El Call de Barcelona

Call 01 347x260  Itinerari per la nostra Història.                                                                                                



La segona part de la nostra particular trilogia judaica consistí en un itinerari per un dels barris més antics de Barcelona, en un itinerari per la nostra Història. Caminàrem per carrers coneguts amb una mirada diferent, amb una nova mirada que ens havia de fer veure i entendre allò que sempre ha estat davant dels nostres ulls i que no vèiem o no sabíem què significava.

Després de l'instructiva xerrada gastronòmica Kosher: la norma jueva de l'alimentació i abans de seure a taula amb el nostre viatge per les Cuines del Món (Cuines del Món: Kosher) ‒tot i que aquesta jornada tampoc l'acabaríem amb la panxa buida‒, tocava una activitat d'aquelles que tan ens agraden, una activitat que conjuminava cultura (història) i gastronomia (que també és cultura).


La nostra guia fou DOMINIQUE TOMASOV, d'Urban Cultours, arquitecta especialitzada en patrimoni jueu. Barcelonina jueva d'origen argentí, curiosament va intervenir en la rehabilitació del nostre estimat xalet de Golferichs (és la responsable de la col·locació del necessari ascensor, que respecta l'imatge de l'edifici patrimonial, per exemple).


El punt de trobada fou davant la façana principal de la Catedral. No era amb cap intenció morbosa, ni tan sols per una qüestió pràctica de facilitat d'arribar-hi, és que allà mateix (al carrer dels Comtes, a la façana de l'actual Museu Marès) es conserva l'escut en pedra del Tribunal del Santo Oficio de la Inquisición. L'Inquisició arribà a Barcelona l'any 1487 i s'hi instal·là en les dependències que havia ocupat el Palau Reial Major (aleshores ja en desús). La seva missió, la seva màxima preocupació, ens atrevim a dir que la seva obsessió era ‒d'acord amb la fal·lera dels anomenats Reis Catòlics‒ empaitar els jueus conversos per tal de comprovar l'autenticitat de la seva conversió. Els dominics varen destacar en aquesta comesa. Fou el darrer episodi (el definitiu) d'una persecució ètnica el punt àlgid de la qual s'esdevingué gairebé cent anys abans.

Sabíeu que l'expressió “fer dissabte” ve precisament d'aquells temps? Els jueus ‒com ja ens va ben explicar en DANIEL SANTILLO‒ tenen un munt d'activitats prohibides en Sabbath. Llavors era quan els conversos obrien les portes, finestres i balcons de les seves vivendes de bat a bat, per tal que els seus veïns poguessin veure (i testificar, arribat el cas) com ells sí que es dedicaven a tasques de neteja de la casa i esvair així les sospites.


La comunitat jueva (l'aljama) barcelonina va jugar un paper molt important en temps medievals. Residia voluntàriament en una zona preexistent de la ciutat emmurallada, era un espai ben delimitat conegut com el call. Les portes d'accés es tancaven per la nit per la seva pròpia seguretat. Amb el temps, a causa de l'increment de la població per motius diversos, s'amplià fora muralles amb l'anomenat call menor.

Els carrers actuals encara conserven prou bé les traces dels antics carrers medievals. Utilitzant el nomenclàtor vigent, podríem delimitar el call resseguint el carrer del Bisbe fins una mica més enllà del carrer de Sant Sever i la Baixada de Santa Eulàlia, on topava amb la muralla romana, girant per un carrer d'època romana paral·lel al de Banys Nous (que és on s'alçava la pròpia muralla romana) fins arribar a una torre de defensa (el Castell Nou) que abastava els carrers del Call i de Ferran i ja s'estenia fins la plaça Sant Jaume. El call menor s'hi afegí de manera tangencial entre els carrers d'Avinyó, Lleona, Rauric i Boqueria (en realitat, una mica per sota d'aquest darrer).

Call 14 550x733Call 12 550x412

L'etimologia del mot call no està clara. Alguns postulen que deriva de la paraula jueva qahal (comunitat), mentre que d'altres el justifiquen pels carrers estrets.

Si ara ens sembla que els carrers del call són molt estrets i les seves cases, en proporció, molt altes, hem de saber que així era tota la Barcelona medieval. Això implicava una gran densitat de població, la qual cosa facilitava la propagació de les epidèmies (la pesta negra fou devastadora a mitjans del segle XIV). Entre la població jueva, gràcies als seus metges i ‒sobretot‒ als seus millors hàbits d'higiene, la mortaldat va ser lleugerament menor; suficient diferència, però, per alimentar tota mena de rumors i atiar l'odi vers aquesta comunitat.


Una comunitat que estava formada per entre 500 i 600 famílies, amb un total d'uns 4.000 individus (en torn del 12% de la població total barcelonina). Era una comunitat que s'havia dotat de tot allò que necessitava per viure d'acord amb els seus principis:  sinagogues, carnisseries, peixateries, escoles, banys i ‒fins i tot‒ hospital per a pobres.

Els jueus barcelonins retien vassallatge directe al rei, a qui ‒a més‒ prestaven suport econòmic. Per tradició i formació destacaven com a metges, però també hi havia sastres, sabaters, orfebres, corallers, teixidors de vels de seda... La seva llengua de comunicació era el català, reservant l'hebreu a l'àmbit de la religió.


