra i Mar 056 550x412

Lògicament el final de la visita sí que fou el mateix:  la degustació dels seus vins.


Entre l'amabilitat d'en SERGI i les noves explicacions enològiques de l'ÀNGEL, vàrem tenir el gust -mai millor emprada aquesta frase- de tastar el seu Blau de Tramuntana, collites 2008 i 2009, elaborat a partir de garnatxa negra o lledoner (gairebé el 55%), syrah (al voltant del 45%) i una mica de carinyena o samsó (sempre per sota del 5%).

Mateix vi, dues anyades... certament vàrem poder apreciar-ne diferències, no debades el vi sempre té un procés evolutiu, i no li busquem l'explicació en la bóta, perquè no és un factor dominant pel nostre enòleg de capçalera.


L'espectacular Dolç de Tramuntana (mistela de syrah amb garnatxa negra) ens va deixar un regust extraordinari.

 

Oi que no caldria afegir que molts de nosaltres vàrem aprofitar els preus de celler per endur-nos alguns “records”?

 

Ells mateixos ens varen recomanar el restaurant on anar a dinar. Ben a prop, a Sant Climent de Peralta, es troba El Celler de la Masia (inaugurat el Juny de 2009), una recomanació del tot encertada, com vàrem tenir el gust de comprovar.

Terra i Mar 084 550x412

El seu propietari, en JOAQUIM VILÀ, ja ens esperava amatent.

La seva família fa més de 50 anys que es dedica a la restauració (s'inicià amb el Restaurant La Masia, un clàssic de la comarca) i ens ofereixen una cuina casolana de qualitat, basada en productes de mercat i de temporada, en l'espai acollidor d'una antiga bodega restaurada.


Toca ara detallar-ne el menú servit:

Primers.-
Amanida de l'hort
Cassoleta de macarrons a la bolonyesa
Croquetes variades de bolets i bacallà

- Primers.-

  · Amanida de l'hort

  · Cassoleta de macarrons a la bolonyesa

  · Croquetes variades de bolets i bacallà

Segons.-

  · Lluç fresc amb verdures a la planxa

  · Botifarra a la brasa amb mongetes

  · Mandonguilles guisades amb pèsols

- Postres.-

  · Recuit de Fonteta amb mel

  · Crema catalana

  · Pastís gelat de nata amb xocolata

- Vins de l'Empordà. Aigües minerals. Cafès, infusions.

 

Una estona d'allò més agradable:  el dinar, la companyia, la conversa... El viatge anava bé. Molt bé.

 

Propera parada (a poc més de 6 kilòmetres):  Palafrugell, Vins i Licors Grau.


En JORDI GRAU SEGARRA (tercera generació de la família que va començar -l'any 1951- amb l'apertura d'una bodega-taverna a Palafrugell) va excusar la seva presència. Ens va deixar, però, en bones mans, les de l'enòleg PEP GIRALT, qui ens va acompanyar tota la visita.


Una visita que va començar pujant a la zona d'esbarjo, un racó elevat on s'hi pot un seure còmodament a llegir el diari o una revista i on les criatures tenen jocs amb què entretenir-se, mentre d'altres fan la seva compra tranquil·lament.

Des d'aquesta talaia es contempla tota la botiga, amb la seva disposició ben estructurada per zones diferenciades segons origen geogràfic (D.O.) i tipus de producte, com ens va mostrar el nostre guia.

Un cop el grup va davallar, ens anàrem movent entre els prestatges, escoltant el que en PEP ens anava destacant, fixant-nos en aquell vi o en aquell altre licor, prenent-ne nota mentalment (per si de cas tornar després a buscar-lo)... impossible abastar les més de 9.000 referències que treballen. S'hi troben begudes d'arreu:  vins de totes les denominacions d'origen catalanes (ben representades en quantitat i qualitat de cellers), de les espanyoles (tant de les més afamades com d'altres gairebé desconegudes, encara que sigui mitjançant un sol celler) i del Món sencer (França, Itàlia, Xile, Nova Zelanda, etc.); a més de licors i destil·lats, des dels més internacionals (rom, cognac, whisky, vodka o ginebra) fins els més locals (com ara el mescal, el sake, la cachaça o tota mena d'aiguardents). Tampoc falta una representació de cerveses artesanals catalanes. Per acabar-ho d'adobar tenen també un munt d'accessoris de tota mena.

Terra i Mar 094 360x270Terra i Mar 100 360x270Terra i Mar 106 360x270

Menció destacada per la zona climatitzada on guarden una selecció acurada de grans vins, algun dels quals exhibeix també un preu tanmateix encara més gran. De tota manera és un indret que no s'ha d'obviar.

Terra i Mar 109 550x412


Tot i que no semblés possible, el més espectacular encara havia d'arribar:  la visita als enormes magatzems (un d'ells també climatitzat), amb una avançada logística que els permet atendre la seva extensa clientela, no només formada pels visitants de la botiga, sinó també pels nombrosos hotels i restaurants de la zona i -avui en dia no podia faltar- per la venda on line sense fronteres.

 

Acabada la “gira” i mentrestant érem convidats a unes copes de cava (Bertha Lounge Brut Nature, un cava jove molt refrescant, adient pel moment) al bar-vinateria, uns quants de nosaltres ens dispersàrem buscant tal o qual producte que havíem vist (o també que ens havien encarregat). L'accés novament a l'autocar no es va fer amb les mans buides.

 

Una tarda ben aprofitada. Moltes gràcies als responsables de Vins i Licors Grau i a tots aquells que han fet possible aquesta experiència enriquidora.

 

El dia s'acostava a la seva darrera etapa, 6 kilòmetres més i ja havíem arribat a la nostra destinació, a Calella de Palafrugell, on s'ubica l'Hotel Alga (grup Novara Hotels). Ens esperava en FERRAN, amb qui feia mesos que parlàvem. Ja teníem ganes de saludar-lo personalment. Un plaer.

 

Es de justícia fer un parèntesi en el relat per parlar de la nostra relació amb l'Hotel Alga, que arrenca d'uns anys enrere, quan ens vàrem conèixer a través d'un programa d'avantatges per a persones més grans de 55 anys. Des de llavors són col·laboradors fixos de la tómbola que portem a terme durant l'Acte d'Investidura del Gourmet Barceloní de l'Any. La seva aportació és, ni més ni menys, que un cap de setmana en mitja pensió per a dues persones.

Fet i fet, ha estat el testimoni favorable dels agraciats amb aquest premi en anys anteriors el que ens ha acabat de decidir per fer-hi cap. El seu emplaçament geogràfic i la seva ubicació dins la població ho ha arrodonit.


Seguim?


Teníem per endavant dues nits, amb allotjament en règim de mitja pensió (sopar i esmorzar), en unes instal·lacions actualitzades i de bon gust:  les habitacions àmplies i còmodes, amb tots els serveis necessaris, el bar-cafeteria, el restaurant, la zona de jardins amb piscina... i tot això a uns minuts a peu de l'emblemàtica platja de Port Bo (conjunt declarat com a bé cultural d'interès nacional), on anualment s'esdevé la internacionalment coneguda cantada d'havaneres.


Així succeí que, un cop registrats a l'hotel i deixat l'equipatge a les habitacions, la majoria de nosaltres -ignorant el raonable cansament- vàrem fer una agradable passejada cap aquesta platja, tot admirant el característic conjunt arquitectònic de les Voltes i traient el cap pel mirador de la Punta dels Burricaires, des d'on la vista de les platges de Port Pelegrí i d'en Calau és preciosa.

La tornada cap a l'hotel fa pujada i es va fer amb tota la calma, teníem temps de sobra per arribar al sopar. Per si algú encara en dubtava, volem emfatitzar que la filosofia que esmerça el Club per programar els horaris de les diverses activitats en les nostres sortides és propera al “slow food” que ara s'ha posat tant de moda.

 

L'hora del sopar. Estàvem avisats que el cuiner ens tenia preparat quelcom especial. Som el Club de la Bona Taula, tenim més de 44 anys d'història i una trajectòria respectable... i el cuiner va voler estar a l'alçada. I ho va aconseguir amb escreix!


Primer mireu el menú:

· Vieira amb cansalada cruixent, pa de romaní i parmentier de llima

· Suprema de turbot a les graelles amb cargols punxencs

· Crema de flam al caramel amb gelat de nata i galeta de vainilla

Terra i Mar 136 550x412Terra i Mar 137 550x412

Ja es pot inferir que no és un menú per sortir del pas, que no és un menú rutinari. La presentació, brillant. Al paladar, una simfonia de sabors, tots ben harmonitzats. L'opinió fou unànime.


Toca felicitar-lo, de tot cor. I, conseqüentment, escriure el seu nom com es mereix, en majúscules:  DANIEL FELIU MATEU (aquí teniu el seu perfil a facebook). Ja frisàvem pel sopar de l'endemà, però no ens avancem, tot aniria arribant.

 

 

I sí, l'endemà va arribar. Ni un núvol al cel, temperatura més que agradable. Algú va sortir de l'hotel com si anés cap a la platja... i és que hi anàvem!

Terra i Mar B 1100x642

Poc més d'una hora d'autocar i ja érem a Roses. Ens hi esperava un altre amic del Club, en FÈLIX POU, l'”amo” de Els blaus de Roses i el nostre capità. Fou ell mateix qui ens va pilotar el Mediterranea, un catamarà de més de 23 metres d'eslora, amb dos potents motors, que aquell dia va navegar pel nostre grup de manera exclusiva.

Terra i Mar 149 360x270Terra i Mar 157 360x270Terra i Mar 160 360x270

De la seva mà experimentada vàrem vorejar l'inigualable Costa Brava Nord:  les cales Murtra (on gaudírem de la visió submarina), Rostella, Montjoi (on hi era El Bulli), Calitjas, La Pelosa, el Cap Norfeu (amb la cova Tamariu i la roca El Gat), passàrem per davant de la cala Jòncols (on havíem de tornar pel dinar) i de Cadaqués, fins arribar a Port Lligat (on poguérem contemplar la casa-museu de Salvador Dalí des del mar) i al Cap de Creus, on ja giràrem cua.

Les anades i vingudes a bord eren constants:  cap amunt i cap avall, cap endavant (a proa) i cap al darrera (a popa)... ho volíem veure tot! Quin espectacle de la natura! Ningú mirava l'hora, aquell passeig mariner ens va fer oblidar el pas del temps. Recordem que teníem tota la nau per nosaltres. I és el moment oportú de dir que es tracta d'una embarcació còmoda, moderna i segura, a la vegada que totalment escaient a la seva finalitat recreativa.


Si ja hem ponderat el cel assolellat i la temperatura benigna, ara li toca el torn a la mar, unes aigües tranquil·les i amb vent suau que ens permeteren gaudir plenament del trajecte. Ningú es va marejar. Gens ni mica.

Terra i Mar 170 270x202Terra i Mar 184 270x202Terra i Mar 190 270x202Terra i Mar 201 270x202Terra i Mar 208 270x202Terra i Mar 215 270x202Terra i Mar 223 270x202Terra i Mar 228 270x202
Primera parada:  Cadaqués. A mida que ens acostàvem es podia llegir en un edifici principal -a manera de benvinguda-:  Societat l'Amistat. Casino. Suggestiva al·legoria d'allò que ens guia. Allà vàrem posar els peus a terra. Durant una bona estona ens vàrem escampar per passejar pels carrerons d'aquesta emblemàtica vila del nostre litoral. Ens consta que algú va aprofitar per endur-se uns taps, el seu dolç típic.

 

Tot plegat havíem anat fent gana, així que tocava tornar a embarcar-nos per arribar al nostre “restaurant”, que -ja ho sabeu- era la cala Jòncols, tota per nosaltres. Es tracta d'un paratge natural protegit per la Llei del Parc de Cap de Creus, o sigui, ve a ser com una pauta del paradís que les religions ens prometen. Allà, sota una canyissada i arrecerats del vent, teníem parades unes taules amb bancs per asseure'ns. Ens esperaven l'ENRIC GUITART i el seu equip, tots ells antics mariners (algun que altra fins i tot patró), homes avesats a guisar.

Terra i Mar 234 550x412

Terra i Mar 235 550x412

Terra i Mar 239 550x412

I que consti que ja ho teníem avisat. Rere un pica-pica ben eixerit (amanida, anxoves, peix fregit...), va arribar l'espectacular arrós mariner, fet al moment, allà mateix, amb producte ben fresc i de qualitat.

Hem estat al voltant de taules distingides al llarg dels anys, però en cap d'elles hem assaborit res millor que aquell arrós mariner tan autèntic.

Se'ns esgoten els adjectius per lloar-lo.

 

Terra i Mar 253 550x412

La cosa no va acabar encara.

Havent fet una estona de sobretaula, amb galetes a manera
de postres i els cafès (amb gotes), es va procedir a l'elecció
per sorteig de Mister i Lady Terra i Mar.

Davant la seva sorpresa (aquesta broma no estava anunciada
en el programa), en PERE HERNÁNDEZ va rebre una gorra
marinera i la DOLORS PASTALLÉ la banda acreditativa (que
van lluir la resta del viatge).


I això fou el preludi de l'esclat musical, protagonitzat pel simpàtic MIQUEL, cantant i tocant el seu teclat, amb un repertori variat i popular. La clariana al costat de les taules es convertí en una animada pista de ball (tot i la polseguera que -inevitablement- s'aixecava). Tenim un munt de fotografies que testimonien com es va ballar:  des dels més “agarraos” fins el country, passant per la sardana. Ja havíem advertit que s'esdevindria la ballaruga, era previsible coneixent-nos.

Terra i Mar 260 550x412Terra i Mar 267 550x470

Mentrestant gairebé ningú va fer cas a la solitària cala. Hem dit “gairebé”, perquè sí que n'hi va haver que aprofitarem per passejar-s'hi per la vora del mar. I un “valent” fins i tot va nedar-hi. L'aigua freda? Sí, és clar, és la Costa Brava, no el Carib; però el plaer de nedar en aquelles aigües sense cap altre companyia que els peixos supera qualsevol experiència caribenya, ho podem certificar.


No era difícil d'endevinar i la realitat ens ho va corroborar:  la jornada marinera ens va proporcionar un munt d'instants per recordar, una jornada inoblidable (i no és retòrica).


Però tot arriba, i va arribar l'hora de salpar. El creuer de tornada va ser més ràpid i amb una actitud ja més reposada per part nostra. Calia anar paint-ho tot, no només el dinar, també les experiències viscudes les darreres hores. Va ajudar-hi el fet que s'havia aixecat un vent més fort que pel matí, que convidava a buscar recer. Tot i això era el moment de captar les últimes imatges, ja fora amb càmeres (moltes d'elles “treien fum”, segur que havien “viscut” pocs dies amb tanta feina) o amb la ment, de fer algunes noves observacions respecte aquelles vistes inèdites per a la majoria de nosaltres.


Tornada cap a l'hotel. Temps lliure per refer-nos una mica i per preparar-nos pel que encara quedava de dia.

 

D'entrada és d'obligada referència el segon sopar (especial) que ens va oferir en DANIEL FELIU:

· Tomàquets cirerols amb bacallà esqueixat i cremós d'alfàbrega

· Brownie de vedella amb bolets i pastanaga cruixent

· Sopa freda de maduixots amb iogurt, síndria i sorbet de mandarina

 

No ens ha quedat cap dubte que hem tingut l'oportunitat de gaudir de l'excel·lència. En DANIEL FELIU és un actiu important de l'Hotel Alga i de ben segur que contribueix a bastir la millor imatge possible de la nostra gastronomia entre tots aquells que ens visiten d'arreu del Món. Gràcies! 

 

La segona i última nit d'hotel no podia acabar-se tan aviat. Faltava fer la copeta. En un espai cedit exclusivament per a nosaltres, el Club va posar el cava i la música i la resta (les ganes de ballar -una altra vegada, en el mateix dia-, de compartir... de passar-s'ho bé), els propis participants de la sortida.

 


El tercer dia va concentrar el gruix de la vessant cultural programada per aquestes jornades. Amb bon ànim (i una mica de recança pel que anàvem deixant enrere) vàrem realitzar el breu desplaçament fins a Cruïlles, on ja ens esperava el nostre guia, en XAVIER, el qual -ja ho avancem- va demostrar no només un coneixement exhaustiu d'allò que anàvem a visitar, sinó també una sòlida formació com a historiador, cosa que li permet ampliar les explicacions sobre el terreny amb tot un seguit d'aclariments del perquè d'allò que se'ns mostra i de quina era la situació social, política, demogràfica, econòmica... que va generar tal o tal altre circumstància.

 

Vàrem començar pel Monestir de Sant Miquel, consagrat l'any 904, d'estil romànic. La visita a les restes conservades (i que varen ser objecte de restauració en recents campanyes, ara aturades) fou molt instructiva, perquè -com ja hem dit- se'ns anaven fent entenedors aspectes dels avatars que hi varen anar-se'n succeint al llarg dels segles.

Terra i Mar 294 270x202Terra i Mar 302 270x202Terra i Mar 323 270x202Terra i Mar 329 270x202

Referències a la Biga de Cruells (que es troba al Museu d'Art de Girona) i a les pintures de l'absis, es complementaren amb la volta al perímetre del recinte i la sortida a les restes del claustre. Valuós monument que cal considerar com es mereix.

 

A tocar tenim la vila de Monells, que conserva encara part de les muralles de l'època romànica, les quals encerclaven un conjunt de places i carrers que mantenen avui dia la seva fesomia medieval.

Nosaltres vàrem visitar el que es coneix com a Barri del Castell. A l'altra costat del Rissec es troba el Barri de la Riera.

L'itinerari comença, un cop travessada la porta de la muralla, per la Plaça de l'Oli i continua tot pujant per carrers empedrats, fins on es trobava el castell que dominava l'indret. S'acaba a la fantàstica plaça porticada, que exhibeix orgullosa la seva mitgera (reproducció del 1818), que fou declarada per Jaume I (el nom del qual té actualment la plaça) l'any 1234 com a patró de mesura dels cereals per a tot el Bisbat de Girona.

Terra i Mar 335 270x202Terra i Mar 343 270x202Terra i Mar 351 270x202Terra i Mar 355 270x202

La vida dels vilatans a l'antic règim:  ara subordinats a un noble, ara al rei, segons els seus tractes, fets sense comptar amb les persones que tenien sota la seva jurisdicció. Com depenien de les collites, de les crescudes de la riera, dels molins... Això i molt més va tenir a bé d'explicar-nos en XAVIER. Una lliçó d'història tot contemplant-ne els seus escenaris.

La visita va finalitzar amb un cop d'ull a l'església de Sant Genís, de la qual es té constància ja l'any 1019, però que només conserva de romànic l'absis. La façana i el campanar són barrocs. I tal com era abans arreu, a tocar de l'església tenim el cementiri parroquial.

 

Un matí molt ben aprofitat.

Terra i Mar 360 550x403

 

I com vàrem continuar la jornada? A taula, és clar!


Creuant la carretera, al davant de l'església de Sant Genís, es troba L'Hort del Rector, un reputat restaurant, famós per les seva especialitat en plats de bacallà.


El menú que ja havíem triat d'antuvi fou:

· Canelons de carn amb crema de ceba i formatge

· Bacallà all traginer amb mongetes seques

· Recuit de drap amb mel

· Pa, vi, aigües i cafè o infusions


Donem fe que la seva fama és ben merescuda. A més de ressaltar el plat de bacallà (d'un subtil punt de picantor), volem emfatitzar les postres -ja proposades també pel restaurant del primer dia-, en tractar-se d'un producte excel·lent produït a la comarca, cosa que recordem de la nostra Sortida de fa un parell d'anys, quan visitàrem Mas Marcè.

 


A les acaballes d'aquesta crònica, que començàvem visitant unes vinyes i celler de la D.O. Empordà, també volem subratllar que tots, absolutament tots, els vins que ens han servit a taula -sigui als restaurants, a l'hotel o a la canyissada- han estat d'aquesta denominació d'origen. En aquesta terra defensen el seu producte i ho trobem lògic; així hauríem de fer-ho tots.

 

 

Si heu tingut l'ànim d'arribar llegint fins aquí us haureu adonat que varen ser tres dies intensos, sempre de la mà de persones expertes i amb molta consideració vers nosaltres. Repetim des d'aquí el nostre més franc agraïment a tots ells.


El retorn cap a Barcelona amb l'autocar fou prou àgil i sense cap entrebanc. Comptem amb aquesta empresa per quan tornem a excedir la capacitat de l'autocar acostumat.

 

Ara el problema que li queda a la Junta Directiva del Club no és poca cosa: com podrem superar en el futur aquesta Sortida Tècnica-Cultural?

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook