Festa Major 2015

F.M. 2015 orxatada 9 347x463

Instantània de la Festa Major de l'Esquerra de l'Eixample 2015.                            



Amb la fotografia que hem escollit per encapçalar aquesta crònica volem simbolitzar allò que per a nosaltres ha de ser l'objectiu únic de qualsevol Festa Major:  convivència, participació, alegria... Tothom hi és convocat, la rutina es trenca per uns dies. I els nens, amb la seva innocència, personifiquen aquest esperit festiu.

Creiem que les reivindicacions (polítiques, socials) ja tenen altres àmbits. El comerç, també; no ens agrada ‒tot i que ho entenem i ho respectem, firaires n'hi ha hagut sempre‒ que hi hagi qui aprofita l'espai públic per fer negoci privat.

Tot això ve al cas per fer pregó que la nostra contribució als actes de la Festa Major de l'Esquerra de l'Eixample és absolutament desinteressada (fins i tot ens genera un petit dèficit) i sense afany de protagonisme. No som excloents ni volem ser exclosos. Aquest Barri és el nostre Barri, per ser on hem tingut les successives seus socials (vegeu Nova seu social) i ‒sobretot‒ per ser els carrers i comerços on hem dut a terme el gruix de les nostres activitats a ciutat.

Quan anunciàvem què faríem nosaltres enguany, començàvem parlant del cartell anunciador i allò ens donava peu a reflexionar en torn del paper de les Associacions de Veïns en la recuperació (i de vegades “invenció”) i l'esdevenir de la multitud de Festes Majors als barris barcelonins. Com que considerem que no són paraules caducades ‒ans al contrari!‒ les mantenim a continuació... entre cometes:

 

"La imatge que encapçala aquest article no és el cartell anunciador de la Festa Major de l'Esquerra de l'Eixample d'enguany, encara que així ho diem. En realitat, en el moment de redactar aquest escrit (començaments de Juliol de 2015) encara no el tenim a disposar. Serà, però, totalment inspirat en el cartell commemoratiu dels 40 anys de l'Associació de Veïnes i Veïns de l'Esquerra de l'Eixample. La Festa Major no porta 40 anys duent-se a terme, són els 40 anys de l'Associació, deixem-ho clar.

F.M. 2015 prèvia 550x715F.M. 2015 final 550x781

Aquí els teniu:  a l'esquerra el de l'Associació, a la dreta el de la Festa Major.


Tampoc és que sigui l'Associació l'única organitzadora de la Festa Major, s'hi poden comptar un munt d'entitats col·laboradores (nosaltres en som una més), però sí que l'Associació és el pal de paller i en ella recau la tasca de coordinació de tot el programa. A més de treballar estretament amb els tècnics de l'Ajuntament que han de facilitar les infraestructures imprescindibles.

 

Només cal tenir certa edat, una mica de memòria i cinc cèntims de coneixement per saber que les Associacions de Veïns varen sorgir totes a les acaballes del franquisme (la pròpia Federació data del 1975), en uns moments de manca de llibertats democràtiques i aprofitant algunes escletxes legals. Eren moments d'efervescència social, les reivindicacions veïnals agafaven embranzida i les Associacions foren fortament infiltrades per militants dels partits polítics d'esquerres (el P.S.U.C., però no només). Al cap de pocs anys, molts d'aquells líders veïnals passaren a ocupar càrrecs polítics en els nous Ajuntaments democràtics. Fins i tot va sorgir la discrepància entre aquells que no volien afluixar l'esperit reivindicatiu i els anomenats ‒despectivament‒ “bombilleros” per la seva afició a reintroduir les festes populars d'abans de la dictadura com a manera natural d'aglutinar el veïnat.

Colau Franco 535x42840è. 550x568

Amb el temps, encara que anaven perdent capacitat mobilitzadora al carrer, les Associacions de Veïns (ara sovint anomenades “de Veïns i Veïnes” amb una forçada ignorància de la gramàtica) han rebut saba nova gràcies a persones procedents de moviments alternatius de tota mena. Actualment algunes es dediquen a “fer la competència” als Centres Cívics i Casals municipals i programen un seguit de cursos, tallers, etcètera.

Els diferents governs municipals les han considerades com un “mal necessari” i les han mantingut convenientment subvencionades.


Avui en dia no és difícil veure els seus representants ben a prop de qui ostenta l'alcaldia de la ciutat.

A l'imatge tenim en JOSEP LLUIS FRANCO (President de l'Associació de Veïnes i Veïns de l'Esquerra de l'Eixample i també de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona ‒la mediàtica FAVB‒) compartint mesa amb ADA COLAU, la flamant Alcaldessa de Barcelona.

 

 

D'altra banda no deixa de resultar curiós celebrar un 40è. aniversari, xifra poc solemne.


També al Club ‒allà l'any 2009‒ va haver un discret intent de celebració d'aquest guarisme:

es van fer carnets de soci nous,

es va redactar una memòria d'activitats (eren temps previs a la gestació d'aquesta pàgina web)...


El que encara recordem ‒amb certa nostàlgia‒ fou l'argument posat damunt la taula i que no era altre que la possibilitat que alguns dels llavors presents no visqués per a poder veure el cinquantenari.

Lamentablement, quan encara estem a gairebé quatre anys d'arribar-hi, això és el que ha succeït."

 

Tan sols hem d'afegir dues notes d'actualitat:

- L' Associació de Veïnes i Veïns de l'Esquerra de l'Eixample té hores d'ara un nou President.

- Felicitem públicament l'amic JOSEP LLUIS FRANCO RABELL per l'obtenció de la seva acta de diputat al Parlament de Catalunya i li desitgem tot l'encert en l'acompliment de les seves noves responsabilitats polítiques.

 

 

Anem ja per la crònica dels nostres dos dies.

F.M. 2015 vermut 2 550x412F.M. 2015 vermut 5 550x367

 

Dissabte, 3 d'Octubre

Pati de Golferichs Centre Cívic.

Una tarima preparada pels actors. Dues taules disposades a tocar de l'entrada principal.

Els membres del Club que ens havíem d'encarregar del vermut ens saludàvem i coordinàvem amb l'amable personal del Centre. El cel estava ennuvolat, però la cosa no passaria de l'amenaça.

El públic començava a arribar. Tot a punt!

I ja que parlem del públic... Moments abans de començar vàrem comptar més de 25 dels nostres consocis entre l'auditori (i encara arribaria algun més una mica més tard), o sigui que ens sentim legítimament cofois d'haver contribuït a l'èxit de la convocatòria, sobre tot si es té present la seva procedència aliena a l'Eixample (Les Corts, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Martí de Provençals, La Marina del Port...).

Pel que fa a l'activitat en sí mateixa, hem de dir que, durant cosa d'una hora, dos dels integrants de la companyia Planeta Impro ens tingueren ben distrets. El seu espectacle ‒anomenat Impro Show‒ consisteix en que els actors surten a escena sense guió i és el públic qui decideix què passarà en un espectacle únic i diferent a cada funció. Tot i que es tracta d'una “improvisació” molt treballada, no debades porten ja deu temporades d'èxit a Barcelona (ara mateix se'ls pot trobar al Teatreneu). Ens varen oferir un seguit de sketchs amb un punt d'humor intel·ligent, d'aquell que “fa pensar”.

I en acabat (no era cosa de destorbar abans) vàrem “obrir la paradeta”.

Les patates xips, el còctel de fruits secs (de qualitat Parami les unes i els altres) i les olives farcides, ben acompanyats amb vermut i refrescos (gentilesa de Golferichs), varen satisfer un públic agraït.

Val a dir que es pot fer millor a nivell logístic. I no és només qüestió d'autocrítica sana, que també, sinó que l'experiència ens ajudarà a perfeccionar-ho... cas que hi tornem.

Primer compromís acomplert... i cap a casa, satisfets. Fins l'endemà.

 

Diumenge, 4 d'Octubre

Carrer Consell de Cent ‒dit per l'ocasió “la Rambla del Barri”‒, entre els carrers de Viladomat i de Calàbria (ai las!).

F.M. 2015 orxatada 7 550x412

F.M. 2015 orxatada 11 550x412

 

El dia, tot i que no es preveia pluja, tampoc es va acabar d'aixecar (ai las! de nou).

 

En això de l'Orxatada ja hi tenim la mà trencada, és la quarta edició... i es nota:  el parament de les taules, els tiquets i el canvi preparats, la distribució de les respectives funcions (cobrar, embolcallar fartons, servir orxata).

A més a més, la professionalitat de La Valenciana i la proximitat del seu obrador, possibiliten que el seu producte arribi en òptimes condicions a la nombrosa “clientela”.

Foren un parell d'hores (entre les dotze i les dues del migdia) amenes. Saludàrem els amics que ens veníem a retrobar a l'inici del curs, explicàrem qui som i què fem a tots aquells encuriosits en veure el nostre rètol... teníem la sensació d'estar fent alguna cosa útil i inclusiva.

 

Aprofitem per reivindicar dues característiques indiscutibles dels nostres amics de La Valenciana:

- fundada el 1910 (us recomanem la lectura de La vida és dolça), són més essència de l'Esquerra de l'Eixample que la pròpia Associació de Veïns.

- amb l'obrador al carrer Diputació i utilitzant exclusivament xufes, aigua i sucre, són tant ecològics (o més) que qualsevol producte dels que habitualment podem trobar als anomenats Mercats de Pagès. I el factor de proximitat ja no cal dir-ho!

 

L'exquisidesa i la qualitat són ja prou conegudes i reconegudes.

Només cal fixar-nos, a l'igual que a l'inici, en la mainada feliç.


I consti que emprem el mot “mainada” i no el seu sinònim “canalla” per evitar malentesos amb el seu altre significat i que no fos cas que ningú es donés per al·ludit. Tinguem la Festa Major en pau!

SUBSCRIURE'S A LES NOVETATS

Facebook