Entre els jueus barcelonins il·lustres destaca ABRAHAM BAR HIYYA (SAVASORDA com a sobrenom) (1065/1070-1136/1145), matemàtic, astròleg, astrònom i filòsof; o SALOMÓ BEN ADRET (1235-1310), rabí i filòsof, respectat arreu (encara avui) per les seves assenyades i fonamentades responsa (interpretacions de la Llei en situacions de conflicte); o JAFUDÀ BONSENYOR (1250-1330), metge i traductor; o NISSIM BEN REUBEN GIRONDÍ (1310-1375/1376), talmudista de gran influència entre els seus contemporanis; o ISAAC BEN SESHET PERFET (1326-1408), talmudista; o HASDAY CRESQUES (1340-1410/1411), teòleg i filòsof.


Però quatre segles de convivència estaven arribant a  la seva fi. La davallada que van provocar els episodis de pesta entre una població empobrida i les proclames incendiàries que es feien des dels púlpits de les esglésies (sobre tot per part dels dominics) malmetent la plebs fanàtica contra els jueus, desembocaren en l'assalt del 5 d'Agost de 1391 al call. Es calcula que varen ser massacrats fins el 10% dels seus habitants abans no es varen poder refugiar en el Castell Nou.

No fou un fet aïllat. S'havien ja produït altres pogroms:  Sevilla (4 de Juny) i València (9 de Juliol), a banda d'assassinats en massa per tot el regne de Castella.

Tot plegat va provocar la fugida d'uns (us podeu imaginar que abandonant o malvenent les seves propietats), la conversió forçosa d'altres i la total desaparició del barri com a entitat diferenciada dins la ciutat. Es dóna la data de l'any 1393 com la que marca el final de la presència jueva a Barcelona.

Call 03 550x412

Call 04 550x412Trista prova de la realitat històrica que ens havia explicat la DOMINIQUE mentre voltàvem per aquells indrets són les làpides funeràries jueves que podem veure reutilitzades en els murs del Palau del Lloctinent (construït l'any 1549).


Pocs detalls resten al call del seu passat jueu, per això és destacable una làpida commemorativa que algú va tenir el bon enteniment de conservar i perpetuar en la façana d'un edifici del segle XVIII, diu: “Fundació pia de Samuel ha-Sardí; la seva llum llueix permanentment”. Possiblement en aquest mateix lloc hi degué haver l'hospital fundat per aquest rabí el segle XIII.


Hem deixat pel final del relat un aspecte polèmic... avui dia! Es tracta de la qüestió de les sinagogues i, més en concret, de la Sinagoga Major.

El dia que es va produir l'assalt al call no sembla ser casual. El 5 d'Agost és el dia que el santoral catòlic dedica a Domènec de Guzmán (1170-1221), fundador de l'Orde dels Predicadors (més coneguts com a Dominics). El carrer principal del call era l'anomenat de la Sinagoga Major, que arran de l'expulsió dels jueus passà a ser de Sant Domènec del Call (quins co...!). Segons un estudi recent fet a partir del parcel·lari que es desprèn d'un cens elaborat l'any 1393, a l'emplaçament de l'antiga Sinagoga Major de Barcelona ara s'hi troba un edifici del segle XIX.

Hi ha una entitat, però, l'Associació Call Barcelona, que organitza passejos guiats per la zona, que va adquirir i restaurar un edifici medieval al carrer Marlet, núm. 5 (cantonada amb Sant Domènec del Call) i que sosté que allà és on va estar radicada la dita Sinagoga Major. La nostra guia no va voler entrar en picabaralles i va argumentar que es tracta d'un passat molt remot i poc documentat i que, si bé no es pot assegurar que aquesta fos la Sinagoga Major, tampoc volia esmerçar esforços en desmentir-ho, tot valorant l'afany d'aquesta associació per revitalitzar el barri i la seva història.


“Si no expliquéssim la Barcelona jueva, la ciutat es quedaria amb el nom incomplet. Els jueus van ser part essencial de Barcelona i una part amb personalitat pròpia”, paraules de JOAN ROCA (director del Museu d'Història de Barcelona). Si temps enrere ja havíem visitat el call de Girona (a Mar de Flors), amb aquesta activitat hem omplert un buit encara més proper.

Call 15 550x733Call 17 500x375Call 16 500x375

A l'arribada a Call Barcelona (c/ Sant Honorat, 9 ‒us tornem a recordar que aquesta és la seva pàgina web‒) ens esperava l'impagable DANIEL SANTILLO, qui ja ho tenia tot disposat. En una sala adient se'ns va projectar un power point recordatori i aclaridor de tot allò que havíem anat escoltant. És d'agrair ‒una vegada més‒ la feina feta per DOMINIQUE TOMASOV amb nosaltres.

Call 30 800x600Per arrodonir l'experiència teníem parada una vistosa taula, amb menges preparades per Taím, Kosher Catering (gràcies BETTY!).

A risc d'oblidar-nos d'alguna peça, hi havia:  entrepanets de tonyina i de salmó fumat, rotllets d'albergínia, truita de patates, quiche de verdures, pastís de xocolata i pastís de poma.

Per beure teníem aigua, refrescos... i vi kosher i català (de Capçanes, concretament).

 

Foren uns moments d'allò més cordials, uns moments per compartir i comentar entre nosaltres i amb en DANIEL quantes coses se'ns acudien, per quedar-nos sense dubtes al respecte, per tafanejar l'interessant botiga (i comprar alguna cosa que ens fes patxoca).


En resum, una vetllada agradable i de profit. Una nova activitat que engreixa els arxius del Club. Felicitem-nos!

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